<\/p>\n
Poder accedir a l’escola, col\u00b7legi, universitat, poder rebre beques, tenir sempre una llar amb menjar, un suport familiar i poder aspirar als treballs que volgu\u00e9s. La vida a l’Estat espanyol em va ensenyar que aquests privilegis aqu\u00ed ja no compten i encara que la meva situaci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil que companys i companyes migrants que v\u00e9nen sense papers o creuant la mar arriscant la seva vida, puc i clarament haig de parlar sobre el que passa a l’Equador i com aix\u00f2 es relaciona amb la meva experi\u00e8ncia de vida a la ciutat\u00a0 de Val\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n Aqu\u00ed hem de sortir a lluitar pels nostres drets com a dones i com a migrants tots els dies; no s\u00e9 a quantes manifestacions he assistit en aquest temps per\u00f2 sens dubte a moltes i no sols per les meves exig\u00e8ncies si no perqu\u00e8 la viol\u00e8ncia i el racisme s\u00f3n estructurals i ens travessen a totes. La uni\u00f3 de dones migrants ha fet que aconseguim coses, per aix\u00f2 dic: la cura \u00e9s revoluci\u00f3.<\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 no \u00e9s casualitat que siguin les dones migrants les qui estiguem en els treballs m\u00e9s precaris, sense drets laborals com en el sector de la llar i les cures, no \u00e9s casualitat que vegis a la policia aturar sempre a persones negres, llatines o \u00e0rabs pels seus trets f\u00edsics, no \u00e9s casual que existeixin presons on et tanquen per no tenir papers i no \u00e9s casual que en la universitat ja no vulguin atendre tr\u00e0mits d’estrangeria perqu\u00e8 som una c\u00e0rrega.<\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 aix\u00ed mateix no \u00e9s casual que en anys i anys de governs els pobles i nacionalitats de l’Equador hagin estat oblidats dins de les accions pol\u00edtiques, es continua explotant els seus territoris, l’acc\u00e9s a educaci\u00f3 i salut \u00e9s m\u00ednim, existeix una imposici\u00f3 cultural i ling\u00fc\u00edstica desvalorant completament els seus sabers i pr\u00e0ctiques, les seves economies, feminismes i pol\u00edtiques que neixen des de les seves realitats. No parlar\u00e9 en nom d’ells i elles, jo m\u00e9s aviat els convido a escoltar perqu\u00e8 les seves demandes s\u00f3n ben clares.<\/span><\/p>\n El model capitalista neoliberal est\u00e0 en contra de la comunitat i de la vida, ens proposa individualisme i guanys a costa de l’explotaci\u00f3 d’uns altres i unes altres. Nosaltres som les altres, per aix\u00f2 denuncio com continuem vivint la colonialitat, aix\u00f2 no va acabar fa 500 anys amb l’espoli, saqueig i morts, no. Continua existint en les estructures de poder, continua existint en els cossos mestissos que menyspreen la lluita dels pobles, que utilitzen la paraula indi, ind\u00edgena, longo (jove en kichwa) com a insult i que demanen i advoquen per la pau, perqu\u00e8 els ignorants s\u00f3n al carrer destruint la nostra ciutat, diuen.<\/span><\/p>\n Els territoris han estat d’aquesta gent, les persones ind\u00edgenes van ser els qui van construir aquests patrimonis que tant defensen en situaci\u00f3 d’esclavitud i ara els diem vagin-se’n no danyin la meva ciutat. Quin desvergonyiment. Revisem-nos el racisme, que el tenim ben interioritzat. Parafrasejant a Gloria Anzald\u00faa<\/strong>, “per als migrants, la guerra d’independ\u00e8ncia \u00e9s una constant”. “S\u00e9 el que passa a l’Equador, s\u00e9 ara el que \u00e9s ser considerada ciutadana de segona i s\u00e9 que tot i aix\u00ed no porto damunt tota l’exclusi\u00f3 i racisme que viuen les comunitats ind\u00edgenes, afro, montuvias a l’Equador.