<\/p>\n
\u2018El silenci \u00e9s un luxe que no ens podem permetre\u2019<\/em>, era el t\u00edtol del dur al\u00b7legat que la nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie <\/a><\/strong>,\u00a0<\/span>va llegir davant l\u2019audi\u00e8ncia de la 70 Fira del Llibre de Frankfurt, just el pa\u00eds que va rebre amb els bra\u00e7os oberts a les persones que fugien de la guerra de S\u00edria el 2015. Per aix\u00f2, la novel\u00b7lista que s\u2019assumeix escriptora, narradora i artista en territori alemany es va afirmar com a \u201cciutadana responsable\u201d amb \u201cla veritat i la Justicia\u201d i amb \u201cla determinaci\u00f3 d\u2019actuar\u201d perqu\u00e8 ja \u00e9s l\u2019hora dels \u201crelats m\u00e9s complexos\u201d en aquests \u201cmoments ‘obscurs\u201d en qu\u00e8 viu la humanitat.<\/span><\/p>\n Primer, amb el tema de les persones refugiades: \u201cNo n\u2019hi ha prou en saber com pateixen\u201d, hem de saber \u201cqu\u00e8 fereix el seu orgull, a qu\u00e8 aspiren i qui arma les guerres que els converteix en refugiats\u201d i, sobretot, \u201cde qui \u00e9s la responsabilitat\u201d. Tamb\u00e9 va plantejar \u201canalitzar el tema de la immigraci\u00f3\u201d i parlar amb sinceritat, i \u201cpreguntar si la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la immigraci\u00f3 o la immigraci\u00f3 d’un tipus concrets de persones: musulmans, negres, bruns\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Chimamanda Ngozi Adichie al CCCB de BCN<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Una part no representa la totalitat del m\u00f3n<\/span><\/strong><\/p>\n Aquesta \u00faltima era una cr\u00edtica directa al racisme d\u2019Estats Units on ella viu i on es va sentir \u2018negra\u2019 per primera vegada, com ella havia confessat en la seva xerrada a Barcelona<\/a> i relata molt b\u00e9 en la seva novel\u00b7la Americanah<\/em>. A Frankfurt va afegir que \u201cel pa\u00eds m\u00e9s poder\u00f3s del m\u00f3n sembla avui una cort feudal plena d\u2019intrigues, alimentada de mendacitat (i) ofegada en la seva pr\u00f2pia sup\u00e8rbia\u201d. <\/span>Va ser quan Chimamanda Ngozi Adichie<\/a> <\/span>\u00a0va reclamar m\u00e9s \u201caud\u00e0cia en la narrativa\u201d i \u201cuna \u00e0mplia diversitat de veus\u201d per ser \u201cm\u00e9s precisos\u201d perqu\u00e8 \u201cno podrem entendre el m\u00f3n si seguim fent veure que una petita part d\u2019ell representa al m\u00f3n en la seva totalitat\u201d. I per descomptat, aqu\u00ed inclo\u00efa a les dones, perqu\u00e8 els seus relats encara \u201cno es consideren universals\u201d.<\/span><\/p>\n El seu discurs en la 70 Fira (que acollia 34 exhibidors de 19 pa\u00efsos del continent) l\u2019havia iniciat amb un desagradable record d\u2019un dels seus viatges a Nig\u00e8ria. Va ser per la visita a l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica de la seva \u2018feli\u00e7 inf\u00e0ncia\u2019, que \u201cara s\u2019havia convertit en un lloc que no tractava a les dones com a \u00e9ssers humans sin\u00f3 com cossos que calia controlar i assetjar\u201d. I per qu\u00e8? , es preguntava, \u201cper protegir els homes de si mateixos\u201d. Just el que dies abans denunciaven a Barcelona l\u2019escriptora eg\u00edpcia Mona Eltahawy<\/strong> <\/a><\/span>\u00a0<\/span>i la catalana\u00a0Najat el Hachmi<\/strong> amb diferents paraules: \u201cel cos i la sexualitat de la dona s\u2019ha convertit en l\u2019obsessi\u00f3 dels fonamentalismes (cristians, evang\u00e8lics i musulmans) perqu\u00e8 els homes no s\u00f3n capa\u00e7os de controlar els seus