La pand\u00e8mia del coronavirus t\u00e9 un mal pron\u00f2stic per a moltes dones dels pa\u00efsos no desenvolupats que viuen del comer\u00e7 diari.\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n En molts territoris es notar\u00e0, com a Europa, la manca de material per la ruptura de les cadenes de producci\u00f3, subministrament i distribuci\u00f3 i potser tamb\u00e9, l\u2019 abs\u00e8ncia de personal sanitari. No obstant aix\u00f2, la p\u00e8rdua de\u00a0<\/span>ingressos\u00a0<\/span>les acostar\u00e0 a un major risc d\u2019 infecci\u00f3, si segueixen treballant als carrers i mercat<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n 7 milions d’embarassos no desitjats<\/span><\/strong><\/p>\n Per\u00f2 el m\u00e9s catastr\u00f2fic, segons assenyala el Fons de Poblaci\u00f3 de l\u2019ONU<\/strong> (UNFPA<\/a>)<\/span>, <\/span>\u00e9s que s\u2019endarreriran els programes i projectes que donaven suport a les Cl\u00edniques amb serveis de salut sexual i reproductiva per a les dones. I aquest auguri dibuixa un augment d\u2019embarassos no desitjats en 114 pa\u00efsos de renda baixa i mitjana, per la manca d\u2019anticonceptius. I la UNFPA ha posat dades: \u201c47 milions de dones deixaran de tenir els seus m\u00e8todes de planificaci\u00f3 familiar en els propers sis mesos o m\u00e9s, el que significaria uns 7 milions d’embarassos no desitjats\u201d.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s de la UNFPA, han participat en la investigaci\u00f3 la Johns Hopkins University<\/em><\/strong> <\/a><\/span>\u00a0i l’organitzaci\u00f3 Avenir Health<\/em><\/strong> <\/a><\/span>ambdues nord-americanes, a m\u00e9s de l\u2019australiana Vict\u00f2ria University<\/em><\/strong>. Totes aquestes institucions coincideixen en assenyalar que la interrupci\u00f3 de l\u2019\u00fas dels anticonceptius suposar\u00e0 un enorme retroc\u00e9s en els aven\u00e7os aconseguits per les dones en dues d\u00e8cades, ja que elles n’havien duplicat el seu consum (el 2018 els van usar 840 milions pels 470 de l\u2019any 1990).<\/span><\/p>\n Cal recordar aqu\u00ed que l\u2019\u00c0frica ja va veure suspesos, o durament retallats, els seus fons en els Programes sobre anticonceptius, prevenci\u00f3 de malalties de transmissi\u00f3 sexual i control del VIH\/SIDA, amb l\u2019arribada de l\u2019Administraci\u00f3 Trump<\/strong>, que va fer el mateix al seu pa\u00eds, amb les organitzacions sense \u00e0nim de lucre que realitzen proves de detecci\u00f3 de c\u00e0ncer i practiquen avortaments. El m\u00e9s afectat va ser el major grup de planificaci\u00f3 familiar als Estats Units: Planned Parenthood.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0Una clinica a Sierra Leona_ Foto <\/span>Kate Holt (UNICEF)<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Retards davant el matrimoni infantil i la Mutilaci\u00f3 Genital<\/span><\/strong><\/p>\n La directora executiva del Fons de Poblaci\u00f3 de l’ONU, la doctora Nat\u00e0lia Kanem<\/strong> <\/a><\/span><\/span>, <\/span>admet que \u201cs\u00f3n c\u00e0lculs provisionals que dependran de com evolucioni la pandemia\u201d, per\u00f2 assenyala que \u201cles dades mostren el catastr\u00f2fic impacte que pot tenir aviat el Covid-19 en les dones i les nenes de tot el m\u00f3n\u201d. I afegeix que els programes per eradicar la mutilaci\u00f3 genital femenina (MGF) i la prevenci\u00f3 de el matrimoni infantil patiran, igualment.