<\/span><\/p>\n No hi ha pau sense just\u00edcia social per aix\u00f2 aquesta marxa no ha estat nom\u00e9s d’aquestes comunitats, han estat d’estudiants, treballadors, treballadores, metges, metgesses, feministes, comunitats migrants en la di\u00e0spora, dones i mares en primera l\u00ednia, i \u00e9s que quan demanes la pau des de la comoditat dels privilegis \u00e9s perqu\u00e8 mai has hagut d’entendre o viure el que \u00e9s lluitar per coses b\u00e0siques que en la teva vida segurament tens.<\/span><\/p>\n M’emporto moltes coses boniques d’aquests dies de lluita i molt dolor tamb\u00e9, perqu\u00e8 s’ha mostrat la cara del racisme en la nostra societat sense cap objecci\u00f3, a m\u00e9s de tota la repressi\u00f3, viol\u00e8ncia i ab\u00fas de poder cap al poble. Per\u00f2 tamb\u00e9 s’ha mostrat la unitat de gent que va estar al peu de lluita contra un estat feixista que bombardejava refugis de nenes, nens, dones, gr\u00e0cies infinites a totes aquestes persones que van posar el cos per defensar la vida, m’han demostrat que tal com ho vaig dir abans cuidar-nos \u00e9s fer revoluci\u00f3. Em quedo amb la unitat de les persones migrants no sols a Espanya si no en el m\u00f3n, sabem de primera m\u00e0 el que \u00e9s haver d’anar-se i que et vulguin expulsar perqu\u00e8 aquest no \u00e9s el teu lloc, ni el teu pa\u00eds, encara que es va crear i es mant\u00e9 sobre les bases de la invasi\u00f3 a territoris del Sud.<\/span><\/p>\n Per a concloure amb ll\u00e0grimes en els ulls de felicitat i tristesa recordo amorosament les paraules de Dolores<\/strong> Cacuango<\/strong>: “Som com la palla d’erm, que s’arrenca i torna a cr\u00e9ixer. I de palla d’erm sembrarem el m\u00f3n”.<\/span><\/p>\n Seguirem aix\u00ed pel cam\u00ed de la just\u00edcia, perqu\u00e8 mentre els drets s\u00f3n nom\u00e9s per a uns o unes, aquests seran privilegis i res m\u00e9s.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span> \u00a0L’Equador: cuidar-nos es fer la revoluci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n *Paola Larco Mu\u00f1oz<\/strong>. S\u00f3c equatoriana i actualment em trobo realitzant un doctorat en G\u00e8nere i Pol\u00edtiques d’Igualtat.<\/span> *La imatge de portada que acompanya aquest text ha estat proporcionada per la mateixa autora.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 “No ho saps el qu\u00e8 passa aqu\u00ed i per aix\u00f2 parles aix\u00ed”, em van dir. Com a dona migrant visquent a l’Estat espanyol fa gaireb\u00e9 3 anys, he pogut constatar moltes realitats que abans desconeixia, a l’Equador on […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":35967,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26535],"tags":[48550,51198],"class_list":["post-67426","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-migracions-migracions","tag-diario-digital-femenino-2","tag-paola-larco-munoz-2"],"yoast_head":"\n![\"foto-4\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/foto-4.jpg\")
<\/span><\/p>\n
Escric i investigo dins del prisma de migracions, economia social, solid\u00e0ria i feminista i feminisme decolonial, entreteixint pr\u00e0ctiques i alternatives de dones enfront del sistema patriarcal, colonialista i capitalista.<\/span>
Tamb\u00e9 formo part de la col\u00b7lectiva Dones amb Veu Val\u00e8ncia, un grup de dones migrants que ens hem unit per a al\u00e7ar la nostra veu i crear resist\u00e8ncies en aquest territori, tamb\u00e9 hem fet un fanzine i una publicaci\u00f3.<\/span>\u00a0<\/p>\n