\u00a0\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Preocupa a las feministes el retorn de pol\u00edtiques econ\u00f2miques neoliberals i l’expansi\u00f3 de visions conservadores.\u00a0La regi\u00f3 amb major \u00edndex de feminicidis i on les dones expressen majors nivells de percepci\u00f3 d’inseguretat f\u00edsica.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Am\u00e8rica Llatina i el Carib \u00e9s considerada la regi\u00f3 m\u00e9s desigual del m\u00f3n, desigualtat estructural que assenyala condicions m\u00e9s desavantatjoses per a les dones, nenes, joves i adultes majors, pageses, afrodescendentes, ind\u00edgenes i trans, especialment en relaci\u00f3 amb la seva seguretat personal i l’acc\u00e9s a la salut, a la just\u00edcia, al treball decent i als actius econ\u00f2mics.<\/span><\/p>\n Alguns pa\u00efsos de la Regi\u00f3 veuen amena\u00e7ada la pau i la conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica i es produeixen violacions als drets de dones i nenes, incl\u00f2s el dret a la seguretat i integritat personal, que tenen les seves expressions m\u00e9s dram\u00e0tiques, en la persecuci\u00f3 i l’assassinat de defensores de drets humans i el despla\u00e7ament i la migraci\u00f3 for\u00e7ades (que afecten principalment les dones i a les seves filles\/us).<\/span><\/p>\n Am\u00e8rica Llatina i el Carib \u00e9s la regi\u00f3 amb major \u00edndex de feminicidis i on les dones expressen els majors nivells de percepci\u00f3 d’inseguretat f\u00edsica.<\/span><\/p>\n Davant els forts conflictes que s’han desfermat en diversos pa\u00efsos de la regi\u00f3, el moviment de dones llatinoameric\u00e0, que s’ha caracteritzat per la capacitat de construcci\u00f3, l’aportaci\u00f3 de propostes i una gran incid\u00e8ncia pol\u00edtica i social, va elaborar un informe per a presentar-lo en la reuni\u00f3 regional del 25 Aniversari de la Plataforma de Pequ\u00edn a realitzar-se aquesta \u00faltima setmana del mes de gener, i despr\u00e9s, en la 64a Sessi\u00f3 de la Comissi\u00f3 de la Condici\u00f3 Jur\u00eddica i Social de la Dona a celebrar-se al mar\u00e7 2020.<\/span><\/p>\n La vig\u00e8ncia de la vida democr\u00e0tica \u00e9s inviable amb models econ\u00f2mics que se sustenten en la concentraci\u00f3 de la riquesa, en l’enfortiment dels fonamentalismes, de l’autoritarisme i dels moviments anti-drets que q\u00fcestionen l’avan\u00e7 dels Drets Humans, especialment els de les dones.<\/span><\/p>\n En els \u00faltims cinc anys s’ha desaccelerat el creixement econ\u00f2mic i el dinamisme dels mercats laborals, a m\u00e9s, d’un estancament en el descens de la desigualtat d’ingressos, registrat a la Regi\u00f3, la qual cosa ha implicat un augment de la pobresa i una reculada en els avan\u00e7os per a disminuir-la.<\/span><\/p>\n En aquest marc, diversos pa\u00efsos de la Regi\u00f3 \u2013com M\u00e8xic, el Brasil, l’Argentina, l’Equador, Xile, Trinitat i Tobago, Col\u00f2mbia, Puerto Rico\u2013 han introdu\u00eft mesures d’austeritat i ajust fiscal que modifiquen i redueixen els abastos dels serveis de protecci\u00f3 social- contributiva i no contributiva-, de salut i d’atenci\u00f3 de la viol\u00e8ncia contra dones i nenes, entre d’altres; que impacten m\u00e9s en les dones, que presenten major vinculaci\u00f3 amb les xarxes de protecci\u00f3 gestionades per l’Estat.<\/span><\/p>\n Si b\u00e9 es reconeix que la regi\u00f3 ha avan\u00e7at en el reconeixement dels Drets Humans i en particular en els drets de les dones plasmats, en alguns casos, en la millora de la normativa interna i\/o en el reconeixement expl\u00edcit d’aquests. Els \u00faltims esdeveniments en el m\u00f3n i, sobretot, a la regi\u00f3, posen en risc el guanyat.<\/span><\/p>\n La preocupaci\u00f3 de les feministes llatinoamericanes es basa en el retorn de pol\u00edtiques econ\u00f2miques neoliberals, pro mercat, que alimenten un model de desenvolupament basat en el extractivisme i l’acumulaci\u00f3 de capital, que \u00e9s incompatible amb la sostenibilitat de la vida.