\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Obtilia Eugenio Manuel, ind\u00edgena mepha\u00b4a, no sap quan per\u00f2, aviat rebr\u00e0 el Premi Nacional de Drets Humans 2019 que li atorgar\u00e0 la Comissi\u00f3 Nacional de Drets Humans, que anunci\u00e0 aquest reconeixement el passat 1 de novembre.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Encara que rebre el premi “no resol els problemes del poble Mepha\u00b4a, el viu amb orgull, perqu\u00e8 assegura que \u00e9s per a totes les dones que lluiten per la just\u00edcia, per les assassinades, per les que s\u00f3n violentades sexualment i per les comunitats ind\u00edgenes que lluiten sense rendir-se pels seus drets humans.<\/span><\/p>\n En entrevista per a SemM\u00e9xico fa un recompte del seu treball com a defensora dels drets humans del poble Mepha\u00b4a, davant les incursions de l’ex\u00e8rcit i m\u00e9s tard la irrupci\u00f3 de narcotr\u00e0fic.<\/span><\/p>\n “Avui l’ex\u00e8rcit mexic\u00e0 \u00e9s als carrers, per\u00f2 primer s’hauria de fer-hi neteja perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi ha corrupci\u00f3, la qual cosa ha derivat en constants atacs als pobles ind\u00edgenes en no respectar els drets humans. Ens veuen com a delinq\u00fcents\u00a0<\/span>quan nom\u00e9s defensem els nostres drets i per aix\u00f2 som perillosos, per\u00f2 els perillosos s\u00f3n uns altres i a aquests no els fan res”.<\/span><\/p>\n Des de nena va con\u00e8ixer els problemes i va aprendre aviat que havia de sumar-se a la defensa dels drets humans, tasca que s’ha convertit en la seva vida, malgrat els riscos que li ha implicat en enfrontar-se als poders f\u00e0ctics que prevaleixen a Guerrero.<\/span><\/p>\n A la fi dels vuitanta, a Barranca Guadalupe, una epid\u00e8mia de xarampi\u00f3 va provocar la mort de m\u00e9s de 40 dels i de les seves habitants, la majoria de dones joves i dones embarassades, nenes i nens, entre elles dos dels seus germans. Persones que no van ser vacunades perqu\u00e8 ni tan sols arribaven els serveis de salut en les campanyes de vacunaci\u00f3.<\/span><\/p>\n La poblaci\u00f3 d’escassos habitants estava a\u00efllada per falta de camins, la gent havia de caminar fins a sis hores per arribar a la cap\u00e7alera municipal de Ayutla de los Libres i no hi havia escoles, recorda.<\/span><\/p>\n La pobresa i la falta d’oportunitats s’aguditza amb la viol\u00e8ncia que en iniciar la d\u00e8cada dels noranta genera la pres\u00e8ncia de l’ex\u00e8rcit mexic\u00e0, com la violaci\u00f3 a quatre dones que mai es va denunciar per temor de la poblaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Amb 12 anys el seu pare la va enviar a casa d’unes persones conegudes perqu\u00e8 ella pogu\u00e9s estudiar la secund\u00e0ria i la preparat\u00f2ria, durant tot aquest temps va ser objecte de diferents actes de discriminaci\u00f3 per la seva condici\u00f3 de dona ind\u00edgena. I va ser el seu pare, qui va insistir que havia de fer cursos alternatius, les seves primeres lli\u00e7ons sobre drets humans les va aprendre en el llavors Institut Nacional Indigenista.