impulsos\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Alguns llibres de l’escriptora nigeriana\u00a0<\/span>Ngozi Adichie<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n De la cultura oral yoruba al retrat multiracial de Londres<\/span><\/strong><\/p>\n Una de les veus diverses i, des de la tradici\u00f3 oral \u2018ioruba<\/em>\u2019, no la \u2018igbo<\/em>\u2019 de Chimamanda, \u00e9s la anglonigeriana Helen Oyeyemi<\/strong> <\/span>(1984). El 2010 va guanyar el premi Somerset Maugham<\/strong> i el 2013 la van incloure en la llista de la revista liter\u00e0ria Granta <\/em>que inclou les i els millors joves novel\u00b7listes anglesos. L\u2019Aleph editors va traduir The Icarus Girl<\/em> (<\/span>La ni\u00f1a \u00cdcaro<\/span><\/em>, 2005) i la seva quarta novel\u00b7la El se\u00f1or Fox<\/em> (2013) va ser el primer llibre en castell\u00e0 de Acantilado, editorial que li ha publicat Boy, Snow, Bird<\/em> (2016) i aquesta tardor en treur\u00e0 el seu \u00faltim What Is Not Yours Is Not Yours<\/em>.<\/span><\/p>\n Salamandra \u00e9s l\u2019editorial que s\u2019encarrega de traduir a la novel\u00b7lista i assagista nascuda a Londres, Zadie Smith<\/strong> <\/a><\/span><\/span>\u00a0<\/span>(1975) una altra escriptora a la qual cal seguir-li la pista. T\u00e9 nombrosos premis, el primer per la seva novel\u00b7la Dientes blancos<\/em> (2001) i d\u2019altres llibres, l\u2019\u00faltim <\/span>Tiempos de swing<\/span><\/em>\u00a0<\/span><\/em><\/strong>(2017). \u00c9s llicenciada en filologia anglesa per la Universitat de Cambridge i va ser bec\u00e0ria de la de Harvard als Estats Units. \u00c9s professora de literatura i est\u00e0 considerada una de les escriptores de m\u00e9s talent de la literatura brit\u00e0nica. Algunes de les seves novel\u00b7les, ambientades al Londres multiracial, es consideren un fresc que retrata \u201cel xoc cultural\u201d en el canvi de segle d\u2019aquesta urbs cosmopolita<\/span>.<\/span><\/p>\n L\u2019escriptora de Zimbabwe NoViolet Bulawayo <\/strong>va tenir un exit\u00f3s debut literari amb la seva novel\u00b7la <\/span>Necesitamos nombres nuevos<\/span><\/em>\u00a0<\/span><\/em><\/strong>(Salamandra, 2018). \u00c9s una de les noves narradores que convocava Chimamanda, perqu\u00e8 el 2013 va ser reconeguda i nominada al prestigi\u00f3s Man Booker Prize<\/em> brit\u00e0nic i premiada per Los Angeles Times Book Prize<\/em>. El seu salt, als 10 anys, com la protagonista del llibre (Darling<\/em>) des de la seva Tsholotsho natal -a la zona dels \u2018ndebeles\u2019<\/em>, la identitat amb la qual es va identificar- fins a la perif\u00e8ria de Detroit als Estats Units, no va ser tan triomfant com la seva escriptura. Per\u00f2 les seves viv\u00e8ncies li han adobat la vida i l\u2019escriptura.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0‘Als Estats Units podia acabar morta per no ser blanca’<\/strong><\/span><\/p>\n Als Estats Units \u201cel meu color negre va ser un problema i una viol\u00e8ncia que vaig haver de gestionar\u201d va afirmar a Barcelona i tamb\u00e9 \u201cvaig haver d\u2019aprendre que la meva vida no estaria tan garantida per les autoritats\u201d per no ser blanca; \u00e9s m\u00e9s, \u201cjo podia acabar morta\u201d com els passa all\u00e0 als afroamericans en la seva vida quotidiana. \u201cLa discriminaci\u00f3 racial \u00e9s realment deplorable\u201d revelava NoViolet Bulawayo, en una taula condu\u00efda per Tania Adam<\/strong> <\/a>,\u00a0<\/span>en la qual ella i dues novel\u00b7listes m\u00e9s (Najat El Hachmi<\/strong> i Jane Lazarre<\/strong>) reflexionaven sobre l\u2019escriptura des d\u2019una aproximaci\u00f3 a les \u2018narratives curatives\u2019. Era l\u2019octubre passat a la \u2018Biennal de pensament Ciutat Oberta\u2019<\/em>.