Moltes dones i alguns homes han coincidit en els seus balan\u00e7os de l\u2019any 2018 que \u2018l\u2019agenda feminista \u00e9s l\u2019ant\u00eddot contra la regressi\u00f3 democr\u00e0tica\u2019 o, dit d\u2019un altra manera,’la via d\u2019emancipaci\u00f3 davant la deriva autorit\u00e0ria\u2019 que pretenen els grups o moviments pol\u00edtics ultra dretans a la pen\u00ednsula, a Europa i al m\u00f3n.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Hi ha consens gaireb\u00e9 total en tots els resums anuals en molts mitjans de comunicaci\u00f3, locals i internacionals, que el passat 8 de mar\u00e7 va significar un punt de no retorn pel rotund missatge mundial per la ja irrenunciable igualtat dels drets de les dones en tots els fronts: pol\u00edtic, social, cultural…. Per aix\u00f2, el feminisme s\u2019est\u00e0 considerant en aquests moments com \u201cel principal subjecte emancipador que hi ha a l’escena pol\u00edtica i social\u201d i sense marxa enrere en els pa\u00efsos que es consideren democr\u00e0cies liberals.<\/span><\/p>\n S\u00f3n paraules de l\u2019antrop\u00f2loga V\u00e9ronique Nahoum Grappe<\/strong>, citades pel fil\u00f2sof i periodista Josep Ramoneda<\/strong><\/a> \u00a0que, al seu torn, afirma que el feminisme \u00e9s \u2018un moviment emancipador\u2019 perqu\u00e8 \u201cpret\u00e9n ampliar els espais d\u2019autonomia i llibertat de les persones\u201d i, per tant, \u201c\u00e9s el principal factor de canvi que hi ha en escena\u201d, davant l\u2019ascens de les extremes dretes que, per aquest escriptor i director de la<\/em> Maleta de Portbou,<\/em> no \u00e9s ali\u00e8 a la defensa del poder patriarcal. I Ramoneda amplia la seva reflexi\u00f3 amb paraules de la doctora en psicologia i experta en pol\u00edtiques de Igualtat, Sara Berbel<\/strong><\/a> quan diu que \u201cno s\u2019ha de mirar nom\u00e9s al patriarcat sin\u00f3 tamb\u00e9 el neoliberalisme pol\u00edtic\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n foto CGT<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tres maneres articulades de dominaci\u00f3<\/span><\/strong><\/p>\n En semblants termes als de la directora de ‘Barcelona Activa’<\/em>, ho explicava fa uns mesos a Barcelona, <\/span><\/span>el soci\u00f2leg Boaventura de Sousa Santos<\/strong><\/a>\u00a0:\u00a0des del segle XVI \u201cles tres maneres principals de dominaci\u00f3\u201d que, segons ell, \u201csempre han actuat articulades\u201d, s\u00f3n \u201cel capitalisme, el patriarcat i el colonialisme\u201d, aquest \u00faltim, deia, \u201cara sota altres formes com el colonialisme intern, el racisme, la xenof\u00f2bia i la islamof\u00f2bia\u201d. Just les banderes o els arguments que est\u00e0 esgrimint l\u2019extrema dreta a tot arreu, a m\u00e9s de la mal anomenada \u2018ideologia de g\u00e8nere\u2019.<\/span><\/p>\n Per aquest catedr\u00e0tic jubilat de la Universitat de Coimbra, ja hi ha un exemple feminista a seguir, explicava en la seva confer\u00e8ncia al Centre de la Imatge<\/em> de la Virreina, i s\u00f3n les pol\u00edtiques socials i econ\u00f2miques que estan impulsant, des de 2105, les dones \u2018feministes i professionals\u2019 del Bloco de Esquerda<\/em><\/a> (BE) a Portugal, en els acords amb el govern del socialista de Ant\u00f2nio Costa.<\/strong> I tamb\u00e9 diputades del BE al Parlament Europeu, on aquesta primavera volen niar aquests grups ultres, en les properes eleccions de maig.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Neoliberalisme i patriarcat, una alian\u00e7a tremenda<\/span><\/strong><\/p>\n Un altre catedr\u00e0tic, el de la Universidad de C\u00f3rdoba, Octavio Salazar<\/strong>, membre a m\u00e9s de la Red Feminista de Derecho Constitucional i de la Red de Hombres para la Igualdad, opinava tamb\u00e9 en sentit semblant, en afirmar que \u201cassistim a una quarta onada feminista\u201d que te com a eix de refer\u00e8ncia \u201cl\u2019explotaci\u00f3 global que les dones, els seus cossos i capacitats pateixen a mans d\u2019una alian\u00e7a tremenda entre el neoliberalisme i el patriarcat\u201d.<\/span><\/p>\n Per a aquest jurista, el \u201cgran repte \u00e9s com el feminisme se situa en primera l\u00ednia de l\u2019agenda pol\u00edtica i els homes ens sentim interpel\u00b7lats\u201d, li indicava a la periodista Isabel Vald\u00e9s<\/strong><\/a><\/span>, en un article on ella recollia 19 desitjos feministes d\u2019homes i dones per 2019.