<\/p>\n
En aquesta pand\u00e8mia de la covid-19 tenim una experi\u00e8ncia propera i una altra llunyana que conv\u00e9 destriar. La \u201cllunyana\u201d ens la proporcionen els mitjans audiovisuals, sobretot les televisions, amb imatges de tantes i tantes persones infectades, que d\u2019alguna manera entren en les nostres cases, i les imaginem com de la fam\u00edlia. Per\u00f2 quan surts al carrer amb les mascaretes, a comprar o quan aplaudeixes als balcons i mires de re\u00fcll al veinat, et preguntes quantes persones deuen estar infectades o estant passant la malaltia a un familiar proper?<\/span><\/p>\n Ja sabem que el coronavirus \u00e9s una pand\u00e8mia global que est\u00e0 recorrent tot el m\u00f3n, i que cal aturar-la com sigui, des de cada pa\u00eds i des de la proximitat (sobretot), per\u00f2 no tothom viu el \u201cconfinament\u201d de la mateixa manera. Cal valorar l\u2019esfor\u00e7 de tantes i tantes fam\u00edlies confinades que han de conviure amb la seva \u2018parentela\u201d minut a minut, i que han d’entretenir- de alguna manera- a la mainada i a la joventut que no hi estan gens acostumades. A vegades tamb\u00e9 toca tenir cura de gent gran en la mateixa casa o estar al tant de molt\u00edssimes persones que viuen soles, algunes de les quals nom\u00e9s compten amb la solidaritat ciutadana m\u00e9s propera d\u2019entitats associatives. Es poden imaginar que la pand\u00e8mia est\u00e0 mostrant el millor d\u2019aquest ve\u00efnatge tan desconegut normalment, per a cadasc\u00fa i cadascuna de nosaltres.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n El confinament en unes cases o en altres<\/strong><\/span><\/p>\n Per\u00f2 no es el mateix viure confinats en habitatges petits, mal ventilats, sense sol, o en mal estat de conservaci\u00f3 que en cases unifamiliars amb jard\u00ed o en pisos lluminosos amb balcons o terrasses grans. Aix\u00ed ho explica Joan Benach<\/strong>, director del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut, i entre altres tasques, Investigador de l\u2019UPF, que considera que aquesta epid\u00e8mia tamb\u00e9 es un problema de desigualtat: \u201cla pand\u00e8mia del coronavirus \u00e9s un problema seri\u00f3s de salut p\u00fablica que no afecta igualment tothom com a vegades es diu, sin\u00f3 que hi ha grans desigualtats per classe, g\u00e8nere, edat, situaci\u00f3 migrat\u00f2ria o altres derivades\u201d. (*)<\/span><\/p>\n Si, segons ell, la visi\u00f3 sistem\u00e0tica de les imatges medi\u00e0tiques fa veure que la crisis del coronavirus ens afecta a tothom per igual: \u201cla pand\u00e8mia es global, \u00e9s democr\u00e0tica\u201d, diuen. I aix\u00ed ho sembla. Ha afectat al nostre president de la Generalitat, al premier<\/em> brit\u00e0nic, a\u00a0 persones de la pol\u00edtica i a gent famosa. Algunes persones conegudes i reconegudes han mort. Per\u00f2 cal aprofundir una mica mes, la majoria de les persones en situaci\u00f3 de risc son de les classes populars i \u00e9s la gent m\u00e9s pobre. \u201cPensem que, a l\u2019estat espanyol i a Catalunya, una de cada quatre persones est\u00e0 en situaci\u00f3 de risc de pobresa i d\u2019exclusi\u00f3, que m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 t\u00e9 dificultats per arribar a final de mes, i\u00a0 que les institucions porten molt temps gastant molt menys del necessari en protecci\u00f3, salut i serveis socials. Les desigualtats socials generen desigualtats de salut en gaireb\u00e9 tots els indicadors, de manera que, com pitjor \u00e9s la situaci\u00f3 social, pitjor \u00e9s la salut\u201d -subratlla Benach.