<\/p>\n
\u00a0Sobretot amb les mares i les fam\u00edlies v\u00edctimes de feminicidi, va dir In\u00e9s Castro Apresa<\/strong> en iniciar el 28 de novembre el Segon Congr\u00e9s Feminista a Xiapas, Dones, Poder i Pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n “El color de la pell continua marcant les desigualtats entre les persones i si s’\u00e9s dona, ind\u00edgena i pobra, s’est\u00e0 en les escales socials m\u00e9s baixes”.<\/span><\/p>\n Amb la pres\u00e8ncia de dones de 16 estats del pa\u00eds, de totes les regions d’aquesta entitat i de quatre pa\u00efsos va iniciar aquesta trobada, el primer dia de la qual va culminar m\u00e9s d’una hora despr\u00e9s del que es preveia. “La Segona Trobada Feminista va voler ser modestament regional, per\u00f2 va depassar les nostres expectatives”, va afirmar la seva coordinadora.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Castro Apresa, coordinadora de la Trobada, va dir que la marxa del passat 19 d’agost va ser un important anunci del cansament de les dones enfront de la viol\u00e8ncia que vivim i la impunitat que enfrontem.<\/span><\/p>\n Va assenyalar que les joves van prendre els carrers, amb manifestacions de nou tipus i amb la participaci\u00f3 massiva d’adolescents, que van omplir les xarxes socials per a la den\u00fancia i amb la convocat\u00f2ria, la qual cosa ha portat a pensar en una “quarta ona feminista”, de les que a Am\u00e8rica Llatina construeixen la seva pr\u00f2pia manera de posar en marxa el “nosaltres”, que ha estat un producte hist\u00f2ric.<\/span><\/p>\n Val a dir que la refer\u00e8ncia \u00e9s 1969, quan es va definir per primera vegada, amb claredat i per les feministes, que all\u00f2 personal \u00e9s pol\u00edtic, 50 anys des que les dones ens convertim en nosaltres, a trav\u00e9s de les nostres lluites comunes, per problem\u00e0tiques comunes.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, despr\u00e9s de 50 anys, les joves tamb\u00e9 han comen\u00e7at a construir eines noves per a combatre les viol\u00e8ncies que vivim: la performance, el teatre, l’art, s\u00f3n algunes d’aquestes eines.<\/span><\/p>\n No existim les dones en general, va afegir la investigadora, qui es va referir a les condicions de vida de les dones de pobles ind\u00edgenes i afromexicanas. “El color de la pell continua marcant les desigualtats entre les persones i si s’\u00e9s dona, ind\u00edgena i pobra, s’est\u00e0 en les escales socials m\u00e9s baixes”. Va agregar que a Xiapas les dones guanyen (les eleccions), per\u00f2 no governen.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n En la cambra de diputats, les dones representen 48.4 per cent; al Senat, 49. 2 per cent; hi ha m\u00e9s dones secret\u00e0ries que en cap govern previ, la qual cosa ha posat a M\u00e8xic en el quart lloc mundial pel nombre de dones en la cambra baixa i en el primer lloc en el m\u00f3n per la seva pres\u00e8ncia al Senat, fins i tot per damunt dels pa\u00efsos n\u00f2rdics que per molt de temps van ser el prototip. D’igual forma, va dir que aquest pa\u00eds ocupa el lloc 16 de 180, pel nombre de dones en c\u00e0rrecs ministerials.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, va assenyalar que a Am\u00e8rica Llatina nom\u00e9s hi ha hagut 10 presidentes en 45 anys i va sostenir que a M\u00e8xic es requereix “ja una presidenta” i una governadora a Xiapas.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s va plantejar que, malgrat tot, podria semblar que avan\u00e7\u00e0vem a passos ferms, no obstant aix\u00f2, avui no hi ha una sola presidenta a la regi\u00f3. Si ens atenim a les xifres de les dones en el poder legislatiu i a l’avan\u00e7 de dones al capdavant de les presid\u00e8ncies municipals a M\u00e8xic, podr\u00edem preguntar-nos: la paritat en aquests nivells va arribar per a quedar-se? I va q\u00fcestionar la relaci\u00f3 que guarda la viol\u00e8ncia pol\u00edtica de g\u00e8nere amb el poc avan\u00e7 de les dones, on forces conservadores busquen una altra vegada frenar-nos.