<\/span><\/strong><\/p>\n Cient\u00edfica computacional, matem\u00e0tica i enginyera de sistemes, Margaret H. Hamilton, ha rebut el reconeixement de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n La UPC ha investit doctora “honoris causa” a Margaret H. Hamilton<\/strong>, la cient\u00edfica computacional, matem\u00e0tica i enginyera de sistemes nord-americana que va ser la primera a introduir el terme ‘enginyeria del software’, fa 50 anys, durant les primeres missions Apolo de la NASA.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Moments de l’acte acad\u00e8mic a la UPC (Fotos: Leonor Sed\u00f3).<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Margaret Hamilton va ser directora de la Divisi\u00f3 d’Enginyeria del Programari del Laboratori d’Instrumentaci\u00f3 del Massachusetts Institute of Technology (MIT) dels Estats Units, on va liderar el desenvolupament del programari de navegaci\u00f3 per al Programa Espacial Apolo. Gracies als principis de disseny que va aplicar, es varen poder resoldre els problemes en l’ordinador de navegaci\u00f3 ambs els quals es varen trobar els astronautes de la missi\u00f3 Apolo 11 en el moment de l’allunatge i que van permetre l’arribada de l’home a la Lluna.<\/span> Hamilton tamb\u00e9 va ser fundadora i directora executiva de Hamilton Technologies, Inc. (1986), a Cambridge, la companyia que va desenvolupar el Llenguatge Universal de Sistemes i la teoria matem\u00e0tica en la qual es basa \u2013Development Before the Fact (DBTF)\u2013 per sistemes de disseny de software. El 22 de novembre de 2016, Hamilton va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat, m\u00e0xima distinci\u00f3 civil nord-americana, entregada pel president dels Estats Units, Barack Obama<\/strong>, pel desenvolupament del software de les missions Apolo.<\/span> El 2009, se li va atorg\u00e0 el Outstanding Alumni Award (Alumne excel\u00b7lent) de la Universitat de Earlham; el 2003, va rebre el NