<\/p>\n
Aix\u00ed ho afirmava la professora T\u00e0nia Verge<\/strong> en un debat a Barcelona amb les periodistes Cristina Fallar\u00e1s, M\u00f2nica Terribas i Neus Bonet a la presentaci\u00f3 d\u2019un documental sobre l\u2019assetjament que elles pateixen a les xarxes socials.<\/span>\u00a0<\/p>\n \u201cAix\u00f2 fa por\u201d va denunciar Cristina Fallar\u00e1s<\/strong> perqu\u00e8 t\u00e9 \u201cimplicacions emocionals i personals; jo ja no puc sortir al carrer amb els meus dos fills, ni portar-los a l\u2019escola, ni anar al restaurant, quan els meus pares ve a Madrid\u201d… perqu\u00e8 \u201cm\u2019escupen i les amenaces de mort segueixen al carrer\u201d.<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Des de l’esquerra, Cristina Fallaras, M\u00f2nica Terribas, Neus Bonet i T\u00e0nia Verge<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Insults masclistes, grollers i denunciables<\/span><\/strong><\/p>\n “Des del Sindicat Unificat de Policia de Madrid, que em va cridar ‘filo-etarra<\/em>‘ pel contingut d\u2019un article, passant per Jordi Ca\u00f1as<\/strong> que em va insultar de manera grollera i masclista i Albert Rivera<\/strong>\u201d -quan encara estava en el seu partit- tamb\u00e9 \u201ces va ficar en el fang, malgrat que vol ser president de govern\u201d; tamb\u00e9 Alfonso Rojo,<\/strong> \u201cun masclista denunciable\u201d afeg\u00ed \u201cem va cridar lladre i endimoniada, una barbaritat medieval i brutal\u201d lamentava.<\/span><\/p>\n \u201cO et posen r\u00e8tols de roja\u201d, seguia, \u201co aqu\u00ed no volem ‘feminazis<\/em>‘, de manera que per Fallar\u00e1s \u201caquesta forma de fer-te agafar por \u00e9s Viol\u00e8ncia Masclista i en ser subjecte de tal viol\u00e8ncia\u201d denunciava, \u201che hagut de modificar la meva manera de vida perqu\u00e8 s\u00f3c periodista d\u2019Opini\u00f3, que \u00e9s un dels g\u00e8neres period\u00edstics\u201d.<\/span><\/p>\n \u201c\u00c9s clar que he denunciat\u201d, li contestava a Mariola Dinar\u00e8s<\/strong>, directora del programa \u2018Popap\u2019 <\/em>de Catalunya R\u00e0dio i moderadora de l\u2019acte, per\u00f2 se\u2019n riuen de mi\u201d. I si hagu\u00e9s de denunciar-ho tot, no podria treballar\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u2018No vull viure amb por’<\/span><\/strong><\/p>\n M\u00f2nica Terribas<\/span><\/strong> va recordar que \u201cl\u2019assetjament ja es donava en les etapes anal\u00f2giques i recordant el seu programa televisi\u00f3 La Nit al dia, <\/em>deia que \u201che hagut de viure amb aix\u00f2\u201d. Quan va tenir lloc l\u2019atac amb \u201cviol\u00e8ncia extrema contra Catalunya R\u00e0dio, vaig tenir protecci\u00f3\u201d, va explicar i \u201cs\u00ed, tinc una mirada perif\u00e8rica i miro els \u2018contactes positius i negatius\u2019 de l\u2019entorn\u201d quan camino confesava, perqu\u00e8 “la societat est\u00e0 tensionada”.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 \u201cno vull viure amb por\u201d i afirmava haver advertit que \u201camb les xarxes socials emergiria el pitjor de cadasc\u00fa\u201d perqu\u00e8 \u201cja ho van fer contra el meu fill. Tinc t\u00e8cniques\u201d va revelar, \u201ctruco pel m\u00f2bil, miro abans de baixar del cotxe\u201d… \u2018Qu\u00e8 li <\/span>amoina?