\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Les dones van tenir una destacada participaci\u00f3 en la IV edici\u00f3 de Black Mountain Boss\u00f2st.<\/span><\/strong><\/span>\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n Aquest festival consisteix en una setmana\u00a0liter\u00e0ria, dedicada\u00a0sobretot\u00a0al g\u00e8nere negre, que va tenir lloc com les anteriors edicions al bonic poble de Boss\u00f2st (Pirineus). S\u2019hauria d’haver\u00a0celebrat a finals d’abril, i mant\u00e9 la seva vocaci\u00f3 internacional i transfronterera, malgrat que algunes persones invitades no hi van poder assistir. En aquesta edici\u00f3 eren 30 participants, i entre ells nom\u00e9s 9 dones. Com sempre una minoria \u201cselecta\u201d que va estar present en algunes de les 18 taules de debat que van durar 7 dies. Totes les taules es titulaven i eren en castell\u00e0, per\u00f2 es parlava en la llengua que es volia. [consulteu el\u00a0ProgramaDEF BMB 2020]<\/a>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Si parlem de la pres\u00e8ncia femenina, cal destacar a autores de prestigi reconegut com Susana Hern\u00e1ndez<\/strong>, Angelique Pfitzner<\/strong>, Marisa Pinta<\/strong> i Jimena Tierra<\/strong>, junt a expertes i autores, que de moment nom\u00e9s han publicat una novel\u00b7la, com Mari Carmen Sinti<\/strong>, Lluna Vicen<\/strong>s, subcomissaria i Susana Villafa\u00f1e<\/strong>, que formen part de l\u2019associaci\u00f3 LEE O MUERE, organitzadora de l\u2019esdeveniment. Tant Vicens, responsable de log\u00edstica, com Villafa\u00f1e , que va realitzar la transmissi\u00f3 en streaming, van estar dedicades en cos i \u00e0nima al desenvolupament de tots els actes. Tamb\u00e9 hi van participar Albada Albag\u00e9s<\/strong>, poeta que viu a Bossots i Rosa Ca\u00f1adel<\/strong>l, professora i historiadora. Totes van ser coprotagonistes d’aquest Festival que vol dedicar a les dones una especial atenci\u00f3. I com en cada edici\u00f3 ha demostrat el comprom\u00eds aprovant un Manifest contra la viol\u00e8ncia envers les dones, que a m\u00e9s denuncia la viol\u00e8ncia de tota mena que ens envolta.<\/span>\u00a0[\u00a0Manifest<\/strong><\/a><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n El Festival \u00e9s dels m\u00e9s afortunats, ja que l\u2019entorn paisatg\u00edstic de la Vall d\u2019Aran, a la cara nord de Pirineu,\u00a0el fa especial i \u00fanic. Durant 7 dies seguit<\/span>s afavoreix que es pugui oblidar l’estr\u00e8s i\u00a0 la contaminaci\u00f3 mentre es gaudeix\u00a0de diverses activitats liter\u00e0ries i culturals. En aquesta edici\u00f3 d\u2019assist\u00e8ncia controlada i amb mesures de seguretat adients, ha aconseguit una altra vegada un dels seus objectius: estr\u00e8nyer els lla\u00e7os autors i autores i lectores i lectors, fent als primers m\u00e9s propers i trencant la imatge d\u2019\u00e9ssers inaccessibles per als seus seguidors i seguidores.<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La pand\u00e8mia m\u00e9s enll\u00e0 de la ficci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n Angelique Pfitzner<\/strong>, es una de les cofundadores d\u2019aquest esdeveniment, que va iniciar junt al seu fundador l\u2019escriptor Jose Luis Mu\u00f1oz<\/strong>\u00a0l\u2019any 2017, i va participar en alguna de les taules que van tenir lloc, com la que es parlava d\u2019un tema d\u2019actualitat, sobre l\u2019actual pand\u00e8mia del coronavirus i com l\u2019han viscut escriptores i escriptors: \u201cCuando el destino nos alcance: La distopia en primera persona\u201d.