{"id":68202,"date":"2020-10-07T10:55:10","date_gmt":"2020-10-07T08:55:10","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/"},"modified":"2020-10-07T10:55:10","modified_gmt":"2020-10-07T08:55:10","slug":"feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/","title":{"rendered":"Feminisme i pand\u00e8mia (III). Les Pol\u00edtiques d’Igualtat"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/p>\n

L’eurodiputada sueca Malin Bj\u00f6rk va fer la primera intervenci\u00f3 de la conversa “Pol\u00edtiques p\u00fabliques des dels organismes d’igualtat” durant el Curs ‘El feminisme despr\u00e9s de la pand\u00e8mia’, organitzat per l’Instituto de las Mujeres (IM) i la UNED.<\/span><\/strong><\/p>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\"Malin<\/strong><\/span><\/p>\n

foto @wikidat.org<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Malin Bj\u00f6rk<\/strong><\/a> eurodiputada<\/a>\u00a0des de 2014, ara ho \u00e9s en segon mandat, forma part de la Comissi\u00f3 de Drets de la Dona i igualtat de G\u00e8nere del Parlament Europeu i de la Comissi\u00f3 de Llibertats Civils, Just\u00edcia y Assumptes d’Interior. Entre les seves moltes tasques, destaca les que fa pels Drets de les dones, davant els atacs actuals de molts pa\u00efsos. Tamb\u00e9 treballa a l’ Oficina LGTBI europea. Opina l’eurodiputda que aquestes q\u00fcestions estan totes connectades.<\/span><\/p>\n

Afirm\u00e0 que en la seva tasca sempre es ben conscient de la visi\u00f3 esbiaixada que podria tenir en ser d’un pa\u00eds n\u00f2rdic, Su\u00e8cia, on els drets de les dones ja estaven establerts abans que ella comences a caminar. Ja s’havien reclamat i guanyat les demandes a l’estat sobre treball, vacances, serveis socials… Els anys seixanta, setanta i vuitanta l’Estat era bastant feminista, en general era aix\u00ed als pa\u00efsos n\u00f2rdics on els diversos Estats van treballar pels drets de les dones i la igualtat, tamb\u00e9 pels drets de la inf\u00e0ncia i de la gent gran. Consideren a les dones com a usu\u00e0ries i com a treballadores. Les lleis de delictes de viol\u00e8ncies masclistes arribarien m\u00e9s tard, per\u00f2, per exemple, el 1999 la llei sueca provoc\u00e0 un impuls contra la viol\u00e8ncia vers les dones, exigint el consentiment actiu. Evidentment no passava aix\u00ed en les dictadures d’Espanya i Portugal, expos\u00e0 Bj\u00f6rk.<\/span><\/p>\n

Actualment, per\u00f2 -s’exclam\u00e0- el govern esta reduint alguns tipus d’aquestes pol\u00edtiques: “Hem estat considerant models per a la cura d’infants i de la gent gran perqu\u00e8 les dones no s’haguessin de quedar a casa, per\u00f2 estem reculant i les dones treballen menys a fora en comparaci\u00f3 amb els homes.\u00a0<\/span>Les dones son treballadores en tots aquests serveis basics, i amb la covid-19 la desigualtat ens afecta encara m\u00e9s. Torns dobles, triples. Es molt visible que som majoria de dones en aquests treballs, com a feministes ja ho sab\u00edem per\u00f2 ara ho sap la gent en general”. Per a l’eurodiputada, aix\u00f2 demostra que a l’Estat benestar, l’economia de cures no t\u00e9 suficient finan\u00e7ament des de les pol\u00edtiques publiques.<\/span><\/p>\n

