<\/p>\n
L’ “Encuentro Iberoamericano de Comunicaci\u00f3n y G\u00e9nero”\u00a0 se celebr\u00e0 a l’Havana (Cuba) del 31 d’octubre al 2 novembre 2019.\u00a0\u00a0<\/p>\n
![\"Jorge](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/Jorge_Baixa.jpg\")
<\/p>\n
Jorge S\u00e1ncez Armas, humorista “Jorge”<\/span><\/p>\n 1.- Quines conclusions ha tret de la seva participaci\u00f3 en el XIII Encuentro Iberoamericano sobre Comunicaci\u00f3n y G\u00e9nero ?<\/strong><\/p>\n He de dir que per a mi ha estat genial. S’ha posat de manifest que la perspectiva de g\u00e8nere en els mitjans de comunicaci\u00f3 cubans cada vegada \u00e9s m\u00e9s generalitzada. M’ha agradat molt veure que els i les col\u00b7legues que han vingut d’Am\u00e8rica Llatina i Europa estan refor\u00e7ant aquesta nova visi\u00f3 del periodisme.<\/span><\/p>\n Crec que aqu\u00ed es nota el treball que va fer l’admirada Isabel Moya Richard<\/strong> i tot el seu equip que va ser molt gran durant aquests darrers vint anys. Ella tenia una cosa molt bona que potser no s’ha dit prou aquests dies: que era molt important introduir aquesta visi\u00f3 de g\u00e8nere entre els joves de tots els sectors de la societat i, sobre tot, els estudiants de periodisme. No podem deixar els joves a banda.\u00a0<\/span>Aquests dies aqu\u00ed a La Habana en aquest esdeveniment ens ha demostrat que la Isabel<\/strong> ha estat tot el temps amb nosaltres en aquesta sala del l’Hotel Nacional de Cuba. Les t\u00e8cniques que ha impartit arreu la bona amiga Isabelita<\/strong> per reinventar el periodisme amb visi\u00f3 de g\u00e8nere han estat molt eficaces.<\/span><\/p>\n Totes les pon\u00e8ncies han estat molt educatives. Hi ha aspectes que sorgeixen d’aqu\u00ed de Cuba que s’haurien de divulgar arreu. El tema de l’educaci\u00f3 digital a les escoles ens l’haur\u00edem de prendre molt seriosament aqu\u00ed a Cuba. Els menuts i les menudes no neixen ni feministes, ni masclistes, ni patriarcals som nosaltres que els orientem d’una manera o d’una altra.\u00a0<\/span>Per aix\u00f2 sempre dic que el millor seria ajudar-los a ser persones pensant des del feminisme que es la ideologia que marca l’equitat de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n 2.- Perqu\u00e8 t’has dedicat a l’humor i hi has volgut afegir aquesta mirada feminista?<\/strong><\/span><\/p>\n L’humor t\u00e9 molts riscos i gaireb\u00e9 sempre treballa des de la burla, des de la sorna. Fer un humor transversal de g\u00e8nere \u00e9s molt arriscat per\u00f2 molt necessari. He vist algunes dones que ja han descartat d’entrada enfrontar-se al g\u00e8nere a trav\u00e9s de l’humor i aix\u00f2 no \u00e9s bo si volem tenir una mirada del m\u00f3n oberta.<\/span> \u00a0<\/p>\n 3.- Les dones tenim m\u00e9s o menys sentit de l’humor que els homes?<\/strong><\/span><\/p>\n Jo diria que les dones tenen un gran sentit de l’humor i sempre fan les coses m\u00e9s f\u00e0cils. Em vaig criar entre dones per\u00f2 tamb\u00e9 vull dir que les dones de la meva fam\u00edlia van ser elles qui em van ajudar a ser masclista. Quan em vaig adonar de la situaci\u00f3 vaig comen\u00e7ar a canviar i per aix\u00f2 vaig parlar i vaig aprendre molt de la bona amiga Isabel Moya<\/strong>. Ella tant a mi com a la meva companya, Mileyda Men\u00e9ndez D\u00e1vila<\/strong>, ens va ensenyar quin era el punt de vista correcte del pensament feminista que ja vam incorporar per sempre a les nostres vides.<\/span><\/p>\n La meva companya \u00e9s una gran feminista tenim un bloc que es diu “Intimidades” a Cubahora i \u00e9s l’editora de la p\u00e0gina que es diu “Sexo Sentido” de la publicaci\u00f3 Juventud Rebelde.