<\/p>\n
Com va sorgir l’associaci\u00f3?<\/span><\/strong><\/p>\n A meitat del segle XX, l’artesania de la punta estava en vies d’extinci\u00f3 amb els canvis dels usos i costums socials i amb la incorporaci\u00f3 de la dona al m\u00f3n laboral.<\/span><\/p>\n Curiosament va ser un home, Jordi Palomer<\/strong>, fill d’Arenys de Mar, qui va tenir la idea de fer sortir les puntaires de casa seva per treballar al carrer, tal com s’havia fet en temps anteriors. Ell va ser el primer director del Museu Mar\u00e9s de la Punta d’Arenys de Mar, iniciat amb la magn\u00edfica col\u00b7lecci\u00f3 que havia recollit el senyor Frederic Mar\u00e9s<\/strong>. El 1988, despr\u00e9s de molts anys, unes 200 puntaires van plantar els seus coixins a la Riera d’Arenys de Mar i all\u00e0 va sorgir la idea de fundar l’Associaci\u00f3 Catalana de Puntaires.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quins s\u00f3n els temes que hi treballeu com a entitat?<\/span><\/strong><\/p>\n Ja els primers estatuts de l’Associaci\u00f3 Catalana de Puntaires, aprovats el 1988, marcaven com a finalitat l’estudi de la punta, la difusi\u00f3 de les diferents t\u00e8cniques nostres i foranes, la necessitat d’estar en contacte amb les escoles i tallers europeus per fer intercanvis, o la possibilitat de fer publicacions. Tenim un butllet\u00ed que acaba de sortir el n\u00famero 113; s’ha editat un llibre sobre la hist\u00f2ria de la punta a Catalunya i, m\u00e9s recentment, un altre sobre punts de fons de la t\u00e8cnica de tul sargit amb explicacions gr\u00e0fiques que fan que sigui comprensible per tot el m\u00f3n. Per iniciativa de l’ACP, l’escola de puntaires de l’Arbo\u00e7 ha publicat tamb\u00e9 un llibre magn\u00edfic sobre la seva t\u00e8cnica que explica tant la hist\u00f2ria com els punts que li s\u00f3n propis per\u00f2 d’una manera molt gr\u00e0fica. Hi ha tamb\u00e9 s\u00f2cies que han publicat llibres. La punta catalana t\u00e9, doncs, suport literari que permet internacionalitzar-la.<\/span><\/p>\n Per descomptat que els cursos i tallers s\u00f3n importants per millorar l’elaboraci\u00f3 de les puntes i con\u00e8ixer altres t\u00e8cniques perqu\u00e8 n’hi ha moltes i algunes s\u00f3n molt desconegudes i gens complicades. L’Associaci\u00f3 en fa i s\u00f3n oberts a s\u00f2cies i no s\u00f2cies, com totes les seves activitats.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n D’on ve la tradici\u00f3 puntaire?<\/span><\/strong><\/p>\n \u00c9s dif\u00edcil precisar un lloc o un moment concret de la hist\u00f2ria. El que est\u00e0 clar \u00e9s que la punta neix a Europa i \u00e9s un element que marca la posici\u00f3 social de qui la porta. Si mirem les pintures del segle XV-XVI, no hi ha noble que no porti puntes al vestuari. I encara hi ha una altra dada curiosa. Aquells colls que es mantenen rectes i molt alts, generalment portats per reines, s\u00f3n fets en la t\u00e8cnica de punta d’agulla. \u00c9s la m\u00e9s antiga i com que \u00e9s molt laboriosa, els reis se la reservaven i eren poques les peces que passaven a la cort.<\/span><\/p>\n De fet la punta de boixets va democratitzar l’\u00fas de la punta ja que s’elabora m\u00e9s r\u00e0pidament, tot i que tamb\u00e9 t\u00e9 t\u00e8cniques molt exigents.<\/span><\/p>\n Diguem que la punta ha estat durant molts segles un element imprescindible en la moda. A partir del modernisme, ja al segle XX, entra en un declivi. Moltes dones s’hi dedicaven perqu\u00e8 era una feina que feien a casa i que complementava els ingressos familiars. Aquesta decad\u00e8ncia coincideix amb la gran industrialitzaci\u00f3 i la incorporaci\u00f3 de la dona a la f\u00e0brica. Aix\u00f2 li permet de tenir un horari i un salari fix que, en molt casos, \u00e9s superior als ingressos que li proporciona l’elaboraci\u00f3 de puntes.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Puntaires al carrer de l’Olivera d’Arenys de Munt<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Durant molts anys la punta de coix\u00ed va ser una de les ind\u00fastries artesanals m\u00e9s importants de Catalunya, que va ocupar milers de dones. Estem parlant del segle XVII i XVIII, i fonamentalment de les poblacions del Maresme. Podr\u00edem parlar dels inicis de la ind\u00fastria t\u00e8xtil tan important a la comarca?<\/span><\/strong><\/p>\n I tant! Hi ha documents que mostren la participaci\u00f3 de milers de dones fent puntes al Maresme o al Baix Llobregat en aquells segles. \u00c9s curi\u00f3s que tenim pocs noms d’aquelles dones. Eren totalment an\u00f2nimes. En canvi s\u00ed que sabem noms d’homes: ells eren els que dissenyaven, repartien el treball i comerciaven amb les puntes. Es deien randers. Al Maresme hi ha hagut nissagues important\u00edssimes com els Castells, autors de les estovalles de la capella de Sant Jordi de la Generalitat o del mocador que es va regalar a la reina Vict\u00f2ria Eug\u00e8nia per al seu casament i que avui no es conserva per l’atemptat que va patir el mateix dia de la boda.<\/span><\/p>\n S\u00ed que tenim una dona randera: la Pilar Huguet<\/strong>, gran puntaire que va marxar a Madrid a finals del segle XIX i va ser prove\u00efdora de la cort borb\u00f2nica. Les seves descendents van continuar la tasca fins ben entrat el segle XX.