\u00a0<\/p>\n
\u201cCreuen el desert i es lliuren als policies; \u00e9s com una rendici\u00f3 a temps\u201d, lamentava l\u2019escriptora Valeria Liuselli a Barcelona. En diuen \u2018crisi migrat\u00f2ria\u2019 per\u00f2 \u201cning\u00fa es posa d\u2019acord sobre res\u201d. Cal \u201cconnectar l\u2019estad\u00edstica amb el rerefons\u201d, explicar \u201cla barb\u00e0rie als pa\u00efsos d\u2019on provenen\u201d i sobretot, \u201cperiodistes i escriptores hem de registrar-ho en\u00a0 l”imaginari col\u00b7lectiu\u201d.<\/span>\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Valeria Luiselli<\/span><\/strong> \u00e9s doctora en Literatura Comparada per Columbia (Universitat de Nova York) i de Filosofia per la UNAM (Universitat Nacional Aut\u00f2noma de M\u00e8xic); escriu en diferents mitjans i ha publicat 5 llibres en castell\u00e0. L\u2019\u00faltim, Desierto Sonoro<\/em>, que va tenir una gestaci\u00f3 llarga i complicada, el va presentar al\u00a0<\/span><\/span>CCCB\u00a0<\/a><\/span>(Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona) el 17 de setembre; el va aparcar i primer va escriure un assaig sobre la canalla que emigra als Estats Units, a partir de la seva experi\u00e8ncia i del seu voluntariat com a traductora seva a Nova York.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Cosmopolita de pare diplom\u00e0tic i mare zapatista<\/span><\/strong><\/p>\n L\u2019escriptora, va sortir de M\u00e8xic als 2 anys i, per les tasques diplom\u00e0tiques del seu pare, va viure a Costa Rica, Corea del Sud i Sud-\u00e0frica. All\u00e0 hi va arribar el 1994 just quan Nelson Mandela<\/strong> havia guanyat la presid\u00e8ncia. \u201cAra \u00e9s diferent\u201d, explicava. La seva mare s\u2019havia unit al moviment zapatista i es va quedar a M\u00e8xic.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Jordi Nopca i Valeria Luiselli en el di\u00e0leg del CCCB a Barcelona<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El 2014 Luiselli va deixar d\u2019escriure una novel\u00b7la sobre la seva infantesa en aquesta nova Sud-\u00e0frica \u201cperqu\u00e8 no m\u2019empaqueto al buit\u201d deia al CCCB i \u201cvaig comen\u00e7ar a prendre notes sobre l\u2019anunci de l\u2019arribada de 60.000 nens i nenes (mexicans i centreamericans) a la recerca de les seves fam\u00edlies o d\u2019ajuda\u201d als Estats Units, \u201cun pa\u00eds desbordat institucionalment\u201d, afirmava. \u201cGaireb\u00e9 tot est\u00e0 abandonat, excepte les \u2018terribles\u2019 esgl\u00e9sies\u201d… a Arkansas, Oklahoma, Nuevo M\u00e8xico, Arizona…<\/span><\/p>\n Aquell estiu del 2014 ella viatjava en cotxe amb la seva fam\u00edlia creuant el pa\u00eds des de Nova York, on viu, fins Arizona i tot el que estava veient la va fer \u201cpensar en els meus fills, en com pairien aquella historia\u201d. \u201cEn diuen crisi migrat\u00f2ria, \u00e0liens<\/em>, indocumentats, refugiats… Per\u00f2 el Congr\u00e9s est\u00e0 dividit, lamentava, la premsa ho ignora i la resultant, \u00e9s que \u201cning\u00fa es posa d\u2019acord sobre res\u201d. I cal \u201cconnectar l\u2019estad\u00edstica amb el rerefons, perqu\u00e8 nom\u00e9s sel\u2019s assenyala com a v\u00edctimes, deshumanitzades i desprovistes de dignitat\u201d, denunciava Luiselli.