<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
La segona edici\u00f3 del Wallay! <\/a><\/span><\/span>\u00a0<\/span>porta ara films procedents d\u2019Angola, Nig\u00e8ria, Ruanda, Senegal, Sud\u00e0frica, Zimbabwe i la regi\u00f3 dels Grans Llacs, amb tota la diversitat i creativitat del continent afric\u00e0 i en el seu propi llenguatge cinematogr\u00e0fic, per\u00f2 amb novetats pol\u00edtiques pr\u00f2pies, reflectides poques vegades en les pantalles. Les pel\u00b7l\u00edcules es podran veure des de l\u201911 al 26 d\u2019abril a la Filmoteca <\/a><\/span>\u00a0<\/span>de Catalunya i una part de la programaci\u00f3 a l\u2019Institut Fran\u00e7ais<\/a> <\/span>i al Caixaforum.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Foto de l’organitzaci\u00f3 del festival Wallay!<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n 25 anys del genocidi de Ruanda i la fi de l\u2019apartheid a Sud-\u00e0frica<\/span><\/strong><\/p>\n Senegal celebrava el 6 d\u2019abril els seus 59 anys d\u2019Independ\u00e8ncia de la colonitzaci\u00f3 francesa. Par\u00eds per la seva banda, anunciava el mateix dissabte la creaci\u00f3 d\u2019una Comissi\u00f3 per investigar el paper de les tropes franceses en el genocidi de Rwanda que, el dia 7 commemorava el 25 aniversari, que va comportar l\u2019assassinat premeditat de gaireb\u00e9 un mili\u00f3 de persones, tutsis i alguns hutus en aquell pa\u00eds de l\u2019\u00c0frica oriental. A la zona austral, Angola i Zimbabwe fa poc que han canviat de presidents, tot i que s\u00f3n del mateix partit que els ha governat des de les seves independ\u00e8ncies. Sud\u00e0frica, per la seva banda, celebra comicis generals al maig, just quan han passat tamb\u00e9 25 anys des de la fi de l\u2019apartheid el 1994. El partit governant des de llavors, el Congr\u00e9s Nacional Afric\u00e0 (ANC) de Nelson Mandela<\/strong>, intentar\u00e0 revalidar el seu mandat, per\u00f2 no est\u00e0 clar que ho aconsegueixi pel creixent descontentament de la poblaci\u00f3 negra sudafricana davant la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica, que no millora. I Nig\u00e8ria ha celebrat eleccions aquest mes de febrer en qu\u00e8 l\u2019anci\u00e0 president, Muhamadu Buhari<\/strong> ha renovat el seu c\u00e0rrec, tot i les cr\u00edtiques dels opositors.<\/span><\/p>\n El Wallay! Barcelona African Film Festival<\/em>, impulsat per la periodista Gemma Parellada<\/strong> (Barcelona\/Abidjan), la programadora i cr\u00edtica de cinema Beatriz Leal <\/strong>i el periodista i gestor cultural Salym Fayad <\/strong>(Bogot\u00e0\/Johannesburg), presenta el primer dia la pel\u00b7l\u00edcula guanyadora en l\u2019edici\u00f3 de febrer de l\u2018’\u00faltim Festival Panafric\u00e0 de Cinema i Televisi\u00f3 de Ouagadougou (FESPACO)<\/strong> que, aquest 2019, ha commemorat el seu 50 Aniversari (en 25 edicions, que se celebren cada dos anys). La miseric\u00f2rdia de la jungla<\/em> (The Mercy of the Jungle,<\/em> 2018), el segon film del director ruand\u00e8s J\u00f6el Karekezi<\/strong> va obtenir el premi a la millor pel\u00b7l\u00edcula del FESPACO. Aquest film, que narra l\u2019odissea de dos soldats de Ruanda quan s\u2019endinsen en la jungla i s\u2019enfronten a les seves pr\u00f2pies crisis existencials, inicia les sessions de la Filmoteca aquest 11 d\u2019abril.