<\/span><\/p>\n Ella ha escrit moltes novel\u00b7les i una de les ultimes que ja s\u2019ha tradu\u00eft en diversos idiomes, sobre tema que li apassiona, la trag\u00e8dia de les persones refugiades, exiliades i represaliades. En \u201cLos ni\u00f1os del Exodo\u201d es va ficar a fons en una historia \u201crealista\u201d i colpidora. Angelique es tamb\u00e9 l\u2019organitzadora del \u201cFestival Lloret, negre i polic\u00edac\u201d<\/strong>\u00a0que tampoc es va poder fer pel confinament, i que el 17 d\u2019octubre, fa una sola sessi\u00f3 d\u2019una tarda, al Teatre de Lloret. I per assistir cal apuntar-se en aquesta\u00a0Web<\/strong><\/a>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tornant a la taula sobre la covid19, es va comentar si la \u201cdist\u00f2pia\u201d \u00e9s\u00a0el contrari\u00a0d’utopia i ens porta a una\u00a0societat\u00a0fict\u00edcia\u00a0indessetjable\u00a0en\u00a0si\u00a0mateixa.\u00a0Mari\u00a0Carmen\u00a0Sinti<\/strong>\u00a0com a moderadora va fer un rep\u00e0s de la narrativa de pand\u00e8mies, i d’imaginats futurs catastr\u00f2fics o terribles\u00a0com\u00a0el que ara vivim\u00a0.\u00a0“Als escriptors ens agrada\u00a0escriure\u00a0sobre coses que han passat, per\u00f2 en la situaci\u00f3 tan terrible\u00a0del coronavirus\u00a0-que com en altres vegades la realitat \u00e9s superior a la ficci\u00f3 -necessitem d’una distancia m\u00e9s gran\u00a0per escriure”;\u00a0comentava\u00a0Pfitzner. En aquesta taula hi participava un policia en actiu,\u00a0Joaquin Mart\u00edn<\/strong>, que va posar l’accent en el canvi pol\u00edtic i social que estem vivint, les noves normes de conviv\u00e8ncia que cal\u00a0acceptar perqu\u00e8 ja s’han imposat i s\u00f3n necess\u00e0ries per a sobreviure, i remarcava que: “\u00c9s necessari tenir uns protocols clars i seguir-los amb rigor. No pot ser -per exemple- que a les esgl\u00e9sies es facin rituals que despr\u00e9s es prohibeixen que ho facin altres religions”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com cada edici\u00f3, s’havia programat una taula especial amb perspectiva de g\u00e8nere. En aquesta ocasi\u00f3, va tenir lloc el segon dia del festival. Es va parlar de com “Ellas tambi\u00e9n matan<\/strong>“, de la m\u00e0 de l’advocada, crimin\u00f2loga, escriptora i editora, Jimena Tierra<\/a><\/strong>, que va fer un recorregut per tota mena d’assassines, dones que havien estat protagonistes de crims diversos, i les va situar en el seu context social, i psicol\u00f2gic, mostrant les difer\u00e8ncies entre homes i dones en aquest camp: “Les dones\u00a0tamb\u00e9 poden matar fredament i de forma calculadat, sobretot per arribar a objectius concrets, o com a venjan\u00e7a i\/o reacci\u00f3 defensiva, per\u00f2 normalment la seva manera d’actuar \u00e9s diferent a la masculina”.