<\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 la UNFPA tem que \u201cla recessi\u00f3 econ\u00f2mica tingui un gran impacte en els nivells de pobresa en els pa\u00efsos de baixos ingressos\u201d, on \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent el matrimoni infantil \u201cja que s\u2019utilitza per alleujar la c\u00e0rrega econ\u00f2mica de les filles\u201d i de les fam\u00edlies. La directora Kanem calcula que \u201c2 milions de nenes podran ser mutilades i 13 milions de menors d\u2019edat for\u00e7ades a casar-se\u201d, entre 2020 i 2023 i preveu una reducci\u00f3 de 1\/3 en el progr\u00e9s cap al final de la MGF per 2030. Fet que, segons l\u2018UNFPA, podria evitar-se, si no es redu\u00efssin els esfor\u00e7os en aquests programes preventius.<\/span><\/p>\n Aquest futur tan poc encoratjador el confirmen les organitzacions humanit\u00e0ries que van treballar en el terreny durant l\u2019epid\u00e8mia del \u00e9bola a l\u2019\u00c0frica Occidental des de 2014. Entre elles, Plan Internacional<\/em> <\/a><\/span>\u00a0ha confirmat <\/span>que van ser les nenes i les dones joves les m\u00e9s afectades pel desviament cap a aquell brot hemorr\u00e0gic, dels fons essencials per a la seva atenci\u00f3 i els seus embarassos. D\u2019 altra banda, corrobora que les fam\u00edlies amb escassos recursos econ\u00f2mics \u201cvan comen\u00e7ar a rec\u00f3rrer a matrimonis for\u00e7ats o preco\u00e7os (a part que) la tensi\u00f3 familiar augmentava el risc de viol\u00e8ncia sexual o de g\u00e8nere a la llar\u201d. Tamb\u00e9 es va registrar \u201cun augment de relacions sexuals a canvi de b\u00e9ns o menjar per sobreviure\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La mortalitat materna va augmentar el 75% amb l’Ebola<\/span><\/strong><\/p>\n Susan Papp<\/span><\/strong> i Marcy Hersh<\/strong>, advocades i investigadores de Women Delive<\/a>r,<\/em><\/strong><\/span>\u00a0 clamen contra aquestes ‘conseq\u00fc\u00e8ncies desastroses’ dels desviaments de serveis i fons en una altra part de el continent, perqu\u00e8 \u201cel brot del \u00e9bola a l\u2019\u00c0frica oriental va demostrar que les activitats per limitar la malaltia poden desviar el personal i els recursos d\u2019 altres serveis que necessiten les dones\u201d. I li posen xifres: \u201cla mortalitat materna en aquesta regi\u00f3 va augmentar el 75% durant l\u2019epid\u00e8mia i la quantitat de dones que donaven a llum en hospitals i cl\u00edniques va caure al 30%\u201d. Per aix\u00f2, exigeixen que no s\u2019interrompin els serveis b\u00e0sics de salut materna, sexual i reproductiva \u201cperqu\u00e8 les dones necessiten assist\u00e8ncia experta per als parts, protecci\u00f3 contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, anticonceptius i avortaments segurs\u201d que, a m\u00e9s, afirmen, solen augmentar durant els brots epid\u00e8mics.<\/span><\/p>\n ONU Dones<\/span><\/strong><\/a>\u00a0\u00a0<\/span>ratifica al seu torn que aquests retards o desviaments de fons i serveis augmenten la mortalitat femenina en el part i l’embar\u00e0s, si passa, com va passar a Sierra Leone<\/strong>, (amb els \u00edndexs m\u00e9s alts del m\u00f3n en mortalitat materna) quan es van derivar els recursos sanitaris a l\u2019atenci\u00f3 de l\u2019epid\u00e8mia del \u00e9bola entre 2014-2016. <\/span>I aix\u00f2, sense comptar que les actuals mesures de confinament davant el Covid-19, descoratgin de visitar els seus centres de salut a les dones de les zones rurals, o les que viuen a les perif\u00e8ries i ghettos (slums<\/em>) de les grans ciutats africanes, per la por a infectar-se.