<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
En aquest cam\u00ed, el seu mestratge i el seu doctorat en Ci\u00e8ncies Ling\u00fc\u00edstiques es van enfocar en temes d’an\u00e0lisis del discurs de la narrativa cubana per a nens i joves, primer sobre l’obra de l’escriptor cub\u00e0 Onelio Jorge Cardoso<\/strong>, i despr\u00e9s sobre literatura sobre problemes socials i, especialment, la manca material i la desigualtat social.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Denise Ocampo intercanvia amb les participants\u00a0en el taller durant una de les sessions de treball.\u00a0<\/span>Cada nena va construir un quadern manufacturat.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span>No \u00e9s estrany, llavors, que aquesta inquieta professional i investigadora auxiliar de l’Institut de Literatura y Ling\u00fcistica del Ministerio de Ci\u00e9ncia, Tecnologia y Medio Ambiente tingui sempre entre mans alguna idea o projecte que vinculi inf\u00e0ncia i lectura, com el taller “Vidas en construcci\u00f3n”, que va desenvolupar amb nenes de 5\u00e9 grau de l’escola prim\u00e0ria Ejercito Rebelde, en el municipi Plaza de la Revoluci\u00f3n de l’ Havana, la capital cubana, amb el desig d’establir bases per a l’apoderament femen\u00ed des de la inf\u00e0ncia. All\u00ed i hi va anar Denise Ocampo una vegada a la setmana, en sessi\u00f3 d’hora i mitja, entre de setembre i desembre de 2019.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span>Amb quina finalitat vas desenvolupar aquest projecte en particular?<\/span><\/strong><\/p>\n Gaudeixo molt enrolant-me en tallers i clubs de lectura que no tenen un tema espec\u00edfic ni objectius educatius m\u00e9s enll\u00e0 del foment lector en el seu sentit ampli, per\u00f2 en aquest cas em vaig proposar una cosa diferent.<\/span><\/p>\n Em vaig plantejar objectius com fomentar el coneixement i identificaci\u00f3 de fen\u00f2mens associats a la construcci\u00f3 de g\u00e8nere, com els estereotips, la inequitat i l’equitat, o els diversos tipus de viol\u00e8ncia, per exemple.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 m’interessava construir i promoure nocions d’\u00e8xit a partir dels valors i conceptes de responsabilitat, independ\u00e8ncia, defensa dels drets, solidaritat, resili\u00e8ncia, lideratge, autonomia, etc.<\/span><\/p>\n Tot aix\u00f2 a partir de la lectura i l’expressi\u00f3 escrita i gr\u00e0fica, entorn de nenes i dones que poden ser models positius per a altres persones, pel seu paper a nivell nacional o internacional, per\u00f2 tamb\u00e9 en els entorns familiar, laboral o comunitari.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quaderns manufacturats que recullen la experi\u00e8ncia del taller.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La filosofia del reciclatje va permetre aprofitar paper usat, caixes de cartr\u00f3, i fins i tot butxaques de pantalons vells, entre d’altres materials<\/span>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Com sorgeix la idea, qu\u00e8 et va inspirar?<\/span><\/strong><\/p>\n Fa uns anys em va arribar una breu biografia de Frida Kahlo<\/strong>, el primer llibre de la col\u00b7lecci\u00f3 Antiprincesas, de l’editorial argentina Chirimbote<\/strong>, que despr\u00e9s va coeditar tres dels seus llibres a Cuba amb el Centre Memorial Martin Luther King<\/strong>: el de Frida, un sobre Juana Azurduy<\/strong> i un altre sobre Violeta Parra<\/strong>. S\u00f3n llibres que, des d’una perspectiva textual i gr\u00e0fica molt desenfadada, mostren biografies de dones llatinoamericanes que de l’una o l’altra manera han trencat esquemes de la societat patriarcal.<\/span><\/p>\n Des de llavors -tamb\u00e9 impulsada per la meva col\u00b7lega Celia Medina<\/strong>, igualment interessada en els materials comunicatius d’aquesta \u00edndole- m’he mantingut al corrent d’aquesta mena de llibres, que \u00e9s ja una tend\u00e8ncia forta en la producci\u00f3 editorial llatinoamericana i en alguns pa\u00efsos de la resta del m\u00f3n.