<\/span><\/p>\n Ella escriu algunes cr\u00f2niques en primera persona explicant experi\u00e8ncies sexuals nostres o de persones que coneixem i jo sempre les il\u00b7lustro sempre amb molt de respecte. Parlem de tots els temes espec\u00edficament els que ens suggereixen les persones que hi participen amb els seus comentaris. A vegades n’hi ha que s\u00f3n m\u00e9s llargs i complerts que la pr\u00f2pia cr\u00f2nica.<\/span><\/p>\n A Cuba hi ha la Federaci\u00f3n de Mujeres Cubanas que per ess\u00e8ncia \u00e9s feminista i aglutina a totes les dones cubanes a partir dels 12 anys. El simple fet de tenir a totes les dones organitzades en una sola veu els d\u00f3na molta for\u00e7a. Les dones a Cuba s’han apoderat perqu\u00e8 el socialisme t\u00e9 aquesta caracter\u00edstica que no anul\u00b7la si no que suma. En els meus acudits intento reflectir l’equitat entre els g\u00e8neres que no la igualtat. La igualtat d\u00f3na a tothom el mateix en canvi l’equitat d\u00f3na a tothom el que necessitat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 <\/span>\u00a0Araceli Rodriguez Malagon<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n 1.- Qu\u00e8 li ha semblat la Trobada i creu que ha visibilitat suficientment el feminisme negre?<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Crec que les jornades han estat ben plantejades. Jo he apr\u00e8s\u00a0que hi ha moltes maneres de comunicar el feminisme per\u00f2 que encara s’ha d’aprofundir molt m\u00e9s.\u00a0M’he adonat que hi ha molts punts de vista del discurs de g\u00e8nere que no els podem enquadrar ni en una regi\u00f3 ni en un lloc concret. Cal continuar debatent i encara que a Cuba hem assolit molts drets no ens hi hem de sentir c\u00f2modes en aquesta realitat. <\/span><\/p>\n Vull dir tamb\u00e9 que durant aquestes jornades no s’ha visibilitat suficientment el feminisme negre. Per\u00f2 \u00e9s important haver-hi estat. Em van convidar, m’han escoltat, m’han preguntat i he pogut exposar les meves idees. En realitat \u00e9rem molt poques les periodistes negres, tres o quatre del total. <\/span><\/p>\n El que \u00e9s clar \u00e9s que el feminisme \u00e9s un, un corrent de pensament i d’acci\u00f3 que lluita per obtenir uns drets i per eradicar diverses formes de viol\u00e8ncia contra les dones. Per\u00f2 aquest feminisme t\u00e9 diferents expressions que responen a diferents experi\u00e8ncies viscudes per les dones per les obreres, les camperoles, les ind\u00edgenes, la proced\u00e8ncia \u00e8tnica-racial i la classe social tamb\u00e9 marca una mirada diferenciada de cada feminisme. Per aix\u00f2 \u00e9s important entendre que cada feminisme ha de respondre a l’exist\u00e8ncia contextos diferents. Quan siguem capaces de desmuntar el feminisme des del pensament i no nom\u00e9s des de les accions es quan podrem fer juntes els cam\u00ed.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n 2.- Els organitzadors demanen un discurs i unes pol\u00edtiques inclusives. Creus que s’aplica en aquesta Trobada?<\/strong><\/span><\/p>\n Jo crec que en realitat moltes no tenen un discurs inclusiu per inconsci\u00e8ncia. Pensen que en el seu discurs de g\u00e8nere estan incloent a totes les sensibilitats i es aqu\u00ed on assenyalo que no hi som totes incloses, ni podem dir a totes les coses de la mateixa manera. S’ha de poder particularitzar per poder expressar la problem\u00e0tica que tenim cadascuna de nosaltres. Totes som diferents. Nom\u00e9s \u00e9s aix\u00ed que podrem resoldre els problemes de les lesbianes, les negres, les camperoles etc… Els problemes no s\u00f3n de totes les dones perqu\u00e8 no totes les dones tenim els mateixos problemes. Cal individualitzar-los per donar-los visibilitat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n 3.