<\/p>\n
El 24 d’octubre \u00e9s el dia mundial contra la p\u00f2lio, en plena pand\u00e8mia del covid19 cal no oblidar aquesta altra del segle XX que va ser negada i ara ja \u00e9s gaireb\u00e9 erradicada.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Que ha suposat per a tu haver patit la p\u00f2lio? Com afecta a la vida quotidiana?<\/span><\/strong><\/p>\n L’any 1958, quan tenia 7 anys, vaig patir la poliomielitis i el virus em va afectar la medul\u00b7la espinal i les neurones motrius, havent una possibilitat m\u00ednima de recuperaci\u00f3. En aquell moment hi havia una epid\u00e8mia i, a l’Estat espanyol, Franco<\/strong> va impedir que entr\u00e9s la vacuna i va preferir invertir els diners en altres coses, com per exemple la construcci\u00f3 del Valle de los Ca\u00eddos, i aix\u00f2 va provocar la mort de milers de persones. A m\u00e9s el nostre cos era un camp d’experimentaci\u00f3, se’ns sotmetia a intervencions quir\u00fargiques constants i brutals que no servien per res. Van practicar amb nosaltres, hi havien determinats metges militars que ho feien de forma molt especial. Jo soc una supervivent d’aix\u00f2, em va operar Andr\u00e9s Llopis Pe\u00f1a<\/strong>, un comandant de l’ex\u00e8rcit de l’aire i quan ho va fer no tenia ni t\u00edtol. M’ha afectat molt, en la vida quotidiana no he tingut cames per\u00f2 no deixa de ser un tema que s’ha pogut solucionar amb una cadira, per\u00f2 tot el dolor que vaig patir en 12 operacions en 3 anys, aquell dolor i les estades a l’hospital totalment sola. Recordo que va ser molt dur que la nena que hi havia al meu costat va morir. En tornar a casa em van expulsar de l’escola per ser discapacitada i no em van acceptar a cap altra i em vaig haver de quedar a casa i fins als 14 anys estudiant dues hores a la setmana. Ha estat una agressi\u00f3 bestial que hem patit perqu\u00e8 al dictador no li va donar la gana de fer entrar la vacuna fins al 1964 quan ja era efectiva el 1952.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com vas normalitzar la teva vida amb la malaltia?<\/span><\/strong><\/p>\n Jo vaig voler viure, tant dolor patit aix\u00f2 \u00e9s el que em va donar for\u00e7a. He aconseguit coses en la meva vida, vaig estudiar batxillerat superior i tinc dues llicenciatures, he treballat molts anys de professora. He tingut una parella, dues filles i ara tinc una neta i una altra que est\u00e0 en cam\u00ed. He fet esport -vaig guanyar tres medalles ol\u00edmpiques tot i que una no la vaig acceptar com a protesta-. Aix\u00f2 de normalitzar no m’ha interessat gaire, he viscut la difer\u00e8ncia entre ser \u00abnormal\u00bb o no ser-ho i ara la normalitat fins i tot la trobo avorrida, \u00e9s millor ser anormal com jo. En aquesta societat ho tendim a normalitzar tot i la normalitat no deixa de ser una mesura estad\u00edstica que deixa el 25% de la poblaci\u00f3 fora. Prefereixo parlar de qualitat de vida amb just\u00edcia i aix\u00f2 m’ha portat treballar molt.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Hi ha difer\u00e8ncia per a dones i homes en com es viuen les seq\u00fceles de la malaltia?<\/span><\/strong><\/p>\n En aquesta i en altres situacions de dones amb discapacitat. Ens veuen com la dona que no ser\u00e0 mai dona del tot, patim maltractes de tot tipus. Intenten que no ens reprodu\u00efm, ens esterilitzen sense massa informaci\u00f3 i la p\u00f2lio no t\u00e9 cap conseq\u00fc\u00e8ncia heredit\u00e0ria. Quan jo estava embarassada, per exemple, no hi havia cotilles ortop\u00e8dics com la que necessito. Les dones amb discapacitat pateixen molta m\u00e9s viol\u00e8ncia -35’1% -que la resta -23’51%- i se’ns creu menys. Et tanquen per tal que no tinguis relacions, sobretot masculines. Coses com aquestes s\u00f3n constants i un paternalisme molt gran.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quines s\u00f3n les demandes les afectades des d’una perspectiva feminista?<\/span><\/strong><\/p>\n No se’ns considera dones amb drets, queden moltes coses per fer. Nosaltres volem mostrar el cos no normatiu amb orgull. Haur\u00edem de poder tenir una vida aut\u00f2noma i independent i aix\u00f2 vol dir tenir els recursos t\u00e8cnics suficients -ortop\u00e8dics, cadires…- i m\u00e9s assist\u00e8ncia personal i domicili\u00e0ria, no totes som dependents per\u00f2 les que si que en depenen les han de poder tenir i no que acabin en resid\u00e8ncies. S’hauria de complir amb l’accessibilitat universal que ja s’hauria de complir i no es fa. Un tema no menor \u00e9s que l’aplicaci\u00f3 de la LISMI no es comptabilitza per g\u00e8nere, ara un 22’5% dones amb discapacitat treballen. Moltes dones amb discapacitat necessiten formaci\u00f3, ara \u00e9s una obligaci\u00f3 per\u00f2 si que hi ha m\u00e9s dificultats. Visibilitzar les viol\u00e8ncies espec\u00edfiques contra les discapacitades, per ser dones i per tenir una discapacitat, ja que no es visibilitzen com a tal, algunes assassinades ho eren i no s’ha fet p\u00fablic. I una demanda important seria que l’Estat ens demani perd\u00f3 i ens indemnitzi. Som v\u00edctimes de viol\u00e8ncia d’estat que ens va negar els drets i com a dones amb discapacitat se’ns segueix discriminant.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 Carme Riu Pascual \u00e9s una activista pels drets de les dones i molt especialment pels drets de les dones amb discapacitat. \u00c9s la presidenta de Dones no Est\u00e0ndards i defensa aquesta diversitat \u00abAix\u00f2 de normalitzar no m’ha interessat gaire\u00bb […]<\/p>\n","protected":false},"author":63,"featured_media":36764,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26467],"tags":[],"class_list":["post-68256","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-salut-sexual"],"yoast_head":"\n![\"Carme](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Carme_Riu.png\")
<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"