\u00a0\u00a0<\/p>\n
\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Mots com perill\u00f3s, amena\u00e7a, desastre… desfermen un augment de cortisol en el torrent sanguini que ens empeny al des\u00e0nim, a la desesperaci\u00f3.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Aquests dies s’est\u00e0 produint un allau impressionant de missatges per WhatsApp, de v\u00eddeos, d’ advert\u00e8ncies, de plors, de condols, de missatges d’\u00e0nim.<\/span><\/p>\n Els mitjans de comunicaci\u00f3 s\u00f3n la viv\u00edssima i urgent\u00edssima expressi\u00f3 d’un regurgitar, d’un descobrir, d’un revelar noticies i d’articles d’opini\u00f3, molts dels quals esperen ser publicats amb la mateixa paci\u00e8ncia que ens imposa el confinament. Perqu\u00e8, \u00e9s clar, el m\u00f3n nom\u00e9s pot ser percebut a trav\u00e9s dels sentits i el pensament, i aquest necessita for\u00e7osament expressar-se a trav\u00e9s de paraules; malauradament, ara mateix les emocions estan tan a flor de pell que el pensament dels que tenen com ofici l’escriptura o la comunicaci\u00f3 \u00e9s un vertigen inusual de paraules. I el pensament de tothom, tamb\u00e9. Fa dies que hi rumio, en tot aix\u00f2.<\/span><\/p>\n Les i els occidentals pensem a trav\u00e9s de les paraules (per comen\u00e7ar, no disposem d’un llenguatge idiogr\u00e0fic com els orientals) i sovint no ens adonem de l’efecte que tenen sobre l’estat d’\u00e0nim. <\/span><\/p>\n \u00c9s natural que en aquests moments tan delirants i durs visquem amb angoixa. Per\u00f2 tamb\u00e9 hem de pensar que la manera com expressem verbalment aquesta angoixa pot tenir un efecte positiu o negatiu, tant per a nosaltres com per a qui ens escolta o llegeix. El que vull dir \u00e9s que a les paraules no se les end\u00fa el vent, sin\u00f3 que sempre deixen una empremta i tenen el poder de condicionar a qui les diu i a qui les escolta o llegeix; per aix\u00f2 semblaria crucial que aquests dies m\u00e9s que mai pensem sobretot en les nostres paraules abans de dir-les. <\/span><\/p>\n Com si posse\u00efssin energia pr\u00f2pia, mots com perill\u00f3s, amena\u00e7a, desastre… desfermen un augment de cortisol en el torrent sanguini que ens empeny al des\u00e0nim, a la desesperaci\u00f3. Mentre que altres mots com serenitat, somriure, sabor, sexe, silenci, i molt\u00edssimes m\u00e9s, secreten serotonina i, de retop, actituds d’\u00e0nim, d’apropament, d’amistat… S\u00f3n paraules percebudes per l’hemisferi dret i atresoren alegria i plaer. I l’humor? L’humor \u00e9s un ant\u00eddot que fa meravelles.<\/span><\/p>\n En un cercle vici\u00f3s, els mots retroalimenten els nostres pensaments i aquests en envaeixen els estats d’\u00e0nim i de retruc les actituds i comportaments. Fins al punt que s’esdev\u00e9 aquell fenomen tan conegut que els psic\u00f2legs socials anomenem “Efecte Pigmali\u00f3<\/em>” o tamb\u00e9 “profecia d’autocompliment” (Self-fulfilling prophecy): una predicci\u00f3 que, un cop feta, \u00e9s en si mateixa la causa de que -la predicci\u00f3- es faci realitat. Els exemples de profecies d’autocompliment indu\u00eft abunden en la nostra vida quotidiana. All\u00f2 que sents que pot passar, pot acabar passant. Inconscientment conformem la nostra realitat. Si pensem que estem deprimits podem acabar estant-ho. De manera que el m\u00f3n en qu\u00e8 vivim est\u00e0 determinat pels pensaments que alimentem.<\/span><\/p>\n Mots com perill\u00f3s, amena\u00e7a, desastre… desfermen un augment de cortisol en el torrent sanguini que ens empeny al des\u00e0nim, a la desesperaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Immersos en una situaci\u00f3 greument adversa, ens sembla que tot ens va en contra, i potser ens cal fer un esfor\u00e7 per a no caure en la desesperan\u00e7a, en el pessimisme o en la frustraci\u00f3. Per aix\u00f2 \u00e9s tant o m\u00e9s important que mesurem el que diem; la millor manera de refer-nos en aquests moments dif\u00edcils \u00e9s parlar-nos a nosaltres mateixos i als altres amb termes positius, encara que ens sembli que no est\u00e0 justificat.<\/span><\/p>\n Per tant, penso que tot sovint podr\u00edem pronunciar o escriure paraules d’\u00e0nim que continguin missatges d’amor, de motivaci\u00f3, d’esperan\u00e7a, de confian\u00e7a, de saviesa i pau. En llegir-les, en escoltar-les, en dir-nos-les a nosaltres mateixos, ens sentim molt millor, el nostre \u00e0nim revifa i enfondim fortaleses i capacitats tal vegada desconegudes als que ens escolten o llegeixen.<\/span><\/p>\n Si, ja ho s\u00e9, les paraules “negatives” s\u00f3n necess\u00e0ries per a referir-nos als fets i a l’adversitat que ens t\u00e9 en l’ acorralament de la desesperan\u00e7a i, a m\u00e9s, tenim tot el dret de sentir emprenyament, tristesa o atemoriments. I de dir all\u00f2 que ens passi pel cap. Perqu\u00e8 sabem prou b\u00e9 que els esdeveniments s\u00f3n, ara mateix, molt traum\u00e0tics. Per tant, tampoc no hem de censurar les parles negatives, si ens semblen indispensables. Tanmateix, les i els que estem en situaci\u00f3 de poder fer-ho, podr\u00edem intentar moderar-ne l’\u00fas doncs, avui m\u00e9s que mai, necessitem sentir fortalesa i \u00e0nims, per a nosaltres i per a la resta.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 OPINI\u00d3 Mots com perill\u00f3s, amena\u00e7a, desastre… desfermen un augment de cortisol en el torrent sanguini que ens empeny al des\u00e0nim, a la desesperaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":65582,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26662],"tags":[],"class_list":["post-67931","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-salut"],"yoast_head":"\n