<\/span><\/p>\n \u201cJo vaig n\u00e9ixer despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia quan el meu pa\u00eds va comen\u00e7ar a dissoldre\u2019s i no estava preparada en absolut per veure com es desfeia\u201d explic\u00e0; \u201cmilers de persones es van exiliar; jo vivia c\u00f2modament als Estats Units i aix\u00f2 em va desestabilitzar\u201d, prossegu\u00ed NoViolet Bulawayo i li va fer plantejar-se qu\u00e8 fer? I amb la novel\u00b7la \u201cse m\u2019acut explicar la nostra hist\u00f2ria i desvetllar la dignitat del nostre poble\u201d que, per a ella, \u00e9s \u201cuna manera d\u2019explicar la vida de la gent que va deixar enrere; parlar del \u2018nosaltres\u2019, la veu col\u00b7lectiva que inclou la de tots els migrants, no nom\u00e9s els de Zimbabwe\u201d. Perqu\u00e8 \u201c\u00e9s dif\u00edcil emigrar\u201d comptava, \u201cel proc\u00e9s migratori \u00e9s dur\u201d. Per\u00f2 \u201camb l’escriptura, mantingu\u00e9, esperem que es generi un sentiment d\u2019empatia per una hist\u00f2ria humana\u201d. D\u2019una banda, digu\u00e9 \u201cet pots identificar amb la inf\u00e0ncia de Darling <\/em>i les seves entremaliadures\u201d per\u00f2, de l\u2019altra, tamb\u00e9 \u201cpots saber qu\u00e8 suposa viure en un barri de barraques (com el de Parad\u00eds, en la seva novel\u00b7la, on la policia destrueix les cases i tanca les escoles) i que en pensar en la crisi dels migrants la gent els entendr\u00e0 millor perqu\u00e8 saben el que deixen enrere\u201d. \u00c9s a dir, reivindic\u00e0 el context i el coneixement de la situaci\u00f3 de les persones en els seus pa\u00efsos d\u2019origen.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n NoViolet Bulawayo amb la periodista Gemma Parellada a Barcelona<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Els mitjans de comunicaci\u00f3 occidentals estan obsessionats<\/span><\/strong><\/p>\n NoViolet Bulawayo va protestar per la ignor\u00e0ncia que existeix perqu\u00e8, \u201cla gent sempre ha creuat les fronteres. Per qu\u00e8 es parla de crisi ara? Els africans sembla que nom\u00e9s emigrin a Occident\u201d; per\u00f2 no \u00e9s cert, va al\u00b7legar, aquesta \u00e9s \u201cla narrativa dels mitjans de comunicaci\u00f3 occidentals que estan obsessionats\u201d quan, en realitat \u201cmolta migraci\u00f3 t\u00e9 lloc dins del continent afric\u00e0\u201d, afirmava. \u201cAix\u00f2 no vol dir que sigui f\u00e1cil\u201d per\u00f2 \u201cmolts van a Sud-\u00e0frica perqu\u00e8 pots compartir m\u00e9s coses\u201d com la llengua, el context, per\u00f2 \u201cmolts altres moren anant cap a Europa i no se sap quants\u201d.<\/span><\/p>\n L\u2019escriptora, que va participar m\u00e9s tard en un altre di\u00e0leg amb la corresponsal a l\u2019\u00c0frica Gemma Parellada<\/strong><\/a> <\/span>v<\/em><\/span>a subratllar que \u201csempre em queixo quan vinc a Europa i sempre em discuteixo amb els responsables de la Migraci\u00f3 perqu\u00e8 a les cues em tracten diferent que a les altres persones; s\u00f3c conscient que m\u2019exigeixen coses que no els demanen als dem\u00e9s\u201d a la frontera. A Zimbabue aix\u00f3 \u00e9s molt diferent, va indicar.