<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Un escriptor i guionista d’\u00e8xit, Francesco Piccolo, conegut com a persona emp\u00e0tica i sensible, es pregunta en el seu \u00faltim llibre com pot controlar “l’animal que porta dins”.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Un animal que l’ha emp\u00e8s en diversos moments de la seva vida a esbatanar portes, fer volar plats i llibres, i un cop a arrossegar a la seva filla pels cabells, com un troglodita de vinyetes. D’on ve i com \u00e9s possible apaivagar aquesta b\u00e8stia?<\/span><\/p>\n Per entendre-ho, Francesco Piccolo<\/strong>, que ara t\u00e9 cinquanta anys, recorre les etapes de la seva formaci\u00f3 com a home, que va transc\u00f3rrer en una ciutat de la prov\u00edncia del sud italiana, Caserta, prop de N\u00e0pols, tractant de individualitzar a les persones, els llibres o pel\u00b7l\u00edcules que van incidir de manera especial en la seva personalitat. I van arribar les sorpreses. Tot i tenir un pare que l’estomava, per\u00f2 que sovint treia la cinta dels pantalons per enganxar-lo, insatisfet pels seus mals resultats escolars, Piccolo no patia per aquesta viol\u00e8ncia, i seguia en el seu sobir\u00e0 desinter\u00e8s cap a l’escola, o en les seves fanfarronades, com escopir a un \u00e0rbitre. Ja que pels seus gestos rebels, rebia l’admiraci\u00f3 dels seus companys homes, que en grup intentaven ser arrogants i violents, com quan van decidir tallar les llantes del cotxe a un professor. <\/span><\/p>\n Per cert Piccolo sabia que existia un model de virilitat positiva, basat en els valors d’altruisme, heroisme, lleialtat, generositat (els que exaltava el llibre “Cor”, que va formar generacions de joves entre\u00a0 els 80 i els 90, per\u00f2 l’altre model que surava entre els grups d’homes, vius i descarats, era m\u00e9s f\u00e0cil i apreciat. Fins i tot “els nois que fastiguejavem amb el bulling eren els mateixos que ens temien i admiraven”, afirma l’autor.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed va comen\u00e7ar la seva lluita interior entre la “llei del ramat”, la remor constant i subterr\u00e0nea dels homes que l’empenyien a ser agressius, donant veu a l’ “animal que portem dins”, i l’ “individu” que comen\u00e7ava a provar sentiments diversos, com un dolor apocal\u00edptic quan la nuvieta adolescent el va deixar. No obstant aix\u00f2, aquest llampec de sentiment va desapar\u00e8ixer quan el seu cos li va enviar un missatge de fam que li feu aturar el seu plor desesperat, per ajuntar-se de nou amb els amics que no admetien sentimentalismes. La fisiologia el va salvar del drama.<\/span><\/p>\n A Caserta, el grandi\u00f3s tema capa\u00e7 de crear una complicitat entre homes adults i nens, pares i fills, professors i alumnes, m\u00e9s enll\u00e0 de les difer\u00e8ncies d’edat i de rols, era l’erotisme. Piccolo recorda el cas de les noies sueques allotjades durant anys a l’estiu en un hotel de la costa. Quan l’hotel, entre les sis i set,\u00a0 aixecava la barra, sortien lleus com en un somni aquestes fades del nord, rosses, altes, amb fama de llibertines, (o almenys m\u00e9s lliures sexualment que les italianes). Les esperava amb entusiasme una colla d’homes que competien per posseir-les, per una nit o per un festeig. Quan Piccolo era un nen, no entenia b\u00e9 el motiu de tant frenes\u00ed, per\u00f2 havia de participar igualment en el ritual col\u00b7lectiu dels mascles conqueridors.<\/span><\/p>\n Una altra font d’inspiraci\u00f3 dels xavals eren els c\u00f2mics atrevits, que els formaven en un imaginari er\u00f2tic, narcisista, viril, amb el qual identificar-se, just quan l’adolesc\u00e8ncia els omplia de grans i d’incertesa, i en la realitat no passava res de res. Per\u00f2, si que en els c\u00f2mics i pel\u00b7l\u00edcules er\u00f2tiques hi havia una multitud de ve\u00efnes i parentes famolenques de sexe, els nois aprenien que tot era possible, fins i tot sota aquest aparent “res”: nom\u00e9s calia for\u00e7ar-una mica. (Per aix\u00f2 fins ara, admet l’autor, tot i que estic parlant de treball amb una dona, sigui amiga o desconeguda, no puc evitar imaginar que passaria si … i m’he de distreure el pensament).