Escoltar-les \u00e9s atrevir-se a mirar l’immens drama hum\u00e0 que s’est\u00e0 vivint en la davantera sud estatunidenca i recon\u00e8ixer com les migracions ens posen per davant el repte de transformar el sistema. Un repte que no \u00e9s simple, per\u00f2 \u00e9s radicalment necessari.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Al final de l’entrevista que vam tenir amb Xiomara Zelaya <\/strong>i Whitney Godoy<\/strong>, de visita a Espanya per a oferir una confer\u00e8ncia a la Casa Encesa de la m\u00e0 de La Asociaci\u00f3n de Mujeres\u00a0 de Guatemala, els preguntem pel risc de documentar i difondre la situaci\u00f3 que viu el seu pa\u00eds, Hondures, sent dones i joves. “El risc \u00e9s la nostra vida, per\u00f2 no hi ha una altra opci\u00f3 que moure’s, quedar-se quieta tamb\u00e9 \u00e9s morir”.<\/span><\/p>\n Aix\u00f2 els hi passa a les persones que migren. Volen viure, no \u00e9s que vulguin deixar el seu pa\u00eds \u2013un projecte l\u00edcit d’altra banda-, \u00e9s que no tenen m\u00e9s opcions: tenen gana, por i el fort desig de trobar un futur per a si i per als seus \u00e9ssers m\u00e9s volguts.<\/span><\/p>\n <\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0\u00a0Moments de l’entrevista, a l’esquerra\u00a0<\/span>Whitney Godoy<\/strong>\u00a0i a la dreta\u00a0<\/span>Xiomara Zelaya<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Hondures va sofrir un cop d’estat el 2009, “un punt de fallida”, com el defineix Xiomara Zelaya, qui somia amb el restabliment de la democr\u00e0cia al seu pa\u00eds i lluita perqu\u00e8 aix\u00ed sigui, “sense viol\u00e8ncia”. A partir d’aquest fet va comen\u00e7ar una “crisi institucional” i sorgeix una “estructura que s’entronitza en el poder, que comen\u00e7a a construir des de les elits, tot un sistema depredador i corrupte, de drenatge dels recursos de les institucions cap a interessos particulars i actes delictius”.<\/span><\/p>\n Aquest proc\u00e9s, constru\u00eft no nom\u00e9s des d’estructures nacionals, sin\u00f3 tamb\u00e9 internacionals, que patrocinen i recolzen fraus electorals (el 2013 i 2017) aix\u00ed com el saqueig de recursos mitjan\u00e7ant empreses multinacionals, va fer emergir un “estat de repressi\u00f3” a Hondures, “que s’acarnissa amb la gent que protesta per les privatitzacions i la p\u00e8rdua de drets, que utilitza la viol\u00e8ncia, no nom\u00e9s de g\u00e8nere, sin\u00f3 contra qui defensa els territoris, ind\u00edgenes, que s\u00f3n qui principalment estan lluitant pels nostres territoris, defensant-los de projectes extractivistas”. Xiomara Zelaya aporta un exemple: l’any 2009, 27 dies abans de lliurar el poder, el Govern va concedir 150 \u00e0rees protegides i de conques hidrol\u00f2giques, de manera \u00abexpressa\u00bb i amb permisos mediambientals, a empreses que busquen el lucre.<\/span><\/p>\n “Som un territori d’experiment per a noves formes de colonitzaci\u00f3 d’Am\u00e8rica Llatina”, assegura l’hondurenya, destacant l’estat d’indefensi\u00f3 i persecuci\u00f3 que viuen les poblacions i que explica que les peticions d’asil hagin augmentat un 5000 per cent. I al capdavant, “pol\u00edtiques migrat\u00f2ries inhumanes i degradatorias”, encap\u00e7alades pels Estats Units.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Imatge de la caravana. Fotografia de Whitney Godoy<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n “\u00c9s impossible que la gent no se’n vagi d’Hondures, no existeix aquesta opci\u00f3”, precisa Whitney Godoy<\/strong>, periodista de recerca, especialitzada en fotoperiodisme, que el 2018 va cobrir la caravana de migrants de principi a fi. “Cada dia 400 persones surten del pa\u00eds cap als EUA i tamb\u00e9 Europa. Cada 16 hores mor una dona a Hondures. El Parlament va aprovar mesures que pretenien privatitzar serveis d’educaci\u00f3 i salut p\u00fablica en un pa\u00eds on el 68% de la poblaci\u00f3 viu en situaci\u00f3 de pobresa i milions en pobresa extrema. La gent no t\u00e9 treball”, argumenta. “En la caravana, menjaven m\u00e9s vegades que dins del pa\u00eds, per l’ajuda que donaven organitzacions i persones al seu pas. Veure aix\u00f2 \u00e9s molt dur.”