\n
Llibre dedicat a les persones que desapareixen sense deixar rastre i a les families que no renuncien a trobar-les<\/span>.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Graziella\u00a0Moreno<\/strong> (Barcelona, 1<\/span>965) \u00e9s llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona<\/strong>, <\/span><\/span>treballa en l’Administraci\u00f3 de Just\u00edcia des de 1991 i, el 2002, va ingressar a la carrera judicial. Actualment \u00e9s jutgessa en un jutjat penal de Barcelona. Est\u00e0 casada i t\u00e9 dos fills.<\/span><\/p>\n Va publicar la seva primera novel\u00b7la el 2015, ‘Jocs de maldat’ (Grijalbo), que va ser nominada a millor novel\u00b7la negra publicada el 2015 al Festival de Cubelles\u00a0Noir\u00a02016 i va rebre una menci\u00f3 especial del jurat. Van seguir ‘El bosc dels innocents’ (Grijalbo, 2016), ‘Flor seca’ (Alrev\u00e9s, 2017) i ‘Estimada Elsa’ (en format digital a la plataforma\u00a0Black\u00a0and\u00a0Noir, 2018).<\/span><\/p>\n Ha participat en antologies de relats en catal\u00e0\u00a0(\u00a0‘Barcelona, <\/span><\/span>viatge a la perif\u00e8ria criminal’,\u00a0Alrev\u00e9s, 2017) i en castell\u00e0\u00a0(\u00a0‘Cartagena Negra, 2017’, i ‘Els B\u00e0rbars’, 2018), i altres publicats en revistes digitals\u00a0(\u00a0‘Nom\u00e9s Novel\u00b7la Negra’, ‘Fiat Lux’). Col\u00b7labora com a articulista a la revista cultural ‘The\u00a0Citizen’, aix\u00ed com en altres publicacions. Form\u00e0 part de la membresia del jurat en el concurs de relats de terror del programa ‘Negra i Criminal’ de la cadena SER.<\/span><\/p>\n Ara ha presentat la seva \u00faltima novel\u00b7la ‘Invisibles’ “dedicada a les persones que desapareixen sense deixar rastre i a les que no perden l’esperan\u00e7a de trobar-les”, explica l’autora.<\/span><\/p>\n Els protagonistes Sara, Sim\u00f3 i Pablo recorren la ciutat a la recerca de respostes a les inexplicables desaparicions de dones que no tenen res en com\u00fa; ni l’edat, ni la professi\u00f3, ni tan sols les seves traject\u00f2ries vitals coincideixen.<\/span><\/p>\n Sara, una policia expedientada, a l’espera de con\u00e8ixer la seva sanci\u00f3, trobar\u00e0 en aquesta recerca un motiu per provar-se a si mateixa, per\u00f2 aix\u00f2 comportar\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies: descobrir una realitat terrible que s’amaga a la vista de tots. Perqu\u00e8 hi ha persones\u00a0a les que\u00a0ning\u00fa troba a faltar, a les quals ning\u00fa busca i que, all\u00e0 on siguin, esperen ser trobades …. i fins aqu\u00ed podem llegir.<\/span><\/p>\n Cristina Manresa, comiss\u00e0ria de Mossos d’Esquadra, \u00e9s l’encarregada de presentar el llibre. “A mi m’ha agradat per diverses coses. \u00c9s una hist\u00f2ria molt bona amb temes d’actualitat. Tenim a Sara, una sergent dels Mossos d’Esquadra que reflexiona\u00a0de perqu\u00e8\u00a0es va fer policia i d\u00f3na les seves explicacions amanides amb an\u00e8cdotes viscudes per ella.<\/span><\/p>\n Graziella\u00a0Moreno \u00e9s una de les escriptores que es documenta i parla amb professionals per veure si el que escriu pot o no pot passar. ‘Invisibles’ \u00e9s una hist\u00f2ria molt real amb personatges que tenen molta for\u00e7a. M’encanten els llibres amb hist\u00f2ries potents i que es tanquin, que no quedin amb finals oberts.<\/span><\/p>\n La primera part del llibre presenta als personatges. Tots han tingut una inf\u00e0ncia complicada i dif\u00edcil. Veiem que Sara ha volgut ser policia per fets que l’han succe\u00eft. T\u00e9 molt bons di\u00e0legs i un llenguatge com\u00fa i normal”.<\/span><\/p>\n Segons ens explica\u00a0Graziella, en l’\u00faltim any hi ha hagut 4.500 den\u00fancies de desaparici\u00f3 a Catalunya, 12 per dia. “El 90% dels casos es resolen en els primers dies o al mes. La majoria s\u00f3n menors d’edat. Avui dia hi ha 300 casos oberts”.