\n
\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong> Desenvolupo des de la meva jubilaci\u00f3 una activitat social sostinguda al barri, a l’Esquerra de l’Eixample, on presideixo l’Associaci\u00f3 de ve\u00efnes i Ve\u00efns… Per\u00f2 vet aqu\u00ed que arriba el Covid-19. Considerant les coses de manera objectiva, he d’estar preocupada.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n El virus pot afectar qualsevol persona. Per\u00f2 resulta evident que t\u00e9 una especial incid\u00e8ncia i uns efectes particularment letals entre la gent gran. Val a dir, entre persones que tenen la meva edat o m\u00e9s. Les dades que, dia rere dia, els mitjans de comunicaci\u00f3 traslladen a l’opini\u00f3 p\u00fablica s\u00f3n, des d’aquest punt de vista, incontestables. Caldria afegir, doncs, als meus motius d’inquietud que la nostra entitat ve\u00efnal compta entre els seus socis i s\u00f2cies gran nombre de persones d’edat avan\u00e7ada.<\/span><\/p>\n El cas \u00e9s que nosaltres, les iaies i iaios, ens hem convertit en v\u00edctimes, no nom\u00e9s d’una epid\u00e8mia, sin\u00f3 de la irresponsabilitat dels l\u00edders que, durant anys, han sacrificat la salut de tot un pa\u00eds en l’altar dels beneficis privats i d’una pretesa “rendibilitat” \u2013 i no pas inter\u00e8s social. S\u00f3c francesa i visc a Barcelona des de fa trenta-dos anys. M’hi trobo a casa meva i em sento plenament una ciutadana europea. D’aquesta Europa que la nostra generaci\u00f3 i la dels nostres pares han aixecat i fet possible, despr\u00e9s de tants patiments al llarg de la turmentosa hist\u00f2ria del segle XX. La construcci\u00f3 d’un Estat del benestar, de xarxes p\u00fabliques de salut, educaci\u00f3 i protecci\u00f3 social ha estat el nostre orgull i el nostre senyal d’identitat a ulls del m\u00f3n. Com \u00e9s possible que, davant d’una epid\u00e8mia, all\u00f2 que cr\u00e8iem s\u00f2lides conquestes i segures barreres de defensa davant de qualsevol mal evidenci\u00efn tantes esquerdes i febleses? Tothom ent\u00e9n que el risc zero no existeix. Fins i tot que un virus desconegut agafi a contrapeu governs i autoritats sanit\u00e0ries. Per\u00f2 la crisi sanit\u00e0ria ha posat de relleu l’erosi\u00f3 que han estat patint durant els \u00faltims anys els sistemes p\u00fablics de salut, les privatitzacions de serveis,\u00a0<\/span>les retallades pressupost\u00e0ries… A l’hora de la veritat, mancaven els llits que havien estat suprimits; es requerien els professionals dels quals s’havia prescindit o els equipaments \u2013 moltes voltes elementals \u2013 que no s’havien prove\u00eft. Nom\u00e9s els esfor\u00e7os de metges i personal sanitari han compensat aquestes mancances i evitat el col\u00b7lapse del sistema en uns moments cr\u00edtics.<\/span><\/p>\n Tanmateix, per a nosaltres, la “gent gran”, tot plegat ha tingut conseq\u00fc\u00e8ncies tr\u00e0giques. Als hospitals, el 90% de les v\u00edctimes tenen m\u00e9s de 65 anys. Pel que fa a les resid\u00e8ncies, la mortaldat \u2013 moltes vegades en situacions d’abandonament \u2013 ha estat esgarrifosa. Aqu\u00ed \u00e9s on m\u00e9s s’han patit els efectes nefastos de la manca de recursos i de la inefici\u00e8ncia d’una gesti\u00f3 privada que ha basat els seus guanys en la contenci\u00f3 de la despesa \u2013 personal insuficient i mal pagat, instal\u00b7lacions inadequades i no medicalitzades… Molts avis han mort en la solitud, lluny d’uns \u00e9ssers estimats que ni tan sols han pogut fer-ne el dol.