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, sempre m’he preguntat fins a quin punt arriben aquests llibres a les nenes i nens, sense una altra mediaci\u00f3 de lectura. La producci\u00f3 editorial i la compra de llibres no garanteix la lectura i, en general, la societat tendeix a deixar sola a la mainada en els seus processos lectors, una vegada que ha estat alfabetitzada. Em preocupa la qualitat de la lectura d’aquest tipus de textos que, si b\u00e9 no es fa densa, comporta q\u00fcestions abstractes i desestructurantes que no sempre la quitxalla lectora est\u00e0 en condicions d’assimilar.<\/span><\/p>\n D’altra banda, les iniciatives editorials d’aquest tipus se centren, sobretot, en adultes amb un paper rellevant en la hist\u00f2ria, o reconegudes en la seva professi\u00f3, o en el m\u00f3n de l’art o la pol\u00edtica. Aix\u00f2 invisibilitza a nenes i dones que, des de petites iniciatives en la quotidianitat de les seves llars fins a projectes locals, ens ensenyen que no sols es tracta de coincidir amb una conjuntura heroica excepcional en la qual donar la vida, sin\u00f3 que en el dia a dia i en el nostre propi entorn hi ha coses que podem fer i que marquen una difer\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed vaig identificar la necessitat d’aprofitar no sols aquests productes editorials, sense dubtes molt valuosos, sin\u00f3 tamb\u00e9 acompanyar-los amb hist\u00f2ries de nenes i dones l’\u00e8xit de les quals radiqu\u00e9s en l’\u00e0mbit familiar, laboral o comunitari. Sospitava ja, i vaig poder comprovar-ho en el taller, que estudiar aquests models m\u00e9s pr\u00f2xims i accessibles estimulava m\u00e9s empatia a l’hora de compartir nocions de responsabilitat, independ\u00e8ncia, solidaritat, resili\u00e8ncia, lideratge i pr\u00e0ctiques de creixement personal.<\/span><\/p>\n Cada nena va construir un quadern manufacturat que recull la seva experi\u00e8ncia del taller.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quins hist\u00f2ries de vida i biografies vas triar, finalment?<\/span><\/strong><\/p>\n En principi vaig pensar a donar-me suport m\u00e9s en els llibres que tenia a m\u00e0, que eren els de la col\u00b7lecci\u00f3 Antiprincesas publicats a Cuba, un sobre Malala que havia comprat a l’estranger i el Diari d’Anna Frank<\/strong>, a m\u00e9s d’algun material que pogu\u00e9s trobar per a il\u00b7lustrar les possibilitats locals, menys conegudes que les de m\u00e9s ampli impacte, per\u00f2 tanmateix valuoses.<\/span><\/p>\n Amb els llibres de seguida vaig comen\u00e7ar a enfrontar alguns problemes: nom\u00e9s tenia un o dos exemplars de cadascun i a m\u00e9s les hist\u00f2ries es feien una mica llargues per a mantenir l’atenci\u00f3 de les nenes. Vaig acabar per preparar presentacions de power point que resumissin les hist\u00f2ries, aprofitant els moments i les il\u00b7lustracions m\u00e9s impactants. Aix\u00f2 em va permetre fer \u00e8mfasi en alguns aspectes: per exemple, en la vida de Frida Kahlo vaig posar major rellev\u00e0ncia en les primeres etapes, per a ressaltar la seva resili\u00e8ncia per a tirar endavant, malgrat la seva primerenca dificultat motora i el seu accident en l’adolesc\u00e8ncia, en lloc de centrar-me en la pintora famosa que va arribar a ser.<\/span><\/p>\n No disposava d’un data xou, carregava per a l’escola amb la meva laptop, de manera que vaig haver d’implementar algunes estrat\u00e8gies. Les diapositives havien de tenir il\u00b7lustracions de gran grand\u00e0ria i el text m\u00e9s petit. Jo els llegia la hist\u00f2ria en veu alta. Tamb\u00e9, si ho tenia, els passava el llibre al final perqu\u00e8 el fullegessin. A vegades elles s’entusiasmaven molt i, quan les hist\u00f2ries anaven guanyant tensi\u00f3, comen\u00e7aven a acostar-se m\u00e9s i espont\u00e0niament llegien amb mi en veu alta. Record la seva exclamaci\u00f3 d’esglai quan li van disparar a Malala i despr\u00e9s el seu alleujament quan van veure que no havia mort.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9, en casos en qu\u00e8 no tenia llibres, vaig preparar materials amb informaci\u00f3 que vaig anar buscant per internet. Vaig fer petites ressenyes sobre adolescents com Greta Thunberg <\/strong>i el seu activisme a favor del medi ambient, o com Katie Stagliano<\/strong>, una jove estatunidenca que des de nena porta un hort la producci\u00f3 del qual d\u00f3na a projectes comunitaris.