\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0\u00a0<\/p>\n
“Habitar el tiempo depende exclusivamente de la fe, entusiasmo y atenci\u00f3n, que pongamos en las labores que hacemos para llenarlo y del relato que nos hagamos de su transcurso. ” C. Mart\u00edn Gaite.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n La situaci\u00f3 de confinament, arrel de la Covid -19, ha esdevingut un moviment d’ordre simb\u00f2lic per a l’equip de dones que conformem Tamaia, viure sense viol\u00e8ncia: pensar l’abast de la pr\u00f2pia pr\u00e0ctica i recon\u00e8ixer la dimensi\u00f3 que imprimeix en la pr\u00f2pia vida. La nostra quotidianitat \u00e9s fr\u00e0gil i, en l’assumpci\u00f3 de la pr\u00f2pia vulnerabilitat, ens hem adonat qu\u00e8 la intemp\u00e8rie \u00e9s un lloc de molta dificultat per poder acompanyar i sostenir les altres dones.<\/span><\/p>\n De vegades, sense consci\u00e8ncia del propi l\u00edmit, posem la pr\u00f2pia vida a disposici\u00f3 del m\u00f3n i, en aquest acte de responsabilitat, ens oblidem de nosaltres mateixes, de l’emoci\u00f3 travessada, de les viv\u00e8ncies i de les experi\u00e8ncies de viol\u00e8ncia que hem normalitzat per poder oferir un context de possibilitat per a les dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia masclista i de la paradoxa que habitem en la imposici\u00f3 d’un ritme que ens ofega la vida.<\/span> Aquest acte ens ha col\u00b7locat en la necessitat de deixar-nos sentir el malestar i el cansament, i ens hem adonat d’all\u00f2 que, en la in\u00e8rcia del dia a dia, ens passava desapercebut. Aquesta epid\u00e8mia ens ha estat una lupa i ens ha perm\u00e8s veure la fragilitat de la vida i la import\u00e0ncia de la cura, m\u00e9s enll\u00e0 de les formulacions discursives.<\/span> Dues q\u00fcestions que, en la seva formulaci\u00f3, requereixen del context de realitat que aquest moment assenyala: la viol\u00e8ncia masclista \u00e9s estructural i aquesta dimensi\u00f3 s’articula tamb\u00e9 en la situaci\u00f3 de precarietat de les professionals que estem a la primera l\u00ednia de l’atenci\u00f3. Sense els recursos adequats, l’abordatge de la viol\u00e8ncia masclista trenca el cos de les qui ens col\u00b7loquem en la disposici\u00f3 d’acompanyar a les altres dones.<\/span> Les dones de Tamaia<\/strong> ens sentim avui preparades per poder nombrar en veu alta que en aquest context de viol\u00e8ncia institucional, sostenir el nostre projecte ens posa en risc, que sostenir-lo passa per obviar la pr\u00f2pia cura i, en consci\u00e8ncia, decidim tancar-lo. Ho fem des de la convicci\u00f3 que la pr\u00f2pia cura \u00e9s, avui m\u00e9s que mai, un acte de rebel\u00b7lia pol\u00edtica, un acte de dissid\u00e8ncia al sistema i de desobedi\u00e8ncia al patriarcat. No podem tornar-hi a posar el cos, no podem no escoltar, per m\u00e9s temps, el cansament, el malestar i l’angoixa. Estem decidides a acollir la pr\u00f2pia vulnerabilitat com a lloc imprescindible per dir que aix\u00ed no es pot, que no podem contenir, per m\u00e9s temps, el dany de la viol\u00e8ncia masclista a les dones, a les criatures i a les professionals perqu\u00e8 sabem que ens manquen, no les eines, sin\u00f3 les condicions materials per poder acompanyar des de la cura, des de la pr\u00f2pia cura, a les altres dones.