“Ara, les forces conservadores clamen que el lloc de les dones \u00e9s a casa perqu\u00e8 aix\u00ed “tot funciona millor”, diuen. A Pol\u00f2nia i a Hongria \u00e9s molt greu!. Victor Orb\u00e1n<\/strong> ataca els drets de les dones, en una societat que vol ben patriarcal, recolzant la societat tradicional amb valors cristians, on nom\u00e9s hi tindria cabuda la fam\u00edlia heterosexual. \u00c9s cert que \u00e9s una opini\u00f3 extrema per\u00f2 ell es el cap d’un estat”, alerta la eurodiputada, tot afirmant que aquestes forces tenen la capacitat de posar barreres, que estan organitzades en diverses xarxes i que tenen finan\u00e7ament.<\/span><\/p>\n

“Ataquen el que en diuen la filosofia de g\u00e8nere, per a ells es quelcom biol\u00f2gic i te un impacte greu en aquests pa\u00efsos, en els drets civils, en la societat civil, actuant contra nosaltres d’una forma molt preocupant”, per afrontar-ho amb efectivitat cal desenvolupar la solidaritat feminista a trav\u00e9s de les fronteres “tenim organitzacions que poden fer les nostres societats menys fr\u00e0gils”, afirm\u00e0.<\/span><\/p>\n

Record\u00e0 en la seva intervenci\u00f3 que la viol\u00e8ncia masclista principalment a la llar ha augmentat i que en no poder contactar moltes dones, encara s’han de veure moltes de les conseq\u00fc\u00e8ncies que comportar\u00e0 la covid-19.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 q\u00fcestions que a priori poden semblar molt avantatjoses com treballar des de casa, que seria molt recomanable, podrien per\u00f2 fer-nos retrocedir.<\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\"Malin\u00a0 \u00a0\u00a0\"Malin<\/span><\/p>\n

Foto @Parlament Europeu<\/span><\/p>\n

<\/span><\/strong><\/p>\n

<\/span><\/strong><\/p>\n

Temes europeus<\/span><\/strong><\/p>\n

Per a l’eurodiputada, cal emprendre ja la transici\u00f3 ecol\u00f2gica, on caldr\u00e0 eliminar les normes que nom\u00e9s estan basades en la compet\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

“Es necessita inversi\u00f3, s\u00ed, i ara sobretot en assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria, i per aix\u00f2 hi ha d’haver voluntat pol\u00edtica” i explic\u00e0 que “quan hi ha una crisis la gent no vol m\u00e9s mercat, el que vol es m\u00e9s recolzament p\u00fablic, de les institucions. Ens trobem davant la fragilitat dels sistemes sanitaris compartits i hem viscut la negaci\u00f3 dels hospitals privats a rebre pacients de covid-19”. Tamb\u00e9 denunci\u00e0 Bj\u00f6rk que no s’ha reconegut econ\u00f2micament, ni en condicions ni en sous a les persones que treballen en el sector p\u00fablic.<\/span><\/p>\n

Essent cert, que hi ha hagut molt diner alliberat, amb moltes condicions per no despatxar gent…per\u00f2 en molts casos no hi ha hagut condicions, denunci\u00e0 tot reclamant “diners per invertir i fer-ho be, hem de ser vigilants. Cal tamb\u00e9 una an\u00e0lisi feminista per pensar quins tipus d’ind\u00fastries,\u00a0<\/span>de sectors s\u00f3n necessaris i convenients que rebin fons de cobertura substancials. Cal destriar entre ajuts i pr\u00e9stecs barrejats, i podem dir -com a feministes- que n’hi ha molt pocs que garanteixin que tindrem igualtat de g\u00e8nere degut a aquestes ajudes. No hi ha res dirigit a transformar-se en una economia de cures. I n’hi ha d’haver per lluitar contra el canvi clim\u00e0tic. Si nom\u00e9s s\u00f3n per a desenvolupament tecnol\u00f2gic i innovaci\u00f3 sense cercar la igualtat no s’hi val. S’ha de fer una reflexi\u00f3. Digitalitzaci\u00f3 s\u00ed, per\u00f2 les feministes hem de dir-hi quelcom, tamb\u00e9 en la transformaci\u00f3 clim\u00e0tica. Hi ha un gran desequilibri de generes en aquests camps”.<\/span><\/p>\n

