<\/p>\n
En aquest rellisc\u00f3s panorama, les dones s’enfronten, si o si, a situacions in\u00e8dites, com el tancament de les escoles. Vegem quatre casos, de tenacitat, comprom\u00eds, creativitat.<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n T.A.<\/strong> (prefereix l’anonimat), de 43 anys, ha viscut gran part de la seva vida fora de pa\u00eds, amb experi\u00e8ncies de treball apassionants, entre elles l’ensenyament de literatura hispana a la universitat de Harvard. Ara ha hagut d’aparcar les seves investigacions per ser mare i mestra alhora de S., de 8 anys, apassionat de futbol i dinosaures, per acompanyar-lo en les tasques i aconseguir que aconsegueixi, per exemple, escriure ben recte sobre l\u00ednies, en comptes de despla\u00e7ar- en diagonal per tota una p\u00e0gina, o treure pells de pl\u00e0tans oblidades sota el seu llit. El seu pis a la ciutat de P\u00e0dua no \u00e9s gran, per\u00f2 compta amb una terrassa de 4 metres per 4, que en els dies assolellats pot esdevenir taller de pintura o pista de ball, o gimkanes inventades pel nen. La mare li ha organitzat la vida amb horaris definits: el mat\u00ed hi ha classes on line des del seu col\u00b7legi biling\u00fce italo-angl\u00e8s, en una tablet en pr\u00e8stec pel col\u00b7legi, a la tarda hi ha tasques i jocs. En la seva curta vida S. ha hagut de canviar escola o pa\u00eds cada gaireb\u00e9 any, ara per sort t\u00e9 mestres amb prou simpatia, i gr\u00e0cies a la quarantena, la dedicaci\u00f3 a temps complet de la mare. Quan pot, hi ajuda tamb\u00e9 el seu pare, que viatja amb freq\u00fc\u00e8ncia a l’exterior per treballs de gran responsabilitat. Els resultats s\u00f3n a la vista. El nen s’expressa cada vegada millor en els dos idiomes familiars, m\u00e9s una mica d’espanyol, ha apr\u00e8s a fer petits documentals, i envia v\u00eddeos als seus avis amb exercicis f\u00edsics adaptats als seus ossos oxidats. En fam\u00edlia ha apr\u00e8s a fer servir una frase m\u00e0gica: Puc ajudar en alguna cosa? Li responen sempre amb un s\u00ed! entusiasta. Aix\u00ed, ajuda a carregar i descarregar la rentadora, baixar les escombraries i preparar la taula. <\/span><\/p>\n \u00c9s clar, hi ha gran buits, sigui en la mare o en el nen. Quan la mare se sent massa tancada entre les quatre parets, poden servir-unes trucades entre amigues del m\u00f3n (una d’elles metgessa en un hospital de Madrid), per deixar anar ll\u00e0grimes i rialles. Curiosament, per al nen la passi\u00f3 per l’escola de futbol o el Bar\u00e7a sembla haver-se esfumat. Enyora m\u00e9s els jocs i bromes amb els seus petits companys i petites companyes de l’escola. Tot d’una un dia diu a la mare: “Gr\u00e0cies mama, has estat magn\u00edfica ensenyant-me a estudiar i concentrar-me. Ara puc seguir sol, vull provar de ser independent”. En el primer dia de llibertat del confinament, (encara sense poder tocar-se amb qui no sigui un familiar), el veig abra\u00e7ant fort a la seva mare. “Cal gaudir els moments d’amor”, comenta s\u00e0viament. Doncs mai se sap, a la vida.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Elena Marchioro<\/strong>, 40 anys, mestra d’una escola p\u00fablica al camp del Veneto, amb estudis d’art a Ven\u00e8cia, s’ha trobat en un moment crucial de la seva vida, havent de lluir talents coneguts i desconeguts. Ara mestra on line a la seva escola prim\u00e0ria, segueix en els estudis als seus tres fills (de 13,11 i 6 anys), a m\u00e9s de representar als pares i a les mares en una d’aquestes escoles, que es troben sota l’aclaparament de les circumst\u00e0ncies. T\u00e9 un ritme