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s, l’expansi\u00f3 a la Regi\u00f3 de visions conservadores, pol\u00edtiques i religioses, que des dels governs i\/o la societat, limiten drets b\u00e0sics de dones i nenes, com l’acc\u00e9s als serveis de salut sexual i reproductiva, inclosos l’acc\u00e9s a m\u00e8todes anticonceptius, l’avortament legal i segur i l’educaci\u00f3 sexual integral; i reforcen estereotips esgrimint el rebuig a la “ideologia de g\u00e8nere”, negant el reconeixement de la diversitat i identitat de g\u00e8nere de les persones.<\/span><\/p>\n L’informe es va elaborar en sis \u00e0rees cr\u00edtiques de preocupaci\u00f3: Desenvolupament inclusiu, prosperitat compartida i treball decent; Erradicaci\u00f3 de la pobresa, protecci\u00f3 i serveis socials; Llibertat enfront de la viol\u00e8ncia, l’estigma i els estereotips; Participaci\u00f3, responsabilitat i institucions sensibles al g\u00e8nere; Societats pac\u00edfiques i inclusives, i, finalment, Conservaci\u00f3, protecci\u00f3, i rehabilitaci\u00f3 ambiental.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Sobirania aliment\u00e0ria i pol\u00edtica anticorrupci\u00f3 en els governs<\/span><\/strong><\/p>\n Sobirania aliment\u00e0ria que elimini els mecanismes mercantils i financers en el maneig dels aliments, aix\u00ed com la defensa dels territoris i els mitjans de vida de les poblacions rurals, en les quals les dones s\u00f3n actors essencials. Aix\u00ed com promoure pol\u00edtiques anticorrupci\u00f3 en els governs de la regi\u00f3 amb enfocament de g\u00e8nere i drets humans s\u00f3n algunes de les propostes en la primera \u00e0rea cr\u00edtica per a aconseguir un desenvolupament inclusiu.<\/span><\/p>\n El mercat de treball continua sent un \u00e0mbit segmentat vertical i horitzontalment, i poc permeable a la igualtat de g\u00e8nere. S’organitza (i perpetua) sobre una divisi\u00f3 sexual del treball que relega a les dones al treball reproductiu no remunerat, i planteja la seva inserci\u00f3 en el desenvolupament de tasques de baixa qualificaci\u00f3 i productivitat, condicions d’inestabilitat, precaritzaci\u00f3 i informalitat, amb salaris baixos i en activitats que sovint s\u00f3n una “extensi\u00f3” del treball dom\u00e8stic.<\/span><\/p>\n La taxa d’activitat d’homes i dones, a la Regi\u00f3, presenta en mitjana, una difer\u00e8ncia de m\u00e9s de 20% (74% els homes, 50% les dones). Similar desigualtat presenta la desocupaci\u00f3 urbana que, el 2018, era major en 2% per a les dones.<\/span><\/p>\n La divisi\u00f3 sexual del treball explica que el 43,4% de les dones, d’entre 20 i 59 anys a la Regi\u00f3, consideren la maternitat i les tasques de cura no remunerada com a motius principals per a no buscar activament o exercir un treball remunerat.<\/span><\/p>\n A causa dels alts nivells d’informalitat i precarietat laboral i la menor dedicaci\u00f3 hor\u00e0ria; la majoria de les treballadores dones, manquen de protecci\u00f3 social b\u00e0sica per a la maternitat, durant la malaltia i tampoc tenen acc\u00e9s a la jubilaci\u00f3.<\/span><\/p>\n A 6 pa\u00efsos: Guatemala, Nicaragua, El Salvador, Hondures, M\u00e8xic i en menor mesura Col\u00f2mbia, la participaci\u00f3 de les dones en les empreses maquiladoras<\/em> \u2013reconegudes per les prec\u00e0ries condicions de treball\u2013 \u00e9s molt important.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n A M\u00e8xic, di\u00e0riament una de cada tres dones sofreix assetjament laboral<\/span><\/strong><\/p>\n Si b\u00e9, la majoria dels pa\u00efsos han avan\u00e7at en mesures formals per a eliminar la discriminaci\u00f3 i la viol\u00e8ncia laboral, incl\u00f2s l’assetjament laboral, a M\u00e8xic di\u00e0riament una de cada tres dones sofreix algun tipus d’aquesta viol\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n A Guatemala, l’assetjament sexual \u00e9s un problema generalitzat en l’\u00e0mbit laboral i el pa\u00eds no compta amb marc legal sobre aquest tema, ni protocols d’atenci\u00f3, ni accions de comunicaci\u00f3 social per a la sensibilitzaci\u00f3.