\u00a0<\/p>\n
\u00a0OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n Aquesta setmana estava corregint els exercicis d’un curs que estic impartint per al personal docent sobre micro masclismes i vaig trobar dos exercicis que em van causar molt dolor.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n El primer d’ells era d’una alumna d’uns cinquanta anys i en ell relatava com el seu pare havia abusat de la seva mare i d’ella durant la seva inf\u00e0ncia i com s’havia sentit sola i\u00a0 desemparada. No podia rec\u00f3rrer a la seva pr\u00f2pia mare perqu\u00e8 l’empar\u00e9s perqu\u00e8 es trobava en la mateixa situaci\u00f3 i quan li ho va explicar, nom\u00e9s va donar-li per \u00fanica resposta “Som dones i ells es comporten aix\u00ed habitualment. \u00c9s la seva naturalesa “.<\/span><\/p>\n Aquesta dona, llavors nena, va haver d’aguantar que el seu pare es fiqu\u00e9s al seu llit durant anys fins que va poder escapar del seu poble perqu\u00e8 va trobar treball en una cafeteria que li va permetre independitzar-se i pagar-se una matr\u00edcula universit\u00e0ria i, d’aquesta manera, poder estudiar una carrera compatibilitzant feina i estudis.<\/span><\/p>\n La pitjor part, pel que es veu, se la va endur la seva mare, a qui el salvatge del seu marit li va fer pagar la fugida de la filla de tots dos amb pallisses i violacions sistematitzades fins que la va matar en una de les pallisses. Per\u00f2 ning\u00fa es va estranyar. Tothom ho sabia i ning\u00fa va fer res.<\/span> Avui \u00e9s una professora il\u00b7lusionada per ensenyar al seu alumnat com la hist\u00f2ria ha negat la pres\u00e8ncia de les dones i com n’\u00e9s de necess\u00e0ria la reivindicaci\u00f3 de la seva mem\u00f2ria hist\u00f2rica. Ha descobert que els homes no s\u00f3n b\u00e8sties com el seu pare, qui ja va morir i de qui no va voler acomiadar-se, i \u00e9s mare d’una filla i un fill a qui educa com a ciutadania lliure i respectuosa amb tothom, sobretot amb les dones m\u00e9s vulnerables tinguin l’origen que tinguin.<\/span><\/p>\n El segon cas \u00e9s similar, encara que agreujat amb una germana amb diversitat intel\u00b7lectual de qui tamb\u00e9 abusava el pare i que va morir a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una hemorr\u00e0gia vaginal no atesa a temps. Aquell “accident silenciat” tot just estrenada la democr\u00e0cia\u00a0va fer despertar en la meva alumna la necessitat de fugir de la vila i de la seva fam\u00edlia. En aquest cas no hi havia mare ja que “va morir” al poc temps de n\u00e9ixer la seva germana menor amb diversitat intel\u00b7lectual a la qual ella va cuidar durant anys. Encara que ella sospita que va ser com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una pallissa o una violaci\u00f3 del seu pare quan encara estava convalescent de la quarantena del part.<\/span><\/p>\n Avui la meva alumna \u00e9s una ciutadana lliure que va decidir no casar-se i viure la seva vida plenament i ensenyar a les seues alumnes a dir NO quan es produeixin aquest tipus de situacions.<\/span><\/p>\n S\u00f3n dos casos en els qu\u00e8 les dones, des de la intimitat dels exercicis que nom\u00e9s jo puc veure, i amb la garantia de la confidencialitat de dades, es confessen i m’expliquen les seves viv\u00e8ncies. Ni molt menys s\u00f3n els \u00fanics, per\u00f2 s\u00ed els m\u00e9s recents.<\/span><\/p>\n Hist\u00f2ries de superaci\u00f3 personal del dolor i la desprotecci\u00f3 a qu\u00e8 totes dues es van enfrontar i que ens permeten analitzar les conseq\u00fc\u00e8ncies desconegudes de les viol\u00e8ncies masclistes m\u00e9s perverses i ocultes per q\u00fcestions familiars. L’ab\u00fas i la violaci\u00f3 sistem\u00e0tica de nenes, joves i dones dins el “paraigua protector” de la fam\u00edlia que, segur, es continuaran donant en el si de moltes fam\u00edlies del m\u00f3n, sense que pr\u00e0cticament ning\u00fa les pugui ajudar a sortir dels seus inferns particulars.<\/span><\/p>\n Aquest tipus d’exercicis en els quals se’ls d\u00f3na a l’alumnat la possibilitat de treure part de les seves experi\u00e8ncies, permet en alguns casos, veure quina era la realitat fa nom\u00e9s uns anys a les nostres societats anomenades, fins i tot llavors, “avan\u00e7ades”. Les dones, i filles fins i tot, a disposici\u00f3 permanent dels seus progenitors que no diferenciaven en si eren menors o amb diversitats funcionals o no. Nom\u00e9s veien un “element” per saciar el seu plaer a qualsevol hora i en qualsevol situaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Afortunadament, alguna cosa ha canviat en els \u00faltims anys i el feminisme ha aconseguit que es reconeguin i castiguin aquestes situacions que avui dia estarien penades.<\/span><\/p>\n Des del moviment feminista es busca el ple reconeixement de les dones com a subjectes de ple dret, amb els seus plens drets de ciutadania i, entre ells el d’una vida digna i lliure de viol\u00e8ncies masclistes de tot tipus. La resta dels discursos no em representa per a res. I a tu?<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0OPINI\u00d3 Aquesta setmana estava corregint els exercicis d’un curs que estic impartint per al personal docent sobre micro masclismes i vaig trobar dos exercicis que em van causar molt dolor.<\/p>\n","protected":false},"author":46,"featured_media":67913,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26666],"tags":[],"class_list":["post-68031","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-violencies"],"yoast_head":"\n
La meua alumna, pel que relata, mai va tornar a veure el seu pare. No va anar ni al funeral de la seva pr\u00f2pia mare per tal de no veure’l. Despr\u00e9s va assistir en solitari al cementiri i es va acomiadar d’ella en la m\u00e9s estricta soledat.<\/span><\/p>\n