L’eurodiputada reflexion\u00e0 sobre el fet que aquests instruments de recuperaci\u00f3 depenen de cada estat membre i es mostr\u00e0 conven\u00e7uda que cal demanar on es gastaran els diners i qui es beneficiar\u00e0 de la inversi\u00f3: “I, amb quina visi\u00f3 de futur?. Espanya, per exemple, \u00e9s el major receptor d’aquests fons, on invertir\u00e0, en igualtat de g\u00e8nere i medi ambient?”.<\/span><\/p>\n

“Despr\u00e9s i durant la pand\u00e8mia ens hem quedat antigues, hem de viure d’una altra manera, i hi ha una part de la societat preparada. Nosaltres com a feministes tenim una visi\u00f3 m\u00e9s justa, una aposta m\u00e9s forta per l’ecologia, per la igualtat, una visi\u00f3 democr\u00e0tica i que es planta davant dels moviments totalitaris, Una visi\u00f3 d’un futur millor”, rebl\u00e0.<\/span><\/p>\n

Entre altres objectius i mesures l’eurodiputada sueca proposa que partint de la convicci\u00f3 que medi ambient i salut van junts (crisi clim\u00e0tica, crisis biodiversitat i humanitat fr\u00e0gil) cal canviar a la manera dels pilars de l’ Eco-Feminisme, centrant-nos en el desenvolupament hum\u00e0: 6 hores de treball al dia; prioritzar el sector sanitari; donar respostes a conflictes internacionals des de l’ONU, la UE amb m\u00e9s feminisme en les seves pol\u00edtiques; no fer les grans inversions per pressi\u00f3 de l’OTAN ja que la seguretat no es pot basar en la por; el desarmament es important, tamb\u00e9 contra les armes nuclears…<\/span><\/p>\n

“Les feministes tenim un paper molt important en la recuperaci\u00f3 de la pand\u00e8mia per\u00f2 tamb\u00e9 en les pol\u00edtiques clim\u00e0tiques, la digitalitzaci\u00f3…” digu\u00e9 per acabar aquest apartat de la seva intervenci\u00f3.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Ideologia de g\u00e8nere?<\/span><\/strong><\/p>\n

Si ve Malin Bj\u00f6rk ja n’havia parlat a l’inici volgu\u00e9 tornar-hi ja que ho considera fonamental per a un futur ben immediat. Al seu parer a Pol\u00f2nia, Hongria i Espanya hi ha una ideologia cristiana radicalitzada, que s’entronca amb les categories biol\u00f2giques b\u00e0siques. Els partits pol\u00edtics i grups d’aquesta ideologia lluiten contra la igualtat i volen que les dones tornin a la cuina. Creu que s\u00f3n un perill per a la canalla i per a les fam\u00edlies, que ataquen els drets de les dones i els Drets de la inf\u00e0ncia. De fet ataquen el Conveni d’Istanbul. “La seva missi\u00f3 surt d’una ideologia patriarcal, hom\u00f2foba, sexista i mis\u00f2gina, basada en l’odi, la por i la limitaci\u00f3 de Drets” afirm\u00e0 Bj\u00f6rk. I avis\u00e0 que tenen xarxes europees, tamb\u00e9 en el Parlament Europeu i afeg\u00ed: “Nosaltres tamb\u00e9. I la nostra feina \u00e9s d’organitzaci\u00f3 contra els reaccionaris”.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Reptes de les pol\u00edtiques feministes<\/span><\/strong><\/p>\n

L’\u00e8xit dependr\u00e0 dels estats, espanyol, suec…que s\u00f3n qui ha de definir les prioritats: transport p\u00fablic (aportacions de les eco-feministes en el canvi clim\u00e0tic); cura canalla i salut; contra les viol\u00e8ncies masclistes, expos\u00e0 Bj\u00f6rk per\u00f2 avis\u00e0 que: ” Ens hem d’assegurar que en fem responsables als governs perqu\u00e8 en s\u00f3n. Ens arrisquem a que les dones tornem a estar en condicions laborals fatals i tornant a casa. Els governs n’han de ser responsables i no hem de ser t\u00edmides en l’exig\u00e8ncia”. En aquest sentit digu\u00e9 que si b\u00e9 \u00e9s important la digitalitzaci\u00f3 en les grans empreses, tamb\u00e9 cal abordar els sectors imprescindibles i on la majoria son dones (hospitals, cl\u00edniques, residencies).<\/span><\/p>\n