<\/span><\/p>\n L’autora est\u00e0 conven\u00e7uda que la inf\u00e0ncia \u00e9s l’etapa m\u00e9s important de les persones. “Quan aquest per\u00edode no \u00e9s bo surten els problemes, que s\u00f3n els que els sorgeixen als protagonistes. Educar b\u00e9 els fills \u00e9s la responsabilitat m\u00e9s gran dels pares”.<\/span><\/p>\n “No es pot entendre com s\u00f3n els personatges si no se sap qu\u00e8 ha passat en la seva inf\u00e0ncia. Els protagonistes de la meva hist\u00f2ria s\u00f3n gent que conec de veritat, gent del carrer com qualsevol de nosaltres.\u00a0Reflexes coses\u00a0que has viscut.<\/span><\/p>\n No crec en el dest\u00ed, el fem nosaltres cada dia, si volem, podem decidir canviar. Tampoc crec en les casualitats. Els escenaris reflectits s\u00f3n reals: la biblioteca Jaume Balmes’, especialitzada en llibres religiosos, mitologia i antropologia; al barri de Gr\u00e0cia, la pla\u00e7a del Sol, la comissaria de Sant Mart\u00ed, el\u00a0Paral\u00b7lel\u00a0i la zona alta de Barcelona.<\/span><\/p>\n Hi ha un personatge que m’agrada molt: el Dr. Roca, amb alguna cosa de psic\u00f2pata, un paio molt rar, \u00e9s com el meu alter ego malvat. Parlo de la salut mental, un tema que no est\u00e0 prou ben tractat en la societat. Falten recursos i assist\u00e8ncia”.<\/span><\/p>\n Pel que fa als desapareguts, Cristina Manresa, ens informa que el departament d’interior dels Mossos ha creat una oficina de desapareguts on un grup de persones fa el seguiment dels casos. Sembla que \u00e9s un sistema \u00fanic a Espanya on desapareixen una mitjana de 38 persones al dia. “Encara que els implicats no ho percebin, tots els casos es tracten igual. Quan no hi ha pistes no es pot continuar la investigaci\u00f3 i el temps corre en contra. Recordo una frase que em va dir un familiar d’un desaparegut: ‘envegem la mort perqu\u00e8 significa posar punt final’.<\/span><\/p>\n Ara ja no \u00e9s com abans que s’havia d’esperar 24 hores per denunciar una desaparici\u00f3. Actualment, es pot denunciar des del minut un, des del moment en qu\u00e8 se sospita que la persona no ha tornat a casa i no \u00e9s normal. Tamb\u00e9 es comparteix la base de dades amb tots els cossos policials”.<\/span><\/p>\n La jutgessa comenta: “Es troben moltes restes que no sabem de qui s\u00f3n perqu\u00e8 no tenim ADN amb qu\u00e8 comparar. Hi ha molta impot\u00e8ncia per part de les forces de seguretat. A la base de dades, a partir del 2010, hi ha 6.000 desapareguts dels quals no se sap res.<\/span><\/p>\n Hi ha persones desaparegudes volunt\u00e0riament que quan les trobem no volen que se s\u00e0piga on paren. Aix\u00ed que podem confirmar els familiars que estan vives i res m\u00e9s. Quan la desaparici\u00f3 \u00e9s involunt\u00e0ria, sempre hi ha delictes darrere”.<\/span><\/p>\n L’autora explica que va comen\u00e7ar a escriure ‘Invisibles’ el 2010, fins ara n’ha anat publicat d’altres per davant. “L’agafava, la reprenia, per\u00f2 necessitava escriure les anteriors per fer aquesta. Volia que qued\u00e9s com ha quedat. Estic contenta. La vaig acabar a l’agost de l’any passat i pensava ‘quina pena que s’estigui acabant’. Aquesta novel\u00b7la \u00e9s per a mi especial”.<\/p>\n Deixem a l’autora signant llibres i a Cristina Manresa comentant amb amics i assistents. Nosaltres vam acabar el nostre gint\u00f2nic i vam sortir al fred hivernal del carrer Londres de Barcelona. Hem sentit un calfred en veure, a la primera cantonada, una ombra amb gavardina i barret d’ala ampla. <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Llibre dedicat a les persones que desapareixen sense deixar rastre i a les families que no renuncien a trobar-les.<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":35318,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26518],"tags":[],"class_list":["post-66810","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-literatura"],"yoast_head":"\n