<\/span><\/p>\n La intemp\u00e8rie de Tamaia \u00e9s d’ordre material i radica en la dificultat de sostenir un projecte d’atenci\u00f3 a dones que t\u00e9 un cost elevat i que, en els darrers anys, \u00fanicament rep un 50% de finan\u00e7ament p\u00fablic. Aquesta realitat ens obliga a una doble jornada laboral, ens obliga a la formulaci\u00f3 de propostes que ens permetin complementar el 50% del cost del projecte amb recursos propis, propostes que amb la Covid -19 s’han cancel\u00b7lat en la seva majoria. Aquesta realitat que ens demana jornades laborals desmesurades ens situa, avui, en una posici\u00f3 de molta fragilitat.<\/span><\/p>\n La intemp\u00e8rie de Tamaia \u00e9s tamb\u00e9 la viol\u00e8ncia institucional respecte de l’abordatge de la viol\u00e8ncia masclista. Una viv\u00e8ncia fruit de la manca de recursos i la manca de reconeixement i de condicions dignes per a les professionals que acompanyem les dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia masclista en el seu proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 i, tamb\u00e9, de la manca de recursos i la manca de reconeixement i de condicions dignes per a les dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia masclista, experi\u00e8ncia que ens col\u00b7loca en la paradoxa de sentit d’adre\u00e7ar les dones a una xarxa de serveis que no \u00e9s suficient per evitar-los-hi a elles, tamb\u00e9, la intemp\u00e8rie.<\/span><\/p>\n No volem denunciar m\u00e9s aquesta situaci\u00f3, tornar-la a dir ens representa anestesiar-nos i contribuir a la normalitzaci\u00f3 d’aquesta conting\u00e8ncia de precarietat, com si res no es pogu\u00e9s fer per transformar-la. Aquesta realitat no \u00e9s fruit de l’atzar ni de la casualitat, \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia directa d’unes pol\u00edtiques p\u00fabliques absolutament insuficients i absurdament burocratitzades. La burocr\u00e0cia \u2014 els formularis del patriarcat que tant de temps ens furten \u2014 actuen com a murs de contenci\u00f3 de la dissid\u00e8ncia, ja no volem sostenir per m\u00e9s temps aquesta mediaci\u00f3 institucional que ens desgasta i ens expropia el saber i la pr\u00e0ctica, per\u00f2 no ens la reconeix. Tal i com diuen les dones del Colectivo mujeres con voz: Hasta ac\u00e1 lleg\u00f3 el soportar.<\/span> La vida \u00e9s continu\u00eftat i afectaci\u00f3, la Kate Millet<\/strong> i les feministes de la seva generaci\u00f3 ja van dir que lo personal \u00e9s pol\u00edtic, ara m\u00e9s que mai hem travessat aquesta experi\u00e8ncia amb el cos durant el confinament. Per\u00f2 ara, a m\u00e9s a m\u00e9s, sabem que la vida no pot estar al servei del mercat de treball, ho sabem no nom\u00e9s en la reflexi\u00f3 te\u00f2rica, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la viv\u00e8ncia encarnada de la quotidianitat.<\/span> \u00c9s imprescindible no perdre la perspectiva ni la dimensi\u00f3 pr\u00f2pia, la que ens situa en la primera persona, la que ens dona lloc i equilibri entre la llibertat i la responsabilitat per poder triar quins pesos deixem anar. Aquest lloc de connexi\u00f3 \u00e9s necessari per poder desfer-nos de la servitud al sistema, un sistema que ens permet contenir el dolor per\u00f2 que ens impedeix erradicar la viol\u00e8ncia que el provoca. Aqu\u00ed les paraules de la Ma<\/strong><\/span>e<\/span>rcela Lagarde<\/span><\/strong>\u00a0ens donen mesura perqu\u00e8, com ella diu, despr\u00e9s de col\u00b7locar al m\u00f3n que lo personal \u00e9s pol\u00edtic, cal fer visible que : lo pol\u00edtico es personal.