\u00a0<\/p>\n
Denunciar la \u2018miopia europea\u2019 sobre les resist\u00e8ncies contra la colonitzaci\u00f3, descobrir les hist\u00f2ries que van encobrir \u2018els organitzadors de l\u2019oblit\u2019 de la guerra civil espanyola, o desvetllar les \u2018estructures hegem\u00f2niques\u2019 que amaga el cinema.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n S\u00f3n els enfocaments de 3 cineastes que han explicat els seus treballs a Barcelona: Filipa C\u00e9sar, Helena Taberna i Lucrecia Martel.<\/span><\/p>\n Una confer\u00e8ncia a partir d\u2019imatges fragmentades (Arxiu Irrellevant<\/em>), al CCCB (Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona) i la projecci\u00f3 amb debat posterior de Spell Reel<\/em> (2017) a la Filmoteca, mostren el treball de rescat que l\u2019artista i cineasta portuguesa, Filipa C\u00e9sar<\/strong>, ha realitzat amb l\u2019arxiu f\u00edlmic anal\u00f2gic de l\u2019Institut Nacional de Cinema de Guinea Bissau (INCA -Institut Nacional de Cinema e Audiovisual<\/em>), pr\u00e0cticament abandonat i parcialment destru\u00eft. Ho ha digitalitzat en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Arsenal-Institute for Film and Video Art<\/a><\/em> de Berl\u00edn i ho aprofita per fer activisme i denunciar la \u201cmiopia europea sobre les resist\u00e8ncies contra la colonitzaci\u00f3\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Filipa C\u00e9sar amb Pablo La Parra en el debat del CCCB<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Africans becats per l’Institut de Cinema cub\u00e0 als 60s<\/span><\/strong><\/p>\n \u2018La lluita encara no ha acabat\u2019<\/em> (Luta ca cava inda<\/em>, en la llengua criolla de Bissau) \u00e9s el nom del projecte amb el qual Filipa C\u00e9sar ha posat al descobert la visi\u00f3 revolucion\u00e0ria i pedag\u00f2gica que la imatge va tenir per al l\u00edder Am\u00edlcar Cabral<\/strong>, perqu\u00e8 en la guerra d\u2019alliberament (1963-1974) contra els portuguesos, les i els rebels, a m\u00e9s d\u2019empunyar armes, carregaven c\u00e0meres per poder explicar amb posterioritat la lluita anticolonial i la hist\u00f2ria de Bissau, que encara no t\u00e9 un Museu d\u2019Hist\u00f2ria on recollir aquesta Mem\u00f2ria. <\/span><\/p>\n El 1967, explicava C\u00e9sar, i amb l\u2019objectiu d\u2019aprendre a realitzar \u2018cinema militant\u2019, dels 25 estudiants de Guinea Bissau i Guinea Conakry becats per Cuba, dos d\u2019ells, Flora Gomes <\/strong>i Santiago \u00c1lvarez<\/strong> van estudiar a l\u2019Institut de Cinema cub\u00e0 de l\u2019Havana. En un altre grup que va viatjar a l\u2019illa el 1971, hi anava una altra tanda d\u2019aprenents a cineasta: Teresa Cabral <\/strong>i Josefina Castro.<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Am\u00edlcar Cabral, poeta, enginyer agr\u00f2nom i educador<\/span><\/strong><\/p>\n Aquell 1967, recordava la cineasta portuguesa, hi havia 30 grups \u00e8tnics a Bissau i Am\u00edlcar Cabral, que era poeta a m\u00e9s d\u2019enginyer agr\u00f2nom, creava escoles a la selva durant la guerra perqu\u00e8 les i els \u2018camarades professors\u2019 \u201cacabessin amb la ignor\u00e0ncia a trav\u00e9s de l\u2019educaci\u00f3\u201d. Nom\u00e9s aix\u00ed, mantenia Cabral \u201cels homes i les dones perdran la por i s\u2019alliberaran de la ignorancia\u201d.<\/span><\/p>\n Filipa C\u00e9sar va entrar en contacte amb aquest arxiu Audiovisual de Bissau el 2011 i m\u00e9s tard amb Flora Gomes. El 2015 coneix a Par\u00eds a la fot\u00f2grafa Anita Fern\u00e1ndez<\/strong> i a Berl\u00edn, amb el primer periodista de Bissau que va viatjar a l\u2019URSS i a Angola, va treballar amb Cabral i va ser un altre dels documentalistes de la guerra i dels governs socialistes posteriors: Sana na N\u2019Hada.