Aquest article, escrit des del cor (del confinament), est\u00e0 dedicat a la meva amiga Isabel Fuentes i a la meva companya la Dra. Laura Valverde<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00c9s curi\u00f3s. Com contrasta, malgrat el confinament, l’esplendor del jard\u00ed. El llimoner treu fulles, flors i fruits com si el virus no an\u00e9s amb ell. Ahir li vaig dir: Est\u00e0s confinat. Vol dir que no podrem repartir les teves llimones amb la mateixa alegria i profusi\u00f3 que fins ara. No va respondre; continua produint flors i fruits amb l’arrog\u00e0ncia de cada primavera.<\/span><\/p>\n El gos tampoc no ent\u00e9n la din\u00e0mica del confinament. Per qu\u00e8 ara sortim tan poc i no ens relacionem amb altres gossos? A la tele ha sentit que alguns col\u00b7legues es queixen de tot el contrari, els treu tota la fam\u00edlia, un darrera l’altra, i quan veuen agafar la corretja s’amaguen sota el llit; ja no els queda l\u00edquid a la bufeta.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Que el llimoner o el gos no ho entenguin t\u00e9 la seva l\u00f2gica, per\u00f2 em trobo amb molta gent que no acaba d’assimilar qu\u00e8 vol dir: “Queda’t a casa”. En una d’aquestes cues tant habituals aquest dies, escolto una conversa entre amigues. Una comenta que nom\u00e9s surt per visitar sa mare, torna a casa i ja no es mou fins l’endem\u00e0.<\/span><\/p>\n \u2014Qu\u00e8 vas cada dia a portar-li el virus? \u2014li diu l’altra sorneguera.<\/span> El confinament al poble \u00e9s for\u00e7a m\u00e9s tolerable. Malgrat tots els dies tenen aquell regust de diumenge a la tarda, cada vespre hi ha aplaudiments i xiulets. Aix\u00f2 anima. La meva parella no surt, \u00e9s metgessa i s’ho pren amb escepticisme. M\u00e9s material i menys aplaudiments, diu. Jo li explico que el xivarri no \u00e9s nom\u00e9s per ella i tota la gent que amb la seva feina s’exposa i s’entrega. \u00c9s tamb\u00e9 una forma de compartir el tancament, de confessar p\u00fablicament que en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3 ens hem descobert taral\u00b7lejant el Resistir\u00e9 del D\u00fao Din\u00e1mico.<\/span><\/p>\n Les mesures de seguretat a casa s\u00f3n estrictes. Quan arriba de la feina (ara volunt\u00e0ria de refor\u00e7 a hospitals), es despulla al petit rebedor amb porta independent i recorre amb la seva espl\u00e8ndida nuesa el cam\u00ed fins la dutxa, que jo he obert abans i he deixat rajar perqu\u00e8 trobi l’aigua calentona. En acabar, es posa una roba que no sortir\u00e0 de casa. Fa dies que dormim en habitacions diferents i, fins i tot, s’ha plantejat anar a viure provisionalment a un altre lloc. Perqu\u00e8 el virus va d’aqu\u00ed cap all\u00e0 i el que m\u00e9s li doldria seria portar-lo a casa i encomanar-me.<\/span><\/p>\n La meva tend\u00e8ncia a la poca-soltada em fa proposar alternatives: si dormim mirant cada una cap a una banda segur que no em contagies. No li fa gr\u00e0cia la brometa, i aix\u00f2 que de normal em costa poc fer-la riure. Amb la mirada\u2014no li cal fer-ho amb paraules\u2014m’aclareix que no s’acosta perqu\u00e8 m’estima, perqu\u00e8 em vol protegir. Ja ho recuperarem, diu.<\/span><\/p>\n B\u00e9, no \u00e9s agradable per\u00f2 s\u00ed suportable. El que realment trenca el cor \u00e9s no poder ser a prop de l’avi, que acabava d’ingressar en una resid\u00e8ncia, o de la amiga confinada a casa despr\u00e9s d’haver passat per l’Hospital del Mar. El dia que ho vam saber la pand\u00e8mia va deixar de ser una estad\u00edstica: tenia nom i cognoms i una hist\u00f2ria en com\u00fa. En el grup de whatsapp creat exclusivament per donar-ne not\u00edcies, tothom estava amb l’ai al cor, pat\u00edem per ella i pat\u00edem d’impot\u00e8ncia. D’altres que hem passat per situacions hospital\u00e0ries prou dures vam tenir una m\u00e0 que ens agafava, alg\u00fa que ens eixugava el dolor.<\/span><\/p>\n Ara ja \u00e9s a casa, confinada entre el llit i el quarto de bany, atesa pel seu fill cuiner i fent-la petar amb les amigues per tel\u00e8fon o per v\u00eddeo trucada. Contenta d’haver tornat malgrat no poder rebre encara el caliu hum\u00e0. Ja ho recuperarem, em diu.<\/span><\/p>\n No puc deixar de pensar en l’esclat de petons i abra\u00e7ades que hi haur\u00e0 quan tot aix\u00f2 s’acabi.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Aquest article, escrit des del cor (del confinament), est\u00e0 dedicat a la meva amiga Isabel Fuentes i a la meva companya la Dra. Laura Valverde<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":36438,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26662],"tags":[],"class_list":["post-67933","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-salut"],"yoast_head":"\n![\"Fra](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/Fra_foto.jpg\")
<\/span><\/p>\n
S’enfada. Les mares, ja se sap, s\u00f3n intocables.<\/span>
\u2014\u00c9s gran i em necessita.<\/span>
\u2014Doncs a les hores, t’hauries de quedar amb ella i no anar passejant el bitxito. L’a\u00efllament social no \u00e9s tant per protegir-se una mateixa com per preservar les persones vulnerables, i diria que ta mare ho \u00e9s prou.<\/span>
\u2014Ah, no! M\u00e9s de dues hores juntes, no ens suportem.<\/span>
Ole tu! Me’n torno al llimoner.<\/span><\/p>\n