<\/span><\/p>\n No volem sostenir aquest lloc dins del sistema, aquest lloc que ens col\u00b7loca davant del dolor de la viol\u00e8ncia masclista, dins d’una estructura institucional que no mobilitza els recursos necessaris per poder transformar els sistemes de creences que provoquen aquest dolor. La viol\u00e8ncia masclista \u00e9s insuportable, tamb\u00e9 en la seva dimensi\u00f3 estructural i simb\u00f2lica.<\/span><\/p>\n I en aquest context decidim…<\/span><\/strong><\/p>\n En aquest context d’incertesa col\u00b7lectiva, despr\u00e9s d’haver sospesat tots els pesos, les dones que conformem l’equip de Tamaia, viure sense viol\u00e8ncia hem decidit tancar aquest preci\u00f3s espai.<\/span> Per aix\u00f2, justament, la nostra \u00e9s una pr\u00e0ctica de desobedi\u00e8ncia al patriarcat en tant que sistema que pret\u00e9n ser ordre i mesura del m\u00f3n. A Tamaia hem convingut que \u00e9s imprescindible sembrar feminismes per tornar impensable la viol\u00e8ncia masclista, per b\u00e9 que aquest moviment de dissid\u00e8ncia no \u00e9s possible sense posar consci\u00e8ncia a les paraules, una consci\u00e8ncia que demana honestedat i veritat entre all\u00f2 que diem i all\u00f2 que fem. \u00c9s en aquest moviment de sentit que tanquem Tamaia, perqu\u00e8 no podem situar la cura de la vida al centre de la pol\u00edtica sense recon\u00e8ixer-nos la cura de la vida pr\u00f2pia, i en aquests moments el projecte de Tamaia, i les dones que el conformem, hem identificat la viv\u00e8ncia quotidiana d’ intemp\u00e8rie.<\/span><\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 de l’ordre simb\u00f2lic patriarcal que cancel\u00b7la les experi\u00e8ncies i els sabers de les dones a trav\u00e9s de l’\u00fas de la viol\u00e8ncia com a estrat\u00e8gia d’imposici\u00f3 de les seves regles; m\u00e9s enll\u00e0 de la precarietat material que el patriarcat ens imposa a trav\u00e9s del model econ\u00f2mic capitalista, que estrangula la vida, sobretot la vida de les dones; m\u00e9s enll\u00e0 del racisme com a imposici\u00f3 del sistema de jerarquies de poder i privilegi, un sistema que ens nega el sentit de la difer\u00e8ncia com a lloc de riquesa i aprenentatge… m\u00e9s enll\u00e0 hi ha la llibertat, la llibertat com a pr\u00e0ctica de rebel\u00b7lia al patriarcat, de desobedi\u00e8ncia als seus marcs de significaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Des d’aquest lloc, ja fa uns quants anys, Audre Lorde<\/strong> ens va mostrar que mai podrem desballestar la casa del amo (el patriarcat) amb les eines que l’amo ens proveeix… \u00e9s per aquesta ra\u00f3 que hem convingut que all\u00f2 que ara ens urgeix \u00e9s donar-nos el perm\u00eds d’aturar, de permetre’ns, un cop detingut el moviment de la in\u00e8rcia, pensar-nos i pensar aquest present amb serenor i prud\u00e8ncia. S\u00f3n dies complexos i per gestionar la complexitat no hi ha formules matem\u00e0tiques, nom\u00e9s la temptativa de fer silenci, tamb\u00e9 a dins nostre.<\/span><\/p>\n No volem tornar a la normalitat d’abans, no hi podem tornar. No sabem si aquesta epid\u00e8mia sanit\u00e0ria ha transformat el m\u00f3n, per\u00f2 ens reconeixem i podem afirmar que a les dones de Tamaia ens ha tornat m\u00e9s exigents, m\u00e9s conscients, del que significa i representa la cura de la vida. Finalment, ens hem decidit a tenir cura, tamb\u00e9, de nosaltres mateixes.