\u00a0\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n El mat\u00ed: not\u00edcies sobre l\u00edders o lidereses assassinades, v\u00edctimes d’atemptats o amenaces, milers de persones en situaci\u00f3 de despla\u00e7ament en zones allunyades de Bogot\u00e0.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Xifres alarmants de feminicidis o dones v\u00edctimes de viol\u00e8ncies; alts c\u00e0rrecs implicats en corrupci\u00f3, just\u00edcia que no arriba, una altra que arriba tard…i un president que no governa.<\/span><\/span><\/p>\n Surts de pressa i corrents en un dia qualsevol de dilluns a divendres per a l’estaci\u00f3 de Transmilenio (si tens cotxe compta amb la cua) i ja hi ha els venedors ambulants en plena acci\u00f3 de rebuscar (\u00e9s possible que el DANE ho denomini ocupaci\u00f3). Un home renta la seva roba en l’anomenat Eix ambiental amb l’aigua que simb\u00f2licament recorda al riu San Francisco, no importa que sigui bruta. Quan hi haur\u00e0 l’habitatge digne?<\/span><\/p>\n Un cop ets a l’estaci\u00f3 no hi pots entrar, hi ha moltes persones que busquen arribar a temps a la seva destinaci\u00f3 per\u00f2 dins no hi ha senyalitzaci\u00f3 i les dones i alguns homes corren d’aqu\u00ed cap enll\u00e0 amb un nen, una nena en bra\u00e7os preguntant on s’agafa aquesta o aquella ruta i per la porta (que no existeix), per on s’entra a l’estaci\u00f3 al bus, es cola un altre passatger.<\/span><\/p>\n L’espera del bus sembla interminable, passa un i no hi caps. Als 15 minuts o 20 en passa un altre en el qual tampoc hi pots pujar-hi. \u00c9s possible que ocorri en el tercer o seg\u00fcent i a empentes i una vegada dins quedes com un formatge premsat o una llauna de sardines amb passatgers amb grip, olors poc agradables i els abusadores que no falten fent tocaments a les dones, algunes de les quals arriben al final del trajecte amb la seva roba mullada i no precisament de suor. S’ ha ent\u00e8s, oi? Aix\u00f2 es diu “dret a una vida lliure de viol\u00e8ncies”.<\/span><\/p>\n D’alguna manera arribes al lloc de treball, de reuni\u00f3, d’estudi o el que sigui. Al migdia la majoria de les persones que treballen surten a esmorzar un “corrientazo” que pot ser molt casol\u00e0 i cura o un reescalfat de dos dies o, en el millor dels casos, porten el que col\u00b7loquialment diuen coca, i en el pitjor, no s’esmorza.<\/span><\/p>\n Arribes a casa a la nit, reculls rebuts, fas un crit perqu\u00e8 la xifra es passa del que has gastat, l’empresa d’internet i televisi\u00f3 ha pujat per\u00f2 no et responen el tel\u00e8fon, alg\u00fa s’ emmalalteix i arribar a urg\u00e8ncies sembla un camp de guerra. Disculpin, a aix\u00f2 li diuen Estat Social de Dret?<\/span><\/p>\n Ara el torn \u00e9s per als noticiaris de televisi\u00f3 sense context en la informaci\u00f3 ni diversitat de fonts…en fi, algun se salva. Ah! i que no falti la narco-tele-novel\u00b7la, i si de variar es tracta, llavors tocar\u00e0 veure les turques que porten al segle XVII o al retr\u00f2grad m\u00f3n \u00e0rab en la vida de les dones.<\/span><\/p>\n Sembla que nom\u00e9s veig les coses dolentes d’aquesta volguda Bogot\u00e0. No \u00e9s aix\u00f2, aquesta \u00e9s la capital pol\u00edtica de Col\u00f2mbia i en ple centre hi viu el Cap de l’Estat que en lloc de fer una al\u00b7locuci\u00f3 envia un v\u00eddeo per a referir-se a la ren\u00fancia d’un senyor fiscal que va aprofitar el moment, va pescar en riu remogut despr\u00e9s “de servir a la p\u00e0tria”…i se’n va anar. Tot el que calia veure i sentir. Per\u00f2 a m\u00e9s aquesta forma de dirigir-se al pa\u00eds, evitava que l’oposici\u00f3 respongu\u00e9s des dels mitjans. No importa, estem en democr\u00e0cia i igual ho van fer per les xarxes socials.<\/span><\/p>\n En un atzar\u00f3s dia no hi ha temps ni plata (si per a una minoria) per a anar al cinema, una exposici\u00f3, confer\u00e8ncia o un spa, \u00e9s a dir el dret a l’oci i la mandra, o millor, el dret a no fer res s’evapora amb els desitjos. La nit no \u00e9s per a caminar Bogot\u00e0 i menys encara per a les dones. La sensaci\u00f3 d’inseguretat augmenta.<\/span><\/p>\n La nostra poeta Mar\u00eda Mercedes Carranza<\/strong> va escriure el poema Bogot\u00e0 1982: “<\/span>Nadie mira a nadie de frente, \/ de norte a sur la desconfianza, el recelo \/ entre sonrisas y cuidadas cortes\u00edas. \/ Turbios el aire y el miedo \/ en todos los zaguanes y ascensores, en las camas”.<\/span><\/p>\n Vull dir doncs que se n’han anat aquests quatre anys i tornen una altra vegada les eleccions, les promeses, les mentides, els acords entre partits…En fi, d’antuvi a treballar perqu\u00e8 les dones conscients dels seus drets siguin a les llistes, siguin candidates, que en les propostes incloguin la creaci\u00f3 de les Secretaries de la dona on no existeixen i amb pressupost a l’altura de les necessitats i de les altres secretaries.<\/span><\/p>\n “En las calles empinadas y siempre crepusculares, \/ luz opaca como filtrada por sementinas l\u00e1minas de alabastro, \/ ocurren escenas tan familiares como la muerte y el amor; \/ estas calles son el laberinto donde he de andar y desandar”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 El mat\u00ed: not\u00edcies sobre l\u00edders o lidereses assassinades, v\u00edctimes d’atemptats o amenaces, milers de persones en situaci\u00f3 de despla\u00e7ament en zones allunyades de Bogot\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":66789,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26664],"tags":[50385,49278],"class_list":["post-67094","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-vida-queotidiana","tag-bogota-4","tag-fabiola-calvo-3"],"yoast_head":"\n