<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
La Caravana de Mares Centreamericanes de Migrants Desapareguts 2019, va iniciar el seu quinz\u00e9 any de cerca dels seus fills i filles que han desaparegut en la ruta migrat\u00f2ria en l’estat de Chiapas el 15 de novembre. La Caravana va sortir de l’avan\u00e7ada M\u00e8xic-Guatemala on es van agrupar els 38 familiars d’Hondures, El Salvador, Guatemala i Nicaragua, i van entrar a M\u00e8xic per a iniciar un recorregut de gaireb\u00e9 5.000 quil\u00f2metres.<\/span><\/p>\n Acompanyen en la ruta aquest any sis activistes de l’organitzaci\u00f3 Carovane Migranti, de Turin, It\u00e0lia i Ongi Etorri Errefuxiatuak de drets de migrants i refugiats del Pa\u00eds Basc, com a part del comprom\u00eds de la caravana de fer global les recerques, la defensa dels drets i la resist\u00e8ncia a les pol\u00edtiques que obliguen els seus sers estimats a sortir de les seves llars i que s\u00f3n la causa principal de la desaparici\u00f3 for\u00e7ada en el cam\u00ed.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Despr\u00e9s de creuar per Talisman, la Caravana va arribar a Tapachula on realitzen les activitats que s\u00f3n la forma de treball del moviment. L’arribada s’anuncia amb la caminada pels carrers, corejant consignes: Qui som? Les mares centreamericanes!, Qu\u00e8 volem? Just\u00edcia!; Vius\u00a0 van venir, vius els volem!; Les mares callades, mai seran escoltades!, per a concientizar a la gent i demanar el seu suport i solidaritat amb les persones migrants centreamericanes que passen per M\u00e8xic.<\/span><\/p>\n A la pla\u00e7a central, van desplegar les fotos dels familiars despareguts i tamb\u00e9 les fotos que els van encarregar les fam\u00edlies als seus pa\u00efsos que no van poder integrar-se a la caravana.<\/span><\/p>\n El 16, la Caravana va visitar als Centres de Reinserci\u00f3 Social a Tapachula per a ensenyar les fotos a les persones recloses. Diverses mares han trobat els seus fills en penals del pa\u00eds, on la falta d’acc\u00e9s a trucades telef\u00f2niques o la vergonya, trenca el contacte amb la fam\u00edlia. En els Centres es pregunta si alg\u00fa havia vist als desapareguts.<\/span><\/p>\n A Huixtla el 17, les mares van trobar el que \u00e9s or per a elles\u2014pistes sobre els seus fills. Diverses persones van reportar haver vist alguns dels rostres que apareixen en les fotos. A base de pistes s\u00f2lides comen\u00e7a el llarg treball de recerca per a aconseguir, amb sort i molta dilig\u00e8ncia per part de l’equip del Moviment Migrant Mesoameric\u00e0, un retrobament mare-fill en una caravana futura.<\/span><\/p>\n El Centre de Drets Humans Fra Mat\u00edas de C\u00f3rdova<\/strong>, Servei Jesu\u00efta per a Migrants i Refugiats, Heyman<\/strong> V\u00e1zquez<\/strong>, M\u00e9dicins Du Monde, Centro Cultural La Estaci\u00f3n, Una Mano Amiga i els consolats d’El Salvador i Guatemala van col\u00b7laborar en l’organitzaci\u00f3 de les activitats de visibilitat, cerca, solidaritat i comunicaci\u00f3 en els tres dies de treball en aquesta zona fronterera.<\/span><\/p>\n El dia 18, la caravana va viatjar a Comit\u00e1n, on va ser rebuda pels col\u00b7lectius Kaltsilaltik Ixuk’c, OCEZCNPA, CISC, DIVIHSEX, CISC, CEIBA, Colectiva Feminista, Xylaa Ja Kaltsili i Xarxa de Dones per Comit\u00e1n. En la confer\u00e8ncia de premsa, en el Centre Cultural Rosario Castellanos<\/strong>\u2014gran dona que, com les mares centreamericanes, va donar veu als sense veu a la regi\u00f3\u2014els familiars van parlar del seu treball, formes d’organitzaci\u00f3 i obstacles en els seus paises de or\u00edgen i a M\u00e8xic. Victor Joel Garc\u00eda<\/strong>, representant de l’Associaci\u00f3 de Migrants Desparecidos de Guatemala, va dir, “Nosaltres venim en caravana buscant respostes, buscant suport, buscant just\u00edcia”. En aquest lloc, reconegut per la resist\u00e8ncia ind\u00edgena, va explicar: “A Guatemala, els nostres pobles ind\u00edgenes i els seus drets han estat violats. Moltes persones no tenen acc\u00e9s a una traducci\u00f3, no poden parlar l’espanyol, llavors sent aqu\u00ed en terres mexicanes a vegades no tenen un int\u00e8rpret i s\u00f3n empresonats sense cap dret.”<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Lucy Contreras<\/strong> de COFAMIDE a El Salvador, comit\u00e8 de familiars organitzat des del 2006, va assenyalar que una altra part del treball de la caravana \u00e9s la incid\u00e8ncia amb el govern a M\u00e8xic. “\u00c9s necessari que els governs s’involucrin en els mecanismes de cerca, que hi hagi m\u00e9s enfortiment de les xarxes consulars, i que ens ajudin tamb\u00e9 en la cerca dels migrants”. Dels 346 casos que porta l’organitzaci\u00f3, han identificat 49 persones amb proves d’ADN i n’han localitzat amb vida a 13.