\u00a0<\/span><\/p>\n \u201cMonstres i v\u00edctimes\u201d als camps de concentraci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n El mateix 11 de setembre, i com un recordatori especial als 75 anys d’Auswitz, es va desenvolupar la taula, subtitulada: “Los monstruos”, que entre altres va comptar amb\u00a0Marisa Pinta<\/strong><\/a>, que presentava \u201cMarlene<\/strong>\u201d, una novel\u00b7la sobre la traject\u00f2ria en el nostre pa\u00eds d\u2019uns dels metges de Mathausen, i de la seva neta, una metgessa que poc a poc va descobrint el passat del seu avi. \u201cA vegades els monstres conviuen entre nosaltres amb normalitat, i costa descobrir-los. I cal seguir explicar histories que ens ajuden a no oblidar mai l\u2019holocaust\u201d. Dos dies abans\u00a0Jimena Tierra<\/strong>, va participar en una taula que tractava sobre \u201cles v\u00edctimes\u201d. I tots van estar d’acord amb les\u00a0 paraules del comissari,\u00a0Jose Luis Mu\u00f1oz,<\/strong>\u00a0que “per m\u00e9s temps que passi i sapiguem m\u00e9s d’aquest horror, la nostra ment no el pot comprendre. Com pot ser que persones que semblaven normals, infermeres\u00a0 i metges- per exemple- durant el dia eren monstres i a la nit, es mostraven tan tendres amb les seves fam\u00edlies?”\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tant Pinta com Tierra, que van venir des de Madrid, van quedar \u201cimpactades\u201d pel l\u2019esdeveniment, pel paisatge que l\u2019acolleix i per totes les activitats culturals programades (excursi\u00f3, m\u00fasica, cinema, gastronomia…). \u201cHa estat un festival fascinant del g\u00e8nere negre situat en un entorn m\u00e0gic. Literatura i naturalesa. Qu\u00e8 m\u00e9s es pot demanar? va subratllar Tierra. I van comentar que tothom espera que al 2021 milloren les coses y que al proper Festival hi participin m\u00e9s dones.<\/span><\/p>\n Quina diferencia aporten les dones al g\u00e8nere negre?<\/strong><\/span><\/p>\n En opini\u00f3 de Gimena Tierra: \u201cPer descomptat, nosaltres aporten una altra manera de veure les coses. Hi ha trets inherents a la feminitat, que nosaltres vivim com poden ser la menstruaci\u00f3 o la menopausa, el c\u00e0ncer de mama, la necessitat de ser mare o la s\u00edndrome del niu buit, que poden estar renyits amb la visi\u00f3 \u2018masculina\u2019 actual de la novel\u00b7la negra. S’ent\u00e9n (i s\u2019assumeix) que un detectiu pugui ser alcoh\u00f2lic, per\u00f2 no \u00e9s ben rebut que una dona sofreixi per una histerectomia. L\u2019habitual \u00e9s que les dones protagonistes (inspectores o assassines) tinguin caracter\u00edstiques\u00a0varonils\u00a0i eludeixin uns certs temes que puguin titllar-se de “sensibleries”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n S<\/strong><\/span>usana Hern\u00e1ndez Marcet<\/strong>, que va participar a la taula \u201cCosecha negra<\/strong>, \u00e9s una escriptora nascuda a Barcelona, especialista en novel\u00b7la negra i creadora del personatge de la policia\u00a0Santana<\/strong>, una investigadora lesbiana, protagonista de diverses hist\u00f2ries..\u00a0Per a ella\u00a0 va resultar d’all\u00f2 m\u00e9s natural que la seva protagonista aporti una manera de veure les coses diferent als seus companys. Per\u00f2 despr\u00e9s ha publicat 4 novel\u00b7les en la qual no ha comptat amb aquesta investigadora tan especial. I tant en “Los miercoles\u00a0salvatges<\/strong>“, en que els protagonistes viuen en Ciutat Meridiana, com en la seva \u00faltima novel\u00b7la; \u201c<\/span>Mai m\u00e9s<\/strong><\/a>\u201d<\/span>, tracten sobre temes d’actualitat, com\u00a0s\u00f3n\u00a0les ocupacions de pisos, les drogues o el trafic de medicaments i mostra persones pr\u00f2ximes dels barris de Barcelona, fills de\u00a0immigrantes, o\u00a0immigrantes, com la dona\u00a0pakistanesa, protagonista de\u00a0l’\u00faltima novel\u00b7la publicada.