\u00a0\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Esther Pineda G. \u00e9s soci\u00f2loga, Mag\u00edster en Estudis de la Dona, Doctora i Postdoctora en Ci\u00e8ncies Socials egressada de la Universitat Central de Vene\u00e7uela.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n A m\u00e9s Esther Pineda G., \u00e9s autora de \u00abMachismo y Vindicaci\u00f3n: La mujer en el pensamiento\u00a0 sociofilos\u00f3fico\u00bb (2017) i \u00abCultura femicida.\u00a0<\/span>El riesgo de ser mujer en\u00a0 Am\u00e9rica Latina\u00bb (2019) publicats per Editorial Prometeo Libros. Diario Digital Femenino la hi t\u00e9 com a font permanent de consulta i en aquest sentit decidim realitzar aquesta entrevista, la primera de tantes que anirem realitzant, amb l’objectiu de sumar altres veus per a contribuir a l’an\u00e0lisi, i visibilitzar la realitat llatinoamericana sobre Feminismes, Femicidios, Pol\u00edtiques p\u00fabliques, dades i el rol de l’Acad\u00e8mia.\u00a0\u00abcal canviar la forma en qu\u00e8 es produeix el coneixement feminista\u00bb.<\/span><\/em><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per que feminismes, en plural Quants n’hi ha?<\/span><\/p>\n \u00a0-El feminisme \u00e9s un corrent de pensament i acci\u00f3 que problematiza, s’organitza i lluita per l’obtenci\u00f3 i garantia dels drets de les dones, per l’erradicaci\u00f3 de les formes de viol\u00e8ncia contra elles comeses, i per l’abolici\u00f3 dels sistemes, discursos, pr\u00e0ctiques i representacions que les oprimeixen, que naturalitzen, perpetuen i sostenen relacions de poder i desigualtat.<\/span><\/p>\n Aquest feminisme t\u00e9 diverses expressions que responen a les m\u00faltiples experi\u00e8ncies diferenciades vivenciades per les dones, com \u00e9s el cas de les dones obreres, pageses, afrodescendents, ind\u00edgenes, lesbianes, els qui a m\u00e9s de vivenciar l’opressi\u00f3 sexista, es troben subjectes a altres formes de discriminaci\u00f3, viol\u00e8ncia i desigualtat com ho s\u00f3n la pertinen\u00e7a \u00e8tnica-racial i la classe social. <\/span><\/p>\n La necessitat de visibilitzar aquestes experi\u00e8ncies diferenciades, de denunciar les formes de discriminaci\u00f3 i viol\u00e8ncia que s’exerceixen contra les dones, de produir coneixement entorn d’aix\u00f2, d’organitzar-se i realitzar demandes espec\u00edfiques entorn de la seva situaci\u00f3, \u00e9s el que va donar pas a la configuraci\u00f3 de diverses expressions i formes organitzatives del feminisme que coneixem com el feminisme negre, el feminisme ind\u00edgena o el lesbofeminismo, les quals neixen de la insatisfacci\u00f3 i la inconformitat davant l’abs\u00e8ncia de visibilitat i reconeixement en la figura gen\u00e8rica del feminisme, en el qual poques vegades les experi\u00e8ncies diferenciades i les interseccions de les opressions s\u00f3n nomenades.<\/span>\u00a0<\/p>\n Ara b\u00e9, aquestes diverses expressions del feminisme no suposen com algunes persones assenyalen una compet\u00e8ncia entre quines dones s\u00f3n m\u00e9s oprimides que unes altres, per contra, \u00e9s la visibilitzaci\u00f3 i el reconeixement de les m\u00faltiples formes d’opressi\u00f3 que pot experimentar una dona, les quals s’articulen, transversalizan i acaben aprofundint encara m\u00e9s, la ja existent -des del naixement- opressi\u00f3 sexista.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Aquestes diverses expressions si b\u00e9 no generen compet\u00e8ncia respecte a les opressions… S\u00ed divisions? Penso en el cas de la lluita contra el sistema prostitu\u00efent, per exemple.<\/span><\/strong><\/p>\n -No existeix tal divisi\u00f3 perqu\u00e8 el feminisme per naturalesa i des de la seva g\u00e8nesi \u00e9s abolicionista, perqu\u00e8 reconeix a la prostituci\u00f3 com una de les formes m\u00e9s extremes de reificaci\u00f3, explotaci\u00f3 i viol\u00e8ncia contra la dona; qualsevol moviment que no persegueixi l’abolici\u00f3 del sistema prostitu\u00efent \u00e9s una altra cosa, per\u00f2 no feminisme.