La preciosa i f\u00e8rtil tapa (les flors s\u00f3n de la il.lustradora Katie Scott) i el t\u00edtol del llibre de Penelope Lively (busquin els sin\u00f2nims del seu cognom, busquin-los…) em van impel.lir a regalar-lo a una jardinera.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n Quan dies despr\u00e9s el vaig comen\u00e7ar a llegir, de seguida vaig veure que era molt m\u00e9s que flors i violes; molt m\u00e9s que un llibre sobre jardineria.<\/span><\/p>\n Penelope Lively<\/strong>. Vida en el jard\u00edn (trad. Alicia Frieyro Guti\u00e9rrez<\/strong>. Madrid: Impedimenta, 2019)<\/span><\/p>\n Res d’un pom de flors. Vida en el jard\u00edn \u00e9s, com la vitad\u00ednia (Erigeron karvinskianus<\/em>), una esp\u00e8cie invasora plet\u00f2rica d’an\u00e8cdotes; invasiva com un messem ple de digressions ben crasses; com una heura enfiladissa que arriba a tot arreu i a la qual s’arrapen hist\u00f2ries i m\u00e9s hist\u00f2ries; com una mimosa plena de saba que pertot arrela i floreix de literatura. Inaugura una nova forma de mirar el m\u00f3n: el jardinocentrisme i des d’aquest prisma percep la sociologia, la geografia \u2014gosaria dir que fins i tot la filosofia\u2014, el sentit com\u00fa i la vida; a m\u00e9s, \u00e9s clar, de la bot\u00e0nica; plantes, arbres i humils o monumentals jardins, i les mans que els feinegen.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n En les quinze escadusseres p\u00e0gines de la introducci\u00f3 t\u00e9 temps i espai per parlar, entre d’altres coses, de la feracitat de la naturalesa (hem de confiar que en \u00faltima inst\u00e0ncia salvi el planeta).<\/span><\/p>\n “Y en mi caso est\u00e1, adem\u00e1s, la sensaci\u00f3n de perpetuo asombro que me producen ese frenes\u00ed por medrar, la tenacidad de la vida vegetal, el dictado imparable de las estaciones”.<\/span><\/em><\/p>\n Mostra a partir de les eines de jardineria \u2014igual que els atuells de cuina i les joguines de fa segles que veiem als museus\u2014 que les aut\u00e8ntiques necessitats de la humanitat varien poc al llarg del temps i que si un estri est\u00e0 ben dissenyat, doncs est\u00e0 ben dissenyat i no cal canviar-ne res.<\/span><\/p>\n La perviv\u00e8ncia d’uns humils nesprers als jardins d’una part del nord de Londres li fan saber que l’habitava una comunitat grecoxipriota; comunitat que hi t\u00e9 una gran predilecci\u00f3.<\/span><\/p>\n L’amor dels homes pels talla-gespa i vehicles semblants fa que entengui la psique masculina. Veu un paral.lelisme en el fet que alguns no arrepleguin les corol.les seques i altres detritus amb fer el dinar i no recollir la cuina.<\/span><\/p>\n Com que la literatura \u00e9s la gespa infinita (i ben brit\u00e0nica) on arrela i fruita el llibre, Lively explica l’experiment en qu\u00e8 unes plantes van ser sotmeses a la lectura i unes altres al silenci. Les il.lustrades \u2014especialment si els llegia una veu femenina\u2014 havien experimentat un creixement m\u00e9s gran. Se’ls va llegir extractes de Shakespeare<\/strong> i d’El dia dels tr\u00edfids de John Wyndham<\/strong>, cosa que fa dir a l’autora que, si el segon va resultar m\u00e9s efectiu que Shakespeare, hi ha motius per preocupar-se. Visca la ironia que brota a cada p\u00e0gina del llibre!