<\/span><\/p>\n En aquests moments , tornar al ritme autodestructiu, del que ven\u00edem, no ens \u00e9s una opci\u00f3 raonable. Tornar all\u00e0 on \u00e9rem no \u00e9s una opci\u00f3 de continu\u00eftat, perqu\u00e8 l’esqu\u00e0lid finan\u00e7ament p\u00fablic del nostre projecte d’atenci\u00f3 a dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia masclista, que actualment ja no arriba al 50%, ens obliga a l’activaci\u00f3 d’un volum d’activitats addicionals per poder sostenir, econ\u00f2micament, l’atenci\u00f3 a les dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia masclista. El que ens suposa una doble jornada laboral o la p\u00e8rdua del sentit original de la pr\u00f2pia pr\u00e0ctica d’atenci\u00f3: la mediaci\u00f3 de la cura que passa per fer lloc i temps al proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 de les dones.<\/span> Per anar m\u00e9s enll\u00e0 del patriarcat ens cal desfer els silencis de la cura com a imposici\u00f3, m\u00e9s en aquests moments, perqu\u00e8 per gestar el present les formes s\u00f3n imprescindibles, no podem no posar en pr\u00e0ctica all\u00f2 que diem, conven\u00e7udes, de paraula. Saber i constatar que erradicar la viol\u00e8ncia masclista no \u00e9s una prioritat institucional, tal i com evidencien les pol\u00edtiques p\u00fabliques en la seva dotaci\u00f3 pressupost\u00e0ria, ens col\u00b7loca, de nou front un context de precarietat que no podem sostenir nom\u00e9s amb la nostra convicci\u00f3.<\/span><\/p>\n Aquest lloc de precarietat el coneixem b\u00e9 a Tamaia, perqu\u00e8 est\u00e0 en l’origen del projecte i en la traject\u00f2ria d’aquests 28 anys en qu\u00e8 hi hem posat el propi cos per poder compensar les mancances i la falta de recursos institucionals que han d’acompanyar el proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 de les dones dels efectes de la viol\u00e8ncia masclista. En aquest posar el cos, les viv\u00e8ncies singulars de les companyes de l’equip han col\u00b7lisionat, les estrat\u00e8gies de superviv\u00e8ncia d’aquesta desmesura han fet ress\u00f2 diferent en cadascuna i aquesta difer\u00e8ncia ha esdevingut una viv\u00e8ncia de dolor de l’equip. Ara sentim que aquest context de precarietat, i els seus efectes, s\u00f3n una desmesura que cal dir, \u00e9s necessari trencar el silenci, i la \u00fanica manera que hem trobat per expressar la nostra fragilitat \u00e9s tancar el projecte per no trencar-nos.<\/span><\/p>\n Durant els dies que ha durat el confinament hem acompanyat la culpa, l’ansietat, l’exc\u00e9s de responsabilitat, la h\u00edper \u2014 connexi\u00f3 emocional, el dolor, la impot\u00e8ncia, la tristesa i la por de moltes dones; dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia masclista i dones professionals de l’abordatge de la viol\u00e8ncia masclista. En aquest proc\u00e9s tamb\u00e9 ens hem pogut escoltar totes aquestes emocions en nosaltres mateixes i \u00e9s, des del reconeixement de la pr\u00f2pia vulnerabilitat, que hem decidit que per poder mantenir la perspectiva de la nostra pr\u00e0ctica necessitem aturar per prendre dist\u00e0ncia, sanar, i projectar cap a on \u00e9s que volem col\u00b7locar el nostre cos i la nostra alegria.<\/span> \u00a0<\/p>\n Rakel Escurriol, Rosa G Graell, Beatriu Masi\u00e0, Leticia Moy, Carme<\/span> Vidal<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 “Habitar el tiempo depende exclusivamente de la fe, entusiasmo y atenci\u00f3n, que pongamos en las labores que hacemos para llenarlo y del relato que nos hagamos de su transcurso. ” C. Mart\u00edn Gaite.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36581,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26609],"tags":[],"class_list":["post-68113","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comunicats"],"yoast_head":"\n