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n De les mes de cent persones preguntades per elaborar aquest article (80 % dones i 20 % homes) la gran majoria, gaireb\u00e9 un 90 % no han patit la malaltia, i no coneixen cap cas directe de familiar o amistat que l’ hagu\u00e9s patit. Un 80 % si que tenien referencies de casos que els han explicat o de gent del seu voltant infectada sense tenir-hi per\u00f2 cap relaci\u00f3 directe ni quotidiana.<\/span><\/p>\n La realitat s\u2019imposa i aquest confinament que ja supera les tres setmanes obliga a que la vida es faci al 100% dins de la llar. I malgrat que es comenti molt poc, s\u00f3n les dones les que suporten la carrega de gaireb\u00e9 totes les feines quotidianes. Llavors, passi el que passi dintre de les quatre parets de la casa, elles han de conformar-se i estar \u201ccontentes\u201d. Des del nostre entorn, i sobretot des dels mitjans de comunicaci\u00f3: \u201crebem missatges amb un mandat idealitzat, que oculta la realitat quotidiana del coronavirus. Et bombardegen amb missatges com ‘aprofita l’estar en fam\u00edlia’, ‘ara tens temps’, “has de ser fort”; com si fos f\u00e0cil i planer. Cal donar espai a l’expressi\u00f3 i elaboraci\u00f3 del que se sent\u201d, escriu Elena Agull\u00f3<\/strong>, especialista en Medicina Familiar i Comunit\u00e0ria, en el seu blog de P\u00fablico<\/strong><\/a>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les dones em sentin culpables?<\/strong><\/span><\/p>\n Caldria preguntar-se perqu\u00e8 \u201cla culpa\u201d de com viuen el confinament els altres sempre sol tenir g\u00e8nere femen\u00ed. S\u00f3n les dones les que majorit\u00e0riament es senten molt mes \u201cculpables\u201c que els homes de la possibilitat d\u2019augmentar els contagis. Josep Ramoneda<\/strong> en el seu article d\u2019opini\u00f3 publicat a l\u2019ARA<\/strong> no te en compte la perspectiva de g\u00e8nere, per\u00f2 les seves paraules son sabies: \u201cLes mesures per evitar la propagaci\u00f3 del virus porten inscrita la culpabilitzaci\u00f3 de la ciutadania. Som culpables de la contaminaci\u00f3 d’altres persones? Si miro de fer vida normal tinc un comportament irresponsable i insolidari? Entrem per aquesta via en una espiral realment perillosa, perqu\u00e8 no fa m\u00e9s que agreujar la inseguretat i l\u2019angoixa i, per tant, no \u00e9s la millor manera de rearmar-se per al dia despr\u00e9s\u201d.\u00a0Cal llegir tot l\u2019article de Ramoneda, en el que es pregunta si \u201cdespr\u00e9s del corona virus el m\u00f3n ser\u00e0 diferent\u201d(Consultar l’article<\/a><\/strong>).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Es veritat que la culpa ens arriba a tots i a totes, perqu\u00e8 si et trob\u00e9s be nom\u00e9s ets una persona \u201casimptom\u00e0tica\u201d, que sense donar-se compte ho pots encomanar, i per tant tenim una responsabilitat directa en superar el coronavirus i aquesta crisis sanit\u00e0ria que vivim. I a qu\u00ed li expliquen el nostre fet diferencial?. Les dones que vivim soles o en fam\u00edlia, que no ens agrada gens ser en un agent actiu m\u00e9s de la propagaci\u00f3 del virus, tot i que es possible que no ens agradi la “necess\u00e0ria dictadura\u201d social i pol\u00edtica del coronavirus, que posa mes responsabilitat a les nostres espatlles, com a professionals, com a ciutadanes.<\/span><\/p>\n Cal recon\u00e8ixer que qui restar\u00e0 com a principals \u201cherois i hero\u00efnes\u201d de la pand\u00e8mia, ser\u00e0 tot el personal sanitari, metges i infermeres ( que s\u00f3n majoria) que suporten un sobreesfor\u00e7 per tenir cura de la gent. Per\u00f2 tamb\u00e9 han aportat el seu gra de sorra en la cura de tothom, les dones de la neteja i les dones cuidadores, tant professionals com volunt\u00e0ries i com no, s\u00f3n tamb\u00e9 una mica hero\u00efnes les dones que cada dia estant al peu del can\u00f3 en la seva llar.