<\/span><\/p>\n El llibre s’estructura en sis apartats que arrenquen vivament amb una obra d’alguna autora. Abans, per\u00f2, un misteri de la traducci\u00f3.<\/span><\/p>\n A la introducci\u00f3 vaig veure amb complaen\u00e7a i gratitud que la traductora gaireb\u00e9 sempre girava l’one angl\u00e8s en el femen\u00ed una (l\u00f2gic, si tenim en compte el sexe de Lively). Fins i tot, quan l’una podia referir-se a m\u00e9s gent. Cito aquest fragmentet perqu\u00e8 \u00e9s un bon exemple de femen\u00ed amb vocaci\u00f3 universal.<\/span><\/p>\n “Una no descubre su potencial como jardinera hasta que no dispone de un espacio propio para cultivar, aunque solo sea una humilde maceta”.<\/span><\/em><\/p>\n (M’ha fet pensar, d’altra banda, en els cossis esquerdats o en oxidades i reciclades llaunes amb flors a l’entrada de les cases m\u00e9s humils. Una constant de la humanitat. Tamb\u00e9 en aquesta mena de palanganes atape\u00efdes de plantes variades amb bon gust que l’Ajuntament posa, per exemple, davant de la Pedrera o per impedir el pas amablement; per exemple, a la pla\u00e7a Letamendi.)<\/span><\/p>\n En aquest altre, que parla de la dimensi\u00f3 del temps que atorga la jardineria, tamb\u00e9 hi ha un una amb tend\u00e8ncia inclusiva.<\/span><\/p>\n “Cuando se practica la jardiner\u00eda, una deja de estar atrapada en el aqu\u00ed y el ahora; piensas en el ayer, y en el ma\u00f1ana, piensas en c\u00f3mo se dio esto o aquello el a\u00f1o pasado, forjas tus esperanzas y tus planes para el a\u00f1o siguiente”.<\/span><\/em><\/p>\n Constatar que els una anaven desapareixent substitu\u00efts per uno em va omplir de neguit i desconsol. Passem, per\u00f2, als sis cap\u00edtols.<\/span><\/p>\n Al primer, l’excusa perfecta \u00e9s Virginia Woolf<\/strong> i no tan sols com a jardinera rasa \u00abcon tierra como chocolate debajo de las u\u00f1as<\/em>\u00bb en imatge feli\u00e7 extreta dels diaris de Woolf sin\u00f3 com autora. Li dona peu, per exemple, a parlar de pintors que \u2014jardiners o no\u2014 van pintar flors i jardins: Renoir<\/strong>, Matisse<\/strong>, Klee<\/strong>… i, per descomptat, Monet<\/strong>.<\/span><\/p>\n Daphne du Maurier<\/strong> i Rebeca<\/strong> s\u00f3n el ressort que no tan sols li permet dir que quan Rebeca entra al sinistre jard\u00ed de Manderly<\/em> ja sabem qu\u00e8 li espera, sin\u00f3 que la impulsa a parlar de flors i jardins com a personatges. La literatura \u2014com peri\u00f2dicament l’aigua el jard\u00ed egipci de Lively\u2014 l’inunda: hi parla de literatura jardineril per\u00f2 tamb\u00e9 de moltes novel.listes amb jardins. Elizabeth Bowen<\/strong>, Frances Hodgson Burnett<\/strong>, Carol Shields<\/strong>, Edith Nesbit<\/strong>, Philippa Pearce<\/strong>, Elizabeth von Armin<\/strong>, Karel\u00a0 XXX<\/strong>… De com qualsevol llibre infantil, si \u00e9s bo, \u00e9s tamb\u00e9 per a grans. De la mateixa manera que Vida en el jard\u00edn \u00e9s apte i recomanable per a tots els p\u00fablics.