<\/span><\/p>\n La Vall d’Aran en la ficci\u00f3 i en la realitat<\/strong><\/span><\/p>\n Lluna Vicens<\/strong>, va publicar l\u2019\u00faltim dia un text d’\u2018agra\u00efment per a tothom, i sobretot va destacar, el paper de l\u2019alcalde de Boss\u00f2st, perqu\u00e8 el festival sigui possible. \u201cEdici\u00f3 rere edici\u00f3, el nostre festival creix i la fam\u00edlia que el formem tamb\u00e9, aquest \u00e9s el nostre comprom\u00eds envers autors i autores, la literatura, la cultura i el poble de Boss\u00f2st, que any rere any ens dona suport a trav\u00e9s del seu alcalde, Amador Marqu\u00e8s<\/strong>\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n L\u2019alcalde, expert en la hist\u00f2ria de la Vall d\u2019Aran, va presidir la taula “La\u00a0Vall d’Aran com escenari Literar<\/strong>i”, que va comptar amb Jos\u00e9 Luis Mu\u00f1oz<\/strong> i Albada Albag\u00e9s<\/strong> i va elogiar la pres\u00e8ncia, d\u2019ambd\u00f3s, com a creadors literaris residents al poble. “Per la nostra situaci\u00f3 una mica a\u00efllada, donant la cara a Fran\u00e7a i per ser frontera, el nostre entorn \u00e9s idoni per a desenvolupar hist\u00f2ries\u201d. Per\u00f2 segons Marqu\u00e8s: \u201cEl que ens agrada es que autors com ells han sabut aprofundir\u00a0en la psicologia i sensibilitat de la nostra gent, donant-li\u00a0inter\u00e8s\u00a0universal. Lluis\u00a0Mu\u00f1oz, resident en Boss\u00f2st des de fa molts anys ho ha aconseguit\u00a0reflectint-ho\u00a0molt\u00a0b\u00e9\u00a0en la seva obra,\u00a0sobretot\u00a0a: “Cazadores\u00a0de\u00a0Nieve”. “En aquesta obra explica gr\u00e0ficament una pujada al Coll de\u00a0Baretges, la mateixa que van fer en aquesta edici\u00f3 un grup molt nombr\u00f3s dels participants. Us\u00a0recomano la seva lectura”, va afegir.\u00a0 Coment\u00e0 que tamb\u00e9\u00a0ho ha aconseguit\u00a0Albada Albag\u00e9s, una altra resident, en el seu llibre de poesia: “M’encomano al blanc”. I va acabar dient que: \u201cEns agrada ser font d’inspiraci\u00f3,\u00a0per\u00f2\u00a0sobre tot\u00a0volem que ens coneixin\u00a0de prop, que ens visitin i gaudeixin del nostre entorn\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n (*) Mireu els continguts del Festival Literari que Susana Villafa\u00f1e va emetre en directe per streaming a trav\u00e9s de\u00a0Facebook<\/a><\/span><\/p>\n ***Mireu les entrevistes publicades al programa \u201c<\/span>El presente se llama mujer<\/span><\/a>\u201c, que ha realitzat al companya de la\u00a0<\/span>AMC,<\/span><\/a>\u00a0 Maria Jos\u00e9 Segura. Podeu escoltar l\u2019entrevista a Lluna Vicens I Josep Lluis Mu\u00f1oz, a\u00a0Youtube<\/a>.<\/span><\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/01asusana-mesa_pet.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/01allunay-susana.jpg\")
<\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/01angelique1.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/01alloretnegre_pet.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/01ajimenatierra2_pet.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/01amarisapinta_pet.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/01asusznahernandez_pet.jpg\")
<\/strong><\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/01asala_pet.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/01albada_amador_muoz.jpg\")
<\/span><\/p>\n\u00a0<\/h5>\n
Notes<\/strong><\/span><\/h5>\n
<\/span>*Consulteu el reportatge sobre el Festival Publicat a M\u00f3n Comunicaci\u00f3<\/a>\u00a0<\/span><\/h5>\n