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Explicar la barb\u00e0rie dels pa\u00efsos d’on provenen<\/span><\/strong><\/p>\n I sobretot, deia, \u201ccal explicar la barb\u00e0rie dels pa\u00efsos d\u2019on provenen; \u00e9s una crisi que ja dura uns 5 o 6 anys\u201d, li va ressaltar a Jordi Nopca<\/strong>, periodista amb qui va mantenir el di\u00e0leg al CCCB, \u201cnosaltres, com a periodistes o escriptors, som testimonis de la hist\u00f2ria i de l’\u00e8poca\u201d i \u201chem de registrar-ho en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu\u201d. Dones, homes i menors \u201ccreuen el desert i es lliuren als policies: \u00e9s com una rendici\u00f3 a temps\u201d indicava. Cal \u201crepensar com la literatura s\u2019acosta a aquests temes, com ho va fer en el seu temps Mar\u00eda Zambrano<\/strong> en el seu exili\u201d va recordar, perqu\u00e8 \u201cnom\u00e9s els nens podran explicar aquesta hist\u00f2ria. Per aix\u00f2, jo dono classes de literatura creativa a la meva neboda\u201d explicava, \u201cperqu\u00e8 tinguin eines per articular la seva pr\u00f2pia historia\u201d.<\/span><\/p>\n En aquest viatge cap a Arizona, va prosseguir, \u201cels meus fills estaven encabronados<\/em> perqu\u00e8 no f\u00e8iem res en relaci\u00f3 a la diversi\u00f3 infantil\u201d. A Tungsten, va continuar, un poble miner de finals del segle XIX, \u201cara una ciutat fantasma\u201d que escenifica el seu passat, \u201camb una pr\u00e0ctica cultural ‘bizarra<\/em>‘ del Wild West<\/em>\u201d, la va portar a reflexions concloents. Va recordar algun dels diferents \u2018personatges\u2019 que all\u00e0 es fan servir per a aix\u00f2: un \u00e9s el tubercul\u00f3s \u2018Doc\u2019 Holliday<\/em><\/strong> (el seu actor treballa 6 mesos a Florida fent de Mickey Mouse<\/em><\/strong> perqu\u00e8 ha de guanyar-se la vida) per\u00f2 els altres dos personatges s\u00f3n \u2018el criminal mexic\u00e0\u2019<\/em> i \u2018el natiu americ\u00e0\u2019<\/em>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/em><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Genocidi dels nadius i sistem\u00e0tic empresonament<\/span><\/strong><\/p>\n Luiselli va afirmar que \u201cs\u2019ha esborrat una hist\u00f2ria o s\u2019intenta fer-ho\u201d i d\u2019aqu\u00ed li va sortir l\u2019impuls per la seva novel\u00b7la Desierto Sonoro<\/em>. Tenia \u201cla necessitat d\u2019explicar una hist\u00f2ria entre el genocidi de la poblaci\u00f3 nativa americana i la seva reclussi\u00f3 en reserves devastades\u201d i per un altra banda, \u201cel sistem\u00e0tic empresonament de les persones que demanen asil i acaven en un empresonament indefinit, perqu\u00e8 \u00e9s molt lucratiu com a ind\u00fastria privada\u201d.<\/span><\/p>\n Aleshores, esmentava l\u2019escriptora, \u201cno era tan greu l\u2019empresonament, per\u00f2 ja s\u2019apuntaven els m\u00e8todes\u201d. El gran canvi ara \u00e9s que \u201cl\u2019Administraci\u00f3 Trump, s\u2019est\u00e0 lucrant\u201d perqu\u00e8 \u201cha explotat el potencial dels centres de detenci\u00f3 privats: un 75% de les presons de migrants s\u00f3n un negoci privat i es guanya m\u00e9s per un cos de nen o nena que amb un adult\u201d, va denunciar en una entrevista<\/span><\/span>\u00a0televisiva<\/a><\/span>,\u00a0<\/span>\u201cn\u2019hi ha m\u00e9s de 14.000 ara\u201d, afirmava \u201ci el Tribunal Suprem ho ha avalat\u201d.<\/span><\/p>\n El mur d\u2019Arizona deia, ja es deia el mur d\u2019Obama<\/em>, encara que va comen\u00e7ar amb Clinton.<\/strong> Perqu\u00e8, explicava, \u201cno hi ha moltes difer\u00e8ncies entre dem\u00f2crates i republicans: les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries despr\u00e9s dels \u2018atemptats del 9\/11\u2019<\/em> s\u2019emmarquen en l\u2019\u00e0mbit de la Seguretat Nacional i van passar de ser un tema del Tresor (Economia) a estar sota el paraiguas del Homeland Security\u201d<\/em>. Nom\u00e9s hi ha dos camins per actuar indicava: \u201cEl congr\u00e9s, amb la Llei dels Dreamers<\/em>, que protegeix de moment, els menors arribats fa anys\u201d i les accions del president, que no passen per les c\u00e0meres i tenen \u201cabsoluta impunitat, com la separaci\u00f3 de les fam\u00edlies. Aquest govern, indicava, s\u2019est\u00e0 movent en aquests petits canvis t\u00e8cnics, que han agreujat la situaci\u00f3\u201d.