\u00a0<\/p>\n
“Necessitem mesures reals.Necessitem que es compleixi la Llei d’Igualtat Efectiva de Dones i Homes.\u00a0<\/span>Necessitem que es faci efectiva la Llei de Drets de les Dones a Erradicar la Viol\u00e8ncia Masclista d’una vegada”, afirm\u00e0 Montse Pineda a l’atril del Parlament de Catalunya.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Relat d’un debat monogr\u00e0fic sobre el reconeixement i la satisfacci\u00f3 real dels drets de les dones.<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n – Arribem tard.On \u00e9s\u00a0<\/span>la Ita?<\/span><\/p>\n – Reunida. Un cas una mica complicat.<\/span><\/p>\n – L’esperem.<\/span><\/p>\n Sortim de l’oficina amb minuts de retard, per\u00f2 contentes i nervioses per la Intervenci\u00f3 de Montse Pineda<\/strong>.<\/span>\u00a0Deix\u00e0vem a la resta de companyes, bregant amb pressupostos, projectes i licitacions que moltes veiem com una m\u00e9s de les viol\u00e8ncies institucionals a les quals hem de fer front des del tercer sector.<\/span><\/p>\n Caminant cap al Parlament, an\u00e0vem parlant d’all\u00f2 m\u00e9s trivial: que si no feia fred, quina ruta era la millor…<\/span>i parlant de rutes, com viv\u00edem amb temor els nostres carrers i ciutats quan era de dia o de nit.<\/span><\/p>\n – \u00c9s un pensament nom\u00e9s meu o\u00a0<\/span>tenim una sensaci\u00f3 de por major que abans?\u00a0<\/span>A tot arreu hi veig perills, per a tot\u00a0<\/span>tinc temor, vaig a la defensiva i les agressions s\u00f3n cada vegada m\u00e9s gratu\u00eftes. Si a aix\u00f2 hi\u00a0<\/span>sumem a la policia…<\/span><\/p>\n – Em passa el mateix. Per\u00f2 pot ser que aquests perills sempre hi\u00a0<\/span>hagin estat i que nom\u00e9s ara ens n’ adonem<\/span>\u00a0– em respon Nieves.<\/span><\/p>\n I\u00a0 anem parlant del poc que es diferencien les nostres sensacions i viv\u00e8ncies. Tot el tema est\u00e0 en carn viva.<\/span><\/p>\n Des de la coreografia i cant de LasTesis el passat 18N a Valpara\u00edso, Xile, hi ha hagut una esp\u00e8cie de convulsi\u00f3 global que ens ha deixat lligades per a fer-li front al dolor d’haver estat i ser v\u00edctimes de viol\u00e8ncies masclistes, de les policies, de violadors, d’assassins, que ens violenten en el espai privat i en el p\u00fablic pel\u00a0 fet nom\u00e9s\u00a0<\/span>de ser dones. I de l’evid\u00e8ncia que, encara que algunes pensin que estem millor que abans, ens continuen pagant menys, maltractant, violant, assassinant i desapareixent nom\u00e9s perqu\u00e8 som dones.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 parlem de com a ells, als altres, a alguns altres, els est\u00e0 envaint un immens odi, barrejat amb por i menyspreu davant el que s’albira com l’alliberament en bloc deles que\u00a0<\/span>sempre hem estat oprimides.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed parlant, a les 14.45 erem ja a l’entrada del Parlament de Catalunya. Ens esperava la neboda de Montse. La vam recon\u00e8ixer pels ulls.<\/span><\/p>\n Entrem, ens identifiquem i pujant per aquestes escales espl\u00e8ndides del Parlament, ens trobem amb una Montse Pineda somrient i nerviosa. Ens va abra\u00e7ar a cadascuna amb aquestes abra\u00e7ades seves que et fan sentir a casa i despr\u00e9s se’n va anar\u00a0<\/span>r\u00e0pida a parlar amb diverses parlament\u00e0ries que la volien saludar. Tania Verge<\/strong> i altres companyes del Consell Nacional dels Dones de Catalunya tamb\u00e9 hi eren, per a donar suport a l’\u00fanic discurs que es faria per part del Consell i que obriria el ple Monogr\u00e0fic. Nomenar. Visibilitzar<\/span><\/strong>\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Passen els minuts i comencen a entrar parlament\u00e0ries i parlamentaris. Per fi, es fa un silenci i el President del Parlament, Roger Torrent<\/strong>, obre la sessi\u00f3. La primera convidada a la palestra \u00e9s Montse Pineda, qui despr\u00e9s de les salutacions protocol\u00b7l\u00e0ries diu:<\/span><\/p>\n “\u00c9s un honor i un repte col\u00b7lectiu presentar-me davant de vost\u00e8s per representar el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) i fer-ho obrint el debat monogr\u00e0fic sobre el reconeixement i el garantiment dels drets de les dones. \u00c9s un honor; per\u00f2 sobretot \u00e9s un privilegi”.