<\/span><\/p>\n Les trag\u00e8die<\/strong>s<\/span><\/p>\n Anys m\u00e9s tard, la trag\u00e8dia va tornar a la zona, quan 11 joves del Toll, van ser assassinats per membres de l’ex\u00e8rcit mexic\u00e0, un altre fet que tamb\u00e9 va provocar reaccions en la poblaci\u00f3 i ella no en va ser aliena, perqu\u00e8 la zona pr\u00e0cticament va ser militaritzada, amb reraguardes en els camins que provoquen por i tamb\u00e9 indignaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Conjuminat a aix\u00f2, es cometen altres abusos que van des de la destrucci\u00f3 dels habitatges, la matan\u00e7a dels animals dom\u00e8stics i fustigaci\u00f3, i fins a l’esterilitzaci\u00f3 de 14 homes de la poblaci\u00f3 de Camalote, comunitat ve\u00efna de Barranca de Guadalupe, i d’altres de la mixteca guerrerense.<\/span><\/p>\n Els van enganyar, diu, els van dir que els donarien beques per als seus fills i altres suports, fins i tot van assegurar que construirien un hospital, quan es van adonar del que havia passat ho van denunciar davant la Comissi\u00f3 Estatal de Drets Humans, que despr\u00e9s va fer una recomanaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Obtilia Eugenio Manuel, Marcelina Eugenio Neri, Cuauht\u00e9moc Ram\u00edrez Rodr\u00edguez<\/strong> i altres persones de la zona van decidir el 1999 conformar l’Organitzaci\u00f3 de Pobles Ind\u00edgenes Mepha\u00b4a per denunciar els atropellaments que sofria el poble, principalment, per part dels militars<\/span><\/p>\n La seva primera missi\u00f3, explica en entrevista per a SemM\u00e9xico, va ser informar la poblaci\u00f3 sobre els drets humans i la responsabilitat dels governs, aviat la idea s’havia disseminat a la regi\u00f3, In\u00e9s Fern\u00e1ndez<\/strong> i Valentina Rosendo<\/strong>, eren les representants en les poblacions de Barranca Tecuani i de Barranca Bejuco.<\/span><\/p>\n Obtilia Eugenio Manuel diu que en el seu caminar es van trobar tamb\u00e9 amb fets de viol\u00e8ncia contra dones.\u00a0 Ella les encortajava a que no es deixaran, que tenien drets, al principi li feien poc cas, despr\u00e9s moltes van denunciar davant les autoritats a les seves parelles.<\/span><\/p>\n Les repres\u00e0lies van venir l’una rera l’altra. El seu germ\u00e0 va ser denunciat pel suposat assassinat d’una persona. Ell acabava de complir la majoria d’edat quan va ser detingut i, despr\u00e9s de demostrar la seva innoc\u00e8ncia, va sortir lliure dos anys despr\u00e9s.<\/span><\/p>\n Al gener de 2002, l’organitzaci\u00f3 va ser legalment constitu\u00efda, i fou aquest mateix any quan, en fets diferents, els soldats van violar de manera tumultu\u00e0ria a In\u00e9s Fern\u00e1ndez<\/strong> i Valentina Rosendo<\/strong>, i a difer\u00e8ncia del que anys enrere havia succe\u00eft, aquesta vegada van decidir denunciar els fets.<\/span><\/p>\n Viol\u00e8ncia sexual dels militars<\/span><\/strong><\/p>\n El 16 de febrer va ser torturada sexualment Valentina Rosendo, a qui els soldats li exigien que reconegu\u00e9s a una persona. “Van baixar a Ayutla, on ja ten\u00edem una oficina de l’organitzaci\u00f3, vam anar davant el Ministeri P\u00fablic, per\u00f2 ning\u00fa volia rebre la den\u00fancia. Vam haver de parlar amb el president de la Comissi\u00f3 Estatal de Drets i nom\u00e9s aix\u00ed van acceptar la declaraci\u00f3”.<\/span><\/p>\n Un mes despr\u00e9s va ser violada In\u00e9s Fern\u00e1ndez a Barranca Tecuani, “que va arribar a Ayutla amb febre, molt malalta”, diu l’entrevistada que recorda aquells dies en qu\u00e8 el Ministeri P\u00fablic de nou es negava a rebre la den\u00fancia i van tenir una confrontaci\u00f3 davant la insist\u00e8ncia d’un perit m\u00e8dic que volia revisar-la i Obdilia Eugenio Manuel, qui feia les vegades de traductora, s’hi va oposar.