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La directora Ema Edosio al seu twiter<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Masterclass de la directora nigeriana Ema Edosio<\/span><\/strong><\/p>\n En la mateixa tarda de l\u201911 la directora de cinema nigeriana Ema Edosio<\/strong> ofereix una Masterclass<\/em>, oberta al p\u00fablic, a la Facultat de Comunicaci\u00f3 de la Universitat Blanquerna al Raval. Edosio es va formar com a directora de fotografia de manera autodidacta a Nollywood,<\/em> la segona ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica m\u00e9s potent del m\u00f3n despr\u00e9s de la \u00edndia Bollywood<\/em> i per davant de Hollywood. Despr\u00e9s d\u2019anys de treball com a freelance i gr\u00e0cies al seu estil personal amb la c\u00e0mera, va ser admesa a la New York Academy<\/em><\/strong> i en el Motion Pictures Institute<\/em><\/strong> de Michigan, Estats Units, on va estudiar direcci\u00f3 i fotografia. <\/span>El 2013 va tornar a Nig\u00e8ria i va treballar per a la BBC i els canals nigerians Eboy Life<\/em> TV<\/em> i Ndani TV<\/em>. <\/span>El 2014 va rebre el Premi a millor directora de cinema i televisi\u00f3 de l\u2019any per la seva tasca en Ebony TV<\/em>.<\/span><\/p>\n Casa \u00c0frica <\/span><\/a><\/span>,<\/span> que ja va col\u00b7laborar en la primera edici\u00f3 del Wallay!, en aquesta ocasi\u00f3 ha facilitat la pres\u00e8ncia d\u2019Ema Edosio a Barcelona, <\/span><\/span>on presentar\u00e0 el seu primer llargmetratge, Kasala,<\/em><\/strong> el dia 12 (19:30) a la Filmoteca de Catalunya. La pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s una trepidant com\u00e8dia que mostra la vida quotidiana en un suburbi de Lagos i segons la pr\u00f2pia directora, \u201c\u00e9s el reflex de la <\/span>seva vida a Nig\u00e8ria\u201d.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s de la jove directora, considerada la \u201cnova veu de Nollywood<\/em>\u201d, la Filmoteca rebr\u00e0 la visita de l\u2019actor i gestor cultural de Luanda (Angola), Miguel Hurst<\/strong>, coautor del projecte fotogr\u00e0fic \u2018Cinemes Angola: una ficci\u00f3 de llibertat\u2019<\/em>, que presentar\u00e0 el dia 16 (18,30h) la pel\u00b7l\u00edcula L\u2019heroi<\/em> (Her\u00f3i,<\/em> 2004), la trista hist\u00f2ria d\u2019un jove excombatent, reclutat a la for\u00e7a, que ha de malviure pels carrers de Luanda despr\u00e9s de l’amputaci\u00f3 de la seva cama per una de les nombroses mines antipersones de la guerra. L\u2019exposici\u00f3 sobre Angola es podr\u00e0 veure a l\u2019Ateneu del Raval i a la Universitat Blanquerna.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Fotograma de la pelicula\u00a0<\/span>Kasala d’Ema Edosio<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Versi\u00f3 senegalesa de ‘La visita de la vella dama’<\/em><\/span><\/strong><\/p>\n Al festival arriba tamb\u00e9 la versi\u00f3 restaurada d\u2019un cl\u00e0ssic senegal\u00e8s de 1992, Hy\u00e8ne<\/em>s (Hienes<\/em>) basat en l\u2019obra de teatre de Friedrich D\u00fcrrenmatt,<\/strong> La visita de la vella dama<\/em>. Aquesta pel\u00b7l\u00edcula forma part d\u2019un grup d\u2019iniciatives internacionals que recuperen i restauren els grans cl\u00e0ssics del cinema afric\u00e0, entre ells la Fundaci\u00f3 de Martin Scorsese<\/strong>. Coprodu\u00efda per Su\u00efssa, Senegal, Gran Bretanya i Fran\u00e7a, Hienes<\/em> \u00e9s un film afric\u00e0 emblem\u00e0tic en el qual el director Djibril Diop Mamb\u00e9ty<\/strong> denuncia la corrupci\u00f3, el colonialisme i el conformisme social a trav\u00e9s del retorn d\u2019una dona a una petita ciutat senegalesa.<\/span><\/p>\n De Sud\u00e0frica arriba el film Vaya<\/em> (2016) d\u2019Akin Omotoso<\/strong>, distingit per l\u2019Acad\u00e8mia Africana de Cinema <\/em>com el millor director. La pel\u00b7l\u00edcula explica les hist\u00f2ries entrella\u00e7ades, amb emocions i suspens, de dos nois i una noia que viatgen en tren de Durban a Johannesburg i experimenten el que significa dormir als carrers a la capital econ\u00f2mica sudafricana.