<\/span><\/p>\n El privilegi de la filla de la portera del’E<\/span>ixample, tal com ella sempre ho assenyala i remarca, comen\u00e7a per rescatar la mem\u00f2ria del Parlament dels Dones, l’1 de juliol del 2019. “Estava a punt de comen\u00e7ar el Parlament de les Dones; ens v\u00e0rem saludar amb l’Adriana, la Noem\u00ed, l’Anna, la Jenn, la Bea, la Susanna, la Nat\u00e0lia, l’Esperan\u00e7a. Eren les diputades que ho havien fet possible. Vaig abra\u00e7ar-me amb les coordinadores dels grups del Consell, que havien treballat plegades amb les entitats en aquell Parlament de les Dones, uns documents dignes i plens de reivindicacions. Vaig mirar l’hemicicle, com el miro ara,i vaig sentir un orgull infinit de veure tantes dones reescrivint la hist\u00f2ria. Era un ple simb\u00f2lic, per\u00f2 a la vegada, tangible en les seves propostes. \u00c9rem centenars de cossos subversius en un espai que no \u00e9s el nostre, simb\u00f2licament.”<\/span><\/p>\n Una dels millors costums de feministes i activistes com Pineda \u00e9s la de nomenar, dir p<\/span>el seu nom a totes les persones que formen\u00a0<\/span>part d’alguna cosa, per a fer-les evidents, per a no invisibilitzar les seves aportacions, perqu\u00e8 feministes com ella sempre deixen de manifest que estan on estan per a representar-se no sols a si mateixes, sin\u00f3 a totes les que lluitem dia rere dia pel canvi encara que no concordem en tot.<\/span><\/p>\n Per a Montse Pineda<\/span>,\u00a0<\/span>aquest Parlament de les Dones no va ser el m\u00e9s representatiu: molt blanques, molt “normals”. Massa privilegis, per\u00f2 per a ella tamb\u00e9 reflectia la nostra societat: racista, classista i masclista, la qual cosa no significa res m\u00e9s que un “encara hi ha molta feina per fer”.<\/span><\/p>\n 4 mesos despr\u00e8s, el CNDC tornava al Parlament sense haver-ne\u00a0<\/span>marxat amb la seva vicepresidenta segona com punta de llan\u00e7a. “Hem continuat treballant per fer possible aquest monogr\u00e0fic amb tots i totes. Ja us ho v\u00e0rem\u00a0<\/span>dir: hem vingut per quedar-nos. I us ho torno a dir: no farem ni un pas enrere. Perqu\u00e8 el patriarcat ens discrimina, fa que cobrem menys per fer el mateix; fa que no puguem parir ni avortar com i\u00a0<\/span>quan volem; fa que no tinguem les mateixes possibilitats. Genera models de parella i de familia que ens oprimeixen, ens viola, ens deixa arraconades en la pobresa. Ens mata”.<\/span><\/p>\n Per a\u00a0<\/span>Pineda es imprescindible transformar totes i cadascuna de les institucions i el Parlament n’<\/span>\u00e9s una mes, per poder fer front al sistema heteropatriarcal, l’estructura sociopol\u00edtica que m\u00e9s patiment, dolor, desigualtat i discriminacions genera a les dones i a les societats. “V\u00e0rem trobar una petita escletxa d’esperan\u00e7a, que ens va permetre treballar plegades, creant nous marcs interpretatius, per canviar les normes patriarcals. V\u00e0rem intentar crear colideratges m\u00e9s col\u00b7lectius i d’all\u00e0 va sortir la Declaraci\u00f3 institucional aprovada per totes vosaltres el 24 de juliol i que s’ha convertit en una proposta de resoluci\u00f3 treballada conjuntament i que, com sembla, ser\u00e0 aprovada per unanimitat per totes vosaltres aquest dijous19 de desembre de 2019.”<\/span><\/p>\n Quan ja recuperava l’aplom amb qu\u00e8 sempre es dirigeix als qui ostenten c\u00e0rrecs “superiors” i la llum groga de l’hemicicle no aconseguia mimetitzar-la amb el seu entorn, Pineda nomena, recorda, usa la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva: “La Presidenta Carme Forcadell va escriure un missatge des de la pres\u00f3 que deia: ‘Celebro enormement aquesta iniciativa del Parlament de les Dones, espero que no sigui nom\u00e9s un acte fruit d’una oportunitat pol\u00edtica i que tingui continu\u00eftat de decisi\u00f3 i d’acci\u00f3, perqu\u00e8 en aquests moments \u00e9s m\u00e9s necessari que mai que les dones amb ideologies diferents, amb opinions diferents i amb projectes de vida diferents, ens unim i treballem juntes”.