<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Filipa C\u00e9sar_Foto Centre Cultura Contempor\u00e0nia BCN<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Al documental Spell Reel<\/em>, en qu\u00e8 C\u00e9sar contraposa imatges hist\u00f2riques amb les reals, es veu i se sent a N\u2019Hada explicar-li com era \u2018el teatre de la guerra\u2019 i li mostra la Caserna Bemberen, la seu de aleshores del PAIGC <\/a>(Partido Africano para a Independ\u00eancia da Guin\u00e9 e Cabo Verde<\/em>)\u00a0, el moviment que va organitzar la lluita per la independ\u00e8ncia. \u201cAqu\u00ed jo filmava i en l\u2019altra dirig\u00eda\u201d li deia Sana na N\u2019Hada en la pel\u00b7l\u00edcula que, a m\u00e9s, ressalta que \u201cla mort tamb\u00e9 estava a prop dels cineastes\u201d doncs treballavem \u201csota les ombres de la guerra\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El colonialisme i l\u2019esclavitud encara segueixen operant<\/span><\/strong><\/p>\n Un dels objectius del projecte \u2018La lluita encara no ha acabat\u2019<\/em>, \u00e9s mostrar que \u201cel colonialisme i l\u2019esclavitud no s\u00f3n del passat, sin\u00f3 que encara segueixen operant\u201d. Per aix\u00f2 \u201ccal recon\u00e8ixer-ho\u201d mant\u00e9 l\u2019artista i per aix\u00f2, C\u00e9sar \u201crecupera la import\u00e0ncia dels Moviments d\u2019Alliberament pel canvi substancial que van suposar per a les independ\u00e8ncies africanes\u201d. I per aix\u00f3 ella lluita per la seva difusi\u00f3. No nom\u00e9s a Europa<\/a>, \u00a0sin\u00f3 tamb\u00e9 a l\u2019\u00c0frica, perqu\u00e8 es conegui la seva hist\u00f2ria i s\u2019analitzi despr\u00e9s. <\/span><\/p>\n Els europeus han de saber que \u201cel repartiment del past\u00eds colonial i l\u2019ocupaci\u00f3 d\u2019\u00c0frica es va fer sense africans, a la Confer\u00e8ncia de Berl\u00edn<\/a> (al novembre de 1984 i va durar fins al febrer de 1885)\u201d,<\/span><\/span>\u00a0recordava a Barcelona. La van convocar, les pot\u00e8ncies colonials de Fran\u00e7a i Gran Bretanya i la va organitzar el canceller alemany Otto von Bismarck.<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Sequ\u00e8ncia de l’archiu hist\u00f2ric amb dones de Guinea Bissau a Spell Reel<\/em><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per a Filipa C\u00e9sar, \u201cel cinema ha de ser radical i crear coneixement\u201d i ser com una \u201cassemblea per reflexionar sobre les condicions del present\u201d. Aix\u00f2 \u00e9s el que va passar a Bissau, a les localitats de Bo\u00e9, Beli, Lor\u00e9s, Bafat\u00e1, Cacine, Cacheu i Cat\u00edo, com es veu en el documental Spell Reel<\/em>. En ell les dones supervivents de la guerra comentaven la seva experi\u00e8ncia viscuda a partir d\u2019alguns aspectes de la filmaci\u00f3. \u00c9s una ocasi\u00f3 perfecta \u201cper q\u00fcestionar la neutralitat de la hist\u00f2ria i teixir relacions entre les lluites del passat i les del present\u201d. Aix\u00ed s\u2019anunciava en la confer\u00e8ncia del CCCB: Arxius rebel\u00b7lats. <\/em><\/span>Treballar amb imatges supervivents<\/span><\/em>, organitzat per l\u2019Institut d\u2019Humanitats de Barcelona. <\/span>I aix\u00ed mateix ha estat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, fonamental en la Santa Croada<\/em><\/span><\/strong><\/p>\n Una altra mem\u00f2ria que ens han segrestat \u00e9s la de \u201cla guerra civil espanyola, sobre la qual diuen que hi ha moltes pel\u00b7l\u00edcules i no \u00e9s veritat\u201d, afirmava la cineasta navarresa Helena Taberna <\/strong><\/a>\u00a0tamb\u00e9 a la Filmoteca de Catalunya, on va presentar la seva pel\u00b7l\u00edcula La buena nueva<\/em><\/a> (2008). Un film que neix de les mem\u00f2ries de Marino Ayerra<\/strong>, un capell\u00e0 que arriba a Alsasua (Navarra), poc abans que acabi la guerra civil. La directora va afirmar que l\u2019ha \u201cenriquit amb \u2018llic\u00e8ncies personals\u2019 (fer-la a Alzania, mostrar el riu, crear la hist\u00f2ria d\u2019amor…) i especialment perqu\u00e8 \u201cels actors i figurants d\u2019Alsasua que ho van viure, van venir a Alzania per al rodatge\u201d i a m\u00e9s,\u201dla filla (del capell\u00e0) va recon\u00e8ixer al seu pare\u201d en la filmaci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Helena Taberna_ foto\u00a0<\/span>Euskadiko Filmategia<\/span>\u00a0\u00a0<\/em><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u201cLa Santa Croada<\/em> no hauria existit, sense l\u2019ajut de l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica\u201d, afirmava; sense ella, \u201ctampoc haurien guanyat la guerra\u201d els que es van aixecar contra la Rep\u00fablica. I com \u201cla literatura i el cinema serveixen per recuperar la mem\u00f2ria, perqu\u00e8 no nom\u00e9s volem comptar tombes\u201d va explicar Taberna, ella \u201cdescobreix les hist\u00f2ries que van encobrir \u2018els organitzadors de l’oblit\u2019 perqu\u00e8 vol \u201creflectir la revoluci\u00f3 interna de les i els perdedors de la guerra\u201d i aix\u00ed \u201cevitar que els matin una altra vegada amb l\u2019oblit\u201d.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de recordar \u201cels dos vessants que va tenir l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica: la de botx\u00ed<\/em> (amb el suport a la falange i als feixistes, com es veu en el film) i la de v\u00edctima<\/em>, (perqu\u00e8 alguns capellans van ser assassinats)\u201d, la directora va assenyalar com a terrible que la Esgl\u00e9sia \u201cno hagu\u00e9s netejat el dolor i la pus de la guerra\u201d despr\u00e8s.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Imatge de la pel.licula Yoyes d’ Helena Taberna<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Restituir a la comunitat i la resist\u00e8ncia de les dones<\/span><\/strong><\/p>\n A la xerrada posterior, compartida amb Marta Selva<\/strong>, de Drac M\u00e0gic<\/em><\/a> , Helena Taberna explicava que La buena nueva<\/em> \u00e9s \u201cun acte de restituci\u00f3 de la comunitat\u201d i sobretot de la \u201cresist\u00e8ncia de les dones a l’ocupaci\u00f3\u201d, que es desconeix. La cineasta assenyalava que, \u201cles organitzacions de dones van acabar en l\u2019oblit quan va acabar la guerra\u201d i per aix\u00f2 cal recuperar les seves activitats i accions i, en aquest cas, \u201crescatar la cooperativa\u201d del film, \u201cperqu\u00e8 va existir\u201d.