“Hem d’assegurar els Drets Civils i Democr\u00e0tics, ja que la protesta est\u00e0 redu\u00efda per efectes de la covid-19, cal garantir el drets de lliure expressi\u00f3, informaci\u00f3 dels mitjans, la Independ\u00e8ncia judicial…amb l’organitzaci\u00f3 de la societat civil. Organitzar-nos perqu\u00e8 alguns estats d’emerg\u00e8ncia no es quedin com a definitius.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Parlament Europeu: Fiscalitzaci\u00f3 dels Fons per a que no s’utilitzin contra DDHH<\/span><\/strong><\/p>\n

L’eurodiputada sueca aposta per una Cl\u00e0usula de condicionalitat, en la que s’hi est\u00e0 treballant per\u00f2 que no queda molt clara a hores d’ara. Creu que en el Parlament Europeu tenen la majoria per fer-ho, i que s’ha d’exigir tamb\u00e9 a nivell nacional. “Si no es respecten les regles democr\u00e0tiques ser\u00e0 molt dif\u00edcil aconseguir els objectius”, avis\u00e0. Un dels 7 criteris que s’estan debatent \u00e9s el de clima i vegetaci\u00f3 amb noves tecnologies netes.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Debat i Feminisme interseccional (Plans per als Estats membres)<\/span><\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s de les q\u00fcestions i en resposta a diverses intervencions sobre els temes anteriors, el darrer missatge que volgu\u00e9 explicitar Malin Bj\u00f6rk \u00e9s el de l’obvietat que la visi\u00f3 feminista tamb\u00e9 ha d’abordar altres q\u00fcestions de just\u00edcia i igualtat com els drets: de les dones, a la sexualitat dels i de les joves, l’anticoncepci\u00f3…<\/span><\/p>\n

Sobre la just\u00edcia econ\u00f2mica assenyal\u00e0 que potser hi pot haver igualtat per dones que poden pagar estructures privades en lloc d’haver-hi de publiques, per\u00f2 aix\u00f2 no es igualtat de g\u00e8nere. Tamb\u00e9 cal acabar amb la discriminaci\u00f3 racial, quan es coneix que les dones migrades estan encara m\u00e9s discriminades laboralment. I respectar el dret internacional vers les persones refugiades.<\/span><\/p>\n

“Totes aquestes lluites, al meu parer, van juntes i s’han de combinar entre el moviment feminista, el del joves, el sindical, els col\u00b7lectius de persones migrades…nom\u00e9s recolzant-nos m\u00fatuament farem retrocedir els moviments reaccionaris”, rebl\u00e0.<\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0\"s200<\/p>\n

Foto @ICEI<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Raquel Coello Cremades<\/strong><\/a>, economista feminista, Doctora<\/a> en Economia Internacional i Desenvolupament per la Universitat Complutense de Madrid i M\u00e0ster en G\u00e8nere i Desenvolupament, tamb\u00e9, per la Universitat Complutense de Madrid. \u00c9s la responsable de l’Oficina Regional d’ONU MUJERES per Llatinoam\u00e8rica.<\/span><\/span>
Aquesta economista inici\u00e0 la seva aportaci\u00f3 afirmant que la Crisis de la Covid-19 \u00e9s una crisis amb impactes diferenciats entre dones i homes. Fet que fa imprescindible d’implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques d’igualtat de g\u00e8nere, tenint en compte com es distribueixen els recursos fels fons internacionals i els pressupostos de cada pa\u00eds.<\/span><\/p>\n

