\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong> Amb un “relat sobre les agressions que vivim”, l’autora fa una cr\u00f2nica d’opini\u00f3 i den\u00fancia d’una agressi\u00f3 soferta que anomena “la viol\u00e8ncia de la no empatia”.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n El meu nom \u00e9s Huga. El passat dijous 6 de febrer vam anar a un pis situat al barri de Born al centre de Barcelona, on la meva companya Joni hi tenia llogada una habitaci\u00f3 de la qual anava a mudar-se. Vol\u00edem recollir les seves pertinences, lliurar les claus i recuperar els diners de la fian\u00e7a; per\u00f2, el propietari del pis sense ra\u00f3 es va negar a tornar-li els 350 euros, exercint viol\u00e8ncia habitacional. Per a una prec\u00e0ria es tracta de molts diners i la meva companya es va negar a lliurar-li les claus sense la fian\u00e7a (tampoc s’havia complert el mes), davant la qual cosa el propietari es va llan\u00e7ar damunt de Joni per agafar-li les claus per la for\u00e7a, exercint viol\u00e8ncia cishetero sobre unes marikes precarietzades. De passada, l’home llan\u00e7ava tots els trastos que podia per les escales. Em vaig interposar entre l’agressor i Joni perqu\u00e8 deix\u00e9s de violentar-la, per\u00f2 em va emp\u00e8nyer per l’esquena tirant-me escales avall, exercint viol\u00e8ncia sobre una persona racialitzada. Jo en portar bosses, no vaig poder subjectar-me ni parar les mans per esmorteir la caiguda, aix\u00ed que vaig rodolar de cara per una escala molt empinada.<\/span><\/p>\n Quant vaig poder em vaig reincorporar i vam comen\u00e7ar a recollir el que hi havia llan\u00e7at per tota l’escala. L’agressor s’havia ficat a casa; per\u00f2 al cap de poc temps va sortir amb un martell amb el que va tractar de colpejar-nos al crit de “\u00a1Maricons de merda, fills de puta, us matar\u00e9!”. Mentrestant, Joni havia sortit al carrer a demanar auxili i tamb\u00e9 va trucar a la Policia. L’home, encara amb el martell a la m\u00e0, va tractar de matar-nos dues vegades: primer empenyent-nos per les escales i despr\u00e9s intentant colpejar-nos.<\/span><\/p>\n Abans d’arribar la Policia, va baixar un ve\u00ed que va empatitzar amb nosaltres i va tractar de parlar amb el subjecte. Va arribar la Policia i es va trobar amb aquest panorama: Joni amb estat de nervis important, jo ferida i els trastos regats per terra. Els vam explicar el que havia passat, ens van preguntar si vam t\u00e9mer per les nostres vides i la resposta era \u00f2bvia: ell ens va tirar per les escales i va tractar de martellejar-nos. S\u00ed vam t\u00e9mer per les nostres vides. Els agents van ser molt amables i ens van aconsellar com haur\u00edem de procedir per a la den\u00fancia, ens van parlar d’ “amena\u00e7a greu”.<\/span><\/p>\n Va arribar l’ambul\u00e0ncia. Els t\u00e8cnics sanitaris em van valorar i van decidir portar-me a urg\u00e8ncies. Joni es va quedar a la porta de l’edifici esperant a una amiga que l’ anava a ajudar a moure les seves pertinences. Al cap d’una estona, l’agressor va sortir, i el va veure, li va fer l’ullet i va seguir caminant recte. La policia ja se n’havia anat.<\/span><\/p>\n A urg\u00e8ncies tamb\u00e9 em van tractar molt amablement, em van fer radiografies de tot el costat esquerre, espatlla, bra\u00e7os, costelles; tenia diverses contusions i alguns talls a la m\u00e0 i a les cames, per\u00f2 res trencat. Em van administrar analg\u00e8sics i diazepam pel meu estat d’estr\u00e8s. Amb l’informe m\u00e8dic, de seguida vam anar a fer la den\u00fancia a la comissaria m\u00e9s propera, Joni, una amiga i jo.<\/span><\/p>\n A la comissaria tamb\u00e9 van ser amables, parlem del “delicte d’odi” com a agreujant i ens van dir que ens pos\u00e9ssim en contacte amb el Centre LGTBI de Barcelona, amb l’Observatori. A tot aix\u00f2, una advocada recomanada per amigues de col\u00b7lectius antiracistes ens havia dit que a l’endem\u00e0 an\u00e9ssim a la Ciutat de la Just\u00edcia, amb la den\u00fancia i el part, i que deman\u00e9ssim advocada o advocat gratu\u00eft. Per\u00f2 pensarem que, abans d’anar a la Ciutat de la Just\u00edcia, voliem parlar amb persones que treballen directament en aquest tipus d’agressions i posar \u00e8mfasi en el “delicte d’odi” en la den\u00fancia. Parlarem amb un amic proper al Centre LGTBI i ens va recomanar que hi an\u00e9ssim, que ens ajudarien.