<\/span><\/strong><\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Y por mirarlo todo, nada ve\u00eda (Ciudad de M\u00e9xico: Sexto Piso, 2018) de la mexicana Margo Glantz, \u00e9s em sembla, el primer llibre escrit en un pla seq\u00fc\u00e8ncia, sense cap punt i a part.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Al mateix temps, i no \u00e9s paradoxa, \u00e9s una oda a la fragmentaci\u00f3, com ho s\u00f3n cada vegada m\u00e9s les informacions en temps de Twiter i de Facebook. \u00c9s el collage m\u00e9s trepidant, variat i, en el bon sentit de la paraula, mudable.<\/span><\/p>\n Escrit a M\u00e8xic, al barri de Coyoac\u00e1n on viu Glantz<\/strong> (quan no viatja, que \u00e9s sovint) i obert a l’univers, abra\u00e7a i il.lustra un per\u00edode que va del juliol del 2016 al gener de 2018. Comen\u00e7a amb aquest interrogant.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span> I a partir d’aqu\u00ed comen\u00e7a el riu; de vegades un torrent impetu\u00f3s que no dona treva; de vegades, un meandre juganer, una petita parada, un esperat i necessari rep\u00f2s. \u00c9s a dir, s’inicia un seguit, una oposici\u00f3, una acumulaci\u00f3, un encadenament, una contraposici\u00f3 (una cirera n’arrossega una altra), de breus enunciats \u2014la major part, encara que no tots, extrets dels mitjans de comunicaci\u00f3\u2014 separats per punts i comes, que donen compte, que expliquen, que resumeixen, que canten, el contradictori, complex, canviant, cruel, variat m\u00f3n que habitem i tamb\u00e9 el m\u00f3n particular de Glantz, especialment el m\u00f3n que reflecteix la d\u00e8ria de l’autora per la literatura i els seus accidents, figures i trops literaris, i la llengua, \u00e9s clar, per\u00f2 tamb\u00e9 d’altres aspectes que l’ocupen i la preocupen. Un i altre m\u00f3n, per cert, omplen cent cinquanta-quatre p\u00e0gines, que es diu aviat. Hi ha breus not\u00edcies pol\u00edtiques d’arreu del m\u00f3n en qu\u00e8 barreja n\u00edtidament i amb gran mestria m\u00e9s d’un aspecte.<\/span><\/p>\n que lo que se le est\u00e1 permitiendo al actual presidente de los Estados Unidos, jam\u00e1s se lo hubieran permitido a un presidente negro o a una presidenta mujer;<\/span><\/em><\/p>\n I no tan sols parla de l’imperi i de l’empori, en dedica m\u00e9s d’un i m\u00e9s de dos i m\u00e9s de tres, a l’independentisme catal\u00e0 i, \u00e9s clar, a la inactivitat i neglig\u00e8ncia del displicent Rajoy (perqu\u00e8 tot forma part del m\u00f3n i perqu\u00e8 res que sigui hum\u00e0 li \u00e9s ali\u00e8).<\/span><\/p>\n Hi reflecteix costums i caracter\u00edstiques del seu M\u00e8xic que no per breus s\u00f3n simples o deixen de banda q\u00fcestions de llengua.<\/span><\/p>\n que los pobladores del Triangulo Rojo roben combustible porque piensan que todo lo que pasa por sus tierras les pertenece y que a los que roban el combustible les llamen huachicoleros;<\/span><\/em><\/p>\n En un altre informa que \u00abhuachicol\u00bb significa \u00abbeguda adulterada\u00bb. De vegades dos enunciats \u2014aparentment juxtaposats i de diferent ordre i envergadura i plens de refer\u00e8ncies\u2014 s\u00f3n d’una grand\u00edssima coher\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n que los legisladores de Nuevo Le\u00f3n desaprueben las candidaturas femeninas y el financiamento en campa\u00f1as de candidatos independientes; que completar una p\u00e1gina con este tipo de noticias sea tan tit\u00e1nico como los trabajos de S\u00edsifo;<\/span><\/em><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Perqu\u00e8 la literatura pr\u00f2pia hi \u00e9s sempre ben present<\/strong>.