esgotador. Li arriben al menys uns 60 missatges a el dia, des de l’alumnat, les col\u00b7legues i les mares, demanant-li ajuda per solucionar problemes, organitzar tasques, consolar afliccions. Una col\u00b7lega s’ha su\u00efcidat. A m\u00e9s de preparar classes lluitant amb app i noves tecnologies, amb la filla m\u00e9s petita que la interromp cont\u00ednuament, Elena ha de preparar esmorzars, dinars, berenars i sopars per a la fam\u00edlia. La seva assistenta va haver de confinar-se i la mare, uns kms m\u00e9s lluny, no pot ajudar-la sin\u00f3 enviant-li dosis industrials de pasta preparada amb amor, i amb els ous frescos de les seves gallines. El seu marit fa les compres, d\u00f3na suport moral per\u00f2 s’ha d’encarregar d’una empresa que ara t\u00e9 m\u00e9s clients que mai, entre els \/ les que han deixat la vida terrenal.<\/span><\/p>\n Com ha respost Elena, com a dona i professional, a aquests desafiaments multitask, sense ser una Wonder woman ni aspirar a la santedat, i qu\u00e8 suggereix per a l’escola post Covid?<\/span><\/p>\n “Els primers temps han estat ca\u00f2tics, intentant bregar, sense suficients l\u00ednies guies, plataformes i calendaris clars, amb les noves tecnologies. No comptant encara amb elles totes les escoles italianes, crec que s’estan accentuant les difer\u00e8ncies entre els que tenen mitjans, i els m\u00e9s vulnerables, per ser pobres, o nens \/ es amb problemes d’aprenentatge. La nostra petita escola (5 classes) valora molt el joc i l’afectivitat, i ara les mestres no hem de perdre aquesta riquesa tornant-nos tecn\u00f2crates interessades nom\u00e9s en l’aspecte acad\u00e8mic. De fets, el nostre nens i nenes enyoren preparar els seus espectacles de teatre i dansa, les passejades “a descobrir el m\u00f3n”. En general, han aflorat les debilitats i els aspectes positius del nostre sistema escolar. La mestres m\u00e9s compromeses s’han comprom\u00e8s m\u00e9s, refermant la relaci\u00f3 amb els pares i mares en la comuna tasca educativa; les m\u00e9s conservadores segueixen fent el m\u00ednim. No hi ha avaluaci\u00f3 de resultats. No obstant aix\u00f2 hem comprovat que si volem, som capa\u00e7os d’auto-formar-nos i experimentar modalitats noves d’ensenyament. Personalment, m’han reconegut talents de manager. Mai m’ho hauria esperat. (Riu). El meu sou segueix sent el mateix. La societat i l’estat haurien de recon\u00e8ixer i donar m\u00e9s suport al nostre treball cap a una educaci\u00f3 de qualitat, un sector fonamental, juntament amb la sanitat, si no volem caure en una mediocritat de massa, sense remei. Si, com diuen, al setembre les escoles reobriran a meitat, s’aprofundir\u00e0 la difer\u00e8ncia entre els que compten amb tecnologies i els \/ les altres. Per a ells \/ les no hauria d’haver-hi meitat, sin\u00f3 el doble d’escola. Alemanya, despr\u00e9s de la crisi de l’any 2008, ha apostat per a millorar l’educaci\u00f3 i la investigaci\u00f3. Aqu\u00ed, ho demana ara en un manifest la joventut universit\u00e0ria. Que no es perdi l’oportunitat”.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Giovanna Draghi<\/strong>. 