\u00a0<\/p>\n
\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n \u00c9s dissortadament sabut i provat que a les dones se’ns ha negat un estatus social amb igualtat de drets, que a les dones no se’ns ha considerat amb tots els atributs inherents a la persona humana, i que aquesta manca de reconeixement ve de lluny.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n No ten\u00edem ni \u00e0nima<\/span><\/strong><\/p>\n Ja des dels principis de l’era cristiana, per part de les autoritats eclesi\u00e0stiques de l’Esgl\u00e9sia (bisbes, cardenals o -en tot cas- homes) han anat discutint durant segles si les dones ten\u00edem o ten\u00edem \u00e0nima. No obstant, la seva doctrina sobre les dones i la seva funci\u00f3 social, inclosa la civil, era tractada amb una prioritat absoluta, com un precepte que s’havia de complir taxativament, i si no era aix\u00ed, fins i tot es perseguien les persones que en discrepaven, comen\u00e7ant per les pr\u00f2pies dones.<\/span><\/p>\n Encara avui, hom es creu amb aquella autoritat suficient com per voler decidir tots aquells afers de la nostra incumb\u00e8ncia, aquells que ens afecten a nosaltres mateixes i que tenen a veure amb la nostra vida, com si estigu\u00e9ssim incapacitades per decidir per nosaltres mateixes.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La incorporaci\u00f3 al m\u00f3n del treball remunerat<\/span><\/strong><\/p>\n En el nostre \u00e0mbit geogr\u00e0fic, sobretot des de la revoluci\u00f3 francesa, es comen\u00e7aren a imposar els valors de la igualtat sobre totes les persones, incl\u00f2s les dones, evidentment. L’activista pol\u00edtica, feminista i escriptora, Olympe de Gouges<\/strong> va escriure l’any 1791 la Declaraci\u00f3 dels Drets de la Dona i de la Ciutadania<\/em>. De llavors en\u00e7\u00e0, les dones han hagut de dur a terme una dura lluita per tal que es pogu\u00e9s aplicar aquest principi en tots els camps.<\/span><\/p>\n Ja al segle XIX va ser convuls pel que fa a les reivindicacions laborals inherents a la incorporaci\u00f3 de les dones al treball assalariat. L’exig\u00e8ncia de reconeixement dels seus drets -m\u00e9s enll\u00e0 de ser utilitzades com a for\u00e7a de treball- ha estat una constant des de llavors i encara arriba fins als nostres dies.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La reivindicaci\u00f3 dels drets de ciutadania<\/span><\/strong><\/p>\n I amb la incorporaci\u00f3 a la col\u00b7lectivitat, venia tamb\u00e9 la reivindicaci\u00f3 del nostre dret a participar de tots aquells altres fets quins drets ja es reconeixien als homes pel simple fet de ser homes. Reunides a Seneca Falls el 1848, les nord-americanes feien la primera declaraci\u00f3 program\u00e0tica reivindicant el dret a vot, un dret que, a primers de segle XX, continuaren les sufragistes angleses, i que no arribava al nostre pa\u00eds fins l’esdeveniment de la II Rep\u00fablica, consolidant-se amb la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans del 1948.<\/span><\/p>\n Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial la pau es va convertir en una prioritat que va marcar -sobretot- les dones russes que feia anys sortien al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissi\u00f3 del tsar i la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica a la antiga Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica<\/em>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’Estat de Benestar<\/span><\/strong><\/p>\n Per altra banda, en el decurs de la II Guerra Mundial, l’aportaci\u00f3 de les dones a la rereguarda del front va consistir en posar-se al servei dels hospitals, centres d’ensenyament, universitats i aquelles responsabilitats p\u00fabliques per atendre les necessitats de la poblaci\u00f3 en general. Un rol que, en acabar la guerra, es varen resistir a deixar de fer i tornar a la llar, per aix\u00f2 maldaren perqu\u00e8 fos el conjunt de la societat qui don\u00e9s aquests serveis. D’aqu\u00ed el ressorgiment de la socialdemocr\u00e0cia i l’anomenada societat del benestar, que vetllava pels serveis de reproducci\u00f3 de la vida que tradicionalment hem fet les dones -de forma preceptiva i sense remuneraci\u00f3- assumint-ho en aquell moment des de la responsabilitat p\u00fablica.<\/span><\/p>\n M\u00e9s ai, la voracitat del capitalisme ha tingut la capacitat de fagocitar-ho tot i, poc a poc, ha sotm\u00e8s a la llei del mercat cadascun d’aquests serveis considerats fonamentals per una societat evolucionada. Els serveis de salut s’han convertit en empreses que juguen amb la salut de les persones per treure’n beneficis a partir del negoci de les empreses multinacionals; han convertit l’educaci\u00f3 en la auto-cura i el suport facultatiu en una tutela que interv\u00e9, i imposa, tractaments altament costosos, generalitzant el seu consum de forma que, per mor de la salut dels propis, si conv\u00e9 hom est\u00e0 disposat a pagar pels serveis que ofereix la medicina privada, i aix\u00f2 -a banda d’un model sanitari que no garanteix res- exclou les capes m\u00e9s populars d’aquesta possibilitat simplement per la manca de recursos econ\u00f2mics.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La prostituci\u00f3 i el capitalisme<\/span><\/strong><\/p>\n I aix\u00ed amb tot, tamb\u00e9 pel que fa a la llibertat de les dones, desvinculada d’una maternitat preceptiva sense la qual no se’t reconeix com a dona, \u00e9s tan intensa la fam de llibertat que arrosseguem des de tan de temps, tamb\u00e9 en la sexualitat, que -en exigir-la p\u00fablica i privadament- molts homes sols la poden entendre tal i com entenen la seva, sovint en clau masclista; quan per la majoria de les dones la vida sexual va estretament lligada al desig d’estimaci\u00f3 i -si no \u00e9s per necessitat- no li posa mai preu.