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Estem davant d’una tradici\u00f3 que es perd?<\/span><\/strong><\/p>\n Diguem que la tradici\u00f3 ha canviat. Ara la moda de la punta ha tornat per\u00f2 seria impossible fer una col\u00b7lecci\u00f3 de temporada amb punta artesana. La punta mec\u00e0nica ha vingut a substituir les mans femenines i facilita que molts vestits de nit en portin i tinguin un bon nivell d’eleg\u00e0ncia.<\/span><\/p>\n La punta artesana ha incorporat el color. All\u00f2 de puntes blanques per fer estovalles o llen\u00e7ols ja ha passat a la hist\u00f2ria. Entre d’altres motius perqu\u00e8 costa de rentar i planxar, i avui el temps \u00e9s un valor preuat.<\/span><\/p>\n La punta artesana \u00e9s motiu d’art. S\u00f3n moltes les peces que s’emmarquen per fer quadres o safates o complements de la moda com ara bosses de m\u00e0, fermalls, arracades, etc.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quantes associades teniu i quins s\u00f3n els motius que les porten a associar-se?<\/span><\/strong><\/p>\n Som 1100 puntaires actualment per\u00f2 la pir\u00e0mide d’edat \u00e9s molt alta i ens agradaria que persones m\u00e9s joves s’afegissin al nostre col\u00b7lectiu. Abans es feien puntes a l’escola. Despr\u00e9s, si passaves a fer estudis superiors, sovint les puntes quedaven a banda. Si et casaves, venien els fills i les teves aficions s’aturaven per ocupar-te de la fam\u00edlia. Per\u00f2 quan els fills s\u00f3n grans i si la teva vida laboral et permet temps de lleure, les que vam fer puntes de petita hi tornem. Aix\u00f2 \u00e9s com el gust per la bona cuina: de joveneta menges pizza o coses que omplen i no s\u00f3n cares, per\u00f2 a mesura que et vas refinant el paladar, busques altres coses. Les puntes s\u00f3n un refinament del gust i de l’art.<\/span><\/p>\n Les persones associades busquen sovint informaci\u00f3 de trobades per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha qui vol saber m\u00e9s sobre les diferents t\u00e8cniques. D’aqu\u00ed que convidem professores estrangeres per fer cursos intensius o m\u00e0sters. Els nostres contactes amb l’escola de Bruges (B\u00e8lgica), de Le Puy (Fran\u00e7a) o m\u00e9s recentment de Sansepolcro (It\u00e0lia) han fet possible que puntaires de tot l’estat espanyol vinguessin a Barcelona, on tenim la nostra seu, per obrir-se a noves maneres de fer.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Fent puntes a l’associaci\u00f3<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com veieu l’associaci\u00f3 d’aqu\u00ed a cinc anys?<\/span><\/strong><\/p>\n Darrerament sembla que aix\u00f2 d’associar-se no estigui de moda i \u00e9s una pena perqu\u00e8 soles podem fer moltes coses, per\u00f2 juntes podrem anar m\u00e9s lluny. L’Associaci\u00f3 Catalana de Puntaires sempre estudia per innovar. L’any passat vam comen\u00e7ar a fer puntes amb fil de paper, material que vam haver de crear perqu\u00e8 no es troba al mercat. Ara farem uns tallers per ensenyar a fer fil i a treballar amb aquest material noved\u00f3s. Aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s un exemple de la nostra tasca innovadora. Encara una altra novetat: aquest any farem la Diada de la Puntaire a Platja d’Aro, el 31 de maig. Ser\u00e0 la n\u00famero 33. Doncs b\u00e9, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’ajuntament d’aquella poblaci\u00f3, farem un concurs de punts de llibre inspirats en una de les rajoles del passeig d’aquella localitat. S’ha distribu\u00eft el patr\u00f3 entre totes les persones associades (tamb\u00e9 tenim homes que fan puntes!) i la realitzaci\u00f3 \u00e9s lliure. Sempre \u00e9s emocionant de veure com cada puntaire interpreta un mateix disseny.<\/span><\/p>\n Fer puntes t\u00e9 un gran benefici perqu\u00e8 et fa pensar, et fa tenir agilitat a les mans, has de sortir de casa i relacionar-te amb altres persones, ra\u00f3 per la qual t’has d’arreglar, et treu cab\u00f2ries perqu\u00e8 has de tenir el cap centrat en all\u00f2 que fas i t’oblides dels problemes i no penses en malalties. A m\u00e9s a m\u00e9s, quan aconsegueixes materialitzar all\u00f2 que has imaginat, la satisfacci\u00f3 personal \u00e9s immensa. Jo ho recomano a tothom, molt especialment als pol\u00edtics perqu\u00e8 amb fils s’han de teixir moltes relacions per obtenir el resultat rod\u00f3 del \u00abb\u00e9 com\u00fa\u00bb que \u00e9s la punta.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Rosa Ma. Provencio \u00e9s la presidenta de l’Associaci\u00f3 Catalana de Puntaires (ACP) i amb ella conversem sobre aquesta antiga tradici\u00f3 i el futur que t\u00e9.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":102,"featured_media":36269,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26437],"tags":[],"class_list":["post-67760","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-organitzacions-socials"],"yoast_head":"\n![\"puntaires](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/puntaires_al_carrer_de_lOlivera_Arenys_de_Munt.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"puntes\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/puntes.png\")
<\/p>\n