<\/span><\/p>\n I haurien de ser elles -els milers i milers de dones de tot el m\u00f3n- les que poguessin explicar com es senten i com han portat i porten endavant el confinament, perqu\u00e8 no es una tasca gens f\u00e0cil (malgrat les mil una imatges divertides que circulem per les xarxes). Elles, i per suposar els seus companys, seguiran portant endavant les seves naus personals i familiars quan finalitzi amb \u00e8xit, aquesta crisi sanit\u00e0ria.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Testimonis de dones d\u2019a prop<\/strong><\/span><\/p>\n En aquest article hem volgut donar la paraula a algunes dones afectades directament o indirectament per la malaltia. De les mes de cent persones preguntades (80 % dones i 20 % homes) la gran majoria, gaireb\u00e9 un 90%\u00a0 son persones asimptom\u00e0tiques. Un 80 % no coneixen cap cas directe de familiar o amic que l’hagi patit. Un 20 % si que tenien referencies de casos que els han explicat o de gent del seu voltant sense relaci\u00f3 directe ni quotidiana amb ells, incl\u00fas alguna ja es podia considerar dintre de grup d’immunitat del virus, per haver passat ja la malatia. Aix\u00f3 s\u00ed, no coneixen a ning\u00fa sense simptomes que li haguessin fet el test.<\/span><\/p>\n Lluisa Carre\u00f1o<\/strong>, \u00e9s una persona que treballa en solidaritat al Centre Sant Mart\u00ed, i reparteix menjars a la gent que li envia l\u2019assist\u00e8ncia social del districte de Sant Mart\u00ed (Via Trajana). Cada setmana reparteix productes alimentaris entre gent que viu mol malament, sense sostre, en pisos molts petits o juntament\u00a0 amb altres fam\u00edlies. \u201cL\u2019\u00fanic dia que no vaig poder repartir va ser la setmana passada -ens explica- perqu\u00e8 va morir la meva germana, que encara no tenia 70 anys a l\u2019hospital. I com que vivia sola no vam saber res fins que estava molt greu, i em vaig assabentar un dia abans i no vaig poder veure-la\u201d. De moment, intenta superar la tristesa seguint ajudant a la gent. \u201cCaldria tenir en compte que el problema d\u2019infecci\u00f3 es m\u00e9s gran en les fam\u00edlies nombroses, que viuen en males condicions, que estan a l\u2019atur, i no tenen mitjans\u2026 Sobreviuen gr\u00e0cies a les tasques de solidaritat, sobre tot de les dones del districte que es preocupen de la gent del seu entorn\u201d.\u00a0 I menciona l\u2019Espai Pere Calafell, a Sant Marti de Proven\u00e7als, en el que com en tants llocs del pa\u00eds, moltes dones estan cosint hores i hores mascaretes i vestits de protecci\u00f3, per a sanitaris, i per a la gent.<\/span><\/p>\n Quant cada tarda a les 8 sortim als balcons a aplaudir al personal sanitari, s\u00f3n moltes les persones que pensen -mirant a banda a banda als nostres ve\u00efns i ve\u00efnes- si estan passant la malaltia directament o nom\u00e9s la veuen, com la majoria, a trav\u00e9s de les pantalles de tele, ordenadors, m\u00f2bils i\/o premsa escrita.<\/span><\/p>\n Mariona Sim\u00f3<\/strong>, viu a L\u2019Eixample, es una dona amant de la m\u00fasica, soprano de la coral Units pel Gospel, i treballa en una gran empresa de teixits, amb botiga al carrer de Via Laietana. “Mai s\u2019hagu\u00e9s pensat que podia encomanar-se del coronavirus, perqu\u00e8 sempre t\u00e9 bona salut”, ens diu. Est\u00e0 a punt de complir 60 anys i viu en parella, amb dues filles grans. \u201cDurant gaireb\u00e9 una setmana vaig pensar que tenia un refredat, amb s\u00edmptomes de molt malestar i febre. Al final vaig anar al ambulatori del carrer Manso. Em vam a\u00efllar en un box, i despr\u00e9s em vam traslladar al