<\/span><\/p>\n No obstant, com que des de molt antic que les dones hem tingut una depend\u00e8ncia econ\u00f2mica del marit a partir de l’estructura social del matrimoni i el rol assignat a cadasc\u00fa, on l’home \u00e9s qui posa els diners a partir de la seva contribuci\u00f3 a l’economia productiva i la dona hi posa el treball -sense remunerar- de reproducci\u00f3 de la mateixa vida, amb la incorporaci\u00f3 de la dona al m\u00f3n assalariat, aquest esquema ha canviat, per\u00f2 amb el predomini del m\u00f3n del diner per damunt d’altres valors, la supremacia de l’home vers la dona pren una carta de naturalesa generalitzada, i sembla que tot ha de girar entorn els desitjos del mascle de torn, malgrat que la dona tamb\u00e9 treballi i aporti recursos a la llar.<\/span><\/p>\n Per altra banda ja diuen que la prostituci\u00f3 \u00e9s l’ofici m\u00e9s antic de la humanitat, perqu\u00e8 sempre ha existit la consideraci\u00f3 de la dona com a objecte i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la seva explotaci\u00f3 sexual al servei dels homes s’ent\u00e9n com una relaci\u00f3 de plaer sense comprom\u00eds, sovint v\u00e0lvula d’escapament d’aquella obligaci\u00f3 relacional que cal mantenir amb la parella.<\/span><\/p>\n Tot i que avui la mercantilitzaci\u00f3 del sexe pren formes diverses, i no exclusives dels homes vers les dones, el negoci de la prostituci\u00f3 o el mercat del sexe, \u00e9s un dels primers sectors econ\u00f2mics a nivell mundial. \u00c9s un negoci que mou grans quantitats de diners de forma opaca on qui se’n beneficia s\u00f3n els proxenetes, els traficants i la industria del sexe, mentre que les dones o persones que s’hi dediquen sols en reben una petita part.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El feminisme no pot dubtar<\/span><\/strong><\/p>\n Davant el debat que s’ha generat, fins i tot en el marc del moviment feminista, en faig una reflexi\u00f3: una cosa \u00e9s la llibertat personal, fins i tot la llibertat personal de prostituir-se, i l’altra \u00e9s fer-se c\u00f2mplice d’un muntatge del capitalisme per perpetuar el rol de les dones exclusivament com a objectes de consum, de consum per all\u00f2 quotidi\u00e0 i tamb\u00e9 de consum de luxe per mantenir l’estatus. \u00c9s com si les persones que es dediquen a una altra feina, el fet de disposar d’un salari ja els hi atorgu\u00e9s la condici\u00f3 de lliures.<\/span><\/p>\n \u00c9s obvi que, amb un treball i salari propi (independentment de si \u00e9s m\u00e9s gran o m\u00e9s petit) les dones hem assolit un grau d’autonomia que -depenent del marit- no ten\u00edem, i aix\u00f2 ens dona certament un estatus diferent, per\u00f2 no pas la llibertat plena com a \u00e9ssers humans que formem part de la col\u00b7lectivitat. La majoria estem immerses en unes obligacions i compromisos que tal volta ens permeten respirar una mica, donar-nos algun que altre nivell de vida, per\u00f2 l’hem de comprar amb el nostre esfor\u00e7 laboral i, en la societat de consum que tenim, la voracitat de comprar i consumir que sembla ens hauria de satisfer tampoc ens fa feli\u00e7.<\/span><\/p>\n Una altra cosa \u00e9s recon\u00e8ixer que, per a moltes dones, prostituir-se \u00e9s el seu mitj\u00e0 de vida, encara que siguin explotades com qui m\u00e9s. Sovint comparo aquest negoci amb una ETT o Empresa de Treball Temporal, i no pas per la precarietat laboral sistem\u00e0tica que ha suposat la seva generalitzaci\u00f3, sin\u00f3 per l’enriquiment desmesurat d’aquestes empreses que es lucren a partir d’una part del cost laboral que per l’empresa mare suposa un mateix treballador o treballadora pel mateix treball. A m\u00e9s, en unes i altres s’estalvien molts drets de salari diferit i responsabilitat cap als mateixos treballadors\/es, derivant-los a una altra situaci\u00f3 m\u00e9s prec\u00e0ria encara. I aix\u00f2 no vol pas dir que no haguem de defensar els drets dels treballadors i treballadores de les empreses de treball temporal, oi?, per\u00f2 -com a m\u00ednim- partim de la base de la seva explotaci\u00f3.<\/span><\/p>\n De fet, ja ho diuen que la prostituci\u00f3 \u00e9s l’esclavatge del segle XXI, entenent per esclavatge el fet de treballar sense drets. La venda i trata de persones no hauria d’existir, per\u00f2 -com que existeix- cal estar amb les persones que les pateixen, i no pas per perpetuar aquest negoci-explotaci\u00f3 de la dona, o del sexe en s\u00ed, sigui quina sigui la seva expressi\u00f3. Els principis tamb\u00e9 s\u00f3n una base per construir una societat, i sense principis els drets assolits no tenen fonament i se’ls pot endur f\u00e0cilment el mercat, com ja est\u00e0 passant. No prostitu\u00efm els nostres drets.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 \u00c9s dissortadament sabut i provat que a les dones se’ns ha negat un estatus social amb igualtat de drets, que a les dones no se’ns ha considerat amb tots els atributs inherents a la persona humana, i […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":66437,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[48382],"class_list":["post-67526","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones","tag-maribel-nogue-4"],"yoast_head":"\n