<\/p>\n
Lagarte<\/strong> va\u00a0<\/span><\/span>deixar ben clar que\u00a0que no \u00e9s el mateix treballar per a erradicar aquesta viol\u00e8ncia que simplement per a disminuir-la, en una cr\u00edtica al comportament de les autoritats.<\/span><\/p>\n La feminista, antrop\u00f2loga, exlegisladora, acad\u00e8mica, art\u00edfice de la paraula feminicidi en l’acad\u00e8mia i impulsora de la Llei d’Acc\u00e9s es va oposar a negociar els pressupostos per a eliminar la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere,\u00a0com \u00e9s el cas del pressupost per als Refugis, cosa que s’explicaria per a un govern de dreta, per\u00f2 no per a un govern amb majoria d’esquerres.<\/span><\/p>\n Va dir no entendre que es danyi d’aquesta manera un treball d’erradicaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia, ja que els refugis que donen l’atenci\u00f3 immediata a dones en risc de perdre la vida a nenes, nens i fam\u00edlia, s\u00f3n indispensables.<\/span><\/p>\n En analitzar els efectes de la Llei que ja t\u00e9 m\u00e9s de 12 anys, va proposar crear un sol consell perqu\u00e8 el funcionariat treballi por la igualtat i l’erradicaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia a un temps.<\/span><\/p>\n En una llarga intervenci\u00f3 davant un grup de dones que van acabar un diplomat, va animar a les feministes a aconseguir la desaparici\u00f3 de la viol\u00e8ncia, a apoderar-se per a aconseguir-lo. Va deixar ben clar que d’aix\u00f2 es tracta,\u00a0d’arrencar d’arrel,\u00a0erradicar la viol\u00e8ncia contra les dones i va recon\u00e8ixer que “\u00e9s una paraula que t\u00e9 molta for\u00e7a”. \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Va proposar articular les lleis com la Llei d’Igualtat entre Dones i Homes, perqu\u00e8 no pot ser que existeixin un consell nacional per a cada Llei, consells integrats por els\u00a0 titulars de les 43 depend\u00e8ncies del govern, que diuen que tenen molta feina i mai hi van i envien representants i llavors… Qui pren decisions?<\/span><\/p>\n Va reiterar, com ho fa en les seves presentacions, que les feministes estem presentes cada vegada m\u00e9s fent visible la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, va urgir a les militants a establir una agenda d’accions, entre d’altres coses per a aconseguir que els recursos siguin per a totes, tant, com els drets a la llibertat de tr\u00e0nsit, de treball, de pensament.<\/span><\/p>\n “No podem conformar-nos que nom\u00e9s siguin per a unes quantes” i va posar com a exemple el dret a decidir nom\u00e9s a la Ciutat de M\u00e8xic i a Oaxaca.<\/span><\/p>\n Marcela Lagarde, apadrin\u00e0 a m\u00e9s de cent dones que constitueixen la Primera Generaci\u00f3 d’un diplomat que porta el seu nom<\/span>, “Diplomat de Formaci\u00f3 Pol\u00edtica Feminista”, primera acci\u00f3 de l’Escola de Formaci\u00f3 Pol\u00edtica Feminista Hermila Galindo Acosta<\/strong>, del grup Hermilas Feministes, realitzat en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Sindicat de Telefonistes de la Rep\u00fablica Mexicana, la Universitat Aut\u00f2noma Metropolitana Xochimilco i la Campanya Treball Digne Dones.<\/span><\/p>\n Parlant a les feministes, Lagarde digu\u00e9 que no estem canviant qualsevol cosa, estem canviat la manera de vida de les persones, com a antrop\u00f2loga, va dir que la manera de viure constitueix a les persones. Despr\u00e9s va afirmar que hi ha molta oposici\u00f3, fins i tot de qui hi est\u00e0 d’acord per\u00f2 es resisteix al canvi.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 es va referir a l’orgull que significa per a les feministes poder establir fonaments per a una nova governan\u00e7a democr\u00e0tica per a les dones, tot i que estan sent violentades, per\u00f2 tamb\u00e9 per a les dones que no viuen viol\u00e8ncies, en referir-se als abast de la Llei General d’Acc\u00e9s a les Dones a una Vida Lliure de Viol\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n Impulsora de la Llei, quan va ser diputada federal (2003-2006), va assenyalar que aquest va ser un assoliment dels moviments feministes, per\u00f2 com els per\u00edodes legislatius s\u00f3n finits, va assenyalar que ja no va poder seguir i les generacions que la van precedir han fet el que han pogut.