<\/span><\/p>\n I era clar que la crida de l’activista a parlament\u00e0ries i parlamentaris era que malgrat les difer\u00e8ncies, es pogues construir uns m\u00ednims comuns per fer un m\u00f3n m\u00e9s igualitari. “No utilitzeu aquest monogr\u00e0fic com a moneda partidista […] Feu propostes. No necessitem m\u00e9s titulars de com fracassem com a societat, necessitem mesures reals. Necessitem que es compleixi la Llei d’Igualtat Efectiva de Dones i Homes.<\/span> El meu discurs t\u00e9 c\u00e0rrega pol\u00edtica, no \u00e9s t\u00e8cnica. Si vost\u00e8s volien recollir q\u00fcestions t\u00e8cniques, em consta que ja han estat treballant amb les seves posicions de resoluci\u00f3, que avui debatran i que votaran dijous. Tenen tot el nostre material, que els varem regalar amb tota la nostra bona voluntat, en el Parlament de les Dones; all\u00e0 tenen tot el que nosaltres els podem dir t\u00e8cnicament.”<\/span><\/p>\n I \u00e9s aqu\u00ed quan reconeixes a la dona que necessita clavar la mirada en les persones a les qui es dirigeix. Quan interpel\u00b7la directament a tot el Govern, al Parlament i els centra i els diu que tenim una emerg\u00e8ncia, que son les desigualtats, provocades pel patriarcat, i que ens afecten majorit\u00e0riament a les dones. “Senyores diputades, assenyalin tot el que est\u00e0 malament, tot: no deixin ni una cosa, si us plau, perqu\u00e8 si no nosaltres els recordarem que no ho han fet. No us deixeu res per assenyalar a l’actual Govern, per\u00f2 tampoc als futurs governs, perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s una emerg\u00e8ncia. Hi ha massa patiment perqu\u00e8 puguin fer ret\u00f2rica. Afrontin-ho des de la dignitat que vost\u00e8s tenen com a partits, que per aix\u00f2 els hem votat.”<\/span><\/p>\n El seu discurs va deixar molt clar que no estava demanant absolutament res des de la ingenu\u00eftat, sin\u00f3 des de la consci\u00e8ncia pol\u00edtica, desde la pr\u00e0ctica de les feministas que creiem en la igualtat, que ha de ser no sols un valor de futur sin\u00f3 una prioritat, una pr\u00e0ctica pol\u00edtica. Davant del govern i del parlament, va demanar mesures reals per canvis reals; pressupostos socials que tinguin en el ADN la perspectiva de g\u00e8nere. Aix\u00ed, interpelant directament al President Torra<\/strong>, Pineda repeteix: “necessitem pressupostos reals, que tinguin perspectiva de g\u00e8nere. Necessitem construir un pressupost que no legitimi la desigualtat. I aix\u00f2 significa que anem als arrels dels problemes.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La Montse senyala que el cam\u00ed cap a la igualtat no pot ser contemplat com a “despeses” quan, en realitat, les pol\u00edtiques d’igualtat son el millor guany que tenim. “El Consell de Dones de Catalunya exigim que aquest requisit formal es converteixi en un fet tangible que signifiqui necess\u00e0riament que aquestes lleis que acompanyen els pressupostos estiguin realment avaluades des de la perspectiva de g\u00e8nere. No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 t\u00e8cnica. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica.”<\/span><\/p>\n Pineda fa refer\u00e8ncia al CNDC com a un \u00f2rgan consultiu i participatiu que aglutina dones de tot el territori, on participen 425 diverses entitats i que en la seva agenda pol\u00edtica, existeix la posibilitat de convertir-se en un \u00f2rgan aut\u00f2nom de l’Institut Catal\u00e0 de les Dones per esdevenir un veritable \u00f2rgan de rendici\u00f3 de comptes. <\/span><\/p>\n “Estem en ple debat de com fer-ho, i esperem que ens doneu suport per garantir que les veus de les entitats de dones estiguin on les entitats de dones volem que estiguin.<\/span><\/p>\n Reconeixer i garantir els drets de les dones significa generar propostes dins del marc internacional de defensa dels drets humans de les dones, comen\u00e7ant per la CEDAW i acabant pel Conveni d’Istanbul, generant mecanismes de rendici\u00f3 de comptes aut\u00f2noms.<\/span><\/p>\n \u00a0\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Mireu, all\u00e0 hi ha la meva neboda Luc\u00eda<\/strong>. Jo no vull m\u00e9s policia per a ella perqu\u00e8 pugui tornar a casa: jo no vull aix\u00f2 per a ella. Jo vull que tingui el que moltes de nosaltres no hem tingut: un m\u00f3n sense masclisme, que el masclisme sigui destronat. I com ho podrem fer? Amb educaci\u00f3. Amb mesures reals d’educaci\u00f3 que acabin amb els estereotips.