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Mapa de la Malaria al m\u00f3n_foto OMS i ElPais<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n 20 anys de regressi\u00f3 en la lluita contra la mal\u00e0ria<\/span><\/strong><\/p>\n O pot passar que aquesta crisi es superposi a les ja existents en alguns pa\u00efsos i l\u2019obligaci\u00f3 de reduir la mobilitat afecti, de rebot, al repartiment de mosquiteres en aldees i poblacions africanes o impedeixi que les persones malaltes amb febre puguin acudir a l\u2019hospital i no se les hi diagnostiqui una mal\u00e0ria, la malaltia que provoca 200 milions de casos a l\u2019any i mata a gaireb\u00e9 mig mili\u00f3 de persones globalment, el 90% de les quals son al continent afric\u00e0. Aix\u00ed ho recordava Pedro Alonso<\/strong> <\/a><\/span><\/span>\u00a0<\/span>en una de les diverses entrevistes que concedia, precisament el Dia Mundial de la mal\u00e0ria o paludisme,<\/em> (25 d\u2019abril) com a director d\u2019aquest programa a l\u2019OMS (Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/strong>). Aix\u00f2 implicar\u00e0, segons les seves paraules, que la humanitat \u201cretrocedeixi 20 anys en tot just uns mesos\u201d, en un dels majors \u00e8xits m\u00e8dics de l\u2019\u00faltim segle, i que l\u2019\u00c0frica, pugui \u201cpassar de 360.000 morts anuals, a 768.000 i de 215, a 260 milions de casos diagnosticats\u201d.<\/span><\/p>\n El doctor Alonso, que va estar molts anys investigant a Mo\u00e7ambic una vacuna contra la mal\u00e0ria (activa ja en alguns pa\u00efsos del continent), va viure l\u2019\u00e9bola a Sierra Leone<\/strong> i la crisi humanit\u00e0ria de Boko Haram <\/strong>al nord de Nig\u00e8ria, qualifica Europa \u2018d\u2019arrogant i superba\u2019 perqu\u00e8 va pensar que mai es veuria afectada pel coronavirus. Critica que \u201coperem amb esquemes localistes\u201d i \u201cens comportem com si fos un planeta diferent\u201d, sense adonar-nos que l\u2019\u00c0frica est\u00e0 nom\u00e9s \u201ca 14 quil\u00f2metres d\u2019Europa\u201d. Per aix\u00f2, opina que \u201ctenim el deure moral d\u2019abordar els problemes de salut en el m\u00f3n i superar les desigualtats\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Mig m\u00f3n atrapat a l’ascensor de la desigualtat<\/span><\/strong><\/p>\n Precisament \u2018a la desigualtat s\u2019ha degut l\u2019impacte de la crisi de l’Covid-19\u2019, segons Mariano Aguirre<\/strong> <\/a><\/span><\/span>, <\/span>m\u00e0ster en estudis de Pau i Conflictes pel Trinity College<\/strong> (Dubl\u00edn). Aquest analista internacional afirma que \u201cel coronavirus \u00e9s com una gran apagada que ha atrapat a mig m\u00f3n ficat a l\u2019ascensor de la desigualtat\u201d, en el marc de \u201cla mitologia de la globalitzaci\u00f3, suposadament beneficiosa\u201d per a tots els pa\u00efsos. L\u2019’expert, recorda les dades de l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT):<\/strong> m\u00e9s de el 60% de les persones que treballen al planeta ho fan de forma informal, el que \u201cvol dir que 2.000 milions de persones\u201d, (gaireb\u00e9 totes elles en els pa\u00efsos de Sud per\u00f2 ja, de manera creixent, al Nord), \u201cno tenen protecci\u00f3 social, drets laborals i condicions de treball decents\u201d. I les dones, en s\u00f3n la majoria al continent afric\u00e0: el 80% de l\u2019alimentaci\u00f3 familiar passa per les seves mans, ja sigui conreant la terra, o venent productes per a l\u2019autoabastiment.