<\/span>\u2019 inquiria la moderadora Dinar\u00e8s; Terribas li va respondre que \u201cens limita la fortalesa per tirar endavant perqu\u00e8 t\u2019erosiona l\u2019autoestima\u201d. El missatge \u201cet violarem, es retroalimenta a les xarxes pels propis homes\u201d, explicava, i creu que per aix\u00f2 a moltes dones els costa anar a les tert\u00falies.<\/span><\/p>\n Cristina Fallar\u00e1s va recordar el que es repeteix des de fa anys, \u201cara amb m\u00e9s agressivitat, per\u00f2 abans jo ja era ‘mal follada’ i \u00e9s que \u201chi ha una visi\u00f3 profundament masclista de la nostra feina\u201d. I el pitjor, subratllava, \u00e9s que la gent jove ho segueix fent\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Javier Luque,<\/span>\u00a0Jennifer Adams i\u00a0Mariola Dinar\u00e8s amb les ponents<\/span><\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Neus Bonet<\/span><\/strong>, la degana del Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya, va compartir algunes dades del diari The Guardian<\/em><\/strong> sobre un estudi realitzat a 70 milions de missatges de la seva secci\u00f3 d\u2019Opini\u00f3 entre 2006 i 2016. Els seus filtres van censurar 1,4 milions (2%) de comentaris (insults, amenaces o menyspreu) i de les 10 persones assetjades 8 eren dones (4 blanques i 4 negres, una d\u2019elles musulmana) i els 2 homes eren negres (un gai).<\/span><\/p>\n Quant a l\u2019an\u00e0lisi de continguts, va continuar Bonet, van trobar m\u00e9s insults i viol\u00e8ncia contra les dones que tractaven temes sobre Israel-Palestina, textos sobre g\u00e8nere i violacions. I hi ha un terme, va afirmar la tamb\u00e9 periodista, que ells anomenen \u2018efecte bola de neu\u2019<\/em> que significa que \u201ccom m\u00e9s violent i agressiu \u00e9s un missatge m\u00e9s es multiplica l\u2019efecte, per veure qui \u00e9s m\u00e9s cruel\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Viol\u00e8ncia sancionadora i disciplin\u00e0ria<\/span><\/strong><\/p>\n Doncs aix\u00f2 ja els passa tamb\u00e9 a les dones pol\u00edtiques, a m\u00e9s de les periodistes, afirmava T\u00e0nia Verge<\/strong>, doctora en <\/span>Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica i cap de la Unitat d\u2019Igualtat de la UPF (Universitat Pompeu Fabra). \u201c\u00c9s un dividend patriarcal i una fallida sist\u00e8mica\u201d va afirmar i, segons ella, passa perqu\u00e8 \u201cquan tot poder es veu amena\u00e7at, entra en acci\u00f3 la viol\u00e8ncia\u201d.<\/span><\/p>\n Aquestes actituds violentes \u201cs’han naturalitzat en aquestes dues professions\u201d, va lamentar la professora Verge i ja s\u2019ha de prendre com \u201cun risc laboral\u201d. <\/span>Jo li dic \u201cViol\u00e8ncia pol\u00edtica contra les Dones\u201d perqu\u00e8 \u201cles vol fer callar i fer-les-hi saber que no s\u00f3n benvingudes\u201d. A m\u00e9s de \u201cmasclista, \u00e9s una viol\u00e8ncia sancionadora i disciplin\u00e0ria per presionar, perqu\u00e8 tot el sistema est\u00e0 en alerta\u201d. Comen\u00e7a amb l’insult \u201cde malfollada o puta i puja fins a la violaci\u00f3\u201d perqu\u00e8 \u201c\u00e9s un av\u00eds a navegants per altres dones\u201d.