- Troba que hi ha un eurocentrisme feminista massa pronunciat?<\/strong><\/span><\/p>\n Si. I hem de deconstruir l’eurocentrisme. Aix\u00f2 ho he denunciat tamb\u00e9 a la meva pon\u00e8ncia. L’eurocentrisme es el que d\u00f3na aquesta visi\u00f3 monol\u00edtica de les dones i ens homogene\u00eftza a totes. Tu ets una dona blanca que est\u00e0s lluitant pels drets de les dones des del g\u00e8nere. Per\u00f2 mai ser\u00e0s una dona com jo, tenim punts de partida diferents. Des del meu punt de vista penso que les dones blanques expresseu moltes vegades la colonialitat de forma inconscient que respon a la vostra educaci\u00f3. Crec que tant vosaltres les blanques com nosaltres hem d’entendre que estem lluitant pel mateix per\u00f2 que tenim hist\u00f2ries diferents. Som germanes i no es f\u00e0cil que entenguem aquesta difer\u00e8ncia per poder arribar juntes a la meta.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Gladys Eg\u00fces Cantero<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n 1.- Quina \u00e9s la seva valoraci\u00f3 d’aquest XIII Trobada?<\/strong><\/span><\/p>\n Per a mi aquesta Trobada \u00e9s molt estimada perqu\u00e8 treballo en la seva organitzaci\u00f3 des que es va comen\u00e7ar a fer. En gaireb\u00e9 tots els esdeveniments he presentat materials de recerca menys en aquest.<\/span> La capacitaci\u00f3 \u00e9s una tasca de primer ordre pel personal professional de la comunicaci\u00f3. I a nosaltres sempre ens agrada lligar la comunicaci\u00f3 amb l’educaci\u00f3. Per a tots els mestres i personal docent des de prim\u00e0ria a secund\u00e0ria la conceptualitzaci\u00f3 del g\u00e8nere \u00e9s indispensable. Ho \u00e9s perqu\u00e8 travessa tota la societat amb una mirada m\u00e9s \u00e0mplia, inclusiva i ens permet combatre les bretxes que hi ha a la societat cubana. En aquests tres dies hi ha hagut un equilibri important de treballs de recerca amb treballs de comunicaci\u00f3 pr\u00e0ctics que es publiquen en els mitjans cubans.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n 2.- Vost\u00e8 era una persona molt pr\u00f2xima a Isabel Moya. Com ha viscut l’homenatge que se li ha fet?<\/span><\/strong><\/p>\n M’ha agradat molt que aquests dies la professi\u00f3 pogu\u00e9s fer un merescut homenatge a una de les principals animadores de les Trobades que ha estat sempre la nostra Isabelita. Jo tamb\u00e9 s\u00f3c de l’ Editorial de la Mujer i treballava amb ella. La vaig veure arribar pel setembre de 1984. Aleshores recent graduada a la Universitat i la vaig veure ascendir fins arribar a ser la directora de tota l’Editorial en el seu conjunt. Va arribar un moment en el qual l’editorial va arribar a tenir 100 persones treballant-hi. La situaci\u00f3 econ\u00f2mica i de continguts va ser molt bona durant for\u00e7a temps. Esperem tenir aviat una situaci\u00f3 econ\u00f2mica m\u00e9s bona per poder-nos tornar a reunir.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n 3.- Haver escollit el tema de la trata va ser un desafiament molt gran?