Quan des de la Xarxa Feminista estaven organitzant l’edici\u00f3 d’enguany de l’Escola Feminista d’Estiu (EFE’2020), no podien preveure ni l’actual crisi sanit\u00e0ria, ni la crisi econ\u00f2mica global, ni la crisi de les cures que estem patint. D’aqu\u00ed el t\u00edtol tan encertat de “Malabaristes de la vida”<\/strong>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Finalment l’EFE’2020 s’ha celebrat aquest cap de setmana del 2, 3 i 4 d’octubre de manera virtual menys el darrer acte, el Ritual “Cantem a la vida, agra\u00efm a la terra” realitzat per Rosa Kugler Riveros<\/strong>, dona terra i el grup Horteres de Ca la Dona.<\/span><\/p>\n Aquesta primera cr\u00f2nica \u00e9s sobre la Taula “Radicalment obstinades a favor de la vida i el planeta” que tracta les genealogies i les propostes actuals amb: Mireia Bofill Abell\u00f3<\/strong>; autora i traductora i activista d’Acci\u00f3 Ecologista, Las Petras, Dones i Treballs; Aura Lolita Ch\u00e1vez Ixcaquic<\/strong>, feminista comunit\u00e0ria, defensora de la vida i els territoris d’Abya Yala; i Amaranta Herrero<\/strong>, soci\u00f2loga ecol\u00f2gica i activista ecofeminista. Exerc\u00ed de moderadora Montse Cervera<\/strong>, de la Xarxa Feminista.<\/span><\/p>\n Resta pendent per a una segona cr\u00f2nica a La Independent les aportacions de “Teatre i Feminisme” de l’obra de teatre de les oprimides ‘Akelarde’ i la reflexi\u00f3 col\u00b7lectiva al voltant del seu proc\u00e9s de creaci\u00f3 “Averlasailas” (teatre de les oprimides amb perspectiva feminista). Aix\u00ed com la Taula “Com sostenim la vida per sostenir el planeta” per pensar sobre com transformar l’entorn i els estils de vida per tenir cura de la terra amb: Blanca Valdivia<\/strong>, del Col\u00b7lectiu Punt 6; Claudia Bosch<\/strong>, Membre de Rebel\u00b7li\u00f3 o Extinci\u00f3; i amb el Grup de Dones del Sindicat de Llogateres de Catalunya.<\/span><\/p>\n El text del programa ens situa en el moll de l’os de les intervencions i del debat: “Davant d’una emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, no nom\u00e9s cal plantejar-se personalment formes de vida m\u00e9s sostenibles, sin\u00f3 que tamb\u00e9 cal treballar de manera activa i urgent a gran escala contra el canvi clim\u00e0tic que est\u00e0 perjudicant i disminuint la biodiversitat del planeta. Si no es protegeixen amb efic\u00e0cia la biodiversitat i els ecosistemes, el canvi clim\u00e0tic s’accelerar\u00e0 encara m\u00e9s i en aquesta cat\u00e0strofe la responsabilitat humana \u00e9s evident. (…) Les desigualtats i les injust\u00edcies del sistema (capitalista) ja no es poden silenciar i les rebel\u00b7lions i les lluites dels pobles no poden ser reprimides amb un autoritarisme pol\u00edtic que envaeix cada cop m\u00e9s pa\u00efsos (…) Defensem (com a feministes) la cura i la recuperaci\u00f3 de l’espai com\u00fa i el fer comunitari amb just\u00edcia, amb igualtat, amb creativitat, amb llibertat i amb les necessitats b\u00e0siques vitals garantides”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n \u00a0 Foto Montse Cervera<\/span> \u00a0<\/p>\n Montse Cervera<\/strong> situ\u00e0 les 250 dones agafades de mans, agermanades en una gran cadena el 1982 a Greenham Common<\/a>\u00a0 envoltant una base militar contra els m\u00edssils i pel futur del planeta. A Catalunya s\u00f3n un referent les dones antimilitaristes que del 1982 al 1984 feren les seves accions a Sant Felip Neri, i que marcaren l’inici de les discussions entre el feminisme i l’aposta per la terra i el medi ambient. Els anys 90 ens porten l’Eco-feminisme: Dones en peu de Pau; Les Petras (donatge a Petra Kelly<\/strong> i a la Petra “criada para todo” del c\u00f2mic; i Dones i Treballs. \u00c9s a dir