Coincid\u00ed amb Malin Bj\u00f6rk en que: “Estem enfrontant desafiaments globals. Les forces conservadores i reaccionaries tamb\u00e9 hi s\u00f3n a Americ\u00e0 Llatina, perqu\u00e8 hem aconseguit aven\u00e7os i ara hi ha les reaccions en contra”.\u00a0<\/span>Tamb\u00e9 en la import\u00e0ncia dels Estats en aquest moment: “Es temps de pol\u00edtiques per poder sortir de la crisis. Per\u00f2 aquestes pol\u00edtiques s’han d’acompanyar amb recursos. I on s’estan posant?”, \u00e9s pregunt\u00e0.<\/span><\/p>\n

Al seu parer, la digitalitzaci\u00f3 \u00e9s b\u00e0sica i per aplicar-la igualit\u00e0riament cal con\u00e8ixer on ens ubiquem com a dones, cal ser conscients de la bretxa enorme que hi ha entre homes i dones i tamb\u00e9 generacional. El darrer Estudi Regional d’Am\u00e8rica Llatina (AL), des d’educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secundaria fins a la universitat i la investigaci\u00f3 ens mostren la bretxa professional i la que hi ha en les decisions de poder de les institucions que la sustenten.<\/span><\/p>\n

“Les dones som a la primera l\u00ednia de la resposta, som actives des de l’inici al treball a fora i al treball a casa, tal i com han estudiat autores com Ma. Angeles Duran, Cristina Carrasco i altres.<\/span><\/p>\n

L’Agenda Feminista ha de posar el dret al treball al capdavant, ara amb la Covid-19 hi ha encara m\u00e9s evidencia, incrementant-se el treball no remunerat.\u00a0<\/span>Hem de saber que en els pa\u00efsos en desenvolupament una de les feines de les dones \u00e9s aconseguir els aliments basics, i hi esmercen m\u00e9s de 2 o 3 hores al dia. Quan m\u00e9s pobresa, m\u00e9s temps de cerca. \u00c9s un cercle vici\u00f3s que suposa una major dificultat per a l’obtenci\u00f3 de dades reals”, s’exclam\u00e0. A tall d’exemple, la distribuci\u00f3 del treball a les llars durant la pand\u00e8mia a Xile, ha significat uns increments de temps tant d’homes com de dones per\u00f2 la bretxa entre ambd\u00f3s \u00e9s abismal”. Les dones treballen molt m\u00e9s en el sector informal, sense ingressos i sense xarxa social d’ajuts i sense estalvis, inform\u00e0.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Tres prioritats transversals<\/span><\/strong><\/p>\n

Coello Cremades proposa:<\/span><\/p>\n

Garantir la igualtat de representaci\u00f3 en la resposta a la crisi (actualment molt majorit\u00e0riament est\u00e0 a mans d’experts homes) tant en el diagn\u00f2stic, com en el disseny i no pas menys, en la presa de decisions. “Actualment les respostes s\u00f3n cegues al g\u00e8nere”, rebl\u00e0. “<\/span>Cal centrar-se en les dones i les nenes per con\u00e8ixer el veritable impacte socioecon\u00f2mic de la crisis i impulsar un canvi transformador de l’economia de la cura en el treball remunerat i no remunerat”.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Les pol\u00edtiques p\u00fabliques<\/span><\/strong><\/p>\n

Per aquesta economista el millor lideratge \u00e9s el sorgit de l’Alian\u00e7a ONU Dones<\/a> i CEPAL<\/a> , que clama per m\u00e9s inversi\u00f3 contra les viol\u00e8ncies masclistes, i m\u00e9s en pol\u00edtiques digitals de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n

Dels pa\u00efsos d’AL nom\u00e9s n’hi ha un 7% que tinguin un pressupost amb recursos assignats directament a les pol\u00edtiques de g\u00e8nere. La majoria, un 84% dels pa\u00efsos, si que inclouen un pressupost contra les viol\u00e8ncies masclistes. La resta d’\u00e0mbits i de percentatges varien molt segons cada pa\u00eds. Aix\u00f2 s\u00ed, malauradament nom\u00e9s hi ha un 12 % de participaci\u00f3 de dones en l’era digital.<\/span><\/p>\n

