\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Qu\u00e8 ha de passar quan sistem\u00e0ticament se’t considera l’h\u00f2stia i el rei de l’mambo no pel que fas o podries fer sin\u00f3 perqu\u00e8 ets home?\u00a0<\/span><\/strong>Fa un temps vaig tenir una experi\u00e8ncia ins\u00f2lita; \u00fanica. Altament reveladora.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Era a Cadis passant uns dies fabulosos de passejos per la platja; de banys eterns<\/span>.\u00a0Uns dies de sol, de sorra, de bon peix de la badia, de brisa atl\u00e0ntica saturada de tota la sal i la gr\u00e0cia (que s\u00f3n moltes) de Cadis.<\/span><\/p>\n Una tarda, d’horeta, caminava pel passeig mar\u00edtim amb una amiga. Tot d’una, una senyora molt i molt gran que anava amb una cuidadora llatinoamericana va anar caient lentament a terra.<\/span><\/p>\n La gent que hi \u00e9rem a prop \u2014totes \u00e9rem dones\u2014, hi vam acudir de seguida a veure si pod\u00edem fer res. Mentre intent\u00e0vem ajudar, la dona que en tenia cura, tota sola la va aixecar amb for\u00e7a i tra\u00e7a, i enorme rapidesa; n’acostumen a saber molt. Un cop al\u00e7ada, la senyora que havia caigut es gira cap a mi i d’una manera totalment exagerada i ditir\u00e0mbica, sense venir a tomb, un punt ravatada i amb ulls embadalits, s’exclama:<\/span><\/p>\n \u2014Gracias caballero, muchas gracias.<\/span><\/p>\n Em vaig quedar at\u00f2nita. No perqu\u00e8 em confongu\u00e9s amb un home; de tant en tant em passa. No ho s\u00e9 pas: la jeia i els andamis, o la pinta, o la manera d’anar vestida, o l’incipient bigoti i d’altres manifestacions piloses (per a un altre 8 de mar\u00e7 queda parlar de les contradiccions que generen els insolents pels als llocs m\u00e9s inoportuns i visibles, i de com tractar i assumir el fenomen). Em vaig quedar perplexa, no per la confusi\u00f3, no \u2014no era el primer cop\u2014, sin\u00f3 perqu\u00e8, francament, jo no havia fet res, res de res. Qualsevol de les que estaven all\u00e0 havia fet m\u00e9s que jo. I ella, da-li:<\/span><\/p>\n \u2014Gracias caballero, no s\u00e9 qu\u00e9 hubi\u00e9ramos hecho sin usted… Much\u00edsimas gracias.<\/span><\/p>\n Sorprenent i alli\u00e7onador. Tot el reconeixement (i l’agra\u00efment) a l’home; indiferentment i al marge del que hagu\u00e9s fet o no. Per aquest motiu, simplement pel fet de ser home. Fins i tot \u00e9s possible que l’anciana pens\u00e9s, \u00abvei\u00e9s\u00bb, en el seu enlluernament pels homes, que realment qui l’havia aixecada era jo.<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 et deu passar quan ets un mascle en qualsevol d’alguna de les variants (home, adolescent, xiquet o nen) i et tracten sistem\u00e0ticament aix\u00ed?<\/span><\/p>\n Em va venir al cap una escena que havia presenciat feia anys pel carrer. Una mare, o una tia, o ves a saber, li deia a un nap-buf que no aixecava dos pams de terra i, com \u00e9s natural, totalment desvalgut i depenent: \u00absi ve l’home del sac, em protegir\u00e0s, oi?\u00bb. No \u00e9s imaginable la mateixa escena protagonitzada per una mare, tia, etc. i una nena. O encara menys, per un pare, oncle, etc. i una nena. Aix\u00ed, des de ben petits els nens es van acostumant a sentir que tot ho poden, se’ls va potenciant la pot\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 deu passar quan sistem\u00e0ticament se’t considera l’h\u00f2stia i el rei del mambo no pel que fas o podries fer sin\u00f3 perqu\u00e8 ets home? Quin lloc et deus pensar que ocupes al m\u00f3n?<\/span><\/p>\n Tot el reconeixement (i l’agra\u00efment) a l’home; indiferentment i al marge del que hagu\u00e9s fet o no.<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n Si tornem a la caiguda de la senyora, un professor d’angl\u00e8s a qui com a deures jo estava explicant l’escena del passeig mar\u00edtim de Cadis, es va quedar ben parat i em va dir que n’havia viscuda una d’id\u00e8ntica. Quan era un noi, la seva \u00e0via va caure del sof\u00e0 i es va posar a cridar; la germana petita del professor hi va anar corrents, la va aixecar i la va seure de nou al sof\u00e0. Quan ell va arribar, l’\u00e0via ja era asseguda sana i est\u00e0lvia per\u00f2 malgrat aix\u00f2 tot van ser agra\u00efments i alegrois cap a ell.<\/span><\/p>\n La noia va fer notar a l’\u00e0via que era ella la que l’havia al\u00e7at i no el germ\u00e0, per\u00f2 l’\u00e0via, impert\u00e8rrita, va seguir elogiant, enaltint i valorant l’acci\u00f3 del noi. O sigui que de vegades ja ho saben, ja, que l’acci\u00f3 no l’ha feta el noi, per\u00f2 no hi fa res, deu formar part de l’educaci\u00f3 que creuen que els nois mereixen i, per tant, de la creaci\u00f3 i conformaci\u00f3 d’una certa masculinitat.<\/span><\/p>\n Quins efectes deu tenir sobre la mentalitat, els sentiments, el cos, aquesta percepci\u00f3 i aquesta (sobre)valoraci\u00f3?<\/span><\/p>\n No ho s\u00e9, per\u00f2 quan penso en aquests casos, em fa l’efecte que ser home deu ser com anar sempre per una catifa rodant o cinta transportadora de les que hi ha per transitar pels llargs vest\u00edbuls dels aeroports. A les teves passes, s’hi suma l’impuls del rodar de la cinta i, llavors, la teva gambada passa a ser potent, el\u00e0stica, digna d’una colossa (el corrector de l’ordinador em diu que la paraula no existeix), gaireb\u00e9 embriagadora. I ser dona, caminar pel costat de la catifa rodant (amb la llengua fora) i, a m\u00e9s, arrossegar una maleta. En alguns pa\u00efsos, en alguns llocs, en algunes ocasions, dues o tres maletes; de vegades sense rodes.<\/span><\/p>\n (Com deia a sa mare l’excel.lent poeta Sylvia Plath<\/strong> (1932-1963) en una de les \u00faltimes cartes escrites poc abans de su\u00efcidar-se (llegida amb perspectiva \u00e9s esfere\u00efdora), \u00abnom\u00e9s necessitaria que alg\u00fa em digu\u00e9s que ho estic fent b\u00e9\u00bb.)<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Qu\u00e8 ha de passar quan sistem\u00e0ticament se’t considera l’h\u00f2stia i el rei de l’mambo no pel que fas o podries fer sin\u00f3 perqu\u00e8 ets home?\u00a0Fa un temps vaig tenir una experi\u00e8ncia ins\u00f2lita; \u00fanica. Altament reveladora.<\/p>\n","protected":false},"author":59,"featured_media":36366,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26652],"tags":[],"class_list":["post-67869","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-igualtat"],"yoast_head":"\n