<\/span><\/p>\n L\u2019actriu franc-senegalesa Nad\u00e8ge Beausson-Diagne<\/strong> que estar\u00e0 el 10 de maig al Caixaforum a la taula rodona “El silenci<\/em>“, \u00e9s coautora amb A\u00efssa Ma\u00efga<\/strong> <\/a><\/span>\u00a0<\/span>de la publicaci\u00f3 \u2018Noire n’est pas mon m\u00e9tier\u2019<\/em> (Negra no \u00e9s el meu ofici<\/em>), que denuncia el racisme i el sexisme en el cinema franc\u00e8s i elles dues no es cansen de criticar<\/a> que sempre \u201csom negres <\/span><\/span>abans de ser nosaltres\u201d mateixes.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’actriu\u00a0<\/span>Nad\u00e8ge Beausson-Diagne: foto del festival Wallay!<\/span><\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n No tenim por, #memepaspeur<\/em>, el #metoo afric\u00e0<\/span><\/strong><\/p>\n Nad\u00e8ge Beausson-Diagne \u00e9s, a m\u00e9s, una de les fundadores de la plataforma ‘No tenim por’<\/em> (#memepaspeur<\/em>) creada durant aquest \u00faltim FESPACO per un col\u00b7lectiu d\u2019actrius per recolzar-se m\u00fatuament i divulgar els abusos contra les africanes en la ind\u00fastria del cinema, que va arrencar amb la den\u00fancia de l\u2019actriu burkinesa Azata Soro<\/strong>, segons explicava la periodista Gemma Parellada en la seva cr\u00f2nica <\/a><\/span>\u00a0<\/span>‘L<\/span><\/em>es dones del cinema afric\u00e0 trenquen el silenci\u2019<\/em>. Soro li confessava a la corresponsal que no sabia d\u2019on li va sortir el coratge, per\u00f2 es va sumar al testimoni de Beausson-Diagne \u201cque va trencar 18 anys de silenci el mateix dia, a la mateixa sala\u201d. Potser el nom de la seva taula rodona a Barcelona tingui relaci\u00f3 amb aquestes reivindicacions. Les dones africanes han dit prou i \u201chan trencat el silenci que avala els seus agressors\u201d, entre ells \u201cl’oncle Tahirou\u2019<\/em> denunciat per Azata Soro, un influent i poder\u00f3s realitzador regional i germ\u00e0 de l\u2019hist\u00f2ric director Idrissa Ouedraogo.<\/strong><\/span><\/p>\n Per\u00f2 les actrius i les directores tamb\u00e9 van denunciar en aquest 50 FESPACO que \u201cla ind\u00fastria del cinema segueix sent un univers mascul\u00ed\u201d, amb el seu propi sostre de vidre. En tots aquests anys hi han hagut \u2018super<\/em><\/span>pel\u00b7l\u00ed<\/span><\/em>cules\u2019<\/span><\/em> de dones de Ghana, Kenya, el Marroc, Alg\u00e8ria i d’altres pa\u00efsos, per\u00f2 que \u201cmai s\u2019han endut el gran premi\u201d, li expressava a Dakar un altra senegalesa, Fatou Kande Senghor<\/strong>, \u201cpintora, modista , fot\u00f2grafa, escriptora, realitzadora, agitadora cultural i artista amb lletres grans\u201d al periodista Jos\u00e9 Naranjo<\/strong> <\/a><\/span>.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed que la taula rodona \u2018El silenci\u2019, de Nad\u00e8ge Beausson-Diagne es planteja molt interessant. Tindr\u00e0 lloc el 10 de maig despr\u00e9s de la presentaci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula La bella i els gossos<\/em> (Beauty and the Dogs<\/a><\/em>, 2017) de la directora tunisiana Kaouther Ben Hania<\/strong>, una coproducci\u00f3 de diversos pa\u00efsos, premiada a la 16 Edici\u00f3 del Festival de Cinema i Drets Humans de Donostia-Sant Sebasti\u00e0, a l\u2019abril de 2018.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n![\"Wallay2\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/Wallay2.jpg\")
<\/span><\/em><\/p>\n![\"Wallay4.EmaEdosio](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/Wallay4.EmaEdosio_Twiter.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"wallay3.kasala\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/wallay3.kasala.jpg\")
<\/span><\/em><\/p>\n![\"Wallay5.NAD\u00c8GE-BEAUSSON-DIAGNE\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/Wallay5.NADEGE-BEAUSSON-DIAGNE.jpg\")
<\/span><\/p>\n
![\"Wallay6.KaoutherBenHania.Wikipedia.org\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/Wallay6.KaoutherBenHania.Wikipedia.org_.jpg\")
<\/span><\/p>\n