<\/span><\/p>\n I va suggerir la lectura de llibres diferents per poder canviar l\u2019opini\u00f3; nom\u00e9s es coneix \u201cla humanitat de l\u2019altre llegint, involucrant-se i mirant i parlant amb l\u2019altre <\/em>al carrer\u201d… Amb les noves \u201ctecnologies i idees es poden narrar hist\u00f2ries als llibres, al cinema, amb m\u00fasica\u201d digu\u00e9; \u201ccal crear espais amb intencionalitat i produir contranarrativas\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Els llibres de Doris Lessing i Tsitsi-Dangarembga<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Recuperar la complexitat del m\u00f3n a trav\u00e9s de la literatura<\/span><\/strong><\/p>\n Tania Adam, fundadora i editora de R\u00e0dio \u00c0frica Magazine i presentadora de BTV (Terr\u00edcoles) va tancar el debat convidant a \u201crecuperar la complexitat del m\u00f3n a trav\u00e9s de la literatura i complementar-lo amb les lluites activistas\u201d perqu\u00e8 estem en un \u201cmoment molt polititzat, de transformacions i revolucions i algunes ja estan escrites en els llibres\u201d, va afirmar. De manera que va estimular a tornar a la lectura \u201cm\u00e9s enll\u00e0 dels 140 car\u00e0cters\u201d i veure com es poden polititzar les accions a trav\u00e9s de l’escriptura\u201d.<\/span><\/p>\n Per a qui vulgui abordar literatura pr\u00e8via a la independ\u00e8ncia de Zimbabwe (1980), aconsellem des d\u2019aqu\u00ed simultaniejar la novel\u00b7la Martha Quest<\/em><\/strong> (Argos Vergara, 1980) de la brit\u00e0nica Doris Lessing<\/strong> amb Las\u00a0<\/em><\/span>cuatro mujeres que am\u00e9<\/span>\u00a0<\/span><\/em>(\u00c9tnicos del Bronze, 1999) de la zimbabwesa Tsitsi Dangarembga,<\/strong> per veure les difer\u00e8ncies de classe, de barris i de vida, a l\u2019\u00c0frica colonial brit\u00e0nica, entre la poblaci\u00f3 anglesa i l’aut\u00f2ctona a la Rhod\u00e8sia del Sud, com es deia al pa\u00eds, en r\u00e8gim d\u2019apartheid abans d’independitzar-se.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Una Sud-\u00e0frica post apartheid masclista, xen\u00f2foba i corrupta<\/span><\/strong><\/p>\n Kopano Matlwa<\/span><\/strong> (1985) \u00e9s una curiosa i interessant novel\u00b7lista sud-africana. \u00c9s Llicenciada en medicina, i amb un m\u00e0ster en Medicina Global per la Universitat d’Oxford. Viatja entre Sud-\u00e0frica i Gran Bretanya perqu\u00e8 all\u00e0 fa confer\u00e8ncies de Salut Global en un curs de doctorat. La seva experi\u00e8ncia m\u00e8dica i la problem\u00e0tica sanit\u00e0ria que afecta els pa\u00efsos del Sud, la retrata en els seus textos. \u201cLa mare diu que he de deixar als pacients a l\u2019hospital … de manera que aqu\u00ed els deixo, atrapats entre els llen\u00e7ols bruts … entre excusats empastifats de merda i un dispensador de sab\u00f3 que nom\u00e9s va funcionar un cop, el dia que el ministre vingu\u00e9 de visita\u201d. Aix\u00ed parla Masecheba<\/strong>, la metgessa protagonista de <\/span>Florescencia<\/span><\/em> (Alpha Decay, 2018), la seva tercera novel\u00b7la, que va guanyar el Premi Literari de la Uni\u00f3 Europea en 2017. Altres s\u00f3n Coconut<\/em> i Spilt Milk<\/em>. Amb l\u2019\u00faltima va obtenir el premi Wole Soyinka de literatura el 2010.<\/span><\/p>\n Matlwa forma part de la nova generaci\u00f3 de joves escriptores ‘born free’<\/em> (nascuts lliures) que reflecteixen la realitat de la suposada \u2018nova\u2019 Sud-\u00e0frica post apartheid, que t\u00e9 encara tics masclistes, xen\u00f2fobs, supersticions i molta corrupci\u00f3. Masecheba t\u00e9 precisament una amiga de Zimbabwe, Nyasha,<\/strong> a trav\u00e9s de la qual l\u2019escriptora narra l\u2019onada d\u2019atacs xen\u00f2fobs contra les persones migrants d\u2019aquest pa\u00eds i de Mo\u00e7ambic que es van viure en algunes ciutats.