\u00a0<\/p>\n
<\/span>OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Recordeu la famosa frase de Bruce Lee? “Be water, my friend” feia refer\u00e8ncia a la nostra capacitat de ser flexibles i adaptables com l’aigua a un m\u00f3n en constant canvi.<\/strong> <\/span><\/p>\n <\/p>\n Un seguit d’experi\u00e8ncies, digues-li an\u00e8cdotes, m’han dut a preguntar-me si aquest lema funciona igual en tots els \u00e0mbits i diria que al m\u00f3n art\u00edstic i de la creaci\u00f3 els flu\u00efts s\u00f3n uns altres.<\/span><\/p>\n Una companyia teatral ofereix el seu muntatge per diferents sales on podria encaixar. El projecte \u00e9s molt interessant, li diuen, la tem\u00e0tica \u00e9s actual, l’enfoc atrevit, hi ha sentit de l’humor, la posada en escena \u00e9s \u00e0gil i vers\u00e0til (ves per on) i a m\u00e9s l’equip t\u00e8cnic i art\u00edstic \u00e9s tan professional com potent, per\u00f2… no porten cap figura medi\u00e0tica. Aix\u00f2 fa que la seva capacitat d’adaptar-se com l’aigua a qualsevol escenari es dilueixi completament.<\/span><\/p>\n La directora del projecte m’ho explica i jo, fent intercanvi de cromos, li retorno aquesta: una determinada instituci\u00f3 art\u00edstica (no dir\u00e9 noms perqu\u00e8 no es tracta de criticar ning\u00fa sin\u00f3 de constatar un fet) em demana de fer el meu curs sobre l’humor. Ha estat una conversa de passadissos, per\u00f2 jo me l’he cregut (d’altra manera, mai no hagu\u00e9s gosat) i he de confessar que em fa il\u00b7lusi\u00f3. Tanmateix, un cop presentada la proposta, el responsable dels cursos em diu que el contingut \u00e9s molt interessant, per\u00f2… que no el pot programar perqu\u00e8 no t\u00e9 clar el meu poder de convocat\u00f2ria i, menys encara, durant les dates que proposo, donat que s\u00f3n reservades a gent medi\u00e0tica. Ups! M’avergonyeixo de la meva pretensi\u00f3.<\/span><\/p>\n Com que sempre venen juntes, ambdues perip\u00e8cies coincideixen en el temps amb un programa de radio d’aquells que escolto en podcast quan no puc dormir. Va sobre l’enveja i han convidat un psic\u00f2leg de pa sucat amb oli, per\u00f2 medi\u00e0tic. Secundat pel presentador (agafa’t fort), respon a les cr\u00edtiques que li fa un col\u00b7lega de professi\u00f3, argumentant que tot el que es diu sobre ell \u00e9s enveja pura i dura.<\/span><\/p>\n Ostres! M’ha obert els ulls. Ara entenc aquella ira que m’agafa quan veig que un dels autors que m\u00e9s ha venut i ha signat el dia de St. Jordi ha estat en Mario Vaquerizo. En realitat, el que em passa \u00e9s que em moro d’enveja. Encara m’avergonyeixo m\u00e9s.<\/span><\/p>\n Diria que s\u00f3n altres valors, molt allunyats de la bruceliana adaptaci\u00f3 aq\u00fc\u00edfera, els que fan, per exemple, que un cuiner \u2014tant \u00e9s si \u00e9s bo o no; surt a la tele\u2014, tingui un \u00e8xit aclaparador promovent un concurs que dona m\u00e9s valor a la mala bava entre contrincants que a l’excel\u00b7l\u00e8ncia gastron\u00f2mica. Ai, Franc, que se’t veu el llaut\u00f3! En realitat, el que tu voldries \u00e9s que les teves fideu\u00e0s i els teus arrossos sortissin a Canal Cocina.<\/span><\/p>\n Mai no m’ha quedat prou clar si la proposta vital de Bruce (deixeu-me dir-li pel nom, \u00e9s com de la fam\u00edlia) es va fer viral perqu\u00e8 a la gent li va agafar un desig irrefrenable de ser aigua i adaptar-se al que la vida bonament atorga o perqu\u00e8 va ser esl\u00f2gan d’una campanya de BMW. El que s\u00ed em queda tan clar com l’aigua \u2014vet aqu\u00ed\u2014, \u00e9s que s’ha de posar molt m\u00e9s inter\u00e8s i molta m\u00e9s energia; invertir m\u00e9s temps i, si cal, uns bons calerons en ser medi\u00e0tica que en fer el millor possible la teva feina.<\/span><\/p>\n Ostres, tu! Tot plegat est\u00e0 sonant a rabieta, a enveja desfermada, a intoler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3… No s\u00e9 qu\u00e8 foto redactant aquest article si el que hauria de estar fent \u00e9s buscar la f\u00f3rmula de convertir-me en medi\u00e0tica, de sortir a tot arreu per poder viure de rendes. Me n’ hi vaig que faig tard.<\/span><\/p>\n Ah, per cert! Sembla que he nomenat nom\u00e9s homes, oi? Doncs no us feu il\u00b7lusions, una altra top vendes, amb cues quilom\u00e8triques per St. Jordi, quan treu llibre, \u00e9s la Bel\u00e9n Esteban<\/strong>. Quina enveja!<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 Recordeu la famosa frase de Bruce Lee? “Be water, my friend” feia refer\u00e8ncia a la nostra capacitat de ser flexibles i adaptables com l’aigua a un m\u00f3n en constant canvi.<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":35901,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-67377","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n