<\/span><\/p>\n La nostra experi\u00e8ncia al Centre LGTBI va ser molt decebedora i ens sentirem reviolentades. Un cop arribades all\u00ed, tractem d’explicar el que ens havia passat i no vam tenir cap tipus de recepci\u00f3 de l’estat en qu\u00e8 est\u00e0vem, cap empatia, simpatia, ni afecte, ni inter\u00e8s. No ens van preguntar res, ni els nostres noms. No ens van preguntar si hav\u00edem denunciat, ni sobre el meu estat legal -si tenia o no papers-, si podia o no accedir a la just\u00edcia sense que em repatriessin, si tenia targeta sanit\u00e0ria, si m’havien at\u00e8s… \u00c9s tan dif\u00edcil demostrar una mica d’amor? Preguntar com est\u00e0vem? Qu\u00e8 havia passat o qu\u00e8 necessit\u00e0vem?<\/span><\/p>\n No els va interessar gens, molt menys sobre les viol\u00e8ncies espec\u00edfiques que pot rebre una persona racialitzada dissident sexual. Ens van fer sentir que no importem, que no existim. Ens van donar un paper cutre amb un n\u00famero de tel\u00e8fon sense cap refer\u00e8ncia, sense un nom, sense un lloc. No ens van facilitar ni van articular informaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Les persones euroblancas han d’entendre amb urg\u00e8ncia que la no empatia \u00e9s una forma de viol\u00e8ncia. Comencem a interpel\u00b7lar la funci\u00f3 de Centre i se’ns va respondre que feien activitats “culturals”, amb un \u00e8mfasi en qu\u00e8 ens n’ haur\u00edem d’anar. La persona que ens atenia va comen\u00e7ar a riure i fer gestos de menyspreu cap a nosaltres, li vaig demanar que par\u00e9s, li vaig dir que ens sent\u00edem una altra vegada violentades. Tamb\u00e9 ens va dir que hi havia atenci\u00f3 personalitzada i que en dues setmanes ens posarien en contacte amb algun advocat. Els vaig dir que aquesta atenci\u00f3 “personalitzada” no responia a les nostres necessitats.<\/span><\/p>\n Ens en vam anar humiliades d’un centre p\u00fablic que es promociona com la casa gran de totes nosaltres, com a motiu d’orgull, com la praxi queer del municipalisme del canvi. Com una materialitzaci\u00f3 de seguretat, davant de l’hostilitat de la cultura patriarcal, com si el racisme i el supremacisme no ho travess\u00e9s tot. Ja que es va exercir supremacisme sobre nosaltres, tingui o no tingui consci\u00e8ncia d’aix\u00f2 aquesta persona, sense formaci\u00f3 per a l’atenci\u00f3 i la cura.<\/span><\/p>\n Es va exercir una forma de viol\u00e8ncia que costa denunciar, ja que no puc dir que em diguessin “sudaka ves-te’n d’aqu\u00ed, ens importes un rave o no hi ha pressupost per a tu”; per\u00f2, el meu cos va sentir la discriminaci\u00f3.<\/span><\/p>\n No tenen protocol d’atenci\u00f3 perqu\u00e8 el protocol no \u00e9s una cosa escrita en un paper ni un enunciat, \u00e9s una praxi de recon\u00e8ixer, de donar suport, de sentir el teixit comunitari. Per descomptat, no n’hi ha amb la seva blanca i freda burocr\u00e0cia sobre els nostres cossos violentats permanentment. Es tracta d’un subjecte blanc menyspreant les necessitats d’un subjecte racializat i fent-ho des de la seva estructura de poder. Aix\u00f2, no \u00e9s racisme?<\/span><\/p>\n Si jo fos un subjecte blanc catal\u00e0 \/ espanyol \/ europeu, totes les racialitzades ho sabem, la hist\u00f2ria fora una altra. Hi ha cossos que no importen o nom\u00e9s importen per esclavizar-los o capitalizar-los, en aix\u00f2 es fonamenta l’opul\u00e8ncia d’aquesta societat.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s vam anar a l’Oficina de la no discriminaci\u00f3, vam arribar bastant tocades i all\u00ed trobem una persona que ens va escoltar, ens va mirar i va tenir l’actitud radical de tractar-nos com a persones: ens va oferir un lloc c\u00f2mode i aigua. Trobem alg\u00fa amb calidesa, de nom Marta O. i m’agradaria donar-li les gr\u00e0cies p\u00fablicament. Podria dir moltes coses bones sobre el di\u00e0leg que vam tenir i les seves recomanacions, va donar resposta a les nostres preguntes i ens va organitzar una cita amb un advocat especialista. Ara estem en aquest proc\u00e9s.