<\/span><\/p>\n Un dels exemples m\u00e9s clars, va recordar la professora de la UPF, va ser la dimissi\u00f3 (2013) de la primera ministra laborista d\u2019Austr\u00e0lia Julia Gillard<\/strong><\/a> , per sexisme i misog\u00ednia. En aquest sentit, T\u00e0nia Verge va plantejar que s\u2019hauria d\u2019 \u201cexigir col\u00b7lectivament alguna mesura legislativa, com proposava l\u2019advocada penalista Laia Serra<\/strong>, en un recent article\u201d, perqu\u00e8 les idees, teories o manifestacions racistes ja tenen una possibilitat sancionadora a trav\u00e9s de la Convenci\u00f3 Internacional sobre l\u2019Eliminaci\u00f3 de totes les Formes de Racisme<\/em> (1965) per\u00f2 no hi ha, en canvi, equivalent contra els discursos mis\u00f2gins, tot i que hi ha la Convenci\u00f3 sobre l\u2019Eliminaci\u00f3 de totes les Formes de Discriminaci\u00f3 contra la Dona<\/em> (1979).<\/span><\/p>\n En aquell article Laia Serra<\/strong><\/a>\u00a0<\/span>recalcava tamb\u00e9 com Verge que \u201cles viol\u00e8ncies masclistes no nom\u00e9s les exerceixen subjectes individuals. Les institucions, organitzacions i formacions pol\u00edtiques tamb\u00e9 ho fan, i s\u00f3n responsables de les conseq\u00fc\u00e8ncies tangibles que provoquin en les nostres vides, i en les nostres morts\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La periodista finlandesa Linda Pelkonen_fotoIPI_web<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n El racisme est\u00e0 en la Llei, la misog\u00ednia, no<\/span><\/strong><\/p>\n Precisament en una de les entrevistes del documental ‘A Dark Place’<\/a><\/em> (Un lloc fosc) <\/span><\/span>que es presentava aquella nit, incidia en la misog\u00ednia. La periodista finlandesa Linda Pelkonen<\/strong> va ser l\u2019\u00fanica del film que va portar als tribunals el seu assetjament telef\u00f2nic, perqu\u00e8 els va gravar. \u201cVa guanyar i 3 homes van ser sentenciats; va ser un exemple a Finl\u00e0ndia, perqu\u00e8 no es grava, ni es denuncia\u201d per\u00f2 el problema, deia la seva advocada, \u201c\u00e9s que el racisme est\u00e0 en la Llei, per\u00f2 la misog\u00ednia no\u201d. Perqu\u00e8 \u201cdir \u2018puta\u2019 no \u00e9s una cr\u00edtica, \u00e9s una deformaci\u00f3\u201d afirmava la jurista.<\/span><\/p>\n ‘A Dark Place’<\/span><\/em>, produ\u00eft per l\u2019OSCE <\/em><\/span>Representative on Freedom of the Media<\/span><\/em>, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’International Press Institute (IPI<\/a><\/strong>)<\/a>\u00a0\u00a0va ser presentat pel seu director, el periodista Javier Luque<\/strong> i per Jennifer Adams<\/strong>, responsable de Comunicaci\u00f3 de l\u2019OSCE<\/a> (Organitzaci\u00f3 per a la Seguretat i la Cooperaci\u00f3 a Europa).<\/span><\/p>\n El film, que es va estrenar a Viena el 10 de desembre amb motiu del<\/span> 70\u00e8 aniversari de la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans<\/span>, denuncia l\u2019assetjament a Internet que han patit diferents periodistes en 8 pa\u00efsos: Turquia, R\u00fassia, S\u00e8rbia, Arm\u00e8nia, Estats Units, Gran Bretanya, Finl\u00e0ndia i tamb\u00e9 Espanya, on van entrevistar a Ana Pastor <\/strong>i Pepa Bueno<\/strong>, a m\u00e9s de M\u00f3nica Terribas<\/strong>, que en el documental va afirmar que \u201cli preocupa que el sistema no la protegeixi dels atacs de l\u2019extrema dreta i no s\u2019identifiqui els autors\u201d. A la taula va parlar de \u2018sensaci\u00f3 d\u2019impunitat\u2019.