\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Per Maribel Nogu\u00e9, articulista i escriptora<\/span><\/strong><\/p>\n La diversitat cultural de la societat que tenim \u00e9s un fet. Potser, en un primer moment, les persones viv\u00edem a\u00efllades les unes de les altres i cadasc\u00fana podia mantenir les seves costums i tradicions a casa seva, amb els seus.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Arriba un moment -per\u00f2- en qu\u00e8 -per sort- la barreja \u00e9s inevitable. Al ve\u00efnat primer, i a l’escola despr\u00e9s, els infants comparteixen l’aprenentatge lectiu per\u00f2 -sobretot- l’aprenentatge de la vida, perqu\u00e8 per damunt de tot, a les escoles s’educa per la vida, o no?.<\/span><\/p>\n Aprendre de mem\u00f2ria i obeir<\/span><\/strong><\/p>\n Eren uns temps que creiem passats quan se’ns impartien lli\u00e7ons per aprendre de mem\u00f2ria i tot s’havia de fer obeint la autoritat del mestre o de la pr\u00f2pia escola. Tamb\u00e9 i -amb major o menor grau dependent de la fam\u00edlia on havies nascut- hi havia alhora una imposici\u00f3 religiosa. Sovint eren dos mons diferents, comen\u00e7ant per la llengua. A casa es parlava catal\u00e0 i a l’escola ens ensenyaven en castell\u00e0. El mateix que passa ara moltes fam\u00edlies de casa nostra, una llengua a casa i una altra a l’escola.<\/span><\/p>\n El catal\u00e0 llengua vehicular<\/span><\/strong><\/p>\n La immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a Catalunya ha estat una extraordin\u00e0ria eina per vehicular una mateixa educaci\u00f3 a tots els alumnes per igual, i els que encara anomenem nouvinguts malgrat fins i tot hagin nascut aqu\u00ed, parlen un catal\u00e0 que -d’entrada- els \u00e9s molt \u00fatil a casa quan han de llegir papers de la administraci\u00f3 o parlar amb el metge o metgessa de cap\u00e7alera, per exemple.<\/span><\/p>\n Particularitats quotidianes<\/span><\/strong><\/p>\n Per\u00f2 aquesta barreja natural no s’ha donat igual en el funcionament m\u00e9s oficial de la societat. Aix\u00ed, per exemple, ens ha costat adonar-nos que als menjadors escolars o -recentment tamb\u00e9 a l’Hospital- cal adaptar alguns men\u00fas que han de ser particulars per tal de respectar les diferents opcions aliment\u00e0ries que hi ha a la realitat, tan se val si obeeixen a raons de salut (diab\u00e8tics, cel\u00edacs…), de forma de vida (vegetariana o vegana, per exemple…) o tamb\u00e9 religioses (halal)… No pot ser que, pel fet d’existir aquestes particularitats, no es puguin tenir en compte a l’hora dels men\u00fas i suposin una o discriminaci\u00f3 de tracte en un mateix centre. Incorporar-ho \u00e9s educar tamb\u00e9 en la diversitat.<\/span><\/p>\n Expulsada per no voler treure’s el mocador<\/span><\/strong><\/p>\n Ara ens hem trobat que una noia, estudiant d’infermeria a la Universitat de Lleida, ha denunciat que ha estat expulsada d’un centre sociosanitari privat d’Igualada per negar-se a treure’s el mocador isl\u00e0mic que porta habitualment i li van dir que, segons les normes del centre, se’l havia de treure com havien fet altres noies musulmanes que ja hi treballaven. Es veu que tenien parlat amb la Universitat de Lleida que -a les noies en pr\u00e0ctiques- no les tractarien com a alumnes sin\u00f3 com a treballadores i que, per tant, havien d’acollir-se a la normativa interna del centre que prohibia portar el vel isl\u00e0mic o pintar-se les ungles, entre altres particularitats.<\/span><\/p>\n Normes desfasades<\/span><\/strong><\/p>\n Hi ha normes antigues, contradict\u00f2ries i caduques, perqu\u00e8 -per exemple- les mateixes normes d’obligat compliment per als\/les alumnes en pr\u00e0ctiques d’infermeria de la Universitat de Lleida ja parlen, entre d’altres aspectes, “que el cabell es portar\u00e0 recollit”…<\/span><\/p>\n Preceptiu per uns, prohibit per altres<\/span><\/strong><\/p>\n No ens ha de sorprendre perqu\u00e8 es tracta -sobretot- d’una mesura per raons d’higiene. B\u00e9 \u00e9s preceptiu en els cuiners\/es i personal de cuina, llavors, perqu\u00e8 la prohibici\u00f3 de portar el mocador isl\u00e0mic?.<\/span> Drets reconeguts<\/span><\/strong><\/p>\n La pr\u00f2pia Universitat de Lleida ha manifestat p\u00fablicament el seu suport a l’alumna donat que, efectivament, l’\u00fas d’aquesta pe\u00e7a de vestir forma part dels seus drets i que, en tot cas, els requeriments exigibles per la roba de treball no havien de contradir-lo, i cenyir-se a fer-la compatible amb les tasques encomanades manifestant, com no pot ser d’altra manera, que aquest ens p\u00fablic defensa la diversitat i les creences de cadasc\u00fa, i vetlla pel respecte als drets i llibertats fonamentals. Finalment, el centre privat d’Igualada ha reconegut que ha d’adaptar les seves normes internes a aquests requisits i ha anunciat que hi far\u00e0 els canvis necessaris<\/span><\/p>\n Una correcci\u00f3 justa<\/span><\/strong><\/p>\n Amb la seva actitud valenta, la Hajar ha ajudat a corregir una situaci\u00f3 d’injust\u00edcia flagrant per ella, per les treballadores musulmanes del centre que s’havien vist obligades a treure’s el mocador isl\u00e0mic i, de retruc, a que es prenguin les mesures que calguin, a tots els nivells dels serveis p\u00fablics de la ciutat, i la mateixa societat.<\/span><\/p>\n Trenquem barreres<\/span><\/strong><\/p>\n A mesura que convivim amb les persones que tenim m\u00e9s a prop, que ens anem barrejant, o millor dit, combinant per compartir les diferents costums, trencarem barreres artificials i naturalitzarem una conviv\u00e8ncia que sols els estereotips, els prejudicis i el discurs de l’odi pretenen mantenir. Prou que n’estem amena\u00e7ats, trenquem barreres, no cal que els alimentem…<\/span> OPINI\u00d3 Per Maribel Nogu\u00e9, articulista i escriptora La diversitat cultural de la societat que tenim \u00e9s un fet. Potser, en un primer moment, les persones viv\u00edem a\u00efllades les unes de les altres i cadasc\u00fana podia mantenir les seves costums i […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":66437,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26658],"tags":[48382],"class_list":["post-67756","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-migracions","tag-maribel-nogue-4"],"yoast_head":"\n
\nUna situaci\u00f3 denunciable.\u00a0<\/span>La Hajar va decidir armar-se de valor i denunciar la situaci\u00f3 perqu\u00e8 no volia que la pat\u00eds ning\u00fa m\u00e9s. I aix\u00ed va ser, altres dones musulmanes van decidir apoderar-se i compartir la seva situaci\u00f3 i experi\u00e8ncia de discriminaci\u00f3 per raons religioses.<\/span><\/p>\n
\n
\n<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"