<\/span><\/p>\n Sobre Cuba, vaig poder comptar amb alguns dels materials comunicatius de la s\u00e8rie Inspiradoras<\/em>, projecte en qu\u00e8 he treballat com a editora, sobretot per a mostrar la resili\u00e8ncia ja a nivell comunitari i posar exemples de dones que treballen en professions i oficis que solen considerar-se com a masculins.<\/span><\/p>\n El reciclatge va ajudar a treballar en la consci\u00e8ncia que reutilitzar materials redueix les despeses i contribueix a l’ecologia. Tamb\u00e9 va aportar sostenibilitat al projecte.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La lectura va ser la teva \u00fanica t\u00e8cnica de treball?<\/span><\/strong><\/p>\n Vaig tractar que el taller no es convert\u00eds en un cercle d’estudi d’Hist\u00f2ria o Literatura, i el vaig acompanyar de din\u00e0miques l\u00fadiques, no sols entorn de les biografies. Per exemple, elles es van involucrar molt en una din\u00e0mica que anomenem “anar a comprar”, en la qual havien de triar suposats regals per a beb\u00e8s de l’un o l’altre sexe, o nens i nenes una mica majors. Aix\u00f2 ens va ajudar a comen\u00e7ar a desmuntar patrons que en elles ja s\u00f3n forts, com la idea que hi ha colors apropiats per a nenes o per a nens, o a qui se li regalen les eines de joguina i a qui la cuineta.<\/span><\/p>\n Un component fort van ser les manualitats. Gaireb\u00e9 en cada sessi\u00f3 f\u00e8iem alguna activitat gr\u00e0fica o escrita i il\u00b7lustrada, que servia per a acostar les experi\u00e8ncies discutides a la pr\u00f2pia realitat de les nenes. Aix\u00f2 inclo\u00efa la presentaci\u00f3 de les participants, algunes metes seves, reflexions sobre com aconseguir-les i qu\u00e8 podien aprendre de les nenes i dones analitzades en el taller. Aix\u00ed vam anar ajuntant textos, dibuixos, collages i altres materials, fins a tenir el necessari perqu\u00e8 cadascuna fes un quadern manufacturat amb l’experi\u00e8ncia del taller. Jo sempre em vaig ocupar dels passos amb riscos, com els talls amb fulla i la perforaci\u00f3 amb instruments punxants per a l’enquadernaci\u00f3, i en aquests casos elles nom\u00e9s van triar els materials.<\/span><\/p>\n L’elaboraci\u00f3 del llibre va permetre un eix de reciclatge. Tot el paper emprat havia estat usat abans per una cara. A vegades em feia gr\u00e0cia veure les activitats de les nenes i, al dors, p\u00e0gines de la meva tesi de doctorat o el meu exercici de categoria docent en la Universitat. Tot el paper que elles van emprar en esborranys, ja escrit per totes dues cares, el guardem per donar-lo a un taller de paper manufacturat. Diverses nenes van aconseguir caixes de cart\u00f3 per a les tapes del llibre, una va portar anelles de llaunes de refresc per a fer marcadors. Les contratapas tenen butxaques de pantalons vells. Tamb\u00e9 usem fragments de papers de regal ja vells, cintes que havien estat de l’\u00e0via d’una amiga meva i fils d’estam que vaig heretar de la meva mam\u00e0.<\/span><\/p>\n El reciclatge em va permetre treballar en la consci\u00e8ncia que hi ha moltes coses reutilitzables i que, en emprar-les, estalviem en despeses i contribu\u00efm amb l’ecologia. Tamb\u00e9 em va permetre donar-li una mica de sostenibilitat al projecte. Per a mi hauria estat tremendament cost\u00f3s perqu\u00e8, encara que l’Institut de Literatura i Ling\u00fc\u00edstica, on treballo, em permet emprar temps en aquesta mena de projecte, no comptava amb finan\u00e7ament de cap instituci\u00f3. Reciclant i reutilitzant, crec que nom\u00e9s vaig haver de pagar pels materials que vaig imprimir i comprar la cola.<\/span><\/p>\n La filosofia del reciclatge va permetre aprofitar paper usat, caixes de cart\u00f3 i fins a butxaques de pantalons vells, entre altres materials.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per qu\u00e8 t’involucres en idees com aquesta, qu\u00e8 et mobilitza?