un conjunt de col\u00b7lectius que s’emmarquen en la relaci\u00f3 de Dones i ecologia, de dones i natura. <\/span><\/span><\/p>\n Un altre punt significatiu fou durant l’explosi\u00f3 demogr\u00e0fica, la Conferencia del Caire, amb la subseg\u00fcent esterilitzaci\u00f3 de dones del Sud. El 1996 a Mientras Tanto es publica el dossier monogr\u00e0fic “Mujer y ecologia” tot un referent, i a Ca la Dona naixia el grup “Dones clim\u00e0tiques” ( de breu durada). La denuncia dels Tractats de Lliure Comer\u00e7, de extractivisme, la participaci\u00f3 en la Marxa Mundial, les accions de dol i reconeixement a Berta Caceres<\/strong>, les actuals Les horteres i dones com Anna Bosch i Pareras<\/strong> (morta el 2009) de qui hi ha recopilats el seus escrits en el llibre publicat el 2011 “Mujeres que alimenten la vida<\/a>” . O Yayo Herrero<\/a> i un seguit de dones que han fet valuoses aportacions.<\/span><\/p>\n <\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 \u00a0<\/p>\n Foto Mireia Bofill Abell\u00f3<\/span><\/p>\n En primer lloc intervingu\u00e9 Mireia Bofill i Abell\u00f3<\/strong>, autora i traductora i activista feminista, substituint a Hort\u00e8nsia Fern\u00e1ndez Medrano<\/strong>, bi\u00f2loga i activista ecofeminista. Explic\u00e0 que eren amb Anna Bosh<\/strong> i la resta de companyes en el grup de Dones i cures, quan van arribar les Petras i l’enriquiment que va suposar en la reflexi\u00f3 sobre: el treball de les dones (remunerat i no remunerat); les cures; la relaci\u00f3 natura i cossos i com viure en el m\u00f3n… Record\u00e0 que ella ve “dels grups d’autoconsci\u00e8ncia i de les viv\u00e8ncies quotidianes. De l’\u00e8poca hippy, dels viatge a l’\u00cdndia, de les viv\u00e8ncies en comunitats…I per tant dels sabers i les necessitats de la cura del medi, del lloc on vivim, de com mengem, que mengem…. moltes coses que semblen noves i no ho s\u00f3n”.<\/span><\/p>\n Ens trobem en mig d’una pand\u00e8mia, per\u00f2 no \u00e9s pas la primera vegada, digu\u00e9. Hi ha la destrucci\u00f3 del Gloria aquest any, l’accident de Txernobil l’any 1986. El perill constant de les armes nuclears…<\/span> Explic\u00e0 Bofill que sempre hi ha hagut resist\u00e8ncies per part d’alguns feminismes a incorporar els temes ecol\u00f2gics en els seus postulats. La identificaci\u00f3 tradicional de dones amb Natura i no de dones amb Cultura, feia que hi haguessin certs recels. El debat de fons era per qu\u00e8 les dones haurien de fer-se c\u00e0rrec dels problemes del Medi Ambient, quan ja en tenien tants que havien de solucionar. Amb el tema treball s’arrib\u00e0 a la conflu\u00e8ncia, el treball dom\u00e8stic era clarament un treball a superar o b\u00e9 a cobrar. Assenyal\u00e0, en aquest punt que la rentadora i el gas but\u00e0 representaren un gran canvi per a les dones. I finalment l’acord que els treballs de cura no es poden mercantilitzar, s’han d’apropar.<\/span><\/p>\n Els debats i les diferencies, assegur\u00e0, tamb\u00e9 hi han estat i hi s\u00f3n en el moviment ecologista, per exemple cal resoldre problemes dins del mercat amb pol\u00edtiques de regulaci\u00f3? O b\u00e9 hi ha coses que no tenen preu?.<\/span> “Aix\u00f2 som: “Malabaristes de la Vida” i “Mujeres que alimentan la vida”, digu\u00e9 en referencia al lema de l’EFE’2020 i al llibre ja esmentat. I acab\u00e0 dient: “Estem contentes que les generacions joves agafin el relleu, per\u00f2 les coses no comencen ara, no s’han d’esborrar les petjades a la sorra, com deia Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al<\/strong>“.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 \u00a0Foto Amaranta Herrero<\/span><\/p>\n Amaranta Herrero<\/strong>, soci\u00f2loga ecol\u00f2gica i activista ecofeminista, va iniciar la seva intervenci\u00f3 explicant que ve de l’acad\u00e8mia i que el seu camp d’investigaci\u00f3 es la interconnexi\u00f3 societat\/natura.