<\/p>\n
Urgeix despullar els textos period\u00edstics del mite de l’amor rom\u00e0ntic, aquest que des del “tot el pot” o “tot l’aguanta” sost\u00e9 imaginaris que perpetuen la viol\u00e8ncia masclista.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n V<\/span>an coincidir periodistes i professionals de la comunicaci\u00f3 en la XIII Trobada Internacional de G\u00e8nere i Comunicaci\u00f3 “Isabel Moya Richard” in memoriam, celebrat a l’Havana del 31 d’octubre al 2 de novembre.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Per a la colombiana M\u00f3nica Echevarr\u00eda<\/strong>, al costat d’altres construccions des de la l\u00f2gica hegem\u00f2nica de dominaci\u00f3 patriarcal, aquest \u00e9s un mite recurrent en el tractament de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere en els mitjans del seu pa\u00eds.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed ho evidencia l’estudi que port\u00e9s endavant al costat del seu col\u00b7lega Luis Ramiro Lenguizam<\/strong>o sobre el feminicidi de dones majors d’edat en la naci\u00f3 sud-americana. A partir del monitoratge dels casos de feminicidi i temptativa de feminicidi publicats entre mar\u00e7 i desembre de 2017 en 20 diaris nacionals i locals, van analitzar la funci\u00f3 que compleixen els mitjans en la construcci\u00f3 del relat sobre aquest tema.<\/span>\u00a0<\/p>\n La periodista va referir que despr\u00e9s d’estudiar 1.011 casos publicats, la macroestructura textual que s’esperaria trobar en productes noticiables sobre casos de feminicidi de dones majors d’edat distava molt de ser la del feminicidi tractat i analitzat com a problem\u00e0tica social, exposant les seves causes i conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/span>\u00a0<\/p>\n Dades de l’estudi mostren que, en un 62 per cent dels casos, el victimari va resultar ser la parella o exparella de la v\u00edctima i la motivaci\u00f3, segons el mitj\u00e0, va oscil\u00b7lar entre abandonament de la v\u00edctima al victimari (24,8%) i la gelosia (23,8%).<\/span>\u00a0<\/p>\n Els vocables m\u00e9s usats en les publicacions van ser, en major mesura, la combinaci\u00f3 de les paraules abandonamnet, gelosia, amor i infidelitat, si b\u00e9 en menor mesura n’apareixien uns altres com a crim passional i su\u00efcidi.<\/span><\/p>\n “Estem en pres\u00e8ncia de la supressi\u00f3 i selecci\u00f3 de paraules que connoten significats molt diferents. \u00c9s el que ocorre quan anomenem al feminicidi crim passional; tornem a emmarcar a aquesta dona en l’\u00e0mbit privat de mare, amant, filla, esposa, de la qual mai se sap la seva professi\u00f3. Se suprimeix, no \u00e9s important perqu\u00e8 sempre s’est\u00e0 relacionant el feminicidi amb la seva relaci\u00f3 de parella i familiar”, va apuntar la periodista.<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00c9s freq\u00fcent l’\u00fas de la imatge de la dona lligada a l’erotisme, la bellesa i la maternitat. Titulars a l’estil: “…una brusa que deixava al descobert els pits ferms d’una dona i el rostre perdut en la profunditat de la mort…” (Hsbnoticias.com, 2016) o “El seu marit li va disparar al cap… sense importar-li els dos fills que ella li va donar” (Hsb.noticias.com, 2017), evidencien idees preconcebudes com la de ser mares abans que \u00e9ssers humans, va dir.<\/span><\/p>\n D’acord amb l’estudi, un 11 per cent dels victimaris de la mostra, despr\u00e9s de cometre el feminicidi, van tractar de su\u00efcidar-se o ho van fer. “Aix\u00f2 comen\u00e7a a recrear un altre tipus d’estrat\u00e8gia d’amor rom\u00e0ntic a la premsa. A l’estil de Romeo i Julieta, ens morim, i el victimari \u00e9s perdonat perqu\u00e8 el seu amor era tan gran que es lleva la vida. Llastimosament, els diaris m\u00e9s consumits continuen reproduint aquests estereotips”, va apuntar la periodista colombiana.<\/span>\u00a0<\/p>\n “Si no trenquem amb el mandat de masculinitat, aix\u00f2 continuar\u00e0 passant, i aix\u00f2 significa que no podem continuar ensenyant als homes que s\u00f3n menys homes quan una dona acaba la relaci\u00f3 o canvia de parella. A fi de compte, tamb\u00e9 ells s\u00f3n v\u00edctimes d’un ordre patriarcal”, va dir.<\/span>\u00a0<\/p>\n “\u00c9s summament preocupant que molts mitjans de comunicaci\u00f3 estan replicant la pedagogia de la crueltat de la viol\u00e8ncia masclista i li estan donant la veu als victimaris”, va expressar Echevarr\u00eda, en referir-se a m\u00e9s a com els mitjans descriuen els detalls dels fets.<\/span>\u00a0<\/p>\n Sobre aquest tema, la periodista cubana Ivet Gonz\u00e1lez<\/strong> va considerar que si b\u00e9 “\u00e9s nociu mostrar de manera espectacular els feminicidis, tamb\u00e9 ho \u00e9s i desprotegeix a les dones no parlar d’ells”.<\/span>\u00a0<\/p>\n De la dimensi\u00f3 \u00e8tica de la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica en els mitjans va parlar Anayfer Milagros Murgar<\/strong>, a partir d’una an\u00e0lisi de la programaci\u00f3 informativa a R\u00e0dio Jaruco, una emissora de la prov\u00edncia de Mayabeque, a 54 quil\u00f2metres de l’Havana.