<\/span><\/p>\n Al igual que NoViolet Bulawayo, l\u2019experi\u00e8ncia personal de la protagonista, la irradia Kopano Matlwa en els seus textos i el resultat \u00e9s un pa\u00eds violent en el qual ella no s’hi sent b\u00e9 i aix\u00f3 recorda la mirada d\u2019una de les grans de la literatura africana: Nadine Gordimer<\/strong>, incansable lluitadora contra l\u2019apartheid, que va donar els diners del seu premi Nobel (1991) per promoure a Sud-\u00e0frica publicacions en les lleng\u00fces aut\u00f2ctones del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les novel.les de\u00a0Nadine Gordimer i\u00a0<\/span><\/span>Kopano Matlwa\u00a0\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un sistema que no funciona per a les dones ni els pobres<\/span><\/strong><\/p>\n Nadine Gordime<\/a>r <\/span><\/span>va morir als 90 anys el 2014, per\u00f2 en la seva \u00faltima novel\u00b7la Millor avui que dem\u00e0<\/em><\/strong> (<\/span>Acantilado<\/span>, 2013) relatava com va ser el judici del ja expresident Jacob Zuma<\/strong> per la violaci\u00f3 d\u2019una jove i afegia dades d\u2019aquest terrible problema: \u201cun de cada 4 homes d\u2019aquell pa\u00eds admet haver com\u00e8s una violaci\u00f3\u201d … \u201c\u00e9s la barreja de masclisme i impunitat\u201d. Un 25%, que \u00e9s la mateixa prevalen\u00e7a dels casos de VIH\/sida en aquell pa\u00eds i els de la resta de l\u2019\u00c0frica austral que emigra i treballa a Sud-\u00e0frica.<\/span><\/p>\n \u201cSud-\u00e0frica \u00e9s la capital mundial de les violacions\u201d, ens explicava en el Malm\u00f6 Arena el 2014 Prudence Mabele<\/a>,<\/strong> <\/span>\u00a0<\/span>la fundadora i directora executiva de la xarxa Dones Positives (PWN en angl\u00e8s). \u201c\u00c9s una guerra contra els cossos de les dones i les nenes\u201d, lamentava perqu\u00e8 es mant\u00e9 la superstici\u00f3 que la relaci\u00f3 sexual amb una verge protegeix contra la sida. Segons les seves dades, al seu pa\u00eds han estat violades \u201cel 50% de les dones i nom\u00e9s es resol un 14% dels casos i sabem que 1 de cada 9 casos no s\u2019informen a la polic\u00eda\u201d corroborava Mabele. L\u2019advocada tamb\u00e9 va denunciar a Su\u00e8cia que les lesbianes pateixen \u2018assassinats correctius\u2019 quan manifesten p\u00fablicament la seva orientaci\u00f3 sexual. \u201cEl sistema no funciona per a les dones, ni els pobres\u201d, va concloure Mabele.<\/span><\/p>\n En l\u2019\u00e0mbit literari i amb dades de Frankfurt, Sud-\u00e0frica \u00e9s la segona pot\u00e8ncia editorial del continent, despr\u00e9s d’Egipte i seguit de Nig\u00e8ria. Kenya, Uganda, Eti\u00f2pia i Zimbabwe es troben entre les 10 primeres darrere del Marroc, Tun\u00edsia i Alg\u00e8ria. <\/span>La 70 Fira va promoure un apartat afric\u00e0 amb un ep\u00edgraf en dues lleng\u00fces colonials: Lettres d’Afrique<\/em>: changing the narrative<\/em> (cartes d\u2019\u00c0frica, canviant la narrativa).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Relat de \u2018la ferida oberta de l\u2019esclavitud\u2019 amb dues germanes<\/span><\/strong><\/p>\n De Ghana (*) pr\u00e0cticament mai es parla i \u00e9s un dels pa\u00efsos m\u00e9s reeixits i democr\u00e0tics de l\u2019\u00c0frica i va ser la primera de les col\u00f2nies angl\u00f2fones a independitzar-se (1957) de la seva metr\u00f2poli. All\u00e0 va n\u00e9ixer, a Mampong, l\u2019escriptora Yaa Gyasi<\/strong> (1989), per\u00f2 amb dos anys els seus pares se\u2019n van anar amb ella i els seus dos germans als Estats Units. Despr\u00e9s de viure en diferents estats, la fam\u00edlia es va establir a Huntsville al sud de l\u2019Alabama. El 2009 Gyasi va obtenir una beca d\u2019investigaci\u00f3 i va tornar per uns mesos a Ghana on \u2018es va gestar\u2019 la seva primera novel\u00b7la Volver a casa<\/em>‘. La va concloure al taller d\u2019escriptura creativa de la Universitat d\u2019Iowa i va ser nominada al prestigi\u00f3s premi Dylan Thomas. Ara viu a Berkely, Calif\u00f2rnia.