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n foto plataforma8demarzo.org<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Posar el focus a la masculinitat t\u00f2xica<\/span><\/strong><\/p>\n Per a l\u2019antrop\u00f2leg i escriptor Ritxar Bacete<\/strong>, cal \u201cgenerar identitats pac\u00edfiques en els homes, deslegitimant l\u2019\u00fas de la violencia\u201d en els seus \u2018models i pr\u00e0ctiques\u2019 de \u201cla masculinitat hegem\u00f3nica\u201d. El desig esmentat per Bacete \u00e9s que apareguin \u201cels homes bons, pac\u00edfics, cuidadors i tendres\u201d. Per a l\u2019escriptor i inspector de Policia i especialista en Fam\u00edlia i Dona, \u00c1lvaro Bot\u00edas<\/strong>, s\u2019ha de \u201cposar el focus a la masculinitat t\u00f2xica i hegem\u00f2nica que el patriarcat ha anat creant\u201d, encara que, segons li manifesta la periodista Vald\u00e9s<\/strong> \u201cles campanyes contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere (ja) han estat orientades al maltractador\u201d.<\/span><\/p>\n Un altre intel\u00b7lectual mascul\u00ed, el professor del Centre d\u2019Estudis Llatinoamericans de la Universitat de Georgetown, H\u00e9ctor Schamis<\/strong><\/a> mantenia en un article del passat mes de octubre que ja \u2018el feminisme \u00e9s cosa d\u2019homes\u2019<\/em> i afirmava que els hashtags <\/em>#NiUnaMenos, #MindTheGap, #MeToo, #AbortoLegalYa, #StopKavanaugh, #NoSinMujeres, #ZeinabSekaanvand i #DemocraciaParitaria, \u201cretraten un conjunt de desigualtats simult\u00e0nies (i) juxtaposades\u201d, que posen en dubte \u201cla tan fonamental noci\u00f3 d’ \u2018Igualtat davant la llei\u2019<\/em> condici\u00f3 intr\u00ednseca de la democr\u00e0cia liberal\u201d, segons les seves paraules i que tamb\u00e9 consta en la pr\u00e0ctica totalitat de les Constitucions occidentals.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Estructura de poder i control social mascul\u00ed<\/span><\/strong><\/p>\n Per aquest Conseller Acad\u00e8mic del CADAL<\/a> (<\/span>Centro para la Apertura y el Desarrollo de Am\u00e9rica Latina)<\/span> \u201ctot r\u00e8gim de ciutadania restringida… expressa una jerarquia social determinada. Necess\u00e0riament aix\u00f2 es tradueix en una estructura de poder i, ergo,<\/em> de control social, en aquest cas de les dones, per part dels homes, executat per institucions dissenyades a aquest efecte, moltes d\u2019elles, a m\u00e9s, regides per homes\u201d.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed que, per H\u00e9ctor Schamis nom\u00e9s \u201cel feminisme esbossa un comprehensiva agenda de canvi social\u201d que, \u201centre tants neofeixistes, xen\u00f2fobs i aut\u00f2crates\u201d, segons opina aquest professor, \u201caquesta agenda \u00e9s l\u2019ant\u00eddot contra la recessi\u00f3 democr\u00e0tica d\u2019aquest segle\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u2018Despatriarcalitzar les mentalitats jur\u00eddiques\u2019<\/span><\/strong><\/p>\n En ser la Just\u00edcia un dels fronts de la lluita feminista per algunes de les decisions dels jutges, entre aquests 19 desitjos feministes que les dones reclamen per a aquest 2019, hi ha els de la de Magistrada i portaveu de Mujeres Juezas de l\u2019Estat espanyol, Luc\u00eda Avil\u00e9s<\/strong><\/a>, que sol\u00b7licita la \u201cdespatriarcalitzaci\u00f3 de les mentalitats jur\u00eddiques\u201d i que es compleixi el Conveni d\u2019Istanbul<\/strong> <\/a><\/span>.<\/span> L\u2019advocada, doctora en Dret i professora de la Universidad de Sevilla, Amparo Rubiales<\/strong>, sol\u00b7licita, per la seva part \u201cacabar amb la falocracia, que condueix a la viol\u00e8ncia sexual contra les dones\u201d.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2 mateix, la periodista i escriptora N\u00faria Varela<\/strong>, li indicava a la periodista Marisa Kohan<\/strong><\/a> \u00a0que \u201cla sent\u00e8ncia de la Manada, una de les fites del feminisme\u201d al llarg de l\u2019any passat, no fa altra cosa que \u201cmostrar p\u00fablicament el que passa als jutjats quan es jutja la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, en especial, la viol\u00e8ncia sexual\u201d. I en aquest sentit, recordava el vot particular del jutge Ricardo Gonz\u00e1lez,<\/strong> \u201cque va qualificar una violaci\u00f3 com \u2018gresca\u2019 i va jutjar en contra dels fets provats i segueix en el seu lloc impartint el que ell considera justicia\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n![\"AgendaDones](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/AgendaDones_CGT.jpg\")
<\/p>\n![\"Agenda3.www.plataforma8demarzo.org\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Agenda3.www_.plataforma8demarzo.org_.jpg\")
<\/span><\/p>\n
![\"Agenda4.trendencias\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Agenda4.trendencias.jpg\")
<\/span><\/p>\n