La situaci\u00f3 sobrevinguda per la Covid -19 ens ha representat un sotrac, la in\u00e8rcia a la que est\u00e0vem avesades es va detenir de sobte i, en aquest context d’incertesa, poder sobreviure passava per connectar-nos al cos. <\/span><\/p>\n
Qui cuida a qui? Qui cuida de les que cuiden?<\/span><\/p>\n
\u00c9s per aquesta ra\u00f3 que, davant la situaci\u00f3 actual de col\u00b7lapse, hem convingut que l’autocura \u00e9s un acte de resist\u00e8ncia, un acte de radicalitat pol\u00edtica que, en el moviment de posar la vida pr\u00f2pia al centre, reivindica la cura de la vida com a pr\u00e0ctica pol\u00edtica feminista. Sense aquest moviment, sentim les paraules buides de sentit i de mesura, buides de significat… \u00e9s quan portem el cos i la pr\u00f2pia vida a les paraules, quan les fem pr\u00e0ctica i les arrisquem, que hi ha transformaci\u00f3 del m\u00f3n.<\/span><\/p>\n
El sistema ha col\u00b7lapsat, \u00e9s important dir-ho, i \u00e9s necessari assenyalar el gran desordre que hi ha en aquests moments de col\u00b7lapse. Aquest desordre s’evidencia, sobretot, en el trencament de la l\u00ednia amb la qual el patriarcat pretenia separar el dins del fora, el reproductiu del productiu, una l\u00ednia que era una falsa frontera, en el sentit en qu\u00e8 totes les fronteres ho s\u00f3n, ja que pretenen separar all\u00f2 que no es pot separar: la vida, i la cura que demana.<\/span><\/p>\n
Enmig d’aquest context de desordre, les dones hem de trobar per manera de deixar anar els pesos, aquells pesos que ens ha col\u00b7locat el sistema, sense que el col\u00b7lapse del sistema ens torni a cancel\u00b7lar la pot\u00e8ncia pol\u00edtica, la veu per dir el m\u00f3n i l’experi\u00e8ncia pr\u00f2pia: estar connectades, habitar el cos des de la consci\u00e8ncia material i simb\u00f2lica.<\/span><\/p>\n
Des de Tamaia fa 29 anys que treballem per erradicar la viol\u00e8ncia masclista, coneixedores que els feminismes s\u00f3n la mediaci\u00f3 m\u00e9s urgent per tra\u00e7ar passatges que ens guareixin dels efectes que la viol\u00e8ncia masclista inscriu en el cos de les dones.<\/span><\/p>\n
Som les dones les qui amortitzem les crisis econ\u00f2miques, som nosaltres les qui hi posem el cos, el temps, la sobreexplotaci\u00f3 dels nostres contextos de vida i tamb\u00e9 la nostra possibilitat de ser m\u00e9s enll\u00e0 de la imposici\u00f3 de la cura a la que ens subjuga el patriarcat. El lloc de la cura com a imposici\u00f3 no \u00e9s el lloc de la pr\u00e0ctica pol\u00edtica que, des dels feminismes, col\u00b7loca la cura de la vida al centre. La primera \u00e9s invisible i a\u00eflla les dones dins de la conting\u00e8ncia de la fam\u00edlia nuclear; la segona parla de la interdepend\u00e8ncia, de les xarxes de sororitat, reconeix la dimensi\u00f3, la pot\u00e8ncia, el saber i t\u00e9, tamb\u00e9, les paraules per nombrar-se m\u00e9s enll\u00e0 del patriarcat.<\/span><\/p>\n
Les companyes de Tamaia prenem per l’equip el sentit de les paraules d’Audre Lorde: “cuidar-me a mi mateixa no \u00e9s una auto-indulg\u00e8ncia, \u00e9s auto-preservaci\u00f3 i aix\u00f2 \u00e9s un acte pol\u00edtic”.<\/span>
Les dones de Tamaia Viure Sense Viol\u00e8ncia<\/span><\/p>\n
Barcelona, juny- juliol 2020<\/span><\/p>\n