<\/span><\/p>\n A Volver a casa<\/em>(Salamandra, 2017), Yaa Gyasi va tra\u00e7ar una hist\u00f2ria sobre \u2018la ferida oberta de l\u2019esclavitud\u2019 amb descendents a l\u2019\u00c0frica i Am\u00e8rica del Nord. Ella dibuixa aquests 300 anys del r\u00e8gim esclavista a trav\u00e9s del dest\u00ed de Effia i Esi, dues filles de la mateixa mare per\u00f2 de diferent \u00e8tnia, de la Costa de l\u2019Or (ara Ghana) que mai arribaran a con\u00e8ixer-se. Una \u00e9s capturada com a esclava i enviada al Sud dels Estats Units i l\u2019altra es queda a terres africanes.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les histories de les novel\u00b7listes Yaa Gyasi i Taiye S<\/span>alesi<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n De la ca\u00e7a d\u2019esclaus a l\u2019epid\u00e8mia d\u2019hero\u00efna a Nova York<\/span><\/strong><\/p>\n \u00c9s a trav\u00e9s d’aquest periple que l\u2019autora dibuixa l\u2019esquema del proc\u00e9s esclavista a banda i banda de l\u2019Atl\u00e0ntic: les guerres \u00e8tniques per la ca\u00e7a d\u2019esclaus, l\u2019arribada dels missioners i soldats brit\u00e0nics, el negoci del cacau, els carregaments de persones esclaves. Ja a l\u2019altra banda de l\u2019Atl\u00e0ntic repassa la Llei d\u2019esclaus fugitius i la Gran Migraci\u00f3 Negra fins a la lluita pels drets civils i el renaixement de Harlem (Nova York) els anys 20.<\/span><\/p>\n La saga familiar de les dues germanes que, afortunadament es pot seguir sense perdre\u2019s gr\u00e0cies a un extens quadre geneal\u00f2gic al principi del llibre, viatja amb els personatges les seves hist\u00f2ries paral\u00b7leles de les dues ribes: a l\u2019antiga Costa de l\u2019Or i a l\u2019altra banda, amb descendents de la protagonista a Mississip\u00ed, Alabama, Maryland i Nova York, on acaba la narraci\u00f3, amb l\u2019epid\u00e8mia d\u2019hero\u00efna dels anys setanta. Sens dubte, una beca excel\u00b7lentment emprada per al benefici de la hist\u00f2ria de la humanitat.<\/span><\/p>\n Una altra escriptora amb arrels ghaneses (paternes) i mare nigeriana \u00e9s Taiye Selasi<\/strong>. Ella va n\u00e9ixer a Londres i es va criar a Massachusetts. \u00c9s graduada en Yale i t\u00e9 un m\u00e0ster de Relacions Internacionals per Oxford, \u00e8poca en la qual va con\u00e8ixer a l\u2019escriptora nord-americana i Premi Nobel de Literatura de 1993, Toni Morrison<\/strong><\/a>\u00a0,<\/span>\u00a0que la va animar a escriure el seu primer text. Aquest va ser The sex life of African Girls,<\/em> que la revista liter\u00e0ria anglesa Granta<\/em> li va publicar el 2011. Per\u00f2 va ser la seva primera novel\u00b7la, Lejos de Ghana<\/em> (Salamandra, 2014) la que va suscitar una gran admiraci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit literari anglosax\u00f3 i 16 pa\u00efsos van comprar-li els drets de publicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Lejos de Ghana<\/span><\/em><\/strong> narra la hist\u00f2ria d\u2019un reconegut cirurgi\u00e0 ghan\u00e8s que va viure a Baltimore i Boston, Kweku Sai, per\u00f2 decideix tornar a Accra on es construeix una nova casa. All\u00e0, sobtadament, \u201cmor descal\u00e7 un diumenge abans