<\/span><\/p>\n La pel\u00b7l\u00edcula al final passa \u201cdel grotest a la solemnitat\u201d, en un acte de redempci\u00f3 del rector cap als homes assassinats devant de les dones amb espelmes a la foscor i sota la m\u00fasica de la Passi\u00f3 segons Sant Mateu (de la Simf\u00f2nica de Vars\u00f2via). Per\u00f2 Taberna no va deixar que aquesta seq\u00fc\u00e8ncia fos l\u2019\u00faltima, sin\u00f3 que el llargmetratge acaba a un tren, perqu\u00e8 \u201ccal respirar al final\u201d, va afirmar. La m\u00fasica, protagonista com el paisatje de la pel\u00b7l\u00edcula, \u00e9s d\u2019Angel Illarramendi<\/strong>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Sequ\u00e8ncia del film Extranjeras<\/em> d’Helena Taberna<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Fidelitat al feminisme, la consci\u00e8ncia basca i l’ofici del cinema<\/span><\/strong><\/p>\n Helena Taberna \u00e9s protagonista d\u2019una de les actuals retrospectives de la Filmoteca de Catalunya<\/a>, \u00a0impulsada per la Euskadiko Filmategia\u00a0<\/span><\/em><\/strong>(<\/span>Filmoteca Basca) perqu\u00e8 considera que la seva obra \u201cmant\u00e9 una fidelitat indestructible als principis feministes, a la consci\u00e8ncia basca i a l\u2019ofici del cinema\u201d. Amb la seva productora Lamia<\/strong><\/a>, la directora va iniciar el 2003 una l\u00ednia editorial de materials did\u00e0ctics f\u00edlmics i de g\u00e8nere i el 2006 va fundar amb altres directores de l\u2019estat, CIMA<\/strong>, <\/span>La Asociaci\u00f3n de Mujeres Cineasta y de los Medios Audiovisuales. <\/span><\/em><\/p>\n El cap de setmana, va presentar tres pel\u00b7l\u00edcules, per\u00f2 els seus 5 llargmetratges, a m\u00e9s de curts i documentals encara es poden tornar a veure des d\u2019aquest divendres 14 de Juny. Entre elles la seva \u00f2pera prima Yoyes<\/em> (2000) -pel\u00b7l\u00edcula de refer\u00e8ncia mundial sobre ETA- el documental Extranjeras<\/em> (2003) -una cr\u00f2nica de la vida quotidiana d\u2019unes migrants a Madrid- Nagore <\/em>(2010) – una investigaci\u00f3 sobre l\u2019assassinat d\u2019una jove a les festes de Sant Ferm\u00edn- i el seu \u00faltim film, <\/span>Acantilado<\/span><\/em>(2016), on explora el m\u00f3n de les destructives sectes.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La directora argentia Lucrecia Martel abans de la roda de premsa<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Hegemonia estructural de la classe mitjana blanca<\/span><\/strong><\/p>\n Vivim en una \u2018estructura hegem\u00f2nica de classe mitjana blanca\u2019 deia la directora de cinema Lucrecia Martel<\/strong>. <\/span>Aix\u00f2 es veu quan, \u201cper les nostres activitats, aquesta classe mitjana ens trobem pel m\u00f3n: ens assemblem bastant\u201d. <\/span>I \u00e9s que \u201chi ha un supremacia visual i una estructura hegem\u00f2nica; un domini des de fa temps\u201d. \u00c9s com una \u201cc\u00e0mera de reberberaci\u00f3 de les veus dels altres\u201d; \u201cRepetim moltes \u2018tonteras\u2019 de la televisi\u00f3\u201d, afirmava la premiada cineasta argentina.<\/span><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/2019_cine_F.CESAR_LidiaVilalta1.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/2019_Cine_FilipaCesar_CCCB.jpg\")
<\/strong><\/span><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/2019_cine_F.CESAR__LidiaVilalta2.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"HelenaTaberna](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/HelenaTaberna_EuskadikoFilmategia_-scaled.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/2019_cine_H.Taberna.Yoyes_.jpg\")
<\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/2019_cine_H.Taberna.Extranjeras.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/2019_cine_L.MARTEL.1_LidiaVilalta.jpg\")
<\/span><\/p>\n
![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/2019_cine_L.MARTEL2_LidiaVilalta.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/2019_Cine_Martel_SodEstiu.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/2019_cine_Martel_Zama.jpg\")
<\/span><\/p>\n