Cl\u00ednic\u201d. Segons ella va ser molt dur estar a l\u2019UCI durant 2 dies sense poder ni comunicar-se pel m\u00f2bil. Despr\u00e9s la van pujar a planta, I va estar dos dies m\u00e9s molt millor ja. Va ser testimoni de viv\u00e8ncies que mai s\u2019hauria imaginat: \u201cUna de les meves companyes va ser una marroquina jove i molt maca, que treballava en una empresa, i en va explicar que menys mal que ja no vivia amb la seva parella, perqu\u00e8 la maltractava i l\u2019ultima vegada feia poc, la va apallissar tan fort\u00a0 que la van ingressar. Al final es va poder separar d\u2019ell, per\u00f2 es trobava encara molt fluixa, i va continuar treballant fins a sentir-se malalta\u201d.<\/span><\/p>\n Mariona com altres persones an\u00f2nimes ha viscut d\u2019a prop el caos hospitalari i es recordar\u00e0 sempre de la dedicaci\u00f3 i bon tracte del personal sanitari. I malgrat que es va sentir una mica sola, tal i com explica, tamb\u00e9 n’ha tret una experi\u00e8ncia v\u00e0lida: \u201cel personal m\u00e8dic que m\u2019atenia semblaven astronautes, i em sentia una mica com en una pel\u00b7l\u00edcula de ci\u00e8ncia ficci\u00f3. El menjar i la medicaci\u00f3 me la deixaven a prop de la porta. Per\u00f2 tamb\u00e9 he tingut la oportunitat de viure la epid\u00e8mia per dintre i de con\u00e8ixer la problem\u00e0tica de dones com la marroquina amb qui vaig compartir l\u2019habitaci\u00f3. Ara estic a\u00efllada en una habitaci\u00f3 a la meva casa, i en pocs dies ja haur\u00e8 passat la quarantena, i em donaran l\u2019alta. Em sento com una supervivent\u201d-\u00a0 diu en acabar el seu testimoni.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Des de moltes institucions, fundacions i associacions s\u2019intenta vigilar la viol\u00e8ncia masclista en temps de confinament, i donar suport a les dones que es veuen obligades a conviure amb el seu agressor les 24 hores del dia, per\u00f2 de moment, malgrat augmenti el nombre de maltractaments no sembla que les terribles dades d\u2019assassinats de dones per part de les seves parelles hagin augmentat. De moment no hi ha dades.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El drama de les resid\u00e8ncies de la gent gran <\/strong><\/span><\/p>\n Un tema molt trist es l’impressionant augment de morts a les resid\u00e8ncies de la gent gran. Aquest tema donaria per un altre article, per\u00f2 algunes de les dones han volgut parlar sobre la p\u00e8rdua tan dolorosa de la mare, sense poder acomiadar-se d\u2019ella.<\/span><\/p>\n Helena Herranz<\/strong>, treballa a l\u2019ajuntament de Barcelona. I des de fa dos anys tenia a la seva mare de 90 anys en una residencia a prop de casa seva. Encara que anava en cadira de rodes, es trobava molt be. La podia treure a passejar i a menjar amb la fam\u00edlia els dies de festa. Ja feia uns dies que no podia anar-la a veure-la pel confinament per\u00f2 parlava amb ella cada dia molta estona per tel\u00e8fon. Es va comen\u00e7ar a preocupar quan li va dir que a la seva companya d\u2019habitaci\u00f3 l\u2019havien portat a l\u2019hospital pel coronavirus. Pocs dies despr\u00e9s ja no va poder parlar amb ella, i li van dir que estava bastant malament. A la setmana seg\u00fcent es va morir sense que la poguessin portar a cap hospital. \u201cVa ser molt i molt dur, no poder estar amb ella en aquest transit, malgrat que ens van explicar que no va sofrir perqu\u00e8 la van tenir sedada. Es possible que pugues haver sobreviscut un temps m\u00e9s, per\u00f2 la residencia estava completament col\u00b7lapsada. Nom\u00e9s amb un metge (que ara hi est\u00e0 infectat) i una infermera titulada, i moltes cuidadores que feien tot el que van poder\u201d. Cal subratllar que en aquesta resid\u00e8ncia, de 150 persones residents n’han mort 44, o sigui un 30 %.