<\/span><\/p>\n A la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica de Congo (RDC),<\/strong> el pa\u00eds que pateix el nombre m\u00e9s gran de violacions del m\u00f3n (sigui en conflicte o en pau), el pa\u00eds del coltan, o el pa\u00eds v\u00edctima de ‘la maledicci\u00f3 dels seus recursos<\/em>‘, que el mant\u00e9 en guerres infinites des de final de segle passat, aquesta forma de subsist\u00e8ncia prec\u00e0ria arriba al 90% de la seva economia, segons la revista francesa Jeune Afrique<\/em><\/strong>. I les projeccions elaborades pel Banc Mundial, recollides per Trinidad Deiro <\/strong><\/a><\/span><\/span>, <\/span><\/strong>indiquen que el nombre de persones pobres augmentar\u00e0 en dos milions a la RDC i ser\u00e0, juntament amb Nig\u00e8ria <\/strong>i l’\u00cdndia, \u201c<\/strong>un dels tres pa\u00efsos que m\u00e9s patiran amb la crisi\u201d del coronavirus.<\/span><\/p>\n La RDC \u00e9s tamb\u00e9 un dels pa\u00efsos que pateix crisis sanit\u00e0ries superposades, (rebrot del \u00c9bola, xarampi\u00f3 i coronavirus), ja que el Covid-19 no \u00e9s l’\u00fanica epid\u00e8mia que afronta. La del \u00e9bola -que ha provocat 2.276 morts, segons dades d\u2019abril de l\u2019 OMS- ha ressorgit a la zona conflictiva de Beni (Kivu Nord) a 2.500 quil\u00f2metres a l\u2019est de la capital Kinshasa, just quan faltaven 2 dies per a que es don\u00e9s per finalitzada i quan es notificaven els primers casos de coronavirus. Per\u00f2 el rebrot no ha vingut sol doncs pateix, des de 2018, un brot de xarampi\u00f3 que ja ha matat 6.000 persones de les 300.000 infectades en 26 prov\u00edncies de pa\u00eds i de les quals 3 de cada 4 s\u00f3n menors.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0Foto Frank Dejongh (UNICEF)<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Sense infraestructura sanit\u00e0ria o pr\u00f2pia per rentar-se les mans<\/span><\/strong><\/p>\n Mariano Aguirre tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia indirecta a l\u2019arrog\u00e0ncia i a la ignor\u00e0ncia que suposa implantar indicacions universals com \u2018rentar-se sovint les mans i mantenir la dist\u00e0ncia social\u2019 per a la prevenci\u00f3 del Covid-19. \u201cEn aquestes dues accions, aparentment senzilles, afirma, va quedar retratat el m\u00f3n actual\u201d, ja que \u201cmilions de persones no tenen aigua\u201d i no tenen espai en els seus habitatges, si en tenen. En la seva opini\u00f3, aix\u00f2 \u201cevidencia la profunda desigualtat que existeix en la societat global i dins dels Estats\u201d i sost\u00e9 que, beb segur, \u201chaur\u00e0 generat incredulitat entre milions de persones\u201d dels cinturons de pobresa de Johannesburg i Nairobi, (tamb\u00e9 a Sao Paulo o Ciutat de M\u00e8xic). <\/span><\/p>\n \u201cSi alguna cosa falta all\u00e0, assenyala aquest expert, \u00e9s infraestructura sanit\u00e0ria i aigua\u201d, cada vegada m\u00e9s escassa per altre banda, pel canvi clim\u00e0tic, especialment, a la zona del Sahel afric\u00e0 <\/span>(Burkina Faso, Chad, Mali, Mauritania, N\u00edger) <\/span> que, a m\u00e9s, \u00e9s un focus encara viu de conflictes amb els gihadistes. Aguirre calcula que m\u00e9s de 1.000 milions de persones viuen en aquests barris perif\u00e8rics de les megal\u00f2polis, \u201cel 80% d\u2019elles a \u00c0sia i \u00c0frica subsahariana\u201d. Precisament Sud-\u00e0frica, un dels pa\u00efsos m\u00e9s afectats del continent pel coronavirus (va superar els 10.000 casos aquest 12 de maig), registra una de les majors desigualtats socials i sanit\u00e0ries, no superades despr\u00e9s de l’apartheid,<\/em> i t\u00e9, a m\u00e9s, privatitzat l’acc\u00e9s de l’aigua potable.