\u00a0<\/p>\n
\n
Reflexionant sobre pand\u00e8mies amb Simonetta Pirazzini, una ginec\u00f2loga experta en medicina p\u00fablica, i una llarga traject\u00f2ria de treball internacional.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n “Per a moltes persones \u00e9s el primer cop que poden aturar un ritme fren\u00e8tic i tenir estones de silenci, per pensar. I pensem, llavors”, ens diu somrient Simonetta Pirazzini, que porta a la motxilla experi\u00e8ncies sanit\u00e0ries a Palestina, Uganda, Cina, \u00cdndia, \u00c0frica Subsahariana, Per\u00fa i Brasil.<\/span><\/p>\n “Per a mi, en canvi, el silenci no \u00e9s una novetat. He estat filla \u00fanica de pare i mare tamb\u00e9 fills \u00fanics. En l’acabar la universitat vaig decidir deixar el nuvi i dedicar-me a curar dones i nens al m\u00f3n.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per qu\u00e8 dones<\/strong> ?<\/span><\/p>\n No necessita explicar-ho. Perqu\u00e8 viuen en condicions d’inferioritat gaireb\u00e9 a tot arreu, tot i treballar de vegades el doble que l’home, dins i fora de la fam\u00edlia, i \u00e9s vital donar-los m\u00e9s dignitat i import\u00e0ncia, cuidant la seva salut. <\/span><\/p>\n Van ser treballs durs en situacions de vegades extremes. Em vaig trobar amb totes les malalties m\u00e9s comunes a l’\u00c0frica: xarampi\u00f3, difteritis, meningitis, mal\u00e0ria, malalties respirat\u00f2ries, SIDA, c\u00f2lera, nom\u00e9s em va faltar l’Ebola. Treballava en projectes que implementaven sistemes de prevenci\u00f3 sanit\u00e0ria, i de vegades hospitals, com a Uganda. Vaig veure l’\u00e8xit de les campanyes de vacunaci\u00f3. <\/span><\/p>\n Vaig veure que l’organitzaci\u00f3 de les comunitats en temes sanitaris, incloent tamb\u00e9 els coneixements de la seva cultura ancestral, era tan important com poder comptar amb hospitals per als casos m\u00e9s greus. Per\u00f2 en general la pres\u00e8ncia occidental a la resta del m\u00f3n ha arrasat amb les cultures aut\u00f2ctones, fent danys enormes. Em va doldre profundament veure a l’Amaz\u00f2nia la destrucci\u00f3 ambiental provocada per l’extracci\u00f3 de l’or, que comporta la trata de noies prostitu\u00efdes, i l’explotaci\u00f3 de la feina de nois, que aguanten somiant algun dia una moto. Veure savis ancians i ancianes que ja no s\u00f3n escoltats. Estem difonent valors que exalten la prepot\u00e8ncia, el consumisme desenfrenat, l’\u00e8xit basat en els diners sigui com sigui.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n I alguna satisfacci\u00f3?<\/strong> <\/span><\/p>\n Moltes, no hi ha espai aqu\u00ed per explicar-les. A la Xina, on vaig treballar en tres oportunitats entre 2002 i 2009, vaig apreciar la serietat i comprom\u00eds de la primera vice ministra de salut, molt atenta al tema de la prevenci\u00f3 sanit\u00e0ria. He vist grans millores en les condicions higi\u00e8niques al camp. Per\u00f2 ens estem donant compte arreu del m\u00f3n que la producci\u00f3 industrial de la carn, amb animals amuntegats en vivers en zones desforestades per donar lloc a grans ciutats, est\u00e0 portant a la difusi\u00f3 d’epid\u00e8mies entre els animals, i de vegades a l’asalt dels virus, (zoonosis) als \u00e9ssers humans. Un gran problema.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Llavors, qu\u00e8?