<\/em><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Menors en un llimb constitucional des de 2015<\/span><\/strong><\/p>\n \u201cJo vaig tornar a Nova York, explicava al CCCB i em vaig involucrar com a traductora volunt\u00e0ria en la Cort d\u2019Immigraci\u00f3 per ajudar a demanar un advocat i papers perqu\u00e8 ja amb Obama<\/strong> el termini s’havia redu\u00eft d’1 any a 21 dies\u201d. All\u00e0, a la Cort \u201cels preguntava, a trav\u00e9s de 40 q\u00fcestions, per qu\u00e8 van venir, els motius per fugir, la seva perp\u00e8tua amena\u00e7a de mort, o l\u2019haver de involucrar-se amb les bandes… confirmar, en definitiva, deia, si realment fugen d\u2019un m\u00f3n hostil i comprovar que la seva por i temor \u00e9s cre\u00efble\u201d. Des del 2015, va mantenir: \u201cels menors estan en un limbe constitucional i segueixen esperant la decisi\u00f3 de la Cort\u201d. De manera que qualsevol altre menor que arriba \u201cha de sumar-se als que ja hi s\u00f3n, i no \u00e9s una situaci\u00f3 f\u00e0cil perqu\u00e8 Estats Units \u00e9s un pa\u00eds racista i xen\u00f2fob\u201d, va denunciar.<\/span><\/p>\n Luiselli seguia escrivint <\/span>Desierto Sonoro<\/em> \u201cper testimoniar la meva pr\u00f2pia r\u00e0bia pol\u00edtica, per\u00f2 vaig sentir que no ho denunciava com calia, ni tampoc podia utilitzar la novel\u00b7la pel meu <\/span>encabronamiento<\/em>\u201d. De manera que l\u2019escriptora va tornar a realitzar un gir en la seva activitat creativa i \u201cvaig comen\u00e7ar <\/span>Los ni\u00f1os perdidos<\/em>. <\/span>Un ensayo en 40 preguntas<\/span><\/em>. I \u201cdespr\u00e9s vaig repassar la novel\u00b7la (<\/span>Desierto Sonoro<\/em>) per la lli\u00e7\u00f3 de vida que hi ha: tot no pot ser nom\u00e9s pol\u00edtica\u201d, va afirmar.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n A dalt, l’assaig Los ni\u00f1os perdidos<\/em><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Responsabilitat de la pol\u00edtica nord-americana a l\u2019istme<\/span><\/strong><\/p>\n Era com \u201cla meva resposta per saber com fer una den\u00fancia pol\u00edtica en una trama ficcional i quan encara passa aquesta viol\u00e8ncia pol\u00edtica\u201d, explicava, perqu\u00e8 \u201chi ha hagut llibres que s\u2019han ocupat de la migraci\u00f3 o el despla\u00e7ament\u201d com una mena de \u201cfrases com ecos\u201d. Per\u00f2 \u201cl\u2019elegia dels nens perduts, va afirmar, \u00e9s una gran \u00e8pica de la migraci\u00f3. Avui \u00e9s un consum notici\u00f3s\u201d, per\u00f2 \u201cen uns anys ser\u00e0 una hist\u00f2ria, que ve d\u2019una r\u00e0bia i d\u2019una postura pol\u00edtica\u201d.<\/span><\/p>\n El seu interlocutor Nopca va fer una autocr\u00edtica professional i Luiselli li va contestar que \u201cel problema no \u00e9s nom\u00e9s dels periodistes, sin\u00f3 de l\u2019espai on poden publicar\u201d \u00e9s a dir, de les empreses, que nom\u00e9s entenen d\u2019audi\u00e8ncies i beneficis. \u201cAmb m\u00e9s sang i m\u00e9s xoc, mes espai centra\u201d aconsegueixen; en canvi \u201cla reflexi\u00f3 i escolta atenta t\u00e9 menys espai\u201d, argumentava l’escriptora. \u201cMostrar el tren anomenat La Bestia<\/em><\/strong> (que creua M\u00e8xic i en el trajecte 8 de cada 10 dones s\u00f3n violades), \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que indicar els motius per que fugen, prosseguia. \u201cFalta mem\u00f2ria hist\u00f3rica\u201d, i tamb\u00e9 s\u2019han de \u201crecordar les pol\u00edtiques practicades pels Estats Units a Am\u00e8rica Central\u201d durant moltes d\u00e9cades.