<\/span><\/p>\n Va destacar que, no obstant aix\u00f2, les resist\u00e8ncies institucionals minven ja que avui com mai abans hi ha hagut tant de desplegament a favor d’una Llei transformadora de la realitat por tot el que ha generat, les Alertes de Viol\u00e8ncia de G\u00e8nere contra les Dones, els Centres de Just\u00edcia, els refugis.<\/span><\/p>\n Quan vam fer la Llei federal incloiem que havia d’haver-hi un pressupost, aquest no s’ha d’estar negociant, per aix\u00f2 no es va entendre quan es va pretendre treure els recursos per als refugis.<\/span><\/p>\n Va expressar que aix\u00f2 s’ esperaria d’un govern de dreta, per\u00f2 no d’un govern majorit\u00e0riament d’esquerra, d’un govern democr\u00e0tic que danyi d’aquesta manera un treball d’erradicaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia, a trav\u00e9s de l’atenci\u00f3 immediata de la viol\u00e8ncia que posa en risc la vida de dones, nenes, nens i fam\u00edlia,\u00a0aix\u00f2 signifiquen els refugis,\u00a0un espai per a salvar la vida, un espai perqu\u00e8 no hi hagi feminicidis.<\/span><\/p>\n A les feministes del diplomat les-hi va demanar que s’apoderin que “no se achicopalen” que l’esfor\u00e7 val la pena i que est\u00e0 comen\u00e7ant a mostrar resultats.<\/span><\/p>\n “He viscut les \u00faltimes d\u00e8cades de la meva mi vida dedicades a aix\u00f2, por aquestes nenes, aquestes joves, aquestes dones majors, perqu\u00e8 l’opressi\u00f3 existeix, tant com l’explotaci\u00f3 econ\u00f2mica, sexual, i aix\u00f2 \u00e9s el que\u00a0 volem acabar. Ja que les dones hem de fer un triple esfor\u00e7 en viure en una societat mis\u00f2gina, hem de caminar juntes.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Filles de la Convenci\u00f3 Do Par\u00e1<\/span><\/strong><\/p>\n De seguida va donar la seva classe antropol\u00f2gica. “Som filles de la Convenci\u00f3 Bel\u00e9n Do Para\u00e1, que es va establir espec\u00edficament per a erradicar la viol\u00e8ncia el 1994 que \u00e9s la Convenci\u00f3 Interamericana per a Prevenir, Sancionar i Erradicar la Viol\u00e8ncia contra la Dona.<\/span><\/p>\n Primer va ser la CEDAW, la Convenci\u00f3 sobre l’Eliminaci\u00f3 de Totes les Formes de Discriminaci\u00f3 contra la Dona, el tractat internacional de les Nacions Unides signat el 1979, que reconeix expressament la discriminaci\u00f3 de la dona pel fet de ser-ho per a eliminar la viol\u00e8ncia, donar suport a aquesta pr\u00e0ctica de les feministes per erradicar, pensar mesures a curt i a llarg termini, com estan pensades en la Llei d’Acc\u00e9s per a generar canvis institucionals.<\/span><\/p>\n Sobre els moviments feministes a M\u00e8xic, va dir, sempre n’hi ha hagut, les garrofes llangueixen per un o dos anys, per\u00f2 despr\u00e9s reverdeixen, reorganitzant-nos com varem fer per treballar pels drets reproductius de les dones. La generaci\u00f3 a la qual pertanyo va lluitar pel dret a la Interrupci\u00f3 Legal de l’Embar\u00e0s (ILE), feministes, diputades i diputats, finalment despr\u00e9s de 40 anys es va aconseguir el dret a la interrupci\u00f3 de l’embar\u00e0s a les 12 setmanes de gestaci\u00f3. Ara ens toca impulsar els drets humans de les dones.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n La hist\u00f2ria ens ensenya a identificar qu\u00e8 volem i qu\u00e8 no volem<\/span><\/strong><\/p>\n La meva generaci\u00f3 vam ser autodidactes, no vam tenir mestres directes, les nostres mestres eren als\u00a0 llibres i eren al carrer; varem aprendre de les accions que van haver de fer en la hist\u00f2ria, por aix\u00f2\u00a0 es important la hist\u00f2ria, requerim d’aquesta hist\u00f2ria per a poder identificar qu\u00e8 volem i que no volem.