<\/span><\/p>\n Van passar molts anys perqu\u00e8 les dues dones tinguessin just\u00edcia, perqu\u00e8 “al nostre pa\u00eds no hi ha just\u00edcia, la resposta va venir a trav\u00e9s de la Cort Interamericana de Drets Humans, encara que la realitat \u00e9s que la just\u00edcia encara no ha arribat.<\/span><\/p>\n Un any despr\u00e9s, l’organitzaci\u00f3 va sofrir la p\u00e8rdua d’una de les seves fundadores, quan va ser assassinada Marcelina Eugenio Neri<\/strong>, juntament amb la seva mam\u00e0 i els seus dos germans. “Estaven treballant en el seu milpa”, la qual cosa va portar a Obdilia Manuel a emprendre de nou el tortu\u00f3s cam\u00ed de la just\u00edcia, una tasca que es repeteix una vegada i una altra.<\/span><\/p>\n El 2008, representants de comunitats mixtecas i mepha\u00b4a van assistir a una reuni\u00f3 a la cap\u00e7alera municipal Ayutla dels Lliures, quan tornaven a les seves comunitats cinc van ser detinguts acusats d’haver assassinat a qui servia d’informant a les tropes militars. Fins i tot, diu, hi havia altres 16 ordres d’aprehensi\u00f3. Es va tractar, diu, de presos pol\u00edtics.<\/span><\/p>\n Recorda que ella havia estat parlant amb dos dels detinguts i 10 minuts despr\u00e9s va ser informada de la detenci\u00f3 per una trucada an\u00f2nima on li van advertir que si continuava denunciant tamb\u00e9 seria detinguda. “T’estem vigilant”, van advertir-li.<\/span><\/p>\n En aquella ocasi\u00f3 els seus companys van decidir treure-la del municipi en un vehicle, per\u00f2 van ser aconseguits alguns minuts despr\u00e9s per un altre vehicle, des del qual els van disparar. Van aconseguir amagar-se i van haver de ser auxiliats per policies federals de camins els qui els van rescatar. Encara que van posar una den\u00fancia mai es va detenir als responsables.<\/span><\/p>\n El llavors governador Zeferino Torreblanca<\/strong> del PRD era emf\u00e0tic a assegurar que els detinguts eren responsables de l’assassinat de l’informant i s’ofer\u00ed a brindar-li protecci\u00f3 al cacic Rogaciano Alba \u00c1lvarez<\/strong>. Obdilia Eugenio sost\u00e9 que Torreblanca sempre va discriminar a la poblaci\u00f3 ind\u00edgena.<\/span><\/p>\n Per a la dirigent Mepha\u00b4a les amenaces es van empitjorar. “Em deien que deix\u00e9s de denunciar als militars, que estaven enutjats i que es volien venjar”. “Em trobaven al carrer, anaven vestits de civils, i m’assenyalaven: Tu ets Obdilia, deixa de denunciar”, li deien. O la trucaven al tel\u00e8fon de l’oficina on tamb\u00e9 li deixaven notes per sota de la porta citant-la en un lloc, per\u00f2 advertint-li que no havia d’avisar-li a ning\u00fa.<\/span><\/p>\n 12 anys de viure amena\u00e7ada<\/span><\/strong><\/p>\n Obdilia Manuel Eugenio, avui Premi Nacional de Drets Humans, ha viscut sota amenaces almenys els \u00faltims 12 anys. El 19 de febrer despr\u00e9s de rebre una amena\u00e7a fou una “desapareguda” durant diversos dies, juntament amb un company de l’organitzaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Al novembre de 2018, Manuela Eugenio<\/strong> va ser nomenada representant de la seva comunitat, inquieta, va decidir juntament amb altres representants realitzar un recorregut per a supervisar la destinaci\u00f3 final dels diners i les obres p\u00fabliques, fins que es van topar amb una s\u00e8rie d’irregularitats, com a obres inconcluses, fet que provocar l’enuig del supervisor de les mateixes i con\u00e8ixer la not\u00edcia que qui les executava era Antonio Castillo<\/strong>, “un narco” de la regi\u00f3.