de l\u2019alba, amb les sabatilles al costat de la porta de l’habitaci\u00f3\u201d a prop de \u201cla seva segona dona, Ama\u201d, que \u201cdorm com una nena\u201d i no se\u2019n assabenta que ell cau desplomat al terra. El doctor havia deixat dona i fam\u00edlia als Estats Units que en viatjar cap a Ghana als funerals, es coneixen amb l\u2019altre familia. Aix\u00ed la novel\u00b7la recull les viv\u00e8ncies de les altres cultures de les diferents generacions de la fam\u00edlia, que transita des de l\u2019\u00c0frica occidental, fins a Nova Anglaterra o des de Londres a Nova York. El llibre inclou tamb\u00e9 un arbre geneal\u00f2gic, per\u00f2 m\u00e9s redu\u00eft perqu\u00e8 s\u00f3n menys anys.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un llibre no traduit d’Ama Ata Aidoo i d’una altra\u00a0<\/span>escriptora ghanesa\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Una comunitat ‘Afropolita’ i un feminisme ‘afroc\u00e9ntric’<\/span><\/strong><\/p>\n Taiye Selasi anomena \u2018afropolites\u2019, a la generaci\u00f3 que en la qual ella agrupa les i els descendents dels professionals africans que van emigrar a diferents pa\u00efsos angl\u00f2fons i que ara conformen una comunitat de dones i homes poliglotes i cosmopolites que trenquen amb els vells t\u00f2pics de la identitat (\u201cera igual que els \u2018hausa<\/em>\u2019 assetgessin als \u2018igbo<\/em>\u2019, i en canvi el seu pare fos \u2018’ioruba\u2019 i la seva \u00e0via escocesa i els criats \u2018fulani\u2019 … havia deixat de ser Folasad\u00e9 Somayina Savege <\/strong>per convertir-se en la nena ori\u00fcnda d\u2019un pa\u00eds gen\u00e8ric\u201d, es llegeix en la novel\u00b7la) i les i els \u2018afropolites\u2019, participen en la imparable transformaci\u00f3 de la cultura africana. \u201cEls nord-americans es refereixen als asi\u00e0tics com \u201cla minoria mod\u00e8lica\u201d… \u201cper\u00f2 ara els africans s\u00f3n la minoria mod\u00e8lica\u201d… \u201cHa arribat l\u2019hora dels africans… Els immigrants africans s\u00f3n el futur de la universitat. I els indis\u201d es llegeix tamb\u00e9 en Lejos de Ghana.<\/em>‘<\/span><\/p>\n Ama Ata Aidoo <\/span><\/strong>(1942), \u00e9s una de les hist\u00f2riques i fonamentals escriptores de la Ghana independent. Ha lluitat des dels anys 60 en favor de l\u2019educaci\u00f3 de les nenes i els drets de la dona en la societat africana i t\u00e9 molts textos publicats. I amb un \u201cfeminisme afroc\u00e9ntric i innegociable\u201d, afirma Marta Sofia L\u00f3pez<\/strong> al pr\u00f2leg del llibre <\/span>Nuestra Hermana Aguafiestas,<\/span><\/em> (Editorial Cambalache, 2014) que publica sencer Pikara Magazine<\/strong> <\/a>.<\/span>![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/2019_BCN_Llibres2_ChimamandaalCCCB_L.V.jpg\")
<\/span><\/em><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/2019_BCN_Llibres3_Chimamanda1-LidiaVilalta.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/2019_BCN_Llibres4_NoVioletBulawayo_Salamandra.jpg\")
El llibre\u00a0de\u00a0<\/span>NoViolet Bulawayo<\/span><\/span><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/2019_BCN_Llibres5_VioletBulawayo_LidiaVilalta.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/2019_BCN_Llibres6_LidiaVilalta.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/2019_BCN_Llibres7_LidiaVilalta.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/2019_BCN_Llibres8_LidiaVilalta.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"2019](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/2019_BCN_Llibres9.jpg\")
<\/p>\n