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u2018Paguem un peatge m\u00e9s alt en els espais de poder\u2019<\/span><\/strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n Pepa Bueno els deia que rep \u201camenaces permanents i quotidianes quan la pol\u00edtica est\u00e0 molt polaritzada\u201d i declarava que \u201ca nosaltres sen\u2019s ataca sexualment, sen\u2019s menysprea i s\u00f3n m\u00e9s agressius; \u201cCom tots els instruments, en les xarxes n\u2019hi ha bons i dolents\u201d, per\u00f2 com \u201cles decisions i el poder encara s\u00f3n masculins\u201d, quan les dones \u201cestem en espais de poder paguem un peatge m\u00e9s alt; som poques i fr\u00e0gils\u201d, resumia.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 en el documental, l\u2019editora de pol\u00edtica de la brit\u00e0nica cadena BBC, Laura Kuenssberg<\/strong><\/a>,\u00a0<\/span>que procedia del prestigi\u00f3s diari The Guardian<\/em>, confirmava aquest peatge i la \u2018pressi\u00f3 sancionadora\u2019 a la qual al\u00b7ludia Tania Verge. Kuenssberg considera que els missatges i trolls <\/em>que li van enviar s\u00f3n \u2018ab\u00fas i misog\u00ednia\u2019 amb l’objectiu de \u2018fer soroll i desacreditar\u2019 perqu\u00e8 \u201cvolien fer-la fora del seu nou treball\u201d. \u201cEm deprimeix a estones, per\u00f2 segueixo endavant\u201d, declarava als reporters.<\/span><\/p>\n La nord-americana Camille Fran\u00e7ois<\/strong><\/a>,<\/span>\u00a0<\/span>que investiga a la Universitat de Harvard els ciberconflictes i els drets a la xarxa, esmentava \u201catacs coordinats sexistes i amenaces de violaci\u00f3\u201d com \u2018s\u00e8ries de campanyes organitzades\u2019 per col\u00b7lectius d\u2019homes.<\/span><\/p>\n Elana Newman<\/span><\/strong><\/a> , co-directora de l\u2019Institute of Trauma, Adversity and Injustice<\/em> de la Universitat de Tulsa i que va participar com a entrenadora en un dels workshops<\/em> (tallers) la OSCE, assenyalava que \u201caquests atacs poden provocar un desordre posttraum\u00e0tic\u201d a les dones que els reben.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Las periodistas Maria Ressa i Marika Griehsel. Foto Fojo_Feministiskt Perspektiv\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Centre internacional contra l’odi i les amenaces<\/span><\/strong><\/p>\n Precisament per combatre l\u2019odi, les amenaces i la fustigaci\u00f3 contra periodistes dones, transsexuals i no binaris, l\u2018’institut suec de mitjans Fojo Media Institute<\/em><\/strong><\/a> , acaba de realitzar un estudi pilot <\/a>\u00a0<\/span><\/span>\u00a0a Su\u00e8cia i altres cinc pa\u00efsos -Pakist\u00e1n, M\u00e8xic, Egipte, Ucra\u00efna i Filipines, finan\u00e7at pel seu ministeri d\u2019Afers Exteriors, amb l\u2019objectiu de crear un Centre internacional Digital a Su\u00e8cia que controli aquests abusos en xarxa.<\/span><\/p>\n L\u2019enquesta va estar oberta fins Juliol per recollir informaci\u00f3n, com mostra el v\u00eddeo<\/strong> <\/a><\/span>Construint resili\u00e8ncia: Contra trolls, bots i persones odioses<\/span><\/em>, amb veus de dones periodistes de filipines, Ucra\u00efna, Kenia, Ar\u00e0bia Saudita i Su\u00e8cia.<\/span><\/p>\n![\"2018](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/2018_AssetjamentPeriodistes_LidiaVilalta2.jpg\")
<\/p>\n![\"2018](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/2018_AssetjamentPeriodistes_LidiaVilalta3.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Linda](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/Linda_Pelkonen_-fotoIPI_web.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"MariaRessayMarikaGriehsel](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/MariaRessayMarikaGriehsel_fotoFojo.jpg\")
<\/span><\/p>\n