<\/span><\/p>\n Va recordar a generacions significades por dones excepcionals com la pintora Mar\u00eda Izquierdo<\/strong>, Frida Kahlo<\/strong> i Rosario Castellanos<\/strong>.<\/span><\/p>\n Frida Kahlo form\u00e0 part del moviment feminista dels anys 50 que buscaven el vot per a poder participar com a ciutadanes. La vam con\u00e8ixer por la seva obra art\u00edstica per\u00f2 casi ning\u00fa ens la va presentar com a comunista i feminista. Va formar part d’un gran front nacional de 50 mil dones i van tenir gran incid\u00e8ncia en el president L\u00e1zaro C\u00e1rdenas<\/strong> qui des de l’ Executiu va presentar una iniciativa per a atorgar el vot a les dones i va ser derrotat amb arguments tan retr\u00f2grads, com que si les dones votaven serien manades pels capellans, com si les dones f\u00f3ssim titelles. Aquesta situaci\u00f3 no va ser exclusiva del nostre pa\u00eds, igual succe\u00efa en altres pa\u00efsos com a It\u00e0lia.<\/span><\/p>\n Una altra distingida feminista va ser Rosario Castellanos, la introductora del pensament de Simone de<\/strong> Beauvoir<\/strong> a M\u00e8xic, la millor an\u00e0lisi de “El segon sexe” que he llegit \u00e9s el de Castellanos, afirm\u00e0. Va ser la primera dona mexicana que en un escrit va relatar que va tenir un avortament.<\/span><\/p>\n Lagarde va recomanar llegir els tres toms sumaris de l’obra de Rosario Castellanos, escrits d’una dona molt lligada al partit en el poder, amb textos amb els uqla s’hi poden identificar totes les dones, era una feminista progressista. Va escriure un gran poema sobre el 2 d’octubre i despr\u00e9s va anar d’ambaixadora a Israel on va morir accidentalment.<\/span><\/p>\n Com un regal a les recentment egressades del diplomat les hi va parlar sobre la sororitat. Les-hi va dir que a trav\u00e9s del temps s’ha gestat en el feminisme una dimensi\u00f3 de la pol\u00edtica que busca la conflu\u00e8ncia i la sintonia entre les dones. Es tracta de la sororitat, l’alian\u00e7a feminista entre les dones per a canviar la vida i el m\u00f3n amb un sentit just i llibertari.<\/span><\/p>\n La sororidad la vaig pensar ja fa 40 anys, va dir, i la va recomanar a les presents, deixar de passar la veu patriarcal quan diem a les nostres filles o fills “parlar\u00e9 amb el teu pap\u00e0 perqu\u00e8 et doni perm\u00eds per sortir”.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n La dona d’ales desplegades, segell de sororidad<\/span><\/strong><\/p>\n Va explicar que l’agulla de pit que porta es una dona de plata, art Nouveau, que va trobar fa anys al mercat de puces de Par\u00eds i es va convertir en el s\u00edmbol dels Tallers Casandra<\/strong> i despr\u00e9s del primer diplomat feminista que cre\u00e0 amb la Fundaci\u00f3 Guatemala.<\/span><\/p>\n Les seves amigues\u00a0 ho van convertir en s\u00edmbol de sororitat. En aixecar els seus bra\u00e7os la dona est\u00e9n les seves faldilles. La dona aixeca les seves faldilles i evoca per a Lagarde a la dona d’ales desplegades d’Alejandra Kolontay<\/strong>. Tamb\u00e9 va recomanar llegir els textos d’aquesta russa comunista i feminista, qui va ser a M\u00e8xic els anys 20.<\/span><\/p>\n Per ser feministes hem pogut enfrontar avatars de la vida amb creativitat. Hem apr\u00e8s a viure a favor de nosaltres mateixes i de la vida. Per la vida i la llibertat de les dones, va reblar.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0 \u00a0 Erradicar la viol\u00e8ncia contra les dones \u00e9s una meta.\u00a0Un objectiu de la Llei General d’Acc\u00e9s de les Dones a una Vida Lliure de Viol\u00e8ncia i de les Alertes de G\u00e8nere, va afirmar\u00a0Marcela Lagarde i de los Rios.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36099,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[49291,49285],"class_list":["post-67582","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones","tag-elda-montiel-2","tag-semmexico-3"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/span><\/p>\n![\"marcela-1-576x1024\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/marcela-1-576x1024.jpeg\")
<\/span><\/p>\n