\n
Per Ana Fornaro. Diario digital femenino<\/span><\/strong><\/p>\n El<\/span><\/strong>\u00a01977, molts intel\u00b7lectuals i escriptors francesos van demanar p\u00fablicament\u00a0 l’alliberament de tres homes acusats de pedof\u00edlia. El redactor de la carta era Gabriel Matzneff, escriptor llavors conegut, provocador i brillant.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Avui ja els francesos no ho recorden gaire per\u00f2 la publicaci\u00f3 del consentiment (fins i tot sense traducci\u00f3 al castell\u00e0), de l’editora Vanessa Springora<\/strong>, va obrir la caixa de Pandora de la pedof\u00edlia i la seva freq\u00fcent apologia entre certa elit art\u00edstica i intel\u00b7lectual del seu pa\u00eds. Ella explica la seva relaci\u00f3 amb Matzneff, quan ell tenia 49 anys i ella 13. Ara \u00e9s temps de debat amb el brusc canvi que el tema del consentiment en general ha tingut a tot el m\u00f3n amb l’impuls feminista, que encara troba moltes resist\u00e8ncies a Fran\u00e7a, sobretot quan alguns creuen que pren par\u00e0metres nord-americans.<\/span><\/p>\n Una d\u00e8cada despr\u00e9s del Maig Franc\u00e8s<\/em>, encara pul\u00b7lulaven els reflexos llibertaris del “prohibit prohibir” i una carta oberta en el diari Le Monde demanava l’excarceraci\u00f3 de tres homes acusats de tenir relacions sexuals amb nois menors de 15 anys.<\/span><\/p>\n Entre les persones signants hi havia\u00a0Simone De Beauvoir<\/strong>, Jean Paul Sartre<\/strong>, Roland Barthes<\/strong>, Gilles Deleuze<\/strong> i l’escriptor Philippe Sollers<\/strong>, per nomenar als m\u00e9s coneguts. Tots donaven suport a la causa i a la reforma del Codi Penal: calia alliberar-los perqu\u00e8 s’els estava jutjant des d’una moral judeocristiana a combatre. Res m\u00e9s notable que treure als m\u00e9s joves de les l\u00f2giques familiars opressives i donar-los el seu dret al gaudi. <\/span><\/p>\n Va haver-hi una gran abs\u00e8ncia entre els signants: Michel Foucault<\/strong>, qui p\u00fablicament havia exigit diverses vegades la modificaci\u00f3 del Codi i criticat el concepte jur\u00eddic de consentiment, es va negar a participar-hi. El redactor de la carta era Gabriel Matzneff<\/strong>, un escriptor prol\u00edfic i provocador, dandi golfa de Saint-*Germain de Pr\u00e8s que estava en l’apogeu de la seva visibilitat i advocava per aquestes pr\u00e0ctiques.<\/span><\/p>\n Molt poca gent recordava aquesta carta oberta de signatures famoses i les noves generacions no tenien idea de qui \u00e9s Matzneff, per\u00f2 la seva obra i, sobretot el seu accionar, van tornar amb la for\u00e7a del reprimit en les \u00faltimes setmanes desfermant una ventada la intel\u00b7lectualitat francesa. El detonant va ser l’anunci i publicaci\u00f3 de Le consentement (El consentiment), un llibre de mem\u00f2ries o “novel\u00b7la documental”, on l’editora Vanessa Springora<\/strong>\u00a0explica al detall la seva relaci\u00f3 amb “M”, quan ella tenia 13 anys i ell 49.<\/span><\/p>\n El llibre, que va vendre 65 mil c\u00f2pies nom\u00e9s en la primera setmana, \u00e9s un testimoniatge cru, intel\u00b7ligent i ben documentat d’una persona trencada. Per\u00f2 el que va agitar a tants escriptors i supervivents de l’\u00e8poca no va ser el testimoniatge puntual d’una relaci\u00f3 abusiva de dos anys sin\u00f3 que aquest vincle \u2013 i totes les pr\u00e0ctiques de Matzneff- eren avalades i fins i tot celebrades p\u00fablicament pels seus contemporanis, molts d’ells vius encara.