<\/span><\/p>\n Les Caravanes de Mares han trobat 310 persones en els seus 15 anys de recerca a M\u00e8xic.<\/span><\/p>\n El seg\u00fcent dia, la Caravana va arribar a Sant Crist\u00f3bal de las Casas, on despr\u00e9s de la caminada pels carrers empedrats es va reunir en el Centre de Drets Humans Fra<\/strong> Bartolom\u00e9 de les Cases<\/strong> amb la premsa i organitzacions socials entre ells Junax Ko’ Tantic, col\u00b7lectiu de familiars de desapareguts a Chiapas. Van manifestar-se a la Pla\u00e7a de la Catedral on van\u00a0 posar un altar de les fotos en la creu de fusta i les mares i familiars van compartir els seus testimoniatges sobre la desaparici\u00f3 dels seus sers estimats i van demanar el suport de les persones que es van acostar a veure les fotos. A m\u00e9s del Centre Fra Bartolom\u00e9, els amfitrions a Sant Crist\u00f3bal van ser: Voces Mesoamericanas, Servicio Pastoral San\u00a0Mart\u00edn de Porras<\/strong>, FOCA, American Friends Service Committee i Mujer, Salud i Migraci\u00f3n.<\/span><\/p>\n D’all\u00e0 va seguir la ruta cap a Tuxtla Guti\u00e9rrez, on la Caravana va ser rebuda a l’esgl\u00e9sia Santo Domingo per les organitzacions locals Una Ayuda par T\u00ed Mujer Migrante, Casa de Enfermos el Buen Samaritano, i la Red de Familias V\u00edctimas de Feminicidios Chiapas. En aquest lloc es va donar el segon retrobament de la Caravana, entre Claudia Joaquina Valladares<\/strong> i la seva germana Jaquelin<\/strong>, de Guatemalita, Hondures. Les germanes no s’havien vist des de feia 15 anys.<\/span><\/p>\n La coordinadora Marta S\u00e1nchez Soler<\/strong> va assenyalar que aquest any es preveu un panorama de molta incertesa per a la Caravana de Mares \u2014un nou govern a M\u00e8xic que va prometre un canvi de model per a la pol\u00edtica migrat\u00f2ria basat en els drets humans, i que sota pressions del govern dels EUA ha enfortit pol\u00edtiques de contenci\u00f3 i criminalitzaci\u00f3; les m\u00faltiples crisis als pa\u00efsos centreamericans que ha causat un increment en la migraci\u00f3 for\u00e7ada i ha agreujat la situaci\u00f3 de dolor i mancances en les quals viuen moltes de les mares que conformen la caravana, i sota la viol\u00e8ncia que impera al pa\u00eds.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, aquesta primera etapa ha mostrat que el poble mexic\u00e0, malgrat el discurs de rebuig que emana dels mitjans massius i certs sectors de la societat, rep a les mares amb cors i mans obertes. S\u00e1nchez<\/strong> Soler<\/strong> va dir que en la hist\u00f2ria de les caravanes hi han participat m\u00e9s de 200 organitzacions de la societat civil, mobilitzant a la seva gent i els seus recursos per a rebre a les 50-70 persones de la caravana tots els anys i oferir-los estada, aliments, esdeveniments culturals i esperan\u00e7a. A m\u00e9s de donar visibilitat a l’epid\u00e8mia de desaparici\u00f3 de migrants a M\u00e8xic, crea xarxes i afinitats que donen manteniment al treball de les mares.<\/span><\/p>\n “\u00c9s una part molt important que aconsegueix la caravana\u2014la solidaritat de la gent mexicana,” va destacar Marta S\u00e1nchez. Va assenyalar que el clima actual de criminalitzaci\u00f3 i exclusi\u00f3 de les persones migrants fa m\u00e9s important que mai la construcci\u00f3 i enfortiment de lla\u00e7os entre la caravana i les organitzacions socials mexicanes, per a aconseguir canvis socials profunds en el seu entorn. “Perqu\u00e8 quan tornin a escoltar a alg\u00fa que parla malamnet dels migrants, recordin les cares de les mares, i recordin que no s\u00f3n estad\u00edstiques, no s\u00f3n criminals\u2014s\u00f3n gent que t\u00e9 fam\u00edlia, que els i les estan buscant, i que s\u00f3n \u00e9ssers humans, com tots nosaltres…”<\/span><\/p>\n De Coatzacoalcos, la Caravana va fer una parada a C\u00f2rdoba i Amatl\u00e1n, on la va rebre el grup de Las Patronas, que d\u00f3na suport a persones migrants en cam\u00ed, i que cada any d\u00f3na suport a les mares. Des d’aqu\u00ed, la ruta continua el 21 de novembre a Jalapa on es duran a terme diverses activitats, entre elles una trobada amb el governador de l’estat de Veracruz, Cuitl\u00e1huac Garc\u00eda<\/strong>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 La\u00a0 Caravana de Mares centreamericanes de migrades i migrants desapareguts recorre els estats meridionals de Chiapas i Veracruz.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36038,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26591],"tags":[49285],"class_list":["post-67534","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-violencia-destat","tag-semmexico-3"],"yoast_head":"\n![\"Migranters\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Migranters.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Caravana\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Caravana.jpg\")
<\/span><\/p>\n