<\/span><\/p>\n Tan sols un dia despr\u00e9s d’aquella reuni\u00f3 de manera insistent van comen\u00e7ar les trucades des d’un tel\u00e8fon cel\u00b7lular amb un n\u00famero d’Acapulco, Obdilia Manuel es va negar a respondre, finalment va respondre i van tornar a amena\u00e7ar-la: “Te romperemos a tu madre”, altres regidors havien rebut missatges semblants, per la qual cosa novament van presentar una altra den\u00fancia davant el Ministeri P\u00fablic.<\/span><\/p>\n Obdilia \u00e9s benefici\u00e0ria de mesures cautelars des de 2009, per la qual cosa \u00e9s custodiada per policies estatals. Enfront de les constants amenaces al febrer passat va cridar al Mecanisme de Protecci\u00f3 a persones defensores de drets humans i periodistes, la resposta de Aar\u00f3n Mastache<\/strong> va ser “surt de la poblaci\u00f3”.<\/span><\/p>\n Va decidir fer-ho sense avisar als seus custodis perqu\u00e8 no anessin darrere d’ella. Alguns companys la van traslladar a un altre municipi, des d’on va continuar sola amb Hilario Cornelio Castro<\/strong>, qui recentment havia estat nomenat en substituci\u00f3 d’ella com a dirigent de l’Organitzaci\u00f3 de Pobles Ind\u00edgenes Mepha\u00b4a. Un dia despr\u00e9s agafaria un taxi cap a Terra Acolorida i 10 minuts despr\u00e9s un grup d’homes van fer que el xofer es detingu\u00e9s, els van baixar a cops. A ella li van embenar els ulls i la van mantenir en captivitat diversos dies, temps en el qual va ser colpejada repetidament i amena\u00e7aven amb tallar-li un dit per a enviar a la seva fam\u00edlia.<\/span><\/p>\n Els seus captors, diu amb un deix d’angoixa en la seva veu, li van demanar el tel\u00e8fon del seu esp\u00f2s Cuauht\u00e9moc<\/strong> i li van advertir que si denunciava ” le vamos a chingar a su fam\u00edlia”.<\/span><\/p>\n Diversos dies despr\u00e9s, ella diu que com a resultat de la pressi\u00f3 feta per diverses organitzacions nacionals i internacionals de defensors de drets humans va ser posada en llibertat en un creuer pr\u00f2xim a Tierrra Coloreada. “Em volien matar i estic viva gr\u00e0cies a les organitzacions”, reitera. Lamenta que algunes inst\u00e0ncies pretenguessin desprestigiar-la, pretenent fer-ho amb declaracions falses embrutant el seu treball.<\/span><\/p>\n Lluny de la seva casa, del seu treball i del seu poble, Obdilia Manuel Eugenio se sent trista a vegades, i aquesta condici\u00f3 la viu com si ella hagu\u00e9s com\u00e8s un delicte i no al contrari. El seu delicte, afegeix, va ser denunciar la permanent injust\u00edcia contra els pobles ind\u00edgenes de Guerrero.<\/span><\/p>\n Des de llavors no ha tornat al seu poble, on hi t\u00e9 el seu treball i on els abusos contra el poble Mepha\u00b4a, dones o homes, continuen.<\/span><\/p>\n La zona, lamenta, va passar de la viol\u00e8ncia exercida per militars a la que avui executa la delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada, tot aix\u00f2 perm\u00e8s pel propi govern, diu segura i molt seriosa.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Obtilia Eugenio Manuel, ind\u00edgena mepha\u00b4a, no sap quan per\u00f2, aviat rebr\u00e0 el Premi Nacional de Drets Humans 2019 que li atorgar\u00e0 la Comissi\u00f3 Nacional de Drets Humans, que anunci\u00e0 aquest reconeixement el passat 1 de novembre.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":35973,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26437],"tags":[49285,49314],"class_list":["post-67435","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-organitzacions-socials","tag-semmexico-3","tag-soledad-jarquin-edgar-3"],"yoast_head":"\n