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Las \u2018maras\u2019,<\/span> <\/strong>ex\u00e8rcit transnacional de criminals<\/span><\/strong><\/p>\n Luiselli va posar com a exemple la guerra d\u2019El Salvador de la qual va fugir una part de la poblaci\u00f3 als Estats Units i despr\u00e9s deportats des de Los Angeles com \u201cla Mara Salvatrucha i la MS 13<\/strong>, van tornar com un \u2018ex\u00e8rcit transnacional de criminals<\/em>\u201d, per tant, s\u2019ha d\u2019 exigir una \u201cresponsabilitat hist\u00f2rica en aquest corredor migratori\u201d, es a dir, \u201cla responsabilitat compartida\u201d. Aix\u00f2 vol dir que el bon periodisme ha de connectar l\u2019estad\u00edstica amb el rerefons, com l\u2019escriptora havia esmentat pr\u00e8viament i, sobretot, reflectir el context dels pa\u00efsos dels que fugen, les causes de la seva fugida i exigir el repartiment les c\u00e0rregues.<\/span><\/p>\n Precisament, aquests dies, en una roda de premsa a la seu de\u00a0<\/span><\/span>Casa Am\u00e8rica<\/a>\u00a0<\/span>de Catalunya,\u00a0<\/span>analistes de Seguretat Internacional i periodistes de la regi\u00f3, assenyalaven la viol\u00e8ncia d\u2019aquestes maras <\/em>com la causa principal de l\u2019exili de milers de persones d\u2019Hondures, El Salvador i Guatemala, l\u2019anomenat \u2018triangle nord centreameric\u00e0,\u2019<\/em> que han incrementat les peticions d\u2019asil, tamb\u00e9 a Barcelona. En el mateix acte, Gisela Card\u00fas<\/strong>, advocada de la CCAR (Comissi\u00f3 Catalana d’Ajuda al Refugiat), lamentava la denegaci\u00f3 sistem\u00e0tica d\u2019aquestes sol\u00b7licituds per part de l\u2019estat espanyol.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’ escriptora mexicana Valeria Luiselli_ foto CCCB<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Mexicana conversa de potent llinatge matriarcal<\/span><\/strong><\/p>\n Valeria Luiselli en una entrevista el febrer a<\/span><\/span>\u00a0<\/span>The New York Times<\/em><\/a>,\u00a0<\/span><\/em>explicava que provenia d\u2019un \u201cllinatge matriarcal, que sempre ha participat molt en la pol\u00edtica i la societat\u201d i va esmentar a la seva \u00e0via, que va treballar tamb\u00e9 amb les comunitats ind\u00edgenes de l\u2019estat mexica de Puebla. Per aix\u00f2 \u201cvaig decidir que havia de tornar a M\u00e8xic i convertir-me en mexicana\u201d. I aix\u00ed ho va fer als 19 anys. Es va inscriure en la UNAM per estudiar Filosofia i \u00e9s quan va comen\u00e7ar a escriure.<\/span><\/p>\n![\"ValeriaLuiselli](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/ValeriaLuiselli_2_LidiaVilalta.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"ValeriaLuiselli](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/ValeriaLuiselli_3_LidiaVilalta.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"ValeriaLuiselli](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/ValeriaLuiselli_4_LidiaVIlalta.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"ValeriaLuiselli5](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/ValeriaLuiselli5_CCCB.jpg\")
<\/span><\/p>\n
![\"CCCB](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/CCCB_feminismes.jpg\")
<\/span><\/p>\n