<\/span><\/p>\n Helena ens recorda la manca de recursos de les residencies i la manca de personal: \u201cCal diferenciar entre les privades -que s\u00f3n un gran negoci- remarca- que s’estalvien personal i contracten a moltes dones amb salaris molt baixos i sense formaci\u00f3, de les publiques o de fundacions como on era la meva mare, que tamb\u00e9 disposen de pocs mitjans, per\u00f2\u00a0 podem justificar que gaireb\u00e9 tot va per despeses. No tinc resentiment, per\u00f2 no desitjo a ning\u00fa passar per aquest trauma. Saber que un ser estimat s\u2019est\u00e0 morint, i sense poder veure’l… \u00c9s possible que haguessin hagut de deixar-nos que la portessim a casa els primers dies d\u2019estar malament, per\u00f2 no va poder ser, no ho van considerar oport\u00fa\u201d.<\/span><\/p>\n Un altre dels testimonis consultats, una dona de neteja d\u2018un ambulatori del mateix barri, ens comenta que ella coneix a algunes dones de neteja que estan infectades i a\u00efllades. I comenta que s\u00f3n moltes m\u00e9s de les que creiem que les que estan infectades o en perill d’estar-ho. Totes sofreixen l\u2019estr\u00e8s continuat d’haver de mantenir-ho cont\u00ednuament tot net i desinfectat, i elles mateixes no porten suficients eines de protecci\u00f3.<\/span><\/p>\n Tornant a la crisi sanit\u00e0ria el coronavirus hauria d’ evidenciar la c\u00e0rrega sobre les dones de les cures familiars. Aix\u00ed ho expressa Marisa Cohan<\/strong> al diari digital Publico: Aquesta crisi torna a posar sobre la taula la desigualtat en les cures. Les expertes alerten sobre la necessitat de repensar les relacions laborals i encarar la crisi de les cures que es recolza sobre el treball gratu\u00eft de les dones\u201d.<\/span><\/p>\n Esta molt be defensar aferrissadament el confinament total fins a on es consideri necessari, per\u00f2 sembla que ning\u00fa pensa com s’ho faran les fam\u00edlies per mantenir molt de temps a nens i nenes a casa, ni qui tindr\u00e0 cura de les fam\u00edlies de la gent en situaci\u00f3 prec\u00e0ria que hauran d’anar a treballar. Cohan comenta el que li va explicar una mare empres\u00e0ria, sobre l\u2019\u00faltima reuni\u00f3 de mares i pares de l\u2019escola de la seva canalla: “una de les coses que m\u00e9s em va cridar l’atenci\u00f3 va ser que tot i que a l’esdeveniment hi\u00a0 particip\u00e0vem homes i dones,\u00a0les que parl\u00e0vem i pens\u00e0vem qu\u00e8 far\u00edem amb els nens \u00e9rem nom\u00e9s dones.\u00a0La majoria afirmaven que necessitarien l’ajuda de les \u00e0vies. (**)<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n (*) Sobre\u00a0 Joan Benach, Mireu UPF<\/a>.\u00a0<\/span><\/p>\n (**) Aquesta opini\u00f3 la va recollir Cohan al seu article a\u00a0<\/span>P\u00daBLICO<\/a>\u00a0<\/span><\/p>\n Fotos de mitjans\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n El Periodico, foto de l’interesant article de Susana Vera Sobre \u201cLes dones moren menys que els homes<\/a>:\u00a0<\/span><\/p>\n Diari Mes Digital, fotos de Les dones presenten mes ansietat social que els homes<\/a><\/span><\/p>\n CCOO Sobre la Violencia de G\u00e8nere. Mireu Infografies<\/a><\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/01amascaretesdones_moria_ladirecta_pet.jpg\"){kind=icon}
<\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/01acentresantmarti_voluntaria_pet.jpg\")
Voluntaria de l’Associaci\u00f3 Centre Sant Mart\u00ed<\/span><\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/01adonasuper_diarimes_pet.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/01accoo_violencia_masclista_coronavirus_pet.jpg\")
<\/span><\/p>\n