OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n “La ociosidad, cuando no se interpreta como descanso, como distracci\u00f3n, es sufrimiento, castigo (la c\u00e1rcel, la cola, la espera para el ingreso).\u00a0La cola es la combinaci\u00f3n de una total ociosidad y un profundo desgaste de energ\u00eda f\u00edsica”.\u00a0<\/span>Lidiya Ginzburg. Diario del sitio de Leningrado (Trad. Bel\u00e9n Mar\u00edn. Barcelona: Muchnik, 2000).<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Quan fa molts anys vaig llegir aquesta s\u00e0via reflexi\u00f3 de l’escriptora i cr\u00edtica liter\u00e0ria russa <\/span>Lidiya Ginzburg<\/strong> (1902-1990) a prop\u00f2sit de les inacabables i dur\u00edssimes cues \u2014de vegades est\u00e8rils\u2014 que la poblaci\u00f3 de la ciutat \u2014dones i homes, per\u00f2 sobretot, dones\u2014 havia de fer per aconseguir el m\u00e9s b\u00e0sic durant el setge de Leningrad (1941-1944), va ser un b\u00e0lsam (la literatura ho sol ser) i vaig entendre de cop la impaci\u00e8ncia que em provocava qualsevol espera no volguda, qualsevol parada imposada. Va ser una revelaci\u00f3; de vegades n’hi ha.<\/span><\/p>\n En aquell temps jo agafava for\u00e7a l’avi\u00f3 per q\u00fcestions de feina i recordo el malhumor durant les diverses i engavanyadores cues a les que obligava el fet de viatjar amb avi\u00f3 (que eren menys que ara i m\u00e9s benignes) o mentre esperava per embarcar. A m\u00e9s, arran d’una experi\u00e8ncia que ara no ve el cas, sabia que als aeroports m\u00e9s val anar-hi amb un marge de temps folgat, i aix\u00ed ho feia.<\/span><\/p>\n Doncs b\u00e9, a partir de la lectura del magn\u00edfic i indispensable llibre de Ginzburg i especialment de l’anterior fragment, em vaig fer amiga de l’aeroport del Prat. Vaig decidir que l’espera fos \u00abvolguda\u00bb. A l’aeroport vaig buscar llocs no molt transitats i fins i tot agradables (creguin-me, n’hi ha); si anava en el pont aeri (\u00a1quins temps!), sabia on anar a agafar un diari (i encara que no hi an\u00e9s, feia una excursi\u00f3 i all\u00e0 l’anava a buscar, una altra t\u00e0ctica). De vegades tenia ex\u00e0mens per corregir; for\u00e7a cops podia acabar de preparar la confer\u00e8ncia, la xerrada, la classe, a causa de la qual volava; i sempre, sempre, tenia el recurs de la lectura variada o d’escrivetejar. Vaig convertir l’espera a l’aeroport en una acci\u00f3 \u00abvolunt\u00e0ria\u00bb. No dir\u00e9 que plaent, per\u00f2 gaireb\u00e9.<\/span><\/p>\n No tenia molt de m\u00e8rit: era una situaci\u00f3 transit\u00f2ria i puntual, i no permanent com ara. Continuo la lectura escollida de Ginzburg i hi trobo el seg\u00fcent fragment.<\/span><\/p>\n En las colas hab\u00eda poqu\u00edsima gente que leyera un libro, ni tan siquiera el peri\u00f3dico. Esto s\u00f3lo llama la atenci\u00f3n a quienes no han hecho colas de muchas horas a diario. En la psicolog\u00eda de la cola reside una nerviosa y angustiosa aspiraci\u00f3n de llegar al final, de dar paso interiormente a ese tiempo vac\u00edo. La angustia desplaza a todo lo que podr\u00eda constituir un alivio. El estado psicol\u00f3gico de la persona que permanece en una cola muy larga, a menudo no le permite dedicarse a otras ocupaciones. El intelectual, inocentemente, se hab\u00eda llevado un libro, pero prefer\u00eda estar atento a lo que suced\u00eda a su alrededor.<\/span><\/em><\/p>\n Lidiya Ginzburg. Diario del sitio de Leningrado<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Foto:\u00a0<\/span>Civiles durante el asedio de Leningrado.<\/span>\u00a0Picture Alliance Via Getty\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Canvi\u00efn \u00abcua\u00bb per \u00abconfinament\u00bb a casa per culpa del coronavirus i s’explicaran la incapacitat pr\u00f2pia i de moltes altres persones de concentrar-se si han decidit fer una feina, endre\u00e7ar un armari, fer neteja de papers, acabar un article, llegir, escriure un llibre…, durant aquests dies de reclusi\u00f3 a les llars, durant aquestes hores d’espera eterna.<\/span><\/p>\n No es martiritzin pensant que ara, ara que justament tenen tot el temps del m\u00f3n, no troben el moment de posar-s’hi. No hi insisteixo, no ho podria explicar millor que Ginzburg.<\/span><\/p>\n I si poden arreplegar el Diario del sitio de Leningrado, un llibre tan bals\u00e0mic com curull d’ensenyaments, facint-ho i preguntint-se per qu\u00e8 no est\u00e0 considerat una obra cabdal sobre l’estudi de la condici\u00f3 humana, sobre l’an\u00e0lisi dels comportaments de les persones. Excel.leix en all\u00f2 tan dif\u00edcil que \u00e9s amalgamar (com a m\u00ednim) una narraci\u00f3 aguda i trepidant de la vida d’un grup hum\u00e0 viada de mis\u00e8ries i gl\u00f2ries, amb l’explicaci\u00f3 d’un tros d’Hist\u00f2ria, amb un tractat de sociologia, amb nocions d’antropologia i de filosofia.<\/span><\/p>\n Nom\u00e9s perqu\u00e8 es diu Lidiya i no, per exemple, Valeri <\/strong>o Vassili<\/strong>?, per qu\u00e8 (tamb\u00e9) explica la diferent percepci\u00f3 de les cues segons siguis dona o home, i la diferent consideraci\u00f3 sobre el temps i el dret al descans (i els drets en general) d’unes i altres?, tan sols perqu\u00e8 \u00e9s d’una autora?<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 OPINI\u00d3 “La ociosidad, cuando no se interpreta como descanso, como distracci\u00f3n, es sufrimiento, castigo (la c\u00e1rcel, la cola, la espera para el ingreso).\u00a0La cola es la combinaci\u00f3n de una total ociosidad y un profundo desgaste de energ\u00eda f\u00edsica”.\u00a0Lidiya Ginzburg. […]<\/p>\n","protected":false},"author":59,"featured_media":36366,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-67894","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n![\"El](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/El_cerco_de_Estal._articulo_lledo.jpeg\")
<\/span><\/p>\n