<\/span><\/p>\n “He arribat al m\u00f3n del ecofeminisme per ma mare, que \u00e9s una militant d’aquest moviment al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Ella em va obrir els ulls davant la crisi econ\u00f2mica global que vivim” certific\u00e0.<\/span><\/p>\n El seu recorregut \u00e9s interdisciplinari, atent als impactes globals que condicionen i determinen de manera tr\u00e0gica la vida, els DDHH i els Drets de les Dones especialment, que en s\u00f3n molts: extractivisme, contaminaci\u00f3 d’ aq\u00fc\u00edfers, transg\u00e8nics, genocidis de persones i \u00e9ssers vius…<\/span><\/p>\n Vegetariana, en contradicci\u00f3 es dedic\u00e0 un temps a l’enginyeria agr\u00edcola en explotacions agropecu\u00e0ries, a l’agricultura industrial productivitat. “Com en una peli de terror ho vaig viure. Per aix\u00f2 agreixo tant els consells de lectura de ma mare sobre ecofeminisme” manifest\u00e0.<\/span><\/p>\n Explic\u00e0 el seu nou recorregut: “El meu aprenentatge sobre el Patriarcat industrial, el m\u00f3n maquina on tot es controlable i previsible, on no es valoren els treballs invisibles que fa la natura i que estan tan lligats a les tasques de les dones de cura i reproducci\u00f3, el dec b\u00e0sicament a un Curs a Anglaterra i a Juliet Schor<\/a><\/strong>, que escriu sobre consum. De la carrera de sociologia dec la meva formaci\u00f3 en teoria feminista, pensament ecol\u00f2gic i Drets dels animals a les meves professores de la UAB, com la Pilar Carrasquer<\/strong>. La reflexi\u00f3 sobre els dualismes que estructuren la visi\u00f3 del m\u00f3n, el que te valor i el que no. Del pensament ecol\u00f2gic a Rachel L.Carson<\/strong><\/a> amb “Primavera silenciosa<\/a>“, del 1962, on matxaca la industria agr\u00f3-t\u00f2xica del DDT, en un discurs molt articulat des de la bioqu\u00edmica. Ai! els elixirs de l’amor, i les substancies fatalment t\u00f2xiques. L’opressi\u00f3 de les dones i l’explotaci\u00f3 de la natura com n’estan de vinculades”. “Hem de superar l’antropocentrisme, els dualismes jerarquitzants (hetero-homo, civilitzat-indigena, ra\u00f3\/emoci\u00f3…) llocs que han destinat la posici\u00f3 inferior”, afeg\u00ed.<\/span><\/p>\n Volgu\u00e9 ressenyar els camins en positiu que ja donen nous fru\u00efts com l’ african green belt project<\/a>, l’expansi\u00f3 de l’ecofeminisme constructivista amb l’homosexualitat i el queer. Els vincles contra l’opressi\u00f3 entre les dones, les dones lesbianes i queers. I, \u00e9s clar, l’ecofeminisme com a paraig\u00fces amb moltes corrents que a vegades tamb\u00e9 es discuteixen: Carol J. Adams<\/a><\/strong>\u00a0amb la pol\u00edtica social de la carn, el carnisme i algunes masculinitats; Ivone Gebara<\/a><\/strong>, eco-feminista m\u00e9s espiritual, monja del Brasail, constructivista, epistemologa, amb la seva cr\u00edtica de l’ androcentrisme; Petra Kelly<\/a>, la referent europea; Jane Goodall<\/a>,\u00a0<\/span>primat\u00f3loga que tant aport\u00e0 en com entendre’ns nosaltres i les altres especies, en aprendre a viure en un mon no nom\u00e9s hum\u00e0; Karmele Llano S\u00e1nchez<\/a>\u00a0<\/strong><\/span>a Indonesia que salva i reintrodueix orangutans, i protegeix trossos de selva tropical (el segon pulm\u00f3 mundial). -Amaranta Herrero va poder treballar amb ella uns quants mesos ja que Karmele Llano necessitava un ajuda d’alg\u00fa amb perfil sociol\u00f2gic, explic\u00e0 com plantava cara a les multinacionals, que desforestaven i manllevaven la terra als orangutans per obtenir oli de Palma; i finalment la catalana Carme Valls i Llobet<\/a>,\u00a0<\/span>metgessa amb diversos estudis sobre com afecten els agents qu\u00edmics, els c\u00f2ctels qu\u00edmics als cossos de les dones. Un ecofeminisme pr\u00e0ctic des de la medicina.