<\/strong> <\/span><\/p>\n Llavors est\u00e0 clar que una an\u00e0lisi feminista ha d’ajudar a veure la connexi\u00f3 entre un model de producci\u00f3 i consum que engloba les dones com a for\u00e7a de treball amb sous inferiors als pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats, o baix\u00edssims en els pa\u00efsos “emergents”, amb els problemes ambientals que comporta. Amb el comer\u00e7 d’armes, la militaritzaci\u00f3 de la societat, les guerres com a mitj\u00e0 de dominaci\u00f3 geopol\u00edtica, que s\u00f3n altres cares de la dominaci\u00f3 masculina, el patriarcat. No podem mirar passivament com es fonen l’\u00c0rtic i les glaceres, els oceans pugen perillosament de nivell, s’extingeixen r\u00e0pidament milers d’esp\u00e8cies, preparant un futur aterridor per a les noves generacions. <\/span><\/p>\n La crisi ambiental produeix 8 milions de morts a l’any, molt m\u00e9s que el Covid 19, alg\u00fa els esmenta? Per\u00f2 els nostres governs es resisteixen a deixar de produir carb\u00f3 i petroli, fent una decidida transici\u00f3 a les energies renovables.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0(A It\u00e0lia, en l’emerg\u00e8ncia per Coronavirus, es bloqueja la venda de paper i llapis per als nens, per\u00f2 se segueixen pagant els F35, tremends avions que porten armes nuclears, considerats” estrat\u00e8gics”).<\/span><\/em><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Si veig elements per creure que es produeixi un salt de consci\u00e8ncia col\u00b7lectiu? <\/span><\/strong><\/p>\n Per cert, ja hi ha al m\u00f3n totes les respostes als problemes esmentats. Brollen en deserts, en perif\u00e8ries urbanes, en escoles o laboratoris, invents sorprenents sobretot quan, posant-se en xarxa, es fonen amb els grans corrents de transformaci\u00f3 que s’estan donant, contra vents i marees, al m\u00f3n. Algunes les assenyalen investigadores com Naomi Klein, Vantana Xiva, Malala<\/strong> o\u00a0 investigadors com Slavoj Zizek<\/strong>, per\u00f2 \u00e9s una cosa que tamb\u00e9 la majoria de nosaltres sent reals, i fortes, com una renta interior. S\u00f3n “simplement” aquestes:<\/span><\/p>\n – Solidaritat global i col\u00b7laboraci\u00f3 entre pa\u00efsos, s\u00f3n l’\u00fanica via per sortir de el caos. Ja no \u00e9s temps de l’orgull\u00f3s i mesqu\u00ed “Primer Nosaltres”, afirmat i dif\u00f3s per homes narcisistes.<\/span><\/p>\n – Els governs hauran de implementar sistemes sanitaris m\u00e9s eficients, formes de rendes b\u00e0siques garantides, (en un mercat de la feina cada vegada m\u00e9s vol\u00e0til), xarxes de transports p\u00fablics (Johonson estava nacionalitzant temporalment els ferrocarrils, Trump<\/strong> ordena qu\u00e8 produir a ind\u00fastries privades), m\u00e9s suport per a la cura de tots els membres de la fam\u00edlia, des de la mainada a la gent gran, sense deixar la tasca en les esquenes de les dones.<\/span><\/p>\n Tenim temps de pensar-ho, i tornar-nos part activa del canvi. <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ho aconseguirem? <\/span><\/strong><\/p>\n The answer my friend, is blowing in the wind<\/em>, cantava Bob Dylan<\/strong>. Qui sap, el cam\u00ed es fa caminant, deia tamb\u00e9 Machado<\/strong>. I “si la por, (el pessimisme, el des\u00e0nim) tindr\u00e0 sempre m\u00e9s arguments, tu tria l’esperan\u00e7a”. Ho va afirmar, fa gaireb\u00e9 dos mil anys, l’anci\u00e0 Senec<\/strong>a, en l’imperi fosc de Ner\u00f3. Segueix sent v\u00e0lid “.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Reflexionant sobre pand\u00e8mies amb Simonetta Pirazzini, una ginec\u00f2loga experta en medicina p\u00fablica, i una llarga traject\u00f2ria de treball internacional.<\/p>\n","protected":false},"author":91,"featured_media":36452,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-67949","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n