<\/span><\/p>\n En definitiva, la pand\u00e8mia de COVID-19, assenyala ONU Dones<\/strong> <\/a><\/span>\u00a0<\/span>no \u00e9s nom\u00e9s un problema de salut, sin\u00f3 \u201cun profund xoc per a les nostres societats i economies, i les dones estan al centre dels esfor\u00e7os d\u2019 atenci\u00f3 i resposta en la primera l\u00ednia: com a professionals de la salut, cuidadores a la llar, o volunt\u00e0ries de la comunitat\u201d. A m\u00e9s, \u201ctenen un major risc d\u2019 infecci\u00f3 i p\u00e8rdua de ingressos, i les tend\u00e8ncies existents apunten a un menor acc\u00e9s a la salut sexual i reproductiva i a l\u2019augment de la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica durant la crisi\u201d. Per tot aix\u00f2, s\u2019est\u00e0 brindant informaci\u00f3 sobre com i per qu\u00e8 el g\u00e8nere importa en la resposta COVID-19 i ONU Dones realitza accions concretes de suport.<\/span><\/p>\n I, al igual que l\u2019UNFPA, treballen amb els governs, autoritats locals i comunitats, precisament per prioritzar les necessitats de les dones i nenes durant aquesta emerg\u00e8ncia i, sobretot, \u201cenfortir els sistemes de salut, procurar lliurar dels subministraments essencials per protegir els que treballen en salut\u201d i a les persones afectades.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La directora de\u00a0ONU-Women<\/span>, Phumzile Mlambo-Ngcukai_ foto\u00a0ONU<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n 70% de personal del servei social i de salut s\u00f3n dones<\/span><\/strong><\/p>\n Segons l\u2019OMS, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019Informe T\u00e8cnic Covid-19; Un enfocament de g\u00e8nere<\/em><\/strong> del mar\u00e7 passat de la UNFPA <\/a><\/span>, \u201c<\/span>les dones representen el 70 % del personal de servei social i de salut en el m\u00f3n. Les llevadores, les infermeres i el personal de salut comunitari es troben a la primera l\u00ednia dels esfor\u00e7os per combatre i contenir els brots de malalties i requereixen d\u2019equip de protecci\u00f3 personal (EPP)\u201d. Perqu\u00e8 elles estan m\u00e9s exposades al contagi al ser operadores sanit\u00e0ries, per\u00f2 tamb\u00e9, com es va veure a l\u2019\u00c0frica Occidental amb l\u2019 \u00e9bola de 2014-2016, pel seu paper de cuidadores a la fam\u00edlia i per la seva influ\u00e8ncia en les comunitats.<\/span><\/p>\n La directora executiva d\u2019ONU Dones, Phumzile Mlambo-Ngcukai<\/strong>, recorda en aquest sentit les campanyes comunit\u00e0ries que elles van organitzar a Lib\u00e8ria i Sierra Leona, centrades en la difusi\u00f3 de comunicacions per a la prevenci\u00f3, tractament i contra l\u2019 estigmatitzaci\u00f3 dels casos d\u2019 \u00e9bola. A trav\u00e9s de la conscienciaci\u00f3 i capacitaci\u00f3 de volunt\u00e0ries a les comunitats, els programes empraven a dones locals que es dirigien a altres dones (per r\u00e0dio o missatges de tel\u00e8fon) per compartir la informaci\u00f3 essencial. La incorporaci\u00f3 d\u2019aquestes \u2018xarxes de dones locals\u2019<\/em> va ser un \u00e8xit per a la contenci\u00f3 del Ebola per la sensaci\u00f3 de proximitat i confian\u00e7a que van encoratgar.<\/span><\/p>\n I ara, al Camerun,<\/strong> <\/a><\/span>\u00a0ONU\u00a0Dones ofereix \u2018kits de capacitaci\u00f3 i higiene\u2019<\/em><\/span><\/span>\u00a0a les dones venedores al carrer, exposades a la propagaci\u00f3 del Covid-19. Aquesta ag\u00e8ncia, juntament amb la Cl\u00ednica de les Nacions Unides a Camerun, est\u00e0 proporcionant informaci\u00f3, suport i capacitaci\u00f3, a m\u00e9s dels kits d\u2019higiene, per donar suport a les dones i les comunitats m\u00e9s vulnerables durant la pand\u00e8mia.