Amb 103 anys Neus Catal\u00e0 ha tornat a aconseguir sobreviure a la mort. Primer als camps d’extermini nazis, i ara perqu\u00e8 el seu llegat roman entre nosaltres.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n El 16 de mar\u00e7 de 2007 Neus Catal\u00e0<\/strong> va ser a Igualada convidada per les associacions de dones i l’Ateneu Igualad\u00ed, on se li va retre un reconeixement ciutad\u00e0 pel seu testimoni en la lluita contra el feixisme, una amena\u00e7a que avui, dissortadament, torna a fer-se molt present. Per aix\u00f2 \u00e9s un bon moment per renovar el nostre comprom\u00eds de no silenciar la pr\u00f2pia hist\u00f2ria per tal que mai m\u00e9s es puguin repetir tals horrors, i en reprodueixo el manifest d’aquest comprom\u00eds ciutad\u00e0:<\/span><\/p>\n <\/span>“Molts de nosaltres no v\u00e0rem viure la guerra, una guerra que va marcar fortament tots aquells que la varen viure i sobreviure… Estaven en joc unes idees, s\u00ed, per\u00f2 les circumst\u00e0ncies familiars, pol\u00edtiques o territorials eren massa sovint els condicionants que marcaven la l\u00ednia divis\u00f2ria si s’havia d’estar a un cant\u00f3 o a un altre. L’enfrontament i l’odi generat per la p\u00e8rdua de familiars volguts, calava a fons a totes les llars. Les morts, les persecucions i la fam conseq\u00fcents a les guerres es sofria a les dues bandes.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Al seu temps, en Raimon<\/strong> ens deia: “Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen; d’altres conegueren l’exili i els seus camins…”. Tamb\u00e9 deia: “jo no he vist aquelles morts de r\u00e0bia, jo no he vist aquells morts de fam, jo no he vist aquelles morts al front, jo no he vist aquelles morts a les presons… No, jo no ho he vist i tot m’ho han contat i, encara avui, la gent que ho ha vist, amb por ho conta….”. Comparteixo la seva conclusi\u00f3 d’estar conven\u00e7uda de que -en realitat- “tots hav\u00edem perdut”.<\/span><\/p>\n Gaireb\u00e9 era tab\u00fa parlar de la guerra, i el poc que ens explicaven eren experi\u00e8ncies terribles que esgarrifaven les nostres ments d’infant. M\u00e9s que alimentar venjances, tal volta el que pretenien amb el seu silenci, tot pretenent que ens alluny\u00e9ssim d’aquells compromisos perillosos, en realitat era protegir-nos, segur.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 el temps \u00e9s justicier, i, tard o d’hora, quan l’assumpci\u00f3 de la pr\u00f2pia consci\u00e8ncia com a \u00e9ssers humans ho fa possible, rescatem aquells fets viscuts de forma traum\u00e0tica, aix\u00ed com els records de vida patits, des de la repressi\u00f3 del subconscient col\u00b7lectiu que els emmagatzema, fent que la veritat suri inexorablement a la superf\u00edcie.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La mem\u00f2ria hist\u00f2rica<\/span><\/strong><\/p>\n Vivim uns moments de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, de saber de les raons dels qui feren front a l’aixecament militar del General Franco<\/em> contra la Rep\u00fablica, un sistema democr\u00e0tic leg\u00edtimament constitu\u00eft. Perqu\u00e8 la veritat \u00e9s tossuda i no es resigna a ser callada i \u00e9s aix\u00ed com, malgrat la foscor de la llarga nit de la dictadura i el silenci imposat en el proc\u00e9s de transici\u00f3 democr\u00e0tica, estem coneixent episodis de la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria.<\/span><\/p>\n Hem esbrinat bastant de tot all\u00f2 que suposen les gestes de la pol\u00edtica oficial, per\u00f2 no hem sabut massa de la resist\u00e8ncia civil, de com -particularment les dones- afrontaven la vida quotidiana des de la mateixa superviv\u00e8ncia, tant des del punt de vista material com del social.<\/span><\/p>\n Els anys de la postguerra foren dif\u00edcils per tothom, i totes les fam\u00edlies que hi havien perdut algun dels seus membres, o que en desconeixien la seva destinaci\u00f3, hagueren de sobreviure al buit de la seva abs\u00e8ncia i, en molts casos, al setge social de ser assenyalats amb el dit simplement per ser considerats perdedors. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important recuperar la mem\u00f2ria, per poder netejar cada nom condemnat en fals, per poder comiadar cada ser estimat en una tomba que ja no estigui segellada per l’anonimat en un indret desconegut, i recordar amb orgull totes i cadascuna de les persones callades a qui han negat la seva dignitat.