<\/span><\/p>\n Alhora, hem comen\u00e7at a sentir discursos inquietants. Hem sentit governants dir que calia acceptar que l’epid\u00e8mia delm\u00e9s la poblaci\u00f3 de gent gran abans d’aturar l’economia amb mesures de confinament. Fins i tot hi ha hagut crides als m\u00e9s vells perqu\u00e8 acceptessin sacrificar-se pel benestar de les noves generacions. <\/span><\/p>\n D’alguna manera, amb la pand\u00e8mia tornen un llenguatge i unes nocions que pens\u00e0vem enterrades per la hist\u00f2ria: “classificaci\u00f3” de les persones per categories humanes, darwinisme social \u2013 una mena de selecci\u00f3 natural, mitjan\u00e7ant la qual la malaltia expurgaria la societat dels elements febles i in\u00fatils que la “llasten”… <\/span><\/p>\n La temptaci\u00f3 de fer-ne una pol\u00edtica eugen\u00e8sica potser estar menys lluny del que podr\u00edem pensar enmig d’aquesta crisi de valors sobtadament revelada pel virus. Una circular de la conselleria de salut de la Generalitat recomanava abstenir-se de fornir certes atencions m\u00e8diques a les persones grans en funci\u00f3 de l’escassa rendibilitat d’aquests tractaments. Atenci\u00f3, perqu\u00e8 no estem parlant de la “medecina de guerra” que, a voltes, els i les\u00a0<\/span>professionals es veuen obligats a adoptar en els seus serveis, prenent greus decisions, cas per cas. No: es tracta d’una instrucci\u00f3 gen\u00e8rica que fa d’un sol par\u00e0metre, l’edat \u2013 una dada que hauria de conjugar-se amb moltes altres variables a l’hora de decidir un determinat tractament m\u00e8dic \u2013 el factor determinant. Potser ha estat una “relliscada”, per\u00f2 no deixa de ser significativa en la mesura que connecta amb un sinistre “air du temps”. Car, com es pot justificar discriminar una categoria de ciutadans i ciutadanes en funci\u00f3 de la seva edat ?<\/span><\/p>\n En condicions ideals, caldria fer el test a tothom i, despr\u00e9s, confinar i tractar les persones infectades.<\/span><\/p>\n Mentrestant, encara que la motivaci\u00f3 fos protegir-les, no deixaria de ser trist i paradoxal que milions de persones grans, que han donat tota la seva vida activa a la societat i continuen animant-la volunt\u00e0riament, es veiessin condemnades en bloc a una forma d’empresonament… perqu\u00e8 les autoritats foren incapaces de detectar i confinar els portadors del virus. S\u00f3c una dona que tota la vida ha lluitat per ser lliure, i perqu\u00e8 els meus infants tamb\u00e9 ho fossin. Ara, visc confinada, i he esdevingut una preocupaci\u00f3 i una c\u00e0rrega per a ells.<\/span><\/p>\n S\u00f3c origin\u00e0ria d’Alg\u00e8ria, d’una societat on no hi havia la dist\u00e0ncia generacional que preval en les nacions modernes i industrialitzades \u2013 societats que han generat grans recursos i contenen un immens potencial de desenvolupament per a la humanitat, per\u00f2 que manquen encara d’organitzaci\u00f3 i valors a l’al\u00e7ada d’aquestes possibilitats. Cal dir que, aleshores, malgrat l’endarreriment, les desigualtats i injust\u00edcies que prevalien en aquell ordre colonial, especialment vers les dones, la vellesa era venerada, respectada, estimada. Aix\u00f2 era una font d’alegria i confortava el jovent amb una mirada optimista davant la vida. El tresor m\u00e9s preuat que tenim s\u00f3n els records; aquelles coses que no s’ensenyen a l’escola, les veus, les rialles, els cants, els \u00e0pats familiars compartits, les hist\u00f2ries mil cops contades, la tendresa,\u00a0<\/span>els petons… La transmissi\u00f3 d’un saber i de tota una cultura. I una manera d’arraconar la por: no tenir por de viure, no t\u00e9mer morir. Per aix\u00f2 la societat necessita imperiosament la seva gent gran. El grau de desenvolupament d’una civilitzaci\u00f3 humana es podria mesurar pel nivell de felicitat que \u00e9s capa\u00e7 de procurar a les generacions que l’han bastida. Perqu\u00e8 aquest tracte no \u00e9s tant un deure envers el passat com un comprom\u00eds amb l’endem\u00e0. Al capdavall, no estem parlant d’una pand\u00e8mia, sin\u00f3 d’una crisi de civilitzaci\u00f3.<\/span> OPINI\u00d3 Per Sylviane Dahan Desenvolupo des de la meva jubilaci\u00f3 una activitat social sostinguda al barri, a l’Esquerra de l’Eixample, on presideixo l’Associaci\u00f3 de ve\u00efnes i Ve\u00efns… Per\u00f2 vet aqu\u00ed que arriba el Covid-19. Considerant les coses de manera objectiva, […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36468,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26662],"tags":[],"class_list":["post-67976","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-salut"],"yoast_head":"\n
\nPer Sylviane Dahan<\/span><\/strong><\/p>\n
\n
\n<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"