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 Miriam Makeba (esquerra) i Angelique Kidjo, el 2010_foto Unicef<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Protocols i instal\u00b7lacions d’aigua en mercats i escoles<\/span><\/strong><\/p>\n Damien Queally<\/span><\/strong> de l\u2019ONG Plan Internacional, reflexiona sobre \u2018la major dificultat per a les fam\u00edlies\u2019 que suposava poder mantenir l\u2019a\u00efllament en els pa\u00efsos m\u00e9s afectats per l\u2019\u00e9bola: Lib\u00e8ria, Guinea Conakry <\/strong>i Sierra Leona<\/strong>, on la seva organitzaci\u00f3 treballava. I assenyala que \u201cde l’ \u00e9bola vam aprendre la import\u00e0ncia d\u2019un control estricte de les multituds, de mesurar la temperatura i assegurar el rentat de mans regularment\u201d perqu\u00e8 era impossible mantenir el \u2018distanciament social\u2019.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 s\u00ed que es poden \u201cmantenir protocols d\u2019higiene rigorosos\u201d, explica, per les \u2018bones pr\u00e0ctiques apreses\u2019. I per aix\u00f2, ara amb el Covid-19, proporcionen \u201cfons i recursos\u201d per a infraestructures de centres sanitaris (subministraments de rehidrataci\u00f3, aigua i aliments) tant per a pacients com pel personal sanitari, a m\u00e9s de informaci\u00f3 i instal\u00b7lacions per al rentat de mans en els mercats locals, escoles i altres llocs de reuni\u00f3 comunit\u00e0ria, tan tradicionals en territori afric\u00e0.<\/span><\/p>\n Angelique Kidjo<\/a><\/span><\/strong>, <\/span>la popular cantant i compositora origin\u00e0ria de Ben\u00edn i actual Ambaixadora de bona voluntat de la UNICEF (<\/span>Fons de les Nacions Unides per a la Inf\u00e0ncia)<\/span>, ha gravat un v\u00eddeo per a aquesta organitzaci\u00f3 per transmetre a la poblaci\u00f3 africana que, durant el coronavirus \u2018no \u00e9s temps de tocar-se\u2019<\/em>. Precisament per la dificultat del distanciament, Kidjo ha posat m\u00fasica i ball per conscienciar les persones i ha versionat la popular can\u00e7\u00f3 Pata-Pata<\/em><\/strong> de la lluitadora antiapartheid sud-africana, Miriam Makeba<\/strong>, ja morta. La lletra transmet \u201cun missatge simple, clar i joi\u00f3s de ‘No tocar’ (No touch<\/em>)\u201d, segons la pr\u00f2pia Kidjo explicava a France 24<\/em><\/strong>. La can\u00e7\u00f3 es divulga a les estacions <\/span>comunitaries <\/span>de r\u00e0dio africanes, precisament per poder arribar a les persones que no tenen acc\u00e9s als mitjans de premsa generalistes.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Desequilibri de g\u00e8nere en el lideratge sanitari mundial<\/span><\/strong><\/p>\n Les advocades Susan Papp<\/strong> i Marcy Hersh<\/strong>, mostraven en les seves investigacions que \u201cl\u2019abs\u00e8ncia de dades desagregades per g\u00e8nere, dificulta fortament la presa de decisions intel\u00b7ligents, les respostes fermes i una r\u00e0pida recuperaci\u00f3\u201d i, per tant, exigeixen, a m\u00e9s, que s\u2019ha de \u201cgarantir la participaci\u00f3 de dones en tots els grups d’experts\u201d, locals, nacionals, regionals i mundials sobre el Covid-19. Es requereix que les dones \u201cpugin als rols de lideratge\u201d perqu\u00e8 hi ha un gran \u201cdesequilibri de g\u00e8nere en el lideratge sanitari mundial\u201d ja que els homes <\/span><\/span><\/span>copen \u201cel 72%<\/a> dels c\u00e0rrecs m\u00e9s importants\u201d.