<\/span><\/p>\n El tercer s’emmiralla en Vita Sackville-Wes<\/strong>t i el fastu\u00f3s jard\u00ed de Sissinghurst<\/em> que compartia amb el marit. Un matrimoni ben avingut: Sackville-West<\/strong> es dedicava a la plantaci\u00f3 i Harold<\/strong> al paisatgisme dur. (La manera que els matrimonis es reparteixen tasques i prefer\u00e8ncies li fa exclamar que la jardineria conjugal constitueix una mat\u00e8ria independent de per se.) Aix\u00f2 la porta al disseny de jardins, per\u00f2 tamb\u00e9 a erudites disquisicions sobre les tulipes. Saber que el s\u00edmbol nacional d’Holanda procedeix d’\u00c0sia Central i Turquia, a m\u00e9s d’una lli\u00e7\u00f3 de maneres, hauria de fer-nos veure la bondat de les migracions. \u00c9s l’apartat amb m\u00e9s fragments literaris: de Jane Austen<\/strong> a Tom Stoppard<\/strong>. Hi treu el nas la gran jardinera Gertrude Jekyll<\/strong>.<\/span><\/p>\n El quart s’enceta amb Willa Cather<\/strong>, la pionera. S’hi canta el jard\u00ed a gran escala, transformador de la naturalesa, d’uns llocs que encara no eren pa\u00eds, que eren terra, terrossos de terra. Insisteix a embrutar-se les mans i els beneficis que aix\u00f2 t\u00e9 per la salut. Parla de les estantisses l\u00ednies entre el dins i el fora del jard\u00ed, de la proced\u00e8ncia i l’escapisme de les plantes, que no coneixen fronteres. Una altra lli\u00e7\u00f3 sobre migracions. I de l’ordre i la cond\u00edcia que imposa en un trosset de m\u00f3n qui t\u00e9 cura d’un jard\u00ed, per \u00ednfim que sigui. (Com alguna ressenyadora pret\u00e9n, \u00a1ai lassa!, amb els seus articles.)<\/span><\/p>\n Al cinqu\u00e8, Nancy Mitford<\/strong> (encara hi ha classes) li serveix per mostrar el paral.lelisme que hi ha entre el classisme que es pot imposar a trav\u00e9s de la llengua i el dels jardins, i aix\u00f2 la duu a sociologia de la bona.<\/span><\/p>\n Al sis\u00e8 usa Beatrix Potter<\/strong> per comen\u00e7ar a distingir entre camp i ciutat. Rememora les sanguin\u00e0ries guerres del segle xx, la necessitat d’aliments subseg\u00fcent i com es van haver d’habilitar jardins i altres espais per produir vegetals meng\u00edvols, i com aix\u00f2 va configurar barris, pobles i ciutats brit\u00e0niques i la passi\u00f3 per la caseta i l’hortet. \u00c9s a dir, urbanisme i geografia.<\/span><\/p>\n Els temes, autores i autors, llibres i jardins de Lively s\u00f3n tan escapistes com les plantes i envaeixen cap\u00edtols o s’empelten en un i altre sense soluci\u00f3 de continu\u00eftat. Un classista leitmotiv els recorre tots: l’elegant i refinat menyspreu d’una jardinera de com a m\u00ednim tercera generaci\u00f3 \u2014sempre per via materna\u2014 per qui no remena la terra i no se n’embruta les mans (com Rudyard Ripling<\/strong> o Marcel Proust<\/strong>, i els llibres se’n ressenten). A von Armin<\/strong> la salva perqu\u00e8 les convencions socials li ho impedien i havia de cavar d’amagat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 La preciosa i f\u00e8rtil tapa (les flors s\u00f3n de la il.lustradora Katie Scott) i el t\u00edtol del llibre de Penelope Lively (busquin els sin\u00f2nims del seu cognom, busquin-los…) em van impel.lir a regalar-lo a una jardinera.<\/p>\n","protected":false},"author":59,"featured_media":35877,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-67229","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n![\"Eulalia](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/Eulalia_Lledoarticulo.jpg\")
<\/span><\/p>\n