<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Aix\u00ed ho van reiterar especialistes i activistes ja acabant-se el 2019, durant el col\u00b7loqui “Assetjament sexual i control patriarcal: dels imaginaris socials a les viol\u00e8ncies de g\u00e8nere”, amb el qual es va tancar la Jornada Cubana per la No Viol\u00e8ncia cap a les dones i el primer any de la campanya Evoluciona, els missatges de la qual s’enfoquen en l’assetjament i el control del cos de les dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n La campanya cubana li parla a les joventuts, desnaturalitza l’assetjament i el connecta amb les viol\u00e8ncies masclistes<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Encara que es necessiten normes espec\u00edfiques, espais de den\u00fancia, o\u00efdes receptives, acompanyament, protecci\u00f3 i reparaci\u00f3 a les v\u00edctimes, participants en la cita van insistir que fa falta tamb\u00e9 un canvi cultural enfront de mites, pr\u00e0ctiques i creences de l’imaginari social que sostenen a les diverses formes i expressions de la viol\u00e8ncia masclista.<\/span><\/p>\n “L’assetjament, que va del verbal al conductual, atenta contra la dignitat de la dona i li crea un ambient insegur i hostil”, va dir Gabriel Coderch<\/strong>, director del Centre Oscar Arnulfo Romero<\/strong> (OAR), instituci\u00f3 que va organitzar la trobada al costat de la Societat Cubana Multidisciplin\u00e0ria per a l’Estudi de la Sexualitat (Socumes).\u00a0<\/span>El missatge que han volgut donar totes les organitzacions implicades en la campanya Evoluciona \u00e9s, justament, que l’assetjament \u00e9s una invasi\u00f3 innecess\u00e0ria a l’espai personal, va agregar Coderch. “Cap assetjament \u00e9s positiu per a la v\u00edctima, que pot sentir-se ofesa, desprotegida”, va precisar.\u00a0<\/span><\/p>\n <\/span>Encara que la societat cubana avan\u00e7a en molts aspectes i hi ha voluntat pol\u00edtica per a atendre el problema de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, va agregar Coderch, existeixen situacions com l’assetjament i el control sobre els cossos, al costat de paradigmes que fomenten el patriarcat i s\u00f3n pilars dels fonamentalismes.<\/span><\/p>\n L’assetjament sexual \u00e9s una manifestaci\u00f3 d’ab\u00fas que pot esdevenir de manera reiterada o puntal, des de desconeguts o persones pr\u00f2ximes, i ocorre al carrer, a les institucions, en qualsevol escenari, incl\u00f2s el virtual.\u00a0<\/span><\/p>\n <\/span>Aix\u00ed ho va precisar la psic\u00f2loga Mar\u00eda Teresa D\u00edaz<\/strong>, de OAR, primera ponent de dues taules d’especialistes que van abordar \u00e0mpliament el tema, molt controversial en una societat on encara costa recon\u00e8ixer l’assetjament com a expressi\u00f3 de viol\u00e8ncia i es justifica la floreta des de l’acceptaci\u00f3 i naturalitzaci\u00f3 cultural.<\/span><\/p>\n “La difer\u00e8ncia entre assetjament sexual i floreta no es troba en el seu contingut, si \u00e9s afalagador o groller; sin\u00f3 en els nivells de consentiment”, va aclarir D\u00edaz des del seu punt de vista.\u00a0<\/span>En la seva opini\u00f3, t\u00e9 a veure amb la capacitat de la dona de decidir, detenir o evitar un llanci intrusiu que \u00e9s generador de malestar, opressi\u00f3 i subordinaci\u00f3.\u00a0L’experta es va referir a l’assetjament sexual com una forma de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere que constitueix un continuum indivisible, la fi del qual \u00e9s garantir la subordinaci\u00f3 de les dones.\u00a0<\/span>“\u00c9s totalment indesitjat, imposat, una intrusi\u00f3 no sol\u00b7licitada” i “est\u00e0 present en els espais familiars, socials i institucionals on actuem, amb actes d’agressi\u00f3 i maltractament que requerim visibilitzar”, va alertar.<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Algunes de les ponents del col\u00b7loqui: (d’esquerra a dreta)\u00a0<\/span>Mareel\u00e9n D\u00edaz Tenorio, d’ OAR; la soci\u00f2loga Iyamira Hern\u00e1ndez Pita;<\/span>\u00a0<\/span>la psic\u00f2loga Beatriz Torres, presidenta de Socumes; la psiquiatra Iv\u00f3n Ernand; i la periodista Dixie Edith.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \n L’escola \u00e9s tamb\u00e9 un escenari on ocorre l’assetjament i s’han reportat algunes incid\u00e8ncies d’aquest tipus, encara que existeixen pocs estudis que permetin avaluar la seva magnitud, va advertir Yohanka Rodney<\/strong>, professora i investigadora de la Universitat Pedag\u00f2gica Enrique Jos\u00e9 Varona, a la capital cubana.