<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 ens falta en l’escenari pol\u00edtic?, va preguntar i es va respondre que m\u00e9s feministes en c\u00e0rrecs d’elecci\u00f3 popular i presa de decisions en tot el pa\u00eds. I que aix\u00f2 t\u00e9 tot el sentit en el Segon Congr\u00e9s Feminista a Chiapas.<\/span><\/p>\n Va dir que all\u00ed, al costat d’altres entitats germanes, es manifesten milers de veus feministes contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i els feminicidis contra dones i nenes. All\u00ed, com en altres entitats, estan a favor de la destrucci\u00f3 del patriarcat. I va assegurar que aquest Segon Congr\u00e9s podria ser una pedra angular davant aquesta lluita emergent de totes les dones, escoltades des de les seves pr\u00f2pies veus.<\/span><\/p>\n Al tancament del seu discurs, In\u00e9s Castro Apresa va preguntar: \u00c9s possible la conviv\u00e8ncia dels feminismes i les feministes entre nosaltres i de nosaltres amb el pluralisme pol\u00edtic partidari? I encara que moltes van respondre que s\u00ed, ella va aclarir que la resposta o les respostes les donaran totes les dones.<\/span><\/p>\n “La meva es resumeix en la preservaci\u00f3 de l’autonomia dels feministes i les feministes al costat de les millors aliances necess\u00e0ries i impostergables”, d’una altra manera, va afirmar, no hi haur\u00e0 m\u00e9s feministes en c\u00e0rrecs d’elecci\u00f3 popular.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Reconeixements<\/span><\/strong> Les organitzadores del Segon Congr\u00e9s Feminista a Xiapas van recon\u00e8ixer el treball i contribuci\u00f3 de la vulcan\u00f2loga de la Universitat de Ci\u00e8ncies i Arts de Xiapas Silvia Ramos<\/strong>; la consellera electoral Laura Le\u00f3n<\/strong> Camacho<\/strong>, qui en el proc\u00e9s electoral passat va defensar el principi de paritat juntament amb organitzacions com Repari.<\/span><\/p>\n Reconeixements tamb\u00e9 a l’escriptora Socorro Trejo Sirvent<\/strong>, qui des dels anys 90 va recuperar el treball de les poetes i escriptores chiapanecas i a l’advocada feminista Martha Figueroa Mier<\/strong>, directora del Col\u00b7lectiu de Mujeres de San Crist\u00f3bal de las Casas, qui ha desenvolupat 30 anys de lluita en la defensa dels drets humans de les dones.<\/span><\/p>\n Figueroa Mier, qui al mat\u00ed va col\u00b7locar una creu rosa amb la llegenda #JusticiaParaSol i una fotografia de Mar\u00eda de Sol Cruz Jarqu\u00edn<\/strong>, assassinada a Juchit\u00e1n de Saragossa, Oaxaca, fa gaireb\u00e9 un any i mig, va dir que m\u00e9s que una defensora i una acompanyant, les assassinades s\u00f3n les seves filles, germanes i companyes.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2, va dir, “porto la mem\u00f2ria de Sol, la nostra Solecita que continuar\u00e0 viva mentre continuem reclamant just\u00edcia per a ella”.<\/span><\/p>\n Enfonsarem el patriarcat, va indicar, perqu\u00e8 \u00e9s el m\u00ednim de la just\u00edcia que li devem a gaireb\u00e9 tres mil dones assassinades i a m\u00e9s de 20.000 desaparegudes.<\/span><\/p>\n L’\u00fanica feminista no xiapaneca que va ser reconeguda \u00e9s la periodista Soledad Jarqu\u00edn Edgar<\/strong>, pels seus\u00a0 m\u00e9s de 30 anys de treball period\u00edstic a favor de les dones. Despr\u00e9s, la periodista va oferir la confer\u00e8ncia Periodisme Feminista, avan\u00e7os i reptes.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 \u00a0 \u00a0L’Estat est\u00e0 en deute amb les dones. Els governs federal, estatals i municipals continuen estant en deute amb nosaltres.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36101,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26629],"tags":[49308,49285],"class_list":["post-67584","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-p-moviments-socials","tag-lorena-vaniezcot-2","tag-semmexico-3"],"yoast_head":"\n![\"Chiapas](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/Chiapas_2.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Chiapas](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/Chiapas_3.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n