<\/span><\/p>\n Preguntada sobre autores africanes, parl\u00e0 de Wangari Maathai<\/a><\/strong>, fundadora de Green Belt Movement, i nomen\u00e0 Samantha Hargreaves<\/strong>, directora y fundadora de la alianza africana WoMin<\/a>\u00a0(Mujeres en Miner\u00eda). Tamb\u00e9 destaca diverses escriptores de Kenia<\/a>, i de Sud \u00c0frica, com Sindiwe Magona<\/a>\u00a0,<\/strong><\/span>\u00a0que fan una literatura eco-feminista, per\u00f2 en general reconeix\u00e9 que hi ha poques referencies.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Foto Aura Lolita Ch\u00e1vez Ixcaquic<\/span><\/span><\/p>\n Aura Lolita Ch\u00e1vez Ixcaquic<\/a><\/strong>, feminista comunit\u00e0ria, defensora de la vida i els territoris d’Abya Yala, Lolita de Guatemala, com es presenta ella, comen\u00e7\u00e0 dient que abra\u00e7ava els Feminismes Internacionals, els intergeneracionals,els feminismes en moviment. I recit\u00e0 un poema d’una autor guatemalenc, Humberto Ak’abal<\/strong><\/a><\/span>, un poeta Maya’ K’iche, que escribia en idioma k’iche’ i s’autotradu\u00efa a l’espanyol, “per apropar-se -digu\u00e9- al catal\u00e0, al seu poble i la seva terra amb un poema que parla sobre les lleng\u00fces i els pobles, en aquest cas l’ind\u00edgena i castell\u00e0, perqu\u00e8 les lleng\u00fces s\u00f3n una clau, cada una \u00e9s una altra veu i un altre sentir de la terra”, explic\u00e0.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n![\"EjVjftpWAAYy](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/EjVjftpWAAYy_4B.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
La Taula i el debat es presentaren des de dues preguntes generals a les participants: des d’on s’ha sentit cridades a l’eco-feminisme i casos concrets per avalar.<\/span><\/p>\n![\"mIREYA](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/mIREYA_BOFILL.jpg\")
<\/p>\n
Per aix\u00f2 \u00e9s tan important l’experi\u00e8ncia que ja ve de lluny com la del Greenham Common Women’s Peace Camp<\/a> , o a casa nostra la del Comit\u00e8 antinuclear de Catalunya, on la nostra companya Hort\u00e8nsia l’any 77 ja va participar en la creaci\u00f3. La import\u00e0ncia de la Revista Dones en lluita que ja tenia temes relacionats amb salut i medi, i els productes qu\u00edmics que afecten la salut. A destacar tamb\u00e9 les intervencions a les Jornades de Dones i patriarca “La natura es dona”. Les ja anomenades Petras que aportaren tant en els temes de poblaci\u00f3, la consciencia demogr\u00e0fica del planeta, la seva sostenibilitat, la Conferencia d’El Caire el 1994. Avui dir\u00edem que hi ha el dret a no ser mares per\u00f2 hi ha el dret a ser-ho i en bones condicions.<\/span><\/p>\n
A finals del 2002, el cas de l’abocament del vaixell Prestigi a Galicia amb les conseq\u00fcents marees negres i la Guerra del Golf (pel petroli, per l’energia…) el 2003 en s\u00f3n altres exemples de lluita i resist\u00e8ncia. El 8 de mar\u00e7 passat es dedic\u00e0 a la cura del mon, “un altre m\u00f3n es possible i s\u00ed, ens n’hem d’ocupar les dones perqu\u00e8 es massa important per deixar-ho en mans del patriarcat. La humanitat esta lligada a la natura”.<\/span><\/p>\n![\"EFE](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/EFE_20__4.jpg\")
<\/p>\n![\"EFE](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/EFE_20_5.jpg\")
<\/p>\n
![\"EFE](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/EFE_20_6.jpg\")
\u00a0 \u00a0 \u00a0![\"EFE](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/EFE_20_7.jpg\")
<\/span><\/p>\n