\u00a0<\/span>L’experta va advocar per millorar els mecanismes de monitoratge, desenvolupar indicadors que permetin diferenciar els tipus de viol\u00e8ncia que es produeixen a les escoles i enfortir la formaci\u00f3 de professionals del sector.<\/span><\/p>\n En el cas espec\u00edfic de l’\u00e0mbit laboral, l’assetjament gaudeix d’invisibilitat, pertany als anomenats actes de solitud i a penes disposa de proves ni testimonis, va indicar la jurista Liset Mailen Imbert<\/strong>, d’ OAR.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, en general, l’assetjament sexual \u00e9s m\u00e9s referit per dones, que solen sentir major inseguretat i por a la viol\u00e8ncia sexual que els homes.<\/span><\/p>\n El professor de Dret L\u00e1zaro Ramos Portal<\/strong>, qui ha investigat el tema des de la perspectiva socio-jur\u00eddica, va dir que aquests temors elles els viuen tant en agafar transport com en transitar per llocs d’esc\u00e0s enllumenat p\u00fablic, va exposar com a exemples.<\/span><\/p>\n “Totes les forma de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere utilitzen mecanismes de control patriarcal per a dominar i sotmetre”, va puntualitzar la psic\u00f2loga Mareel\u00e9n D\u00edaz Tenorio, d’OAR.\u00a0<\/span>Com a estrat\u00e8gies de control, l’especialista va esmentar els actes violents, la modulaci\u00f3 del temps en qu\u00e8 s’exerceixen i l’a\u00efllament, incomunicaci\u00f3 i desemparament psicol\u00f2gic i econ\u00f2mic que generen.\u00a0<\/span>Aquest control s’exerceix mitjan\u00e7ant manipulaci\u00f3 mental i estrat\u00e8gies coercitives, aix\u00ed com t\u00e0ctiques que provoquen incapacitat per a reaccionar, va indicar D\u00edaz Tenorio i va alertar que entre la poblaci\u00f3 jove persisteixen rols sexistes, baixa percepci\u00f3 de la desigualtat entre homes i dones i normalitzaci\u00f3 de conductes menys extremes de maltractament, sobretot associades al control.<\/span><\/p>\n Per la seva banda, la doctora Beatriz Torres<\/strong>, presidenta de Socumes, va advertir que la viol\u00e8ncia en les relacions de parella no sorgeix de manera espont\u00e0nia durant el matrimoni o la uni\u00f3, sin\u00f3 que sol iniciar-se amb freq\u00fc\u00e8ncia durant el festeig i el vincle amb la fam\u00edlia.\u00a0<\/span>Aquesta viol\u00e8ncia s’expressa mitjan\u00e7ant el control sobre el cos, els plans, les idees i necessitats, amb un impacte en la salut de les dones, especialment en la seva sexualitat, va agregar.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 tenen un paper particular els mitjans de comunicaci\u00f3, que es constitueixen en un dels mecanismes de reproducci\u00f3 del patriarcat en el pla de la subjectivitat, va subratllar la periodista Dixie Edith<\/strong> Trinquete.\u00a0<\/span>“La viol\u00e8ncia simb\u00f2lica en els mitjans de comunicaci\u00f3 reprodueix un discurs sexista, misogin, que descansa en prejudicis i estereotips”, va comentar la tamb\u00e9 professora de la Facultat de Comunicaci\u00f3 de la Universitat de l’Havana.<\/span><\/p>\n La viol\u00e8ncia simb\u00f2lica est\u00e0 funcionant tamb\u00e9 en les comunitats de fe, on s’ataca a les l\u00edders i moltes dones assumeixen com a natural el retorn a l’espai privat, va sostenir Midiam Lobaina<\/strong>, del Consell d’Iglesias de Cuba.\u00a0<\/span>Les din\u00e0miques del control dels cossos s’aprecien igualment, va dir, en el control del vestuari.<\/span><\/p>\n \u00c9s per aix\u00f2 que, a m\u00e9s de treballar en prevenci\u00f3 directa dels actes violents, la soci\u00f2loga i investigadora Clotilde Proveyer Cervantes<\/strong> advoca per desmuntar els fonaments culturals i estructurals de la societat que sustenten aquestes viol\u00e8ncies.\u00a0<\/span>Proveyer Cervantes va reiterar el valor de treballar de manera particular en l’educaci\u00f3 de les noves generacions, les m\u00e9s desprove\u00efdes de les eines per a produir el canvi i amb menys percepci\u00f3 de risc.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Encara queda molt perqu\u00e8 l’assetjament es visibilitzi, es percebi com a expressi\u00f3 masclista i es comprenguin les seves implicacions per a les dones, al costat d’altres desafiaments de la societat cubana enfront de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36192,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[49289],"class_list":["post-67668","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones","tag-sara-mas-3"],"yoast_head":"\n![\"Foto](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Foto_segun_de_sara_mas.jpg\")
<\/p>\n