<\/span><\/p>\n No hem de perdre de vista que la prostituci\u00f3 \u00e9s el triomf del capitalisme i del patriarcat, perqu\u00e8 suposa que les dones s\u00f3n coses, a les quals se’ls posa preu, que poden ser venudes, comprades, usades i descartades en el context d’un sistema prostitu\u00efent esclavitzador que es nodreix i sost\u00e9 a partir de la precaritzaci\u00f3 i pauperitzaci\u00f3 de la vida de les dones; perqu\u00e8 les qui s\u00f3n captades per les xarxes de trata amb finalitats d’explotaci\u00f3 sexual s\u00f3n les dones que s’han quedat sense opcions, les qui l’Estat, la societat i la fam\u00edlia les-hi ha donat l’esquena, i a les qui els mitjans de comunicaci\u00f3 i la ind\u00fastria pornogr\u00e0fica han bombardejat amb la idea que posa’ls-hi preu al cos \u00e9s apoderament.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quina \u00e9s la ra\u00f3 per la qual l’Acad\u00e8mia no popularitza els coneixements i acaba, indefectiblement, arribant a unes poques?<\/span><\/strong>\u00a0<\/p>\n -Si b\u00e9 personalment no faig vida en l’acad\u00e8mia, vinc d’una formaci\u00f3 acad\u00e8mica, per la qual cosa no puc menysprear l’acad\u00e8mia, no obstant aix\u00f2 provenir d’aquest ambient m’ha perm\u00e8s constatar, que si b\u00e9 el feminisme acad\u00e8mic produeix coneixement, el problema \u00e9s que es mant\u00e9 en una relaci\u00f3 endog\u00e0mica (dins del mateix grup), per la qual cosa els productes feministes que es generen en l’acad\u00e8mia s\u00f3n produ\u00efts per a l’acad\u00e8mia i per a ser consumits per altres acad\u00e8miques.<\/span><\/p>\n La majoria de les investigadores feministes en aquests recintes publiquen les seves recerques en llibres i revistes editats per les mateixes universitats, a les quals nom\u00e9s tenen acc\u00e9s el seu estudiantat o estudiantat d’altres universitats que estan realitzant recerques en aquest \u00e0mbit, per\u00f2 que per la seva naturalesa, estructura i presentaci\u00f3 no s\u00f3n d’acc\u00e9s com\u00fa i quotidi\u00e0 (encara que siguin d’acc\u00e9s gratu\u00eft a internet). <\/span><\/p>\n Aquests productes poques vegades s\u00f3n divulgats en espais de consum massiu com la televisi\u00f3, llibres, revistes de difusi\u00f3 o conversatoris fora dels recintes acad\u00e8mics. A aix\u00f2 s’hi suma el llenguatge emprat en aquestes produccions, les quals en la seva majoria posseeixen un llenguatge, una estructura i una presentaci\u00f3 de les idees molt t\u00e8cnica, que acaben allunyant -per la seva complexitat o per avorriment- a qualsevol lector i lectora que no provingui de l’ambient acad\u00e8mic.<\/span>\u00a0<\/p>\n Personalment crec que cal canviar la forma en qu\u00e8 es produeix el coneixement feminista i en com es divulga; aix\u00f2 no significa prescindir del rigor te\u00f2ric i metodol\u00f2gic de la producci\u00f3 de coneixement, significa fer-ho accessible i digerible per a qualsevol persona que tingui o no formaci\u00f3 acad\u00e8mica, perqu\u00e8 nosaltres que tenim les eines hem de fer el coneixement m\u00e9s comprensible, no m\u00e9s complex, si la gent no ens ent\u00e9n, si no li arribem a la gent, estem fallant nosaltres. <\/span><\/p>\n A m\u00e9s \u00e9s necessari divulgar aquests productes a trav\u00e9s de diferents modalitats segons els nivells d’acc\u00e9s de la diversitat poblacional, que van des d’una tesi doctoral, un article arbitrat, un llibre que aconsegueixes en qualsevol llibreria, una revista en un kiosk o un fanzine; per\u00f2 tamb\u00e9 mostrar aquests processos de problematitzaci\u00f3 i acci\u00f3 sobre la situaci\u00f3 social de les dones en els diferents espais de socialitzaci\u00f3 i interacci\u00f3 de les persones, l’escola, la comunitat, els espais art\u00edstics, la televisi\u00f3, la r\u00e0dio, la llibreria, les xarxes socials.<\/span><\/p>\n En all\u00f2 personal m’interessa que el meu treball sobre les dones arribi a qualsevol persona que li interessi, tingui o no coneixement o experi\u00e8ncia en aix\u00f2, perqu\u00e8 podem anar canviant alguna cosa a trav\u00e9s de la problematitzaci\u00f3, la discussi\u00f3 i l’acci\u00f3 individual i col\u00b7lectiva. No produeixo coneixement perqu\u00e8 sigui llegit en les p\u00e0gines grogues d’una tesi per uns pocs doctors i doctores en els recintes universitaris.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quina \u00e9s la teva mirada sobre el feminisme llatinoameric\u00e0 Existeix tal construcci\u00f3 col\u00b7lectiva?