<\/span><\/p>\n A Igualada, en el marc dels actes commemoratius del Dia de les Dones, hem volgut posar al descobert la pr\u00f2pia mem\u00f2ria, la de les dones en particular, la que pel fet de ser dones ha estat doblement silenciada. I volem fer-ho amb la pres\u00e8ncia de Neus Catal\u00e0<\/strong>, que en el seu testimoni contra l’oblit ens ha esperonat a fer-ho.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ravensbr\u00fcck<\/span><\/strong><\/p>\n Hav\u00edem sentit parlar de Mauthausen<\/em>, d’Auschwitz <\/em>o Dachau<\/em>, per\u00f2 s’ha parlat ben poc de Ravensbr\u00fcck<\/em>, un lloc sinistre situat a 90 Kms. De Berl\u00edn que tenia la virtut de quedar amagat en una zona pantanosa per\u00f2, a la vegada ben comunicada amb la cap<\/span>ital.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Creat el 1939, aquest camp de concentraci\u00f3 va esdevenir r\u00e0pidament un centre de producci\u00f3 per la ind\u00fastria de la guerra.\u00a0<\/span><\/span>Les presoneres hi deixaven les \u00faltimes forces per fer components el\u00e8ctrics, teixir uniformes pels soldats al front o b\u00e9 fabricant material b\u00e8l\u00b7lic en els camps annexos. La ind\u00fastria alemanya, c\u00f2mplice amb el r\u00e8gim nazi, havia trobat en les deportades el recanvi ideal a la m\u00e0 d’obra masculina que estava mobilitzada al front de la guerra. Quan ja no servien per treballar se les deixava morir de gana o de fred, o se les matava d’una injecci\u00f3 de ver\u00ed a la cambra de gas. Es calcula que a Ravensbr\u00fcck<\/em> hi van trobar la mort, de la forma m\u00e9s atro\u00e7, m\u00e9s de 92.000 persones, la majoria dones i tamb\u00e9 infants.<\/span><\/p>\n Ho testifica Neus Catal\u00e0 i Pallej\u00e0, l’\u00fanica supervivent dels camps d’extermini nazi de Ravensbr\u00fcck<\/em>. Aquesta dona nascuda el 7 d’octubre de 1915 als Guiamets, un poblet de la comarca del Priorat, en ser alliberada d’aquell camp de la mort, conjuntament amb les altres dones que l’havien sobreviscut, varen emetre un jurament: el de dedicar fins el darrer al\u00e8 de la seva vida a explicar all\u00f2 que havien viscut.<\/span><\/p>\n Al llibre que ha escrit l‘Elisenda Belenguer<\/strong>, li diu: “jo t’explico lo meu, per\u00f2 el qu\u00e8 jo vaig fer no \u00e9s res, \u00e9s nom\u00e9s una part del que varen fer milers de dones espanyoles”.<\/span><\/p>\n \u00c9s que les dones espanyoles de Ravensbr\u00fcck<\/em> eren dones que havien lluitat durant la II Rep\u00fablica i que varen tenir un gran pes en la producci\u00f3 i manteniment d’un estat democr\u00e0tic en la q\u00fcesti\u00f3 social, educativa, assistencial i pol\u00edtica del nostre pa\u00eds.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n El nostre reconeixement<\/span><\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 ens han volgut negar la hist\u00f2ria, perqu\u00e8 ens volen callar la veritat i condemnaren als ven\u00e7uts a la persecuci\u00f3, l’exili i la humiliaci\u00f3, les dones hem decidit trencar d’una vegada per totes amb aquesta inj\u00faria i apostem fermament per recuperar la mem\u00f2ria, el nom i la dignitat de totes les dones i homes que lluitaren per una vida i uns drets humans que, malgrat tornin a estar de nou amena\u00e7ats, avui per avui, molts de nosaltres els hem pogut tastar.<\/span><\/p>\n Per tot aix\u00f2, recollint el llegat del seu bagatge, des de molts raons de la nostra ciutadania, associacions i entitats diverses han volgut sumar-se a aquest reconeixement ciutad\u00e0 a Neus Catal\u00e0 per la seva lluita contra l’oblit, prenem doncs la paraula i subscrivim solemnement, i a dia d’avui, el nostre comprom\u00eds per tal que la mem\u00f2ria democr\u00e0tica, la nostra pr\u00f2pia mem\u00f2ria, no pugui ser mai m\u00e9s silenciada”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0OPINI\u00d3 Amb 103 anys Neus Catal\u00e0 ha tornat a aconseguir sobreviure a la mort. Primer als camps d’extermini nazis, i ara perqu\u00e8 el seu llegat roman entre nosaltres.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":66437,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26656],"tags":[50545],"class_list":["post-67026","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-memoria","tag-maribel-nogue-i-felip"],"yoast_head":"\n![\"Neus](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/Neus_Catala.jpg\")
![\"Portada](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/Portada_Regio_7_Igualada_17_de_marc_2007.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"cartell](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/cartell_2007_ok.jpg\")
![\"Neus](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/Neus_catala_ropa_campo.jpg\")
<\/p>\n