<\/span><\/strong><\/p>\n Com a estudiosa de la literatura no se m’exigeix treballar amb els lectors i lectores, sin\u00f3 amb el discurs. No obstant aix\u00f2, sento que el meu treball estaria incomplet si no m’hi acost\u00e9s. Ho faig per sentit de responsabilitat social, encara que tamb\u00e9 \u00e9s una cosa m\u00e9s visceral. S\u00f3c mediadora de lectura gaireb\u00e9 des que recordo. Amb set anys vaig comen\u00e7ar en el cercle d’inter\u00e8s de Narraci\u00f3n Oral del Departamento Juvenil de la Biblioteca Nacional i poc despr\u00e9s, en el seu Taller Literario. Des de llavors he contat contes, he llegit a d’altres, he recomanat llibres. Despr\u00e9s he adaptat obres narratives per a teatre i he treballat amb titelles, he acompanyat processos lectors de mainada de la meva fam\u00edlia i de les meves\u00a0 amistats, he fet tallers a Cuba (des de l’Institut on treballo en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Facultat de Psicologia), a Rep\u00fablica Dominicana (com a convidada de la Pontif\u00edcia Universidad Cat\u00f3lica Madre i Maestra) i a M\u00e8xic (en el marc de la Feria Internacional del Libro\u00a0 Infantil y Juvenil). S\u00f3c membre del Consejo Asesor del Instituto de Literatura y<\/span>\u00a0Ling\u00fc\u00edstica, perqu\u00e8 crec que la formaci\u00f3 en mediaci\u00f3 \u00e9s tan important com la formaci\u00f3 lectora.<\/span><\/p>\n Certament, aquest tipus de projecte em desgasta, sobretot quan ho faig sola i sense suport, per\u00f2 sento que s\u00f3c conseq\u00fcent amb el que crec i aix\u00f2 em fa continuar emprenent aquest tipus de labor. Moltes vegades he sentit la temptaci\u00f3 de rendir-me, per\u00f2 persisteixo.<\/span>\u00a0<\/p>\n Les hist\u00f2ries recollides en els materials comunicatius de la s\u00e8rie Inspiradoras<\/em> es van utilitzar per a mostrar la resili\u00e8ncia a nivell comunitari.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Vas treballar nom\u00e9s amb nenes?<\/span><\/strong><\/p>\n Des del principi vaig pensar a treballar amb nenes perqu\u00e8 la majoria dels materials que vaig trobar estaven concebuts per a elles. No obstant aix\u00f2, despr\u00e9s de constatar que amb aquests materials no en tenia suficient i haver vist que era viable treballar amb hist\u00f2ries que jo mateixa trob\u00e9s, penso que puc treballar tamb\u00e9 amb nens, nom\u00e9s que en aquest cas m’agradaria incloure tamb\u00e9 biografies d’homes. Els estereotips, els projectes de vida, la reflexi\u00f3 entorn de metes i q\u00fcestions semblants s\u00f3n assumptes que interessen a qualsevol g\u00e8nere. Segurament es produirien debats molt \u00fatils.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Seria v\u00e0lid replicar aquesta experi\u00e8ncia amb persones adultes?<\/span><\/strong><\/p>\n Crec que un taller com aquest t\u00e9 potencial tamb\u00e9 entre persones adultes. La literatura s’interpreta al pas de les compet\u00e8ncies i experi\u00e8ncies que un t\u00e9 en el moment en qu\u00e8 llegeix, i se segueix revisitant de diferents maneres quan es recorda o es torna a llegir. Molta gent ha tingut l’experi\u00e8ncia d’haver llegit diverses vegades un llibre, potser El petit pr\u00edncep \u00e9s l’exemple per excel\u00b7l\u00e8ncia, i haver-li extret una cosa nova o diferent del que pensavem abans. D’altra banda, les q\u00fcestions de g\u00e8nere es troben en la societat i a qualsevulla edat \u00e9s profit\u00f3s discutir-les.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0Fotos cortesia de l’entrevistada<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 \u00a0 Denise Ocampo fa molts anys que treballa amb nenes i nens. Encara que es va graduar de Llengua Anglesa, gaireb\u00e9 des que va comen\u00e7ar a exercir es va reorientar als estudis ling\u00fc\u00edstics, en particular a l’an\u00e0lisi del discurs […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36231,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26726],"tags":[49289],"class_list":["post-67701","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-del-mon","tag-sara-mas-3"],"yoast_head":"\n![\"Foto](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Foto_1_Sara_mas.jpg\")
![\"Foto](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Foto_3_Sara_Mas.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Foto](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Foto_4_Sara_Mas.jpg\")
![\"Foto](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Foto_5_Sara_Mas.jpg\")
<\/span><\/p>\n