<\/span><\/strong>\u00a0<\/p>\n -Les feministes llatinoamericanes s’han format llegint la producci\u00f3 feminista nord-americana i europea, per\u00f2 davant la insufici\u00e8ncia d’aquesta producci\u00f3 per a donar resposta a les realitats i especificitats de les dones de la nostra regi\u00f3, moltes de nosaltres ens hem vist en la necessitat de produir coneixement que expliqui i tributi a la nostra experi\u00e8ncia llatinoamericana. <\/span><\/p>\n En els \u00faltims anys s’ha produ\u00eft molt contingut feminista a la regi\u00f3 -perqu\u00e8 a m\u00e9s actualment les dones llatinoamericanes s’estan mobilitzant pels seus drets m\u00e9s que altres dones en el m\u00f3n, un exemple d’aix\u00f2 \u00e9s la massiva mobilitzaci\u00f3 contra el femicidi a pa\u00efsos com M\u00e8xic i l’Argentina que est\u00e0 influenciant significativament la mobilitzaci\u00f3 de les dones contra aquesta problem\u00e0tica a Europa-, per\u00f2 lamentablement la producci\u00f3 de coneixement i visibilitzaci\u00f3 d’experi\u00e8ncies feministes llatinoamericanes no gaudeix de tanta difusi\u00f3, suport i abast com el que es produeix als Estats Units i Europa.<\/span><\/p>\n Aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb la prevalen\u00e7a d’una mirada colonialista perqu\u00e8, d’una banda a la regi\u00f3 es continua considerant de major valor el que es produeix fora, moltes feministes a la regi\u00f3 continuen preferint llegir o anar a escoltar a una nord-americana o a una europea abans que a una Llatinoam\u00e8rica; i d’altra banda, aquesta colonitzaci\u00f3 del feminisme es fa manifesta quan les feministes nord-americanes i les europees irrompen en els nostres espais, s’apropien de les nostres experi\u00e8ncies com a dones llatinoamericanes o racializadas, i aquestes experi\u00e8ncies despr\u00e9s ens s\u00f3n explicades i venudes per elles amb alts costos en llibres, confer\u00e8ncies i cursos.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Hi ha producci\u00f3 sobre les viol\u00e8ncies, dades estad\u00edstiques de femicidis, que si b\u00e9 no aconsegueixen\u00a0 una resposta en pol\u00edtiques p\u00fabliques, s\u00ed serveixen per a mirar-nos i produir contingut propi, llatinoameric\u00e0. Es va per aquest cam\u00ed?<\/span><\/strong>\u00a0<\/p>\n -A Am\u00e8rica Llatina des dels anys 90 davant l’abs\u00e8ncia d’informaci\u00f3 i estad\u00edstiques oficials i de confian\u00e7a, algunes investigadores i organitzacions feministes han estat produint coneixement sobre els femicidis, sistematitzant, documentant i analitzant els assassinats sexistes i mis\u00f2gins de dones; fins i tot creant observatoris per a monitorar l’ocurr\u00e8ncia d’aquests crims i exigir la seva prevenci\u00f3 i sanci\u00f3. <\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, l’Estat, en qualsevol pa\u00eds de la regi\u00f3 on et situ\u00efs sempre li ha donat l’esquena a la mort de les dones; primer s’excusaven que no podien produir estad\u00edstiques i informaci\u00f3 perqu\u00e8 el delicte no estava tipificat, -el primer pa\u00eds a tipificar aquests crims va ser Costa Rica el 2007 i la majoria dels pa\u00efsos van comen\u00e7ar a tipificar-lo despr\u00e9s de l’any 2010-, per\u00f2 despr\u00e9s que el delicte va ser tipificat, que alguns pa\u00efsos compten amb estad\u00edstiques suficients per a caracteritzar el fenomen, realitzar perfils de les v\u00edctimes i els agressors, identificar els escenaris i les condicions de risc, segueixen sense dissenyar pol\u00edtiques p\u00fabliques per a prevenir l’ocurr\u00e8ncia del femicidi.<\/span><\/p>\n \u00c9s a dir, la informaci\u00f3 i les eines estan disponibles, per\u00f2 l’ocurr\u00e8ncia del femicidi no ha pogut ser previngut i erradicat perqu\u00e8 els Estats llatinoamericans no han tingut inter\u00e8s ni comprom\u00eds; la major evid\u00e8ncia d’aix\u00f2 \u00e9s que cap pa\u00eds d’Am\u00e8rica Llatina ha redu\u00eft els femicidis, per contra, aquests augmenten exponencialment any rere any.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 \u00a0 Esther Pineda G. \u00e9s soci\u00f2loga, Mag\u00edster en Estudis de la Dona, Doctora i Postdoctora en Ci\u00e8ncies Socials egressada de la Universitat Central de Vene\u00e7uela.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36108,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26726],"tags":[49297],"class_list":["post-67590","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-del-mon","tag-lenny-caceres-3"],"yoast_head":"\n