Volgu\u00e9 tamb\u00e9 destacar les bones pr\u00e0ctiques que ja s’han comprovat que funcionen com s\u00f3n: les d’economia de cura en experi\u00e8ncies positives de Costa Rica, Argentina, Cuba i M\u00e8xic; la d’empreses de dones a Xile, Paraguai, i M\u00e8xic; les de Protecci\u00f3 Social a Brasil, Costa Rica i Argentina; i les de tecnologies digitals a Paraguai, Brasil i Colombi\u00e0.<\/span><\/p>\n

“A diferencia d’Europa la majoria de pa\u00efsos del m\u00f3n parteixen que no podran tenir aquest marge de recursos econ\u00f2mics. I ja hem comprovat que quan s’ha de fer m\u00e9s amb menys el primer que es toca son les pol\u00edtiques d’igualtat”, denunci\u00e0 Coello.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed doncs, els pressupostos amb perspectiva de g\u00e8nere esdevenen una eina clau quan les necessitats augmenten i els ingressos cauen. Aleshores cal veure Ingressos i despeses i eliminar exoneracions, expos\u00e0. Digu\u00e9, a tall d’exemple que a Espanya l’informe d’impacte de g\u00e8nere que acompanya els pressupostos no permet saber en canvi els recursos assignats. I que a AL si b\u00e9 hi ha un seguiment de recursos a programes b\u00e0sics, que cal continuar enfortint, el sistema de cures necessita potenciar millor l’economia en relaci\u00f3 a l’alliberament de temps de treball.<\/span><\/p>\n

“La crisis Covid-19, com les anteriors no s\u00f3n neutrals, perjudiquem m\u00e9s a les dones. Es temps de fer pol\u00edtiques i com he dit nom\u00e9s el 7 per cent de pa\u00efsos mostren els recursos assignats, que no arriben ni al 4% de les mesures”, conclogu\u00e9 la ponent.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Q\u00fcestions a debatre:<\/span><\/strong>
<\/span><\/p>\n

Bretxa en TICS<\/span><\/strong><\/p>\n

Entre les moltes preguntes que sorgiren, destaca l’interrogant sobre les limitacions mes profundes de les noves tecnologies a AL i el cam\u00ed per superar-les. Es tractaria de treballar en solucions amplies i flexibles – en lo immediat no s’hi pot confiar- per tancar la bretxa estructural des de prim\u00e0ria ja que a les nenes se’ls inculca que no son bones en l’\u00fas de les tecnologies.<\/span><\/p>\n

Hi ha bones pr\u00e0ctiques a continuar: programes acad\u00e8mics espec\u00edfics investigaci\u00f3; cient\u00edfics que recolzen els treballs de les dones en aquests camps; espais espec\u00edfics amb dissenys per donar resposta a les necessitats de les dones; aplicacions \u00fatils per a les dones i per a la igualtat. I amb unes pol\u00edtiques p\u00fabliques amb refor\u00e7ament positiu perqu\u00e8 el mercat no ho soluciona, ho dirigeix sempre a altres temes com la moda, l’est\u00e8tica…<\/span><\/p>\n

Sembla que a Europa hi haur\u00e0 recursos, llavors cal fer que els pressupostos amb visi\u00f3 de g\u00e8nere siguin una eina de transpar\u00e8ncia, assegurant que cada euro est\u00e0 ben utilitzat. Seria una doble feina ben feta, propos\u00e0 Coello.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Tend\u00e8ncies migrat\u00f2ries i reagrupament familiar<\/span><\/strong><\/p>\n

Per a aquesta economista hi ha 2 drames en relaci\u00f3 als moviments migratoris. \u00c9s un drama sobre drama, ja que el tancament de fronteres agreuja el distanciament social que \u00e9s un distanciament hum\u00e0.<\/span><\/p>\n