<\/strong><\/span><\/p>\n Si, ho ha estat. Per\u00f2 Cuba sempre ha de lluitar contra campanyes internacionals que volen denigrar el pa\u00eds i el seu desenvolupament. Ara, els Estats Units han obert una campanya que pret\u00e9n fer creure al m\u00f3n que el nostre personal professional de la medecina son pr\u00e0cticament esclaus del govern que fins i tot venen favors sexuals per un lloc de treball. I aix\u00f2 \u00e9s una gran mentida. Nosaltres diem toler\u00e0ncia zero contra la trata de persones. Per\u00f2 es fan sovint aquestes campanyes difamat\u00f2ries que van sorgint de tant en tant durant aquests 60 anys de vides diferents. Des que Fidel Castro i la revoluci\u00f3 van triomfar el primer de gener del 1959 sempre hi ha hagut la incomprensi\u00f3 d’ aquest poder global i neocolonitzador que vol tenir una mirada \u00fanica que banalitza la cultura de la resta i vol acabar amb la individualitat dels pobles. Contra tot aix\u00f2 el personal de la Uni\u00f3 de Periodistes de Cuba (UPEC) diem “manos fuera de Cuba”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Istv\u00e1n Ojeda Bella<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n 1.- Quina \u00e9s la seva valoraci\u00f3 del Encuentro a L’Habana?<\/strong><\/span><\/p>\n L’experi\u00e8ncia de participar en aquest XIII Encuentro Iberoamericano de Comunicaci\u00f3n y G\u00e9nero per a mi com a jove periodista ha estat molt enriquidora. He participat en altre jornades on s’ha parlat de g\u00e8nere i comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n A les experi\u00e8ncies que ja tinc de compartir les hist\u00f2ries i con\u00e8ixer el que fan altres col\u00b7legues que treballen en el periodisme de g\u00e8nere a Cuba en aquesta ocasi\u00f3 hi he pogut afegir el fet d’escoltar experi\u00e8ncies d’altres col\u00b7legues llatinoamericans. I aix\u00f2 sempre \u00e9s interessant perqu\u00e8 et permet tenir una visi\u00f3 m\u00e9s global, m\u00e9s diversa i al mateix temps m\u00e9s sencera dels punts de vista que podem compartir.<\/span> No li trauria res perqu\u00e8 per la informaci\u00f3 que en tinc ha anat evolucionant al llarg de tots aquests anys.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n 2.- Quins productes comunicatius heu mostrat des de Peri\u00f3dico 26?<\/strong><\/span><\/p>\n Nosaltres hem presentat la cobertura que fem de temes de g\u00e8nere des del que es considera un diari de prov\u00edncies de l’orient de Cuba, es a dir premsa local. L’orient del pa\u00eds, en relaci\u00f3 a l’occident \u00e9s menys desenvolupat i les difer\u00e8ncies econ\u00f2miques, malgrat la feina feta per la revoluci\u00f3, es noten. Als entorns rurals i de l’interior del pa\u00eds tot \u00e9s m\u00e9s complex. Per aix\u00f2 des de Peri\u00f3dico 26 estem intentant visibilitzar hist\u00f2ries que les protagonistes siguin les dones. Explicar-les sense revictimitzar a aquelles persones que han patit d’abusos, de viol\u00e8ncia masclista o de trata. Amb aquesta feina intentem sensibilitzar a la poblaci\u00f3, a les institucions i als assessors de les institucions de l’Estat que tinguin relaci\u00f3 amb aquests temes.<\/span><\/p>\n Com a periodista he presentat un projecte que fem conjuntament La Uni\u00f3 de Periodistes de Cuba (UPEC) i la Uni\u00f3 d’Inform\u00e0tics de Cuba (UIC). El projecte consisteix en inserir la visi\u00f3 de g\u00e8nere a trav\u00e9s de les noves tecnologies de la Informaci\u00f3 en les \u00e0rees rurals. Les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere tamb\u00e9 s’expressen en els entorns econ\u00f2mics i en els espais digitals. Les dones tenen menys acc\u00e9s a les tecnologies i les estem ajudant amb un sentit alliberador. Les dones han de con\u00e8ixer les avantatges i els perills de les noves tecnologies.<\/span><\/p>\n Hem parlat tamb\u00e9 de l’assetjament per a la trata de persones en espais digitals.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n 3.- Va trobar interessant el debat que hi va haver sobre la trata?