<\/span><\/p>\n La nostra educaci\u00f3 \u00e9s un frac\u00e0s. La Luc\u00eda necessita anar als serveis sanitaris amb la garantia que els seus drets sexuals i reproductius siguin garantits, necessita que si vol ser una dona aut\u00f2noma puguem fer-ho i que les pol\u00edtiques realment l’hi garanteixin, oi? Mireu-la, perqu\u00e8 sou vosaltres \u2013vosaltres\u2013 qui ho heu de fer. El carrer ho far\u00e0 tamb\u00e9, per\u00f2 vosaltres heu de legislar perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible.”<\/span><\/p>\n Al final, Montse Pineda recorda que Beijing ens va donar un marc imprescindible per recuperar la transversalitat de g\u00e8nere, per disposar d’ instruments t\u00e8cnics com els que tenim, pero va voler acabar el seu discurs a la seva manera: “vull explicar-vos una petita hist\u00f2ria, una hist\u00f2ria que diu el seg\u00fcent: ‘El patriarcat \u00e9s un sistema que ens ataca l’exist\u00e8ncia, i el nostre c\u00e0stig \u00e9s, la viol\u00e8ncia que no veus. El patriarcat \u00e9s un sistema que ens ataca l’exist\u00e8ncia. (Potser amb una mica de cantarella us sona m\u00e9s) i el nostre c\u00e0stig \u00e9s la viol\u00e8ncia, ja ho veus. \u00c9s feminicidi. Impunitat per a l’assass\u00ed, \u00e9s la desaparici\u00f3. \u00c9s la violaci\u00f3. I la culpa no era meva, ni d’on em trobava, ni de com em vestia \u2013i la culpa no era meva, ni d’on em trobava, ni de com em vestia\u2013. I la culpa no era meva. El violador eres tu. El violador ets t\u00fa. De vost\u00e8s dep\u00e8n.”<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0\u00a0<\/p>\n Despr\u00e9s d’aquest bram global que vam aprendre a vomitar per tots els carrers de tot el m\u00f3n dones joves, grans, pobres, riques, negres, orientals, de pobles originaris, en qu\u00edtxua, suec, alemany, xil\u00e8 o catal\u00e0, del nord, del sud, de l’est o de l’occident i que va recitar amb vehem\u00e8ncia l’activista, van venir els discursos de partits pol\u00edtics, les promeses del govern, milions a invertir i poc debat, la veritat. Suposo que \u00e9s perqu\u00e8 estaven totes d’acord.<\/span><\/p>\n Com be va dir Montse Pineda, el feminisme no \u00e9s f\u00e0cil, i canviar la l\u00f2gica patriarcal encara menys, per\u00f2 estem cada vegada m\u00e9s aprop de l’horitz\u00f3, que va comen\u00e7ar a forjar-se a Beijing fa gaireb\u00e9 25 anys i que va recalar a Valpara\u00edso, enfront d’una comissaria de “carabineros” aquest 18 de novembre de 2019 perqu\u00e8 a partir d’aquest punt, fossim una davant les viol\u00e8ncies, perqu\u00e8 totes ens pogu\u00e9ssim recon\u00e8ixer en els cossos i les boques d’unes altres, i crid\u00e9ssim juntes la nostra set de just\u00edcia i fam d’una vida sense por.<\/span>\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0Montse Pineda. Vicepresidenta del Consell Nacional de Dones de Catalunya al Parlament. \u00a0 “Necessitem mesures reals.Necessitem que es compleixi la Llei d’Igualtat Efectiva de Dones i Homes.\u00a0Necessitem que es faci efectiva la Llei de Drets de les Dones a […]<\/p>\n","protected":false},"author":79,"featured_media":36169,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26440],"tags":[],"class_list":["post-67651","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-institucional"],"yoast_head":"\n
<\/span>\u00a0<\/p>\n![\"montse](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/montse_2.jpg\")
<\/span><\/strong><\/p>\n
[…] Necessitem que es faci efectiva la Llei de Drets de les Dones a Erradicar la Viol\u00e8ncia Masclista d’una vegada. Portem ja onze anys, esperant que es faci un veritable desplegament, i que estigui dotada econ\u00f2micament amb dignitat i que s’inici\u00ef una actuaci\u00f3 d’aquesta, incloent les viol\u00e8ncies institucionals […].<\/span><\/p>\n![\"montse](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/montse_3_2.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"montse](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/montse_5.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"montse](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/montse_4.jpg\")
<\/span><\/p>\n