<\/span><\/p>\n El pla seq\u00fc\u00e8ncia presta especial atenci\u00f3 a totes les q\u00fcestions relacionades amb com habitem el m\u00f3n les dones. Hi desfilen, doncs, els drets i q\u00fcestions punyents com la llibertat, l’avortament, els feminicidis, les desaparicions, la regla… (perqu\u00e8 res hum\u00e0 li \u00e9s ali\u00e8); sense que aix\u00f2 vulgui dir que aspectes com la m\u00fasica, la geografia, la literatura, ec. no siguin dignes de relacionar-s’hi.<\/span><\/p>\n Hi ha apunts ben sensibles i oportuns sobre la llengua i les mutacions que sofreix i suporta.<\/span><\/p>\n Alguns \u2014i ja perdonaran la intromissi\u00f3\u2014 s\u00f3n m\u00fasica celestial per a les meves orelles.<\/span><\/p>\n que se deber\u00eda prohibir que se utilice a perpetuidad el diminutivo en consultorios, laboratorios y hospitales;<\/span><\/em><\/p>\n Realment, una imatge, un frase encertada i aguda, val m\u00e9s que mil paraules. Es pot veure tamb\u00e9 en aquest altre.<\/span><\/p>\n que no s\u00e9 qu\u00e9 es m\u00e1s irritante: Que a una mujer madura la llamen madre o damita;<\/span><\/em><\/p>\n O en aquest tan i tan diferent i d’argent\u00ed dring que dona compte d’una acci\u00f3 pol\u00edtica, d’una manera de fer femenina i imparable, i que usa, a m\u00e9s, un femen\u00ed universal. Perqu\u00e8 \u00e9s clar i evident que aquesta \u00abneta\u00bb inclou les cent vint-i-sis netes i nets recuperats anteriorment.<\/span><\/p>\n que las Abuelas de la Plaza de mayo ya hayan encontrado a la nieta #127;<\/span><\/em><\/p>\n La literatura i la seva cosina germana la llengua, doncs, hi tenen un paper destacat. L’amor pels recursos literaris fa que en surtin a dojo, n’hi ha a desenes. N’he triat dos de paral.lels sobre una figura ret\u00f2rica; l’un cult\u00edssim, l’altre ben prosaic.<\/span><\/p>\n que el verso de Sor Juana: \u00d3yeme con los ojos sea una figura ret\u00f3rica llamada catacresis; \/ que decir cuello de botella o brazo de sill\u00f3n es una catacresis;<\/span><\/em><\/p>\n No \u00e9s gens estrany que hi comparegui (repetidament) sor Juana In\u00e9s de la Cruz<\/strong>: el t\u00edtol \u00e9s, ni m\u00e9s ni menys, que un vers del llarg poema Primero Sue\u00f1o.<\/span><\/p>\n S’observen repeticions al llarg dels cent cinquanta-quatre fulls; encara que potser algunes s\u00f3n no buscades, la major part \u00e9s clar que s\u00ed: subratllen i ritmen a consci\u00e8ncia el llibre, s\u00f3n \u00e0ncores que l’arrelen i fars que li permeten navegar amb goig i a pler.<\/span><\/p>\n Abandono el llibre amb un enigm\u00e0tic i no repetit enunciat.<\/span><\/p>\n que sea dif\u00edcil encontrar un garbanzo de a libra;<\/span><\/em><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Y por mirarlo todo, nada ve\u00eda (Ciudad de M\u00e9xico: Sexto Piso, 2018) de la mexicana Margo Glantz, \u00e9s em sembla, el primer llibre escrit en un pla seq\u00fc\u00e8ncia, sense cap punt i a part.<\/p>\n","protected":false},"author":59,"featured_media":36188,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-67690","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n![\"Imagen](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Imagen_dos_para_lledo_2.jpeg\")
<\/span><\/p>\n
Al leer las noticias \u00bfc\u00f3mo decidir qu\u00e9 es lo m\u00e1s importante?<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n