D’altra banda, l’efecte retorn, com ha passat per exemple cap a Vene\u00e7uela, augmenta la precarietat i la manca de mitjans, que ja era not\u00f2ria.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Es tanc\u00e0 el debat en abs\u00e8ncia de la tercera ponent prevista, M\u00aa Eugenia Rodr\u00edguez Palop<\/strong>, eurodiputada, jurista, professora de Filosofia del Dret a la Universitat Carlos III de Madrid, a qui li fou impossible participar en el seminari.<\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\"Raquel<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Foto desc\u00e0rrega Seminari\u00a0‘El feminisme despr\u00e9s de la pand\u00e8mia’<\/strong><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’eurodiputada sueca Malin Bj\u00f6rk va fer la primera intervenci\u00f3 de la conversa “Pol\u00edtiques p\u00fabliques des dels organismes d’igualtat” durant el Curs ‘El feminisme despr\u00e9s de la pand\u00e8mia’, organitzat per l’Instituto de las Mujeres (IM) i la UNED.<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":68199,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26631],"tags":[],"class_list":["post-68202","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-conferencies-seminaris"],"yoast_head":"\nFeminisme i pand\u00e8mia (III). Les Pol\u00edtiques d'Igualtat | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'eurodiputada sueca Malin Bj\u00f6rk va fer la primera intervenci\u00f3 de la conversa Pol\u00edtiques p\u00fabliques des dels organismes d'igualtat durant el Curs 'El feminisme despr\u00e9s de la pand\u00e8mia'. La segona intervenci\u00f3 fou a c\u00e0rrec de Raquel Coello Cremades, economista feminista, responsable de l'Oficina Regional d'ONU MUJERES per Llatinoam\u00e8rica\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Feminisme i pand\u00e8mia (III). Les Pol\u00edtiques d'Igualtat | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'eurodiputada sueca Malin Bj\u00f6rk va fer la primera intervenci\u00f3 de la conversa Pol\u00edtiques p\u00fabliques des dels organismes d'igualtat durant el Curs 'El feminisme despr\u00e9s de la pand\u00e8mia'. La segona intervenci\u00f3 fou a c\u00e0rrec de Raquel Coello Cremades, economista feminista, responsable de l'Oficina Regional d'ONU MUJERES per Llatinoam\u00e8rica\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:author\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-10-07T08:55:10+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/feminismo_mini2.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"180\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"180\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Tona Gusi\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@https:\/\/twitter.com\/tonagusi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Tona Gusi\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"15 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Tona Gusi\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9\"},\"headline\":\"Feminisme i pand\u00e8mia (III). Les Pol\u00edtiques d’Igualtat\",\"datePublished\":\"2020-10-07T08:55:10+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\\\/\"},\"wordCount\":3073,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2020\\\/10\\\/feminismo_mini2.jpg\",\"articleSection\":[\"Confer\u00e8ncies-Seminaris\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\\\/\",\"name\":\"Feminisme i pand\u00e8mia (III). Les Pol\u00edtiques d'Igualtat | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2020\\\/10\\\/feminismo_mini2.jpg\",\"datePublished\":\"2020-10-07T08:55:10+00:00\",\"description\":\"L'eurodiputada sueca Malin Bj\u00f6rk va fer la primera intervenci\u00f3 de la conversa Pol\u00edtiques p\u00fabliques des dels organismes d'igualtat durant el Curs 'El feminisme despr\u00e9s de la pand\u00e8mia'. La segona intervenci\u00f3 fou a c\u00e0rrec de Raquel Coello Cremades, economista feminista, responsable de l'Oficina Regional d'ONU MUJERES per Llatinoam\u00e8rica\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2020\\\/10\\\/feminismo_mini2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2020\\\/10\\\/feminismo_mini2.jpg\",\"width\":180,\"height\":180,\"caption\":\"feminismo mini2\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Confer\u00e8ncies-Seminaris\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/tema\\\/conferencies-seminaris\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Feminisme i pand\u00e8mia (III). Les Pol\u00edtiques d’Igualtat\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9\",\"name\":\"Tona Gusi\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267\",\"caption\":\"Tona Gusi\"},\"description\":\"Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. Tamb\u00e9 \u00e9s psic\u00f2loga menci\u00f3 en Psicologia d'Intervenci\u00f3 Cl\u00ednica i menci\u00f3 en Psicologia del Treball i les Organitzacions.