48 anys, en el seu curr\u00edculum professional t\u00e9 la gesta d’haver creuat com marinera set vegades l’Atl\u00e0ntic en vaixell de vela, sobrevivint en una tempesta que li va bolcar el vaixell. Mare separada, estudia naturopatia i col\u00b7labora en la cuina d’una escola de tipus steineriana on n’\u00e9s alumna la seva filla Thea, de 8 anys. Es tracta d’una escola prim\u00e0ria amb 75 alumnes, pintada de colors alegres pels pares i mares, on s’ensenya a petits grups no de manera abstracta, sin\u00f3 utilitzant la natura com a font de coneixement i harmonia. Ja que segons el seu inspirador Rudolf Steiner, els humans tenim no 5 sin\u00f3 12 sentits, (un d’ells el sentit de la vida) i estimular-los tots en la inf\u00e0ncia significa formar adults flexibles i humans. Sent la seva filla m\u00e9s avan\u00e7ada en les habilitats previstes per a la seva edat, com la lectura, la mestra de Thea ha aconsellat a Giovanna que aprofiti el tancament de l’escola per experimentar m\u00e9s activitats en el camp on viuen, comptant amb una horta biol\u00f2gica, i turons boscosos per explorar. Aquesta ins\u00f2lita circumst\u00e0ncia els ha regalat un per\u00edode creatiu i relaxat, reconeix Giovanna. La nena ha apr\u00e8s a distingir herbes silvestres i preparar amb elles simples xarops medicinals i begudes refrescants, ha constru\u00eft una casa de cartr\u00f3 per a la gata que va parir sis gatets, ha inventat “bra\u00e7alets de l’amistat” per a la seva escola, ha apr\u00e8s a fer pa, pizzes i pastissos. A m\u00e9s, els 130 pares i mares de l’escola volen refor\u00e7ar-se en el seu sentit de comunitat, promovent la compra col\u00b7lectiva de productes biol\u00f2gics, i “un circuit (o banc) de treball”, on poden oferir i intercanviar les seves compet\u00e8ncies amb la resta. Una petita revoluci\u00f3 des de baix.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span> “En el nostre medi s’ha perdut el contacte amb la terra, amb el” saber fer “dels nostres pares”, expressen ambd\u00f3s, “i \u00e9s un gran descobriment per als nens i nenes veure un dia que els pollastres tenen bec i plomes. L’escola hauria de basar-se m\u00e9s en experi\u00e8ncies de laboratori, a partir de la vida real. La nostra generaci\u00f3 es troba davant de desafiaments enormes pel canvi clim\u00e0tic, els canvis en l’economia i producci\u00f3, i ha d’aconseguir una millor relaci\u00f3 entre les ciutats i el camp. Per sort hi ha alguns joves alcaldes italians que aconsegueixen repoblar poblets abandonats amb noves migracions, o famosos visionaris com l’arquitecte holand\u00e8s Rem Koolhaas<\/strong>, (veure el seu llibre “Countryside, Report”. Taschen), que proposen utilitzar t\u00e8cniques sostenibles per donar un respir al planeta i crear oportunitats per als joves”, afirma Francesco.<\/span><\/p>\n “Cal repensar tamb\u00e9 el lloc de les dones”, segueix Simonetta. “Per cert, aquesta sobredosi de vida familiar pel Covid ha enfortit les fam\u00edlies on ja hi havia col\u00b7laboraci\u00f3 i amor, per\u00f2 ha portat m\u00e9s dolor i frustraci\u00f3, on hi havia tensions, masclisme, amuntegament, exclusi\u00f3 social. La crisi econ\u00f2mica, els problemes burocr\u00e0tics que endarrereixen l’arribada de les ajudes estan exasperant a la gent. Pel que fa a les dones, tot i representen la majoria entre el personal sanitari que arrisca la seva vida en primera l\u00ednia en els hospitals, i tot i que algunes cient\u00edfiques hagin aconseguit importants troballes, el nostre g\u00e8nere ha brillat per la seva abs\u00e8ncia en els diversos comit\u00e8s d’experts o task force institu\u00efts pel govern per enfrontar l’epid\u00e8mia. Aix\u00f2, mentre a nivell mundial set dones Primera Ministra obtenien els millors resultats en la gesti\u00f3 de la Covid, (des de Noruega a Nova Zelanda, veure Clasifica Forbes). En canvi en el Bel Pa\u00eds, nom\u00e9s la meitat de les dones tenim una feina fora de casa, (una dada molt inferior a la mitjana europea), i els cl\u00e0ssics sostres de vidre, s\u00f3n massa compactes. Ara a la fase 2, estem veient