<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s, amb la joventut van arribar els enamoraments, les ruptures i frustracions, i “els moments de fugissera felicitat”. La lluita interior entre l’estereotip del mascle rude i conqueridor i el desig de tornar-se hum\u00e0 i comprensiu, capa\u00e7 de bones hist\u00f2ries que el van portar a 2014 al prestigi\u00f3s Premi Strega, entre aplaudiments, festivals i flirts. No obstant aix\u00f2 no va saber evitar que “l’animal que porta dins” com a home, reaparegu\u00e9s de tant en tant en imprevistos atacs de r\u00e0bia, que aterraven familiars o estranys, confessa. Al menor error dels i de les altres, “l’animal” pot cridar, amena\u00e7ar, llan\u00e7ar tel\u00e8fons, cadires, miralls o plats. Tastant al moment, una secreta euf\u00f2ria en sentir que el temen. Despr\u00e9s es penedeix i avergonyeix, fins a la pr\u00f2xima, potser. Per qu\u00e8 tanta agressivitat descontrolada?<\/span><\/p>\n Gaireb\u00e9 sempre els homes justifiquen la seva brutalitat, el seu cinisme, les seves mentides, amb el fet que han patit, per\u00f2 el dolor no \u00e9s m\u00e9s que un mitj\u00e0, afirma Piccolo, perqu\u00e8 la brutalitat es manifesti. “\u00c9s la virilitat derivada del grup d’homes, la causa i fruit alhora d’abusos, privilegis, poder. El mascle s’ha sentit autoritzat a manifestar la viol\u00e8ncia, al llarg d’infinites generacions, mentre la dona ha hagut d’aprendre a donar limitis a la seva r\u00e0bia”.<\/span><\/p>\n Un altre tret de certa virilitat \u00e9s ignorar. Quan no s’ent\u00e9n, quan hi ha dubtes, dol, accidents, responsabilitats enutjoses, es pot ignorar, postergar sentiments, i seguir endavant. Alg\u00fa altre carregar\u00e0 el\u00a0 rentavaixelles, o buscar\u00e0 una ter\u00e0pia. Evadir-se.<\/span><\/p>\n S\u00ed, es pot arribar a l’\u00e8xit, confessa Piccolo, i et sents el rei del mambo quan arribes a ser, per fi, un mascle desitjat, per\u00f2 si la teva dona es gira d’esquena allunyant-se mentre et parla (ja que ha arribat a la conclusi\u00f3 que \u00e9s in\u00fatil parlar amb tu), si la teva estimada amant de fabulosos pits no t\u00e9 massa paci\u00e8ncia per la teva distracci\u00f3 i t’abandona, si la teva filla pateix per amor i no saps ajudar-la, significa que mai estar\u00e0s ferma. I t’adones que les dones s\u00f3n m\u00e9s fortes.<\/span><\/p>\n Hi ha altres coses que fan mal, desarmen i desconcerten. Per exemple observar com el teu fill, un masclet\u00a0 sensible i que alhora sent passi\u00f3 per la velocitat i el perill, passi massa temps amb una m\u00e0 inquieta dins els cal\u00e7otets. Desarma i desconcerta veure el teu pare, l’home fort que et pegava de nen, ara redu\u00eft a un fantasma, fent el mateix. Ha perdut la mem\u00f2ria i tot el que havia constru\u00eft com a persona, sentiments, racionalitat, l\u00edmits, s’ha esfumat. Ara tracta de tocar i besar totes les dones que veu, fins a la seva filla. Entre nens que creixen i ancians que es tornen nens, l’adult desconcertat es pregunta: al fons som nom\u00e9s aix\u00f2, animals obsessionats pel sexe?”.<\/span><\/p>\n “La lluita entre el” mascle “i l'”individu “mai s’acaba”, conclou Piccolo. “Penses haver dominat l’animal per sempre, per\u00f2 torna. L’\u00fanica cosa que pots fer es seguir convivint amb ell. Sense fer drames. Ja que en realitat, que et sentis trist o el rei del mambo nom\u00e9s \u00e9s a la superf\u00edcie. En el fons, els homes no sentim res profund”.<\/span><\/p>\n Llavors, un cert gust amarg queda en l’aire en acabar la lectura d’aquest llibre, que a partir d’una\u00a0 viv\u00e8ncia moguda<\/span>, posa el dit sobre la nafra d’una educaci\u00f3 masclista, encara tan difosa. Sense donar pautes per alternatives. I a les dones m\u00e9s “fortse” i “m\u00e9s capaces de sentiments complexos”, no ens queda altra cosa que constatar com la riba de la comprensi\u00f3 entre els g\u00e8neres segueix encara llunyana, i aliar-se amb els homes que, en canvi, lluiten per aconseguir-la.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Un escriptor i guionista d’\u00e8xit, Francesco Piccolo, conegut com a persona emp\u00e0tica i sensible, es pregunta en el seu \u00faltim llibre com pot controlar “l’animal que porta dins”.<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":63879,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26367],"tags":[],"class_list":["post-66956","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noves-masculinitats"],"yoast_head":"\n