\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Davant la not\u00edcia de l’assassinat del poder\u00f3s “n\u00famero dos” del regim irani\u00e0, el general Suleimani, decisi\u00f3 presa des d’un camp de golf per un president sota proc\u00e9s d’impeachment, alguns milions d’\u00e9ssers humans en el m\u00f3n ploren, altres se senten alleujats, i tots els altres probablement tremolen.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ja que tal decisi\u00f3 va ser com llan\u00e7ar dinamita en la polseguera de l’Orient Mitj\u00e0, com va comentar l’ex vicepresident dels Estats Units Joe Biden,<\/strong> i va estimular una escalada de retorsions d’imprevisibles conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n En aquest preocupant panorama, que deixa perplexa i dividida tamb\u00e9 la Comissi\u00f3 Europea, volem assenyalar les reflexions d’una jove acad\u00e8mica i activista kurda, feminista i poeta, creadora del bloc The Middle Eastern Feminist, Hawzhin Azeez<\/strong>, que no nom\u00e9s rebutja el dualisme maniqueu pro-Estats Units o pro-Iran, sin\u00f3 que t\u00e9 en compte els m\u00faltiples matisos de la situaci\u00f3 regional.<\/span><\/p>\n A “Reflection of a Kurdish feminist”, Azeez afirma que l’Iran t\u00e9 un r\u00e8gim que va segon despr\u00e9s de la Xina pel que fa a execucions de dissidents, artistes, feministes i activistes de Drets Humans. <\/span><\/p>\n \u00c9s cert, Suleimani ha lluitat contra ISIS, per\u00f2 ha reprimit les aspiracions democr\u00e0tiques de kurds, sirians i iranians.\u00a0<\/span>I les aspiracions de les dones a veure reconeguts els seus drets.<\/span><\/p>\n Una de les seves gestes ha estat enviar silenciosament a S\u00edria 50.000 militars per sostenir-Assad, (que en 8 anys ha matat 400.000 civils i obligat a 9 milions de sirians a fugir), al Iemen recolzant els Houthi, al L\u00edban armant Hezbollah etc\u00e8tera. <\/span><\/p>\n Per cert afavoria el nacionalisme irani\u00e0, per\u00f2 a partir de la visi\u00f3 dels ayatollah, que oprimeix la dona. Suleimani ha estat substitu\u00eft per Esmail Ghani, encara m\u00e9s conservador, i el futur de la ciutadania iraniana, ja sacrificada per les sancions nord-americanes, \u00e9s fosc. Qu\u00e8 desitja la majoria de ciutadans i ciutadanes de l’Orient Mitj\u00e0, especialment de l’Iran i l’Iraq? Segons Azeez, a l’Iran no es vol una guerra que faria enormes danys al seu pa\u00eds, tot i el descontentament cap al r\u00e8gim dels aiatol\u00b7l\u00e0. I segurament, no vol que es repeteixi l’experi\u00e8ncia de l’Iraq, on l’eliminaci\u00f3 de Saddam el 2003 va portar a la descomposici\u00f3 de l’estat, el sorgiment d’ISIS, i el genocidi dels Yazides entre d’altres horrors.<\/span><\/p>\n Azeez ha elaborat les seves opinions que inspiren el feminisme, a l’alliberament kurd, al confederalisme democr\u00e0tic, a partir d’una traject\u00f2ria de vida bastant dram\u00e0tica i complexa, per\u00f2 tamb\u00e9 amb experi\u00e8ncies que li van permetre ampliar les seves perspectives. Nascuda al Kurdistan iraqui\u00e0 durant la primera Guerra de Golf entre l’Iran-Iraq (1980-1988), en una fam\u00edlia que va haver de refugiar-se en coves per fugir dels bombardejos iranians i iraquians, va passar vuit anys a l’Iran, com a ciutadana pobre i sense drets, fins que la seva fam\u00edlia va ser acollida a Austr\u00e0lia com a refugiada pol\u00edtica a 1994. All\u00e0 Azeez va poder estudiar i aconseguir un doctorat amb ci\u00e8ncies socials, q\u00fcestionant a nivell personal el patriarcat conservador de la comunitat tradicional kurda. Successivament va tornar a l’Orient Mitj\u00e0 a involucrar-se en les protestes dels kurds, que havien sortit als carrers en les quatre regions ocupades i tamb\u00e9 als carrers d’Europa, Am\u00e8rica i Canad\u00e0, reivindicant el seu dret a una p\u00e0tria regida democr\u00e0ticament per homes i dones. Va seguir de prop la resist\u00e8ncia de Kobani, al nord de S\u00edria, l’heroisme d’homes i dones de les YPG (Unitats de Protecci\u00f3 de el Poble Kurd), i les Unitats de Protecci\u00f3 de la Dona (YPJ) contra l’Estat Isl\u00e0mic (ISIS), mentre aquest feia servir com a esclaves sexuals les dones Yazidi. Entre 2015 i 2018 Azeez es va mudar a Kobani participant en la Junta de Reconstrucci\u00f3 de la ciutat. All\u00e0 va escriure un Diari de guerra, mentre seguien els atacs i massacres per part de ISIS a la regi\u00f3. Va ser testimoni tamb\u00e9 del renaixement de Kobani i de l’aparici\u00f3 del Confederalisme Democr\u00e0tic i la Revoluci\u00f3 de Rojava de primera m\u00e0. Gran part de la seva poesia reflecteix aquestes experi\u00e8ncies, els traumes dels oprimits i els ap\u00e0trides, el valor i la resist\u00e8ncia de les dones. Al blog “The Middle Easter Feminist” que apareix a Facebook hi ha una reflexi\u00f3 que impacta per la seva senzillesa i contund\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n “La difer\u00e8ncia entre jo, irani\u00e0 o iraniana, i tu americ\u00e0 o americana, \u00e9s m\u00e9s petita que entre jo i el meu govern i tu i el teu govern”. Justament per aix\u00f2 la guerra que declaren els governs, per\u00f2 afectant les poblacions, \u00e9s el m\u00e9s espant\u00f3s i absurd que es pugui donar.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 Davant la not\u00edcia de l’assassinat del poder\u00f3s “n\u00famero dos” del regim irani\u00e0, el general Suleimani, decisi\u00f3 presa des d’un camp de golf per un president sota proc\u00e9s d’impeachment, alguns milions d’\u00e9ssers humans en el m\u00f3n ploren, altres se […]<\/p>\n","protected":false},"author":91,"featured_media":63879,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-67685","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n