que som les primeres a perdre els nostres treballs, i correm el risc de quedar-nos relegades a casa per sempre. No, no volem retrocedir en els nostres drets. Qu\u00e8 suggereixo? A poc a poc estem sortint d’aquesta boira d’incertesa en qu\u00e8 ens ha embolicat el male\u00eft bitxo, i estem experimentant formes noves de connexi\u00f3 digital, s\u00ed o s\u00ed, com hem vist. \u00c9s clar, ens cal l’energia meravellosa de les grans concentracions, per\u00f2 igualment estan sortint idees. Una \u00e9s que gaireb\u00e9 tota la ciutadania est\u00e0 m\u00e9s conscient de la import\u00e0ncia de la sanitat p\u00fablica. L’altra, \u00e9s que amb el tancament de fronteres, ens han faltat, per exemple, les m\u00e0scares fabricades a la Xina, llavors… Per qu\u00e8 no produir-les nosaltres? S’han dit unes companyes, i han sorgit petites empreses. I molta gent m\u00e9s s’est\u00e0 preguntant: qu\u00e8 \u00e9s realment necessari per a les fam\u00edlies, les persones, els territoris? Desenes de vestits, o una llar d’infants? A la fragmentaci\u00f3 de la globalitzaci\u00f3, s’estan obrint plataformes democr\u00e0tiques a nivell territorial, on es tracta de vincular les exig\u00e8ncies de treball de les persones amb els sectors de serveis fonamentals, com l’agro-alimentaci\u00f3, energia, turisme, suport a les fam\u00edlies, educaci\u00f3 etc. Ens estem tornant m\u00e9s conscients de la import\u00e0ncia dels treballs “materials” que mantenen en vida la societat, i les dones, amb els seus talents multitask, poden i han de ser valorades en l’organitzaci\u00f3 dels nous treballs. “<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 En una primavera confinada, It\u00e0lia ha deixat de cantar i aplaudir dels balcons al nostre heroic personal\u00a0 sanitari (en gran part dones), entre vells problemes (els feminicidis no han parat) i noves pobreses.<\/p>\n","protected":false},"author":91,"featured_media":63879,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26431],"tags":[],"class_list":["post-68027","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cura"],"yoast_head":"\n![\"Elena](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Elena_Machioro.jpg\")
<\/p>\n![\"Giovanna](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Giovanna_Draghi.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Simonetta](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Simonetta_Frangilli.jpg\")
<\/strong><\/span><\/p>\n
Simonetta Frangilli<\/strong>, 50 anys, ha hagut de suspendre temporalment la seva feina d’atenci\u00f3 a l’estudiantat en una universitat de Livorno, ciutat de la Toscana. El seu marit, cub\u00e0, segueix en el seu treball d’operador ecol\u00f2gic de la municipalitat, desinfectant locals p\u00fablics. A casa hi ha tamb\u00e9 la sogra de 78 anys, fins que es reobrin els vols amb el Carib, i el fill Francesco Landa, 15 anys, que freq\u00fcenta el 2 any del “Liceu cientific”. Per a ell ha estat un per\u00edode tranquil en fam\u00edlia, jugant amb l’\u00e0via al domin\u00f3 i a les cartes amb\u00a0tot el clan, o xatejant amb els amics. Les classes en l\u00ednia han funcionat, per\u00f2 a Francesco, inevitablement, ha trobat molt a faltar la seva classe, i l’aire, com a bon escolta. En retrobar-se amb les amistats despr\u00e9s de la quarantena, s’han descobert p\u00e0l\u00b7lids i grisos. Per\u00f2 pocs dels seus companys i companyes comparteixen la seva passi\u00f3 ecol\u00f2gica. Mentre els pares de Simonetta els diumenges la portaven a el camp, els pares actuals porten als fills i filles als centres comercials.<\/span><\/p>\n