<\/span><\/p>\n L’equiparaci\u00f3 de drets de les treballadores dom\u00e8stiques \u00e9s un deute pendent, fins ara, nom\u00e9s 16 pa\u00efsos de la Regi\u00f3 han ratificat el Conveni 189 de OIT, incl\u00f2s M\u00e8xic que l’acaba de ratificar el desembre del 2019.<\/span><\/p>\n El 2015, nom\u00e9s sis pa\u00efsos: l’Argentina, el Brasil, Xile, l’Uruguai, l’Equador i Costa Rica, van sancionar la igualtat de drets en mat\u00e8ria de treball dom\u00e8stic, per\u00f2 el percentatge de treballadores registrades \u00e9s encara molt baix, nom\u00e9s el Brasil informa un increment en el nombre de treballadores registrades i menor encara, el de les sindicalitzades.<\/span><\/p>\n Les dones ind\u00edgenes, sovint migrants for\u00e7ades, empeses per la discriminaci\u00f3 i la desinformaci\u00f3, s’ocupen en treballs informals, amb llargues jornades de treball, que vulneren els seus drets. A M\u00e8xic, el 90 per cent de les treballadores dom\u00e8stiques s\u00f3n dones; entre elles, les dones ind\u00edgenes dupliquen i fins tripliquen el nombre de dones no ind\u00edgenes.<\/span><\/p>\n Les dones afrodescendents, treballen en pitjors ocupacions que les dones blanques\/mestisses, i tenen dificultats per a accedir a treballs m\u00e9s qualificats per les representacions socials sobre elles, encasellant-les en els rols dom\u00e8stics.<\/span><\/p>\n Les dones rurals-pageses comparteixen caracter\u00edstiques amb les seves parelles ind\u00edgenes i afrodescendents; les que es dediquen a l’agricultura, tenen baix acc\u00e9s als mitjans de producci\u00f3, com a la terra, aigua, llavors… i la qualitat de les terres que controlen \u00e9s baixa.<\/span><\/p>\n Les que desenvolupen emprenedories tenen acc\u00e9s en menor proporci\u00f3 a productes financers que els homes, i en general les treballadores pageses no se’ls reconeix el seu treball ja que \u00e9s considerat una extensi\u00f3 del treball dom\u00e8stic per tant no perceben salaris ni altres beneficis.<\/span><\/p>\n L’Uruguai \u00e9s l’\u00fanic pa\u00eds de la regi\u00f3 que ha establert una regulaci\u00f3 del treball sexual, amb un enfocament sanitari. En la resta dels pa\u00efsos, existeixen diverses normes que criminalitzen les accions relacionades amb el treball sexual, i les qui l’exerceixen pateixen de m\u00faltiples violacions als seus drets i s\u00f3n obligades a exercir-lo en condicions laborals prec\u00e0ries, insegures i violentes.<\/span><\/p>\n Les dones trans no tenen acc\u00e9s gaireb\u00e9 a l’ocupaci\u00f3 formal, a causa dels prejudicis al costat de la falta de documentaci\u00f3 d’acord amb la identitat de g\u00e8nere acte percebuda. Aix\u00f2 les margina al treball sexual per a subsistir, en el 2016-2017 nom\u00e9s el 15 per cent tenia un treball formal de les quals van sofrir alguna vulneraci\u00f3 dels seus drets.<\/span><\/p>\n El treball per compte propi no ha de confondre’s amb emprenedoria laboral formal amb protecci\u00f3 social, \u00e9s important a la Regi\u00f3 perqu\u00e8 el 26 per cent de les treballadores s’ocupen en ell, per\u00f2 es tracta moltes vegades d’un mitj\u00e0 de mera subsist\u00e8ncia amb molt baixos ingressos.<\/span><\/p>\n La inclusi\u00f3 financera presenta tamb\u00e9 indicadors de desigualtat. Nom\u00e9s el 50.6 per cent de les dones tenen un compte bancari; gaireb\u00e9 sis per cent menys que els homes. Les dones reben cr\u00e8dits per menors sumes i a costos m\u00e9s alts pel fet que s\u00f3n titulars de menys actius per a la garantia i que desenvolupen activitats de menor rendibilitat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 \u00a0 Preocupa a las feministes el retorn de pol\u00edtiques econ\u00f2miques neoliberals i l’expansi\u00f3 de visions conservadores.\u00a0La regi\u00f3 amb major \u00edndex de feminicidis i on les dones expressen majors nivells de percepci\u00f3 d’inseguretat f\u00edsica.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36230,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26437],"tags":[49291],"class_list":["post-67699","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-organitzacions-socials","tag-elda-montiel-2"],"yoast_head":"\n