<\/span><\/p>\n “Les dones sofreixen violacions, trata, estan exposades a ser venudes, s\u00f3n el focus de grups delictius com els zeta, els lleven les seves filles i els seus fills, les maten”<\/span><\/p>\n Durant la caravana, la jove periodista va veure desapar\u00e8ixer a m\u00e9s de 100 persones, especialment en una zona de M\u00e8xic coneguda com “el cementiri dels migrants”, on desapareixen milers de persones cada any, per\u00f2 ning\u00fa diu res. “Ni el Govern de M\u00e8xic hi est\u00e0 interessat, ni el d’Hondures. La majoria s\u00f3n nens i nenes.”<\/span><\/p>\n “Les dones sofreixen violacions, tr\u00e0fic, estan exposades a ser venudes, s\u00f3n el focus de grups delictius com els zeta, s’en porten la canalla, les maten”, relata Whitney Godoy, qui actualment treballa en la realitzaci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula “Berta s\u00f3c jo<\/em>” que s’estrenar\u00e0 a finals de 2019.<\/span><\/p>\n S\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies de les inhumanes pol\u00edtiques migrat\u00f2ries que s’han anat imposant a tot el m\u00f3n. Tal com la Uni\u00f3 Europea ha fet amb Turquia i Espanya intenta fer amb el Marroc i Alg\u00e8ria, Washington exigeix a M\u00e8xic i Guatemala que acceptin convertir-se en “tercers pa\u00efsos segurs”: una categoria jur\u00eddica que implica que els Estats Units pugui retornar a aquests pa\u00efsos a sol\u00b7licitants d’asil que per a arribar al seu territori hagin passat per ells. Es tracta d’un proc\u00e9s d’externalitzaci\u00f3 de fronteres. El Govern de Guatemala ja l’ha fet, encara que el contingut i l’abast de l’acord signat amb els Estats Units es mant\u00e9 en secret.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, M\u00e8xic i Guatemala estan lluny de ser pa\u00efsos segurs per als seus propis nacionals ja que, al costat d’Hondures i El Salvador, conformen una de les zones m\u00e9s perilloses del m\u00f3n “en temps de pau”.<\/span><\/p>\n Whitney Godoy va perdre la por. “Viu esperant que en qualsevol moment pugui morir. Per\u00f2 nom\u00e9s tinc l’opci\u00f3 de continuar denunciant i, quanta m\u00e9s difusi\u00f3 hi hagi, millor”. \u00c9s, d’alguna manera, la seva defensa enfront d’estructures de poder que tracten d’imposar les seves normes, especialment a les dones.<\/span><\/p>\n “Criminalitzen l’acci\u00f3 dels joves, els ambientalistes i les dones”, explica Xiomara Zelaya, conscient que cal assumir riscos. “\u00c9s important la participaci\u00f3 de les dones”, diu ressaltant la lluita de Berta C\u00e0ceres<\/strong> o de Mirian Murillo<\/strong>. “S\u00f3n molts els riscos, per\u00f2 m\u00e9s els desitjos d’aconseguir canvis a Hondures”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0Fotos: AmecoPress i cedides per AMG<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0Mercedes Hern\u00e1ndez, presidenta de l’AMG durant la confer\u00e8ncia a La Casa Encendida Escoltar-les \u00e9s atrevir-se a mirar l’immens drama hum\u00e0 que s’est\u00e0 vivint en la davantera sud estatunidenca i recon\u00e8ixer com les migracions ens posen per davant el repte […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":35843,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26591],"tags":[49283,49305],"class_list":["post-67197","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-violencia-destat","tag-amecopress-2","tag-gloria-lopez-3"],"yoast_head":"\n![\"entrevista](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/entrevista_Ameco.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"fotografia](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/fotografia_ameco.jpg\")
<\/p>\n