\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Quina alegria anar a la pla\u00e7a de Sant Jaume i parar l’orella al peculiar deixar-se anar barcelon\u00ed.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quin goig anar a veure el pessebre de la pla\u00e7a de Sant Jaume i constatar un any m\u00e9s la devoci\u00f3 tan barcelonina per opinar, la veneraci\u00f3 per la discussi\u00f3 diletant, l’etern discrepar sobre gustos i est\u00e8tica.<\/span><\/p>\n Aquest any el pessebre l’ha realitzat l’escen\u00f2grafa Paula Bosch<\/strong> i s’ha inspirat en les capses que dalt de tot dels armaris o a les golfes custodien fins l’any que ve les figures del pessebre i suros i casetes, boles i garlandes, cucs i arbres…, es permet llic\u00e8ncies po\u00e8tiques i hi inclou canelons, galets o capons; plantes ef\u00edmeres com el vesc, el boix gr\u00e8vol o el galzeran. Ple de detalls, \u00e9s entretingud\u00edssim de mirar; i entranyable: \u00e9s f\u00e0cil trobar-hi retalls de la inf\u00e0ncia que han quedat enrere per sempre m\u00e9s.<\/span><\/p>\n (\u00c9s recomanable que qui sigui amant de les tradicions pretesament inamovibles, en comptes d’anar a la pla\u00e7a de l’Ajuntament a fer-se mala sang, s’acosti al pessebre del museu Frederic Mar\u00e8s<\/strong> o al de la Catedral \u2014per dir-ne dos que s\u00f3n a tocar\u2014 o s’adeliti amb l’exposici\u00f3 de diorames de la parr\u00f2quia de Betlem<\/strong>.)<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quina alegria anar a la pla\u00e7a de Sant Jaume i parar l’orella al peculiar deixar-se anar barcelon\u00ed. Constatar un cop m\u00e9s que, si es tracta de la ciutat, gent que no es coneix i que en d’altres ocasions no parlaria entre si, espont\u00e0niament dialoga i opina. Aquest any, el pessebre no ha despertat reaccions tan furibundes com d’altres anys des que Ada Colau<\/strong> \u00e9s l’alcaldessa. Pel que vaig poder sentir, el pessebre agradava a m\u00e9s gent que no pas desagradava, tant si la gent era ind\u00edgena com forana.<\/span><\/p>\n Ho va resumir molt b\u00e9 una senyora que deia a les amigues amb qui l’havia anat a veure: \u00abNo \u00e9s un pessebre, per\u00f2 m’agrada\u00bb. Un espontani que anava amb la seva dona en sentir-ho va retopar: \u00abEstic totalment d’acord amb vost\u00e8\u00bb. I sense soluci\u00f3 de continu\u00eftat (com m’agrada col.locar aquesta expressi\u00f3!): \u00abEncara que em sap greu estar d’acord amb una dona en alguna cosa\u00bb. Algunes rialles per part d’algunes de les dones.<\/span><\/p>\n Aquest any, el pessebre no ha despertat reaccions tan furibundes com d’altres anys des que Ada Colau \u00e9s l’alcaldessa.<\/span><\/p>\n Aplicarem la regla de la inversi\u00f3 i imaginarem una senyora que diu a un senyor: \u00abEstic totalment d’acord amb vost\u00e8, encara que em sap greu estar d’acord amb un home en alguna cosa\u00bb. No s\u00e9 com haurien anat les rialles.<\/span><\/p>\n Tot i que no tan popular, un altre tema cl\u00e0ssic \u00e9s la il.luminaci\u00f3 nadalenca. Sobretot hi opinen, i for\u00e7a, els comer\u00e7os. Vora\u00e7os i \u00e0vids, mai en tenen prou i sempre en reclamen m\u00e9s i m\u00e9s (Compreu, compreu, fins que rebenteu!). \u00c9s un exemple perfecte de per qu\u00e8 la crisi clim\u00e0tica no t\u00e9 deturador i nom\u00e9s far\u00e0 que agreujar-se, que aturar el malbaratament energ\u00e8tic i monetari no interessa a gaireb\u00e9 ning\u00fa, que la pol.luci\u00f3 importa un rave. Aquest any al llarg i ample de l’Estat la despesa en llumin\u00e0ries ha pujat un total de 17,15 milions d’euros. Madrid s’ha patejat m\u00e9s de 3,1 milions d’euros; Vigo li va al darrere i hi ha dilapidat m\u00e9s de 1,1 milions.