\",\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/www.facebook.com\\\/tona.gusi\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/https:\\\/\\\/twitter.com\\\/tonagusi\"],\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/tona-gusi\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Feminisme i pand\u00e8mia (III). Les Pol\u00edtiques d'Igualtat | La Independent","description":"L'eurodiputada sueca Malin Bj\u00f6rk va fer la primera intervenci\u00f3 de la conversa Pol\u00edtiques p\u00fabliques des dels organismes d'igualtat durant el Curs 'El feminisme despr\u00e9s de la pand\u00e8mia'. La segona intervenci\u00f3 fou a c\u00e0rrec de Raquel Coello Cremades, economista feminista, responsable de l'Oficina Regional d'ONU MUJERES per Llatinoam\u00e8rica","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"Feminisme i pand\u00e8mia (III). Les Pol\u00edtiques d'Igualtat | La Independent","og_description":"L'eurodiputada sueca Malin Bj\u00f6rk va fer la primera intervenci\u00f3 de la conversa Pol\u00edtiques p\u00fabliques des dels organismes d'igualtat durant el Curs 'El feminisme despr\u00e9s de la pand\u00e8mia'. La segona intervenci\u00f3 fou a c\u00e0rrec de Raquel Coello Cremades, economista feminista, responsable de l'Oficina Regional d'ONU MUJERES per Llatinoam\u00e8rica","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/","og_site_name":"La Independent","article_author":"https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi","article_published_time":"2020-10-07T08:55:10+00:00","og_image":[{"width":180,"height":180,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/feminismo_mini2.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Tona Gusi","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@https:\/\/twitter.com\/tonagusi","twitter_misc":{"Written by":"Tona Gusi","Est. reading time":"15 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/"},"author":{"name":"Tona Gusi","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9"},"headline":"Feminisme i pand\u00e8mia (III). Les Pol\u00edtiques d’Igualtat","datePublished":"2020-10-07T08:55:10+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/"},"wordCount":3073,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/feminismo_mini2.jpg","articleSection":["Confer\u00e8ncies-Seminaris"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/","name":"Feminisme i pand\u00e8mia (III). Les Pol\u00edtiques d'Igualtat | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/feminismo_mini2.jpg","datePublished":"2020-10-07T08:55:10+00:00","description":"L'eurodiputada sueca Malin Bj\u00f6rk va fer la primera intervenci\u00f3 de la conversa Pol\u00edtiques p\u00fabliques des dels organismes d'igualtat durant el Curs 'El feminisme despr\u00e9s de la pand\u00e8mia'. La segona intervenci\u00f3 fou a c\u00e0rrec de Raquel Coello Cremades, economista feminista, responsable de l'Oficina Regional d'ONU MUJERES per Llatinoam\u00e8rica","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/feminismo_mini2.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/feminismo_mini2.jpg","width":180,"height":180,"caption":"feminismo mini2"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feminisme-i-pandemia-iii-les-politiques-digualtat\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Confer\u00e8ncies-Seminaris","item":"https:\/\/laindependent.cat\/tema\/conferencies-seminaris\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Feminisme i pand\u00e8mia (III). Les Pol\u00edtiques d’Igualtat"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9","name":"Tona Gusi","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267","caption":"Tona Gusi"},"description":"Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. Tamb\u00e9 \u00e9s psic\u00f2loga menci\u00f3 en Psicologia d'Intervenci\u00f3 Cl\u00ednica i menci\u00f3 en Psicologia del Treball i les Organitzacions.","sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi","https:\/\/x.com\/https:\/\/twitter.com\/tonagusi"],"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/tona-gusi\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68202","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/72"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=68202"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68202\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/68199"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=68202"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=68202"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=68202"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}