<\/span><\/p>\n Per\u00f2, qu\u00e8 passar\u00e0 amb totes aquestes viol\u00e8ncies? Qu\u00e8 passa amb la viol\u00e8ncia habitacional que s’acarnissa amb les persones m\u00e9s vulnerables? Qu\u00e8 passa amb l’acc\u00e9s a un lloc digne on viure,\u00a0 i amb l’especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria? Qu\u00e8 passa amb qui accedeix als privilegis del turisme capitalista que ens est\u00e0 destruint? Quin lloc ocupem les migrades en l’acc\u00e9s a l’habitatge, quan en aquesta ciutat s’anuncien impunement lloguers que exclouen persones negres, llatines o asi\u00e0tiques? De quin govern del canvi parla l’esquerra progressista? Quin lloc ocupem els i les\u00a0 Migres racialitzades a l’agenda LGTBI, en els seus pressupostos?<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 passa amb la viol\u00e8ncia masclista dels cisheteros? Cada dia estem m\u00e9s sotmeses a agressions impunes i en un context on hi ha qui presumeix d’unes lleis molt “avan\u00e7ades”.<\/span><\/p>\n En els nostres di\u00e0legs, els dissidents sexe\/g\u00e8nere racialitzades parlem permanentment de les agressions que anem vivint, tamb\u00e9 per part de gent gai blanca hegem\u00f2nica racista i plum\u00f3foba. Tamb\u00e9 per part de certs “feminismes” blancs racistes, transf\u00f2bics i abolicionistes.<\/span><\/p>\n No \u00e9s la primera queixa que escoltareu sobre gestions al Centre LGTBI, que espero sigui capa\u00e7 de rebre aquesta cr\u00edtica radical al racisme estructural que exerceix i del que es beneficia. Tant de bo desenvolupin un protocol d’atenci\u00f3 i cures amb la mateixa urg\u00e8ncia amb qu\u00e8 desenvolupen les seves activitats culturals. Tant de bo que atenguin amb m\u00e9s afecte a les persones migrants an\u00f2nimes, tal com ho fan amb les persones racialitzades mainstream de les que treuen capital pol\u00edtic i moltes fotos en els seus esdeveniments l\u00fadics festius.<\/span><\/p>\n Que els nostres cossos valguin nom\u00e9s quan puguin capitalitzar-se, parla molt d’un projecte pol\u00edtic (fallit) amb els i les racialitzades i migres que no tenim res; nosaltres que suposadament estem incloses en aquestes sigles LGTBIQ i en l’imaginari apropiacionista de la cultura supremacista blanca.<\/span><\/p>\n L’any passat el Centre va celebrar els 50 anys de Stonewall amb bombos i platerets. Per\u00f2, qu\u00e8 passa amb els i les subjectes pol\u00edtiques que ocupem llocs similars a les que van iniciar la rebel\u00b7li\u00f3 a Stonewall? Persones racialitzades sense llar, perseguides per la policia, tancades en els CIEs i sense acc\u00e9s a serveis; treballadores sexuals creadores d’altres models de fam\u00edlia, habitatge i resist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n Celebren un orgull, el Pride, per\u00f2 no tenen en compte que en aquesta societat capitalista i colonial que els situa en la prosperitat, o al menys en la seguretat, a nosaltres se’ns segueix tractant com unes merdes. I parlo des d’una r\u00e0bia hist\u00f2rica d’acumulaci\u00f3 d’agressions, amb la quals el vostre privilegi blanc us impedeix empatitzar.<\/span><\/p>\n Des d’aquest cos adolorit, racializat, perseguit i estigmatitzat els demano equitat de drets i redistribuci\u00f3 de responsabilitats. Reparaci\u00f3!<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" OPINI\u00d3 Per Huga Mauriel Amb un “relat sobre les agressions que vivim”, l’autora fa una cr\u00f2nica d’opini\u00f3 i den\u00fancia d’una agressi\u00f3 soferta que anomena “la viol\u00e8ncia de la no empatia”.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36258,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26666],"tags":[49284],"class_list":["post-67744","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-violencies","tag-huga-mauriel-2"],"yoast_head":"\n
\nPer Huga Mauriel <\/span><\/strong><\/p>\n