<\/span><\/p>\n Estic francament contenta que Barcelona ocupi la posici\u00f3 39a per molt que hi hagi comerciants i altra gent que pensin que la ciutat es veu trista i fosca i no llueix ni enlluerna i proclamin que \u00e9s un signe m\u00e9s d’una suposada decad\u00e8ncia. (S’assembla perillosament a les alarmes que salten quan es fabriquen una mica menys de cotxes, tot i saber que \u00e9s insostenible que n’hi hagi tants i que s’hauria de potenciar el transport p\u00fablic i reduir el nombre de cotxes privats. Aquesta \u00e9s l’aut\u00e8ntica i m\u00e9s profunda mis\u00e8ria de la pol\u00edtica habitual.)<\/span><\/p>\n Aquest any tenim tema nou: les targetes d’autob\u00fas. Comencem malament ja amb els noms. La T-Mes passa a dir-se T-Usual; mira que \u00e9s pr\u00e0ctic i inequ\u00edvocament entenedor que si dura un mes es digui T-Mes, no ho deuen trobar, per\u00f2, prou fr\u00edvol. I a la T-10 li han engiponat el nom de T-Casual; els deu semblar una denominaci\u00f3 m\u00e9s \u00abmoderna\u00bb. S’ha de fer constar que la T-10 \u00e9s la m\u00e9s utilitzada de totes: no tenia data de caducitat i la podia usar m\u00e9s d’una persona; la seva substituta nom\u00e9s \u00e9s v\u00e0lida durant un mes i, a m\u00e9s a m\u00e9s, \u00e9s unipersonal.<\/span><\/p>\n Arran de les protestes, han rectificat i s’han tret de la m\u00e0niga la T-Familiar, no \u00e9s unipersonal per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s cara que la T-Casual i nom\u00e9s \u00e9s v\u00e0lida durant un mes. En fi que hem fet un gran negoci.<\/span><\/p>\n Barcelona, una ciutat amb d\u00e8ficits grav\u00edssims de zones verdes, fa de la necessitat virtut.<\/span><\/p>\n El que m\u00e9s greu sap, \u00e9s que ho plantegin com una lluita entre persones que usaven la T-10 i la T-Mes, una actitud ben impr\u00f2pia. Com si baixar una mica de preu l’antiga T-Mes, nom\u00e9s es pogu\u00e9s fer encarint i penalitzant la gent que usi l’antiga T-10. Que baixin la T-Mes i deixin tal com est\u00e0 la T-10!<\/span><\/p>\n Que meravell\u00f3s seria que tot funcion\u00e9s tan b\u00e9 com l’arbrat. Barcelona, una ciutat amb d\u00e8ficits grav\u00edssims de zones verdes, fa de la necessitat virtut, s’ha espavilat i se les enginya per plantar arbres i m\u00e9s arbres, arbres de totes menes i a tots els llocs possibles (si no fos pels arbres, la ciutat seria invivible i ens haur\u00edem d’exiliar). Alg\u00fa ha sentit mai cap queixa de Parcs i Jardins? Senyal que la cosa funciona. Cada vegada que hi ha canvis a l’Ajuntament, aguanto la respiraci\u00f3 a veure qu\u00e8 passa. La seva manera d’actuar deu ser tan s\u00f2lida, l\u00f2gica i evident que deu ser impossible revertir-la. Que duri aquest any que comen\u00e7a i molts m\u00e9s.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Quina alegria anar a la pla\u00e7a de Sant Jaume i parar l’orella al peculiar deixar-se anar barcelon\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"author":59,"featured_media":36188,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26664],"tags":[],"class_list":["post-67661","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-vida-queotidiana"],"yoast_head":"\n![\"Eulalia](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Eulalia_lledo_2.jpeg\")
<\/span><\/p>\n