<\/span>\u00a0<\/p>\n Els materials analitzats li van permetre comprovar que s’encasellen en els conceptes patriarcals de l’amor rom\u00e0ntic ent\u00e8s com a “mitja taronja”, aquesta persona que nom\u00e9s est\u00e0 completa si t\u00e9 una parella, va dir.<\/span>\u00a0<\/p>\n Al seu judici, el periodista t\u00e9 un Codi d’\u00c8tica que respectar, i en el cas del qual promou la Uni\u00f3 de Periodistes de Cuba (UPEC) en el seu article 3, sent\u00e8ncia: “Ha d’informar amb veracitat, precisi\u00f3 i immediatesa, i expressar oportunament els seus criteris, sense violar els drets constitucionals d’altres persones. A m\u00e9s, ha de contribuir a promoure els millors valors nacionals, el coneixement de les lleis i el perfeccionament de la societat socialista”.<\/span>\u00a0<\/p>\n “Quan es descura el correcte llenguatge i enfocament de g\u00e8nere, quan cau en viol\u00e8ncia simb\u00f2lica, per omissi\u00f3, exclusi\u00f3, o qualsevol tipus de discriminaci\u00f3, s’infringeix no sols el Codi d’\u00c8tica de la UPEC, sin\u00f3 la Constituci\u00f3 de la Rep\u00fablica aprovada el passat 24 de febrer”, va insistir.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Trencar imaginaris de la viol\u00e8ncia<\/span><\/strong>\u00a0<\/p>\n En el panell es van presentar a m\u00e9s bones pr\u00e0ctiques en el periodisme i la comunicaci\u00f3 de g\u00e8nere, com les campanyes de be p\u00fablic “No \u00e9s no”, “Per unes Festes lliures de viol\u00e8ncies masclistes”,\u00a0“Diguem Prou a la viol\u00e8ncia masclista”, “L’amor no fa mal” o “Talla el mal rotllo”, implementades\u00a0 en municipis de les comarques de Barcelona<\/span><\/span><\/strong> implementada en municipis de la demarcaci\u00f3 de Barcelona i enfocades, entre altres objectius, a prevenir l’assetjament sexual.\u00a0 El seguiment d’aquestes campanyes fou presentat per la periodista Tona Gusi,\u00a0<\/strong>de la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores amb Visi\u00f3 de G\u00e8nere de Catalunya i Coordinadora de La Independent.<\/span><\/p>\n La periodista catalana a<\/span><\/span>firm\u00e0, que si b\u00e9 moltes campanyes institucionals no tenen despr\u00e9s un seguiment social, aquests casos han estat existosos per comptar amb els ajuntaments i amb els col\u00b7lectius de dones, que hi han participat des de l’elaboraci\u00f3 fins a l’execuci\u00f3. Una mostra han estat els Punts Liles (punts d’informaci\u00f3 i atenci\u00f3 a les dones v\u00edctimes d’assetjament sexual) que s’han multiplicat extenent-se a moltes de les festes populars arreu del pais i fins i tot a les manifestacions ciutadanes, com ha estat la darrera manifestaci\u00f3 de l’11 de Setembre d’aquest 2019 per a la independ\u00e8ncia.\u00a0<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 la campanya cubana “Evoluciona”, coordinada pel Centre Oscar Arnulfo Romero i dirigida a les joventuts com a grup vulnerable davant la viol\u00e8ncia, especialment al segment compr\u00e8s entre 18 i 24 anys d’edat.\u00a0<\/span>Despr\u00e9s d’un any d’aplicaci\u00f3, Evoluciona ja ofereix alguns resultats i no poques resist\u00e8ncies. Entre les expressions d’aquestes \u00faltimes, la periodista Mayra Garc\u00eda<\/strong> va esmentar l’\u00fas del terme feminazi, per a ridiculitzar i minimitzar l’impacte ideol\u00f2gic del feminisme i desqualificar a aquelles dones que es declarin obertament feministes o s\u00f3n fervents activistes per la igualtat de g\u00e8nere.\u00a0<\/span>Tamb\u00e9 el q\u00fcestionament a la capacitat intel\u00b7lectual de les dones i la defensa de forts preceptes fonamentalistes, aix\u00f2 \u00faltim moltes vegades emparat per les tend\u00e8ncies religioses m\u00e9s conservadores, que amenacen drets com l’avortament i el matrimoni igualitari.\u00a0<\/span>S\u00f3n postures de resist\u00e8ncia, aix\u00ed mateix, la revictimizaci\u00f3n dels qui han patit la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, q\u00fcestionar constantment la credibilitat de la v\u00edctima, les seves postures, vestimentes… i exigir proves contundents sobre els fets, va dir Garc\u00eda.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 La trobada va incloure la presentaci\u00f3 de Bones pr\u00e0ctiques en el periodisme i la comunicaci\u00f3 de g\u00e8nere com l’experi\u00e8ncia de l’oficina de SEMlac a Cuba, la iniciativa inspiradors, el bloc Intimitats i Campanyes de be p\u00fablic com “No […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":35980,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[47295],"class_list":["post-67442","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones","tag-semlac-cuba"],"yoast_head":"\n![\"Semlac\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/semlac.jpg\")
<\/span><\/p>\n