<\/strong><\/span><\/p>\n Des del nostre punt de vista si que ho va ser. Com que el meu pa\u00eds s’esfor\u00e7a per la toler\u00e0ncia 0 en aquest tema sembla que el problema no existeixi a Cuba. <\/span><\/p>\n Aqu\u00ed hem vist com un tinent coronel del Ministeri de l’Interior admetia que a Cuba hi ha trata tant a dins com des de fora del pa\u00eds. I aquest fenomen arriba a l’explotaci\u00f3 sexual de les dones aix\u00ed com de nens i nenes. <\/span><\/p>\n Des de Peri\u00f3dico 26 intentem que les hist\u00f2ries que ens arriben surtin a la llum amb respecte. Ens ha costat molt sobre tot que les institucions admetin que a Cuba aquest fenomen tamb\u00e9 passa. No fa massa vam presentar un cas d’una jove que va venir a La Habana amb el seu company de vacances. Ell la va enganyar i la va obligar a prostituir-se fins al punt que quan la jove volia marxar ell li va impedir tornar a casa seva, a Las Tunas. No va ser gens senzill donar a con\u00e8ixer el cas perqu\u00e8 primer de tot vam protegir la identitat de la persona i, paral\u00b7lelament, vam haver de superar les resist\u00e8ncies de gent de les institucions que ens criticaven per publicar-ho. Vam defensar que era important visibilitzar-ho perqu\u00e8 aix\u00f2 podia ajudar molt a altres persones. Ho vam publicar i durant les primeres vint-i-quatre hores va ser llegit per m\u00e9s mil persones que probablement estan a Cuba i a prop de Las Tunas. Estem arribant a l’entorn que vol\u00edem, les audi\u00e8ncies m\u00e9s locals cubanes.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 La Independent va fer diverses entrevistes durant la Trobada. En aquesta edici\u00f3 publiquem les quatre darreras realitzades a: Jorge S\u00e1nchez Armas “Jorge”, Araceli Rodr\u00edguez Malag\u00f3n, Glady Eg\u00fces Cantero i Istv\u00e1n Ojeda Bello.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":67566,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26579],"tags":[],"class_list":["post-67569","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-digitals"],"yoast_head":"\n![\"PHOTO-2019-12-03-05-23-49\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/PHOTO-2019-12-03-05-23-49.jpg\")
<\/p>\n![\"PHOTO-2019-12-03-05-24-26\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/PHOTO-2019-12-03-05-24-26.jpg\")
<\/p>\n
Vaig iniciar-me en aquests temes perqu\u00e8 em van comen\u00e7ar a interessar. Jo era un home molt masclista amb una manera de fer totalment patriarcal com s’acostuma a educar als nois aqu\u00ed al Carib i a molts altres pa\u00efsos del m\u00f3n. La meva construcci\u00f3 sempre va ser aquesta fins que vaig adonar-me que el meu\u00a0 \u00a0 punt de vista havia de canviar. I em vaig posar a fer un humor transversal en temes de g\u00e8nere perqu\u00e8 vaig pensar que era una manera de comen\u00e7ar a fer just\u00edcia amb les dones. Utilitzo llenguatge de g\u00e8nere, bio\u00e8tica i faig un humor que el podem definir diferent. Tracto d’enganxar al lector amb un acudit i, a partir d’aqu\u00ed, fer una bona reflexi\u00f3.<\/span><\/p>\n![\"ARACELI](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/ARACELI_1_BAIXA.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"GLADYS](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/GLADYS_1_BAIXA.jpg\")
<\/span><\/p>\n
Aquestes Trobades es fan amb la feina conjunta dels i les periodistes de les diferents regions de Cuba. <\/span><\/p>\n![\"ISTVAN](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/ISTVAN_2_BAIXA.jpg\")
<\/span><\/p>\n
Potser li afegiria que aquest esdeveniment tant important deixi de ser Iberoameric\u00e0 per ser global i hi puguin participar altres regions del m\u00f3n com el m\u00f3n anglosax\u00f3, \u00c0frica i \u00c0sia.<\/span><\/p>\n