<\/span><\/p>\n Per aquestes dues responsables de Women Deliver<\/em>, cal \u201cdesmantellar aquest sistema discriminatori que exclou les dones professionals de la salut dels organismos\u201d oficials (locals i internacionals) \u201con es prenen les decisions, s\u2019 elaboren els protocols d\u2019 emerg\u00e8ncia i els entorns de atenci\u00f3 sanit\u00e0ria\u201d. Tamb\u00e9 cal \u201catacar la bretxa de g\u00e8nere del 28% a la remuneraci\u00f3\u201d en els professionals de salut del m\u00f3n. ONU Dones assenyala en aquest sentit que, de mitjana global, les dones reben un 16% menys que els homes, per\u00f2 que en alguns pa\u00efsos aquest gap <\/em>\u00e9s del 35%.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Una de les series dels textos Regionals de ONU Women<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Mesures i Recomanacions d’ONU Dones<\/span><\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s del primer missatge del Secretari General de l\u2019 ONU, Ant\u00f3nio Guterres<\/strong>, de centrar-se en les persones per combatre el Covid-19 i \u201cen particular a les m\u00e9s afectades: dones, gent gran, joves, persones que treballen en precari, petites i mitjanes empreses, el sector informal i els grups de risc\u201d, l\u2019 entitat de les Nacions Unides per a la Igualtat de G\u00e8nere i l’Empoderament de les Dones (ONU Dones)\u00a0<\/span>va animar els governs a prendre 5 mesures especifiques i algunes Recomanacions<\/a>.<\/span><\/p>\n Entre elles, \u201cassegurar que productes d\u2019higiene menstrual (…) estiguin disponibles per a les prove\u00efdores de cures i personal de primera intervenci\u00f3. Han de formar part de l\u2019equip de protecci\u00f3 personal\u201d, segons paraules d\u2019<\/span><\/span>Anita Bhatia<\/strong>, Directora Executiva Adjunta d\u2019’ONU Dones. Una altra mesura \u00e9s assegurar que les l\u00ednies directes i els serveis dedicats a les v\u00edctimes de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica (masclista) es considerin \u2018<\/span>serveis essencials\u2019<\/em>.<\/span><\/p>\n Per descomptat tamb\u00e9 s\u2019 exigeix <\/span>\u201c<\/span>incloure a les don<\/span>es en la presa de decisions de resposta i recuperaci\u00f3, tant a nivell local, municipal o nacional\u201d. Aqu\u00ed, ONU Dones recorda que \u201cla resposta a l\u2019Ebola es va beneficiar de la inclusi\u00f3 de diversos grups de dones\u201d.<\/span><\/p>\n I una mesura que ONU Dones considera \u201cuna gran oportunitat per a \u2018desestereotipar\u2019<\/em> els rols de g\u00e8nere, \u00e9s que les i els responsables pol\u00edtics donin suport a un repartiment igualitari de la c\u00e0rrega de cures entre homes i dones en el confinament\u201d, vigent en moltes llars del m\u00f3n. Aqu\u00ed suggereixen que e<\/span>ls homes s\u2019uneixin a la seva campanya\u00a0HeforShe<\/a>\u00a0<\/em><\/strong>(\u00e9llPerElla)<\/span>.<\/span><\/span><\/p>\n![\"UNICEF.1](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/UNICEF.1_KateHolt_SierraLeona.jpg\")
<\/p>\n![\"Malaria](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Malaria_OMS_ElPAIS.jpg\")
<\/p>\n![\"UNICEF.2](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/UNICEF.2_FrankDejongh.jpg\")
<\/p>\n![\"phumzile-general](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/phumzile-general_ONU-Women.jpg\")
<\/p>\n![\"Miriam](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Miriam_Makeba_izquierda_i_Angelique_Kidjo_en_2010-foto_Unicef.jpg\")
<\/p>\n![\"ONU-Women\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/ONU-Women.png\")
<\/p>\n