<\/span><\/p>\n El affaire Matzneff va ser tapa de revista dels diaris francesos m\u00e9s importants; va ocupar hores radials i televisives i va vessar en la premsa internacional quan, a principis de gener, tan sols un dia despr\u00e9s de la sortida del llibre, la Fiscalia de Par\u00eds va obrir una recerca d’ofici a l’escriptor per presumpta violaci\u00f3. Mentre l’opini\u00f3 p\u00fablica debatia si feminisme o puratinisme, si ab\u00fas sexual o costums d’una altra \u00e8poca, la editoral Gallimard<\/strong> retirava de circulaci\u00f3 l’obra de l’escriptor de 83 anys, una decisi\u00f3 que no havia ocorregut en les seves 140 anys d’exist\u00e8ncia. “Censura!”, exclamarien alguns. <\/span><\/p>\n Per\u00f2 van ser els menys i ho van fer en veu baixa, perqu\u00e8 els temps van canviar, fins i tot per a la cultura francesa i el seu vincle esquizofr\u00e8nic amb els feminismes. Cal recordar que quan Me Too va explotar a Fran\u00e7a el 2017 amb el lema propi #Balancetonporc (den\u00fancia al teu porc) va haver-hi una resist\u00e8ncia ferotge.<\/span><\/p>\n Mentre es destapava una olla d’abusos que van esquitxar des del periodisme fins al m\u00f3n de l’espectacle i la pol\u00edtica, cent dones famoses, entre elles actrius ic\u00f2niques com Catherine Deneuve<\/strong> i l’escriptora Catherine<\/strong> Millet<\/strong>, van publicar un manifest en contra del moviment que veien, no sols com a moralitzador i punitivista sin\u00f3 \u2013 i aqu\u00ed hi ha la clau- com una moguda extrangeritzant. Una carta bastant semblant a la que va publicar Matzneff 40 anys abans demanant l’alliberament dels tres homes.<\/span><\/p>\n Fran\u00e7a sempre ha estat molt orgullosa del seu esperit de seducci\u00f3 i hist\u00f2ricament ha tingut una relaci\u00f3 d’amor-odio amb la cultura nord-americana, entre la fascinaci\u00f3 i el menyspreu pel que considera una cultura grotesca i puritana. Per\u00f2 aquests \u00faltims tres anys han estat d’una intensitat inusitada per als debats entorn del consentiment i malgrat el ploriqueig de Michel Houellebecq<\/strong> i dels seus amics contra el feminisme, es va arribar a un tipus de consens on la galanteria \u00e9s masclisme, on l’ab\u00fas sexual va m\u00e9s enll\u00e0 d’una violaci\u00f3 i que hi ha certs l\u00edmits que millor no creuar, fins i tot per al parnaso de l’art i la literatura. I un d’aquests l\u00edmits \u00e9s la pedof\u00edlia. <\/span><\/p>\n Llavors la publicaci\u00f3 Le consentement arriba en un moment clau. L’eix del debat no va ser tant si Matzneff \u00e9s un ser menyspreable per haver estat un ped\u00f2fil tota la seva vida \u2013 pr\u00e0ctica que despullava en els seus assajos i diaris- sin\u00f3 si era possible jutjar amb la mirada actual les “modes” d’un altre temps. El problema \u2013 un d’ells- \u00e9s que l’assumpte Matzneff va deixar en evid\u00e8ncia la complicitat d’un medi cultural i art\u00edstic que encara t\u00e9 supervivents.<\/span><\/p>\n \n Prohibit per a menors<\/span><\/strong><\/p>\n “Penso que els adolescents, els nois joves, diguem d’entre 10 i 16 anys, estan potser en l’edat en qu\u00e8 les pulsions afectives i tamb\u00e9 les pulsions sexuals s\u00f3n m\u00e9s fortes perqu\u00e8 s\u00f3n noves. I crec que no hi ha res m\u00e9s bell i fecund per a un o una adolescent que viure un amor. Sigui amb alg\u00fa de la seva edat (…) per\u00f2 tamb\u00e9 amb un adult que l’ajudi a descobrir-se a si mateix, a descobrir la bellesa del m\u00f3n creat, la bellesa de les coses”, diu un passatge del seu assaig Els moins de 16 ans (Els menors de 16 anys), un llibre que va presentar el\u00a0 1975 en el programa Apostrophes, un cl\u00e0ssic de la televisi\u00f3 francesa del qual seria assidu. All\u00ed, impune i a l’aire, revelava els seus gustos pels m\u00e9s joves mentre era aplaudit pel cr\u00edtic literari i conductor Bernard Pivot,<\/strong> i els altres convidats. <\/span><\/p>\n Amb la publicaci\u00f3 de Le consentement, el periodisme va sortir a buscar a c\u00f2mplices d’aquesta \u00e8poca. Molts van parlar mitjan\u00e7ant el silenci \u2013 el cas de Sollers<\/strong> i ex editors de Le Monde\u2013 per\u00f2 uns altres van sortir a defensar-se. En el seu compte de Twitter, on t\u00e9 m\u00e9s d’un mili\u00f3 de seguidors, Pivot<\/strong> va escriure: “En els anys ’70 i ’80, la literatura era abans que la moral; avui dia la moral \u00e9s abans.\u00a0<\/span>Moralment \u00e9s un progr\u00e9s”. Aquest tuit (que porta impl\u00edcita la part “liter\u00e0riament \u00e9s un endarreriment”) va al nucli d’una pol\u00e8mica fal\u00b7la\u00e7: la vinculaci\u00f3 entre la moral i l’art. La societat francesa sempre s’ha mostrat ufana de separar aquests camps, per\u00f2 en fer la distinci\u00f3 en realitat els est\u00e0 posant al mateix nivell, com si actes i representaci\u00f3 fossin el mateix. Com si mantenir relacions amb p\u00fabers fos igual que escriure novel\u00b7les sobre pedof\u00edlia.<\/span><\/p>\n El tema \u00e9s que Matzneff, presentat com a hereu d‘Henry de Month\u00e9rlant<\/strong> i Andr\u00e9 Gide<\/strong> \u2013 tots dos coneguts pels seus gustos pels nois b\u00e9n nois-, erudit en filologia cl\u00e0ssica i amant de les tradicions grecollatines, no va viure a l\u00a1\u00e9poca de la Gr\u00e8cia Antiga sin\u00f3 que habita la nostra. I no sols l’habita, sin\u00f3 que fins no fa massa era p\u00fablicament recompensat per la seva obra. El 2013 va rebre el premi Renaudot<\/strong>, el m\u00e9s important de les lletres franceses, per una recopilaci\u00f3 dels seus assajos filos\u00f2fics i fins l’any passat es van anar publicant de manera sistem\u00e0tica catorze volums dels seus diaris \u00edntims on detalla totes les seves relacions amb nens i adolescents i el seu amor pels “culs frescos” . <\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 aquestes \u00faltimes setmanes, el p\u00fablic es va assabentar que des de fa una d\u00e8cada rep una pensi\u00f3 del govern franc\u00e8s i viu en un departament donat per la Municipalitat. Mentre el ministre de Cultura sortia a injuriar p\u00fablicament l’accionar de Matzneff, li continuava pagant el lloguer. Dif\u00edcil per a les v\u00edctimes denunciar o tan sols intentar oblidar al seu abusador quan tot el camp literari i medi\u00e0tic el protegia. Tant els diaris Lib\u00e9ration com Le Monde (del qual va ser columnista) li van servir durant molts anys d’escut enfront de velles den\u00fancies i rumors. <\/span><\/p>\n Fins avui cap de les seves v\u00edctimes havia tingut la possibilitat i el poder per a deixar-lo en evid\u00e8ncia. Per\u00f2 Springora, l’autora de Le consentement, no \u00e9s qualsevol persona: acaba d’assumir com a directora de Julliard<\/strong>, la mateixa editorial que va publicar en els ’70 l’obra de Matzneff.<\/span><\/p>\n \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per Ana Fornaro. Diario digital femenino El\u00a01977, molts intel\u00b7lectuals i escriptors francesos van demanar p\u00fablicament\u00a0 l’alliberament de tres homes acusats de pedof\u00edlia. El redactor de la carta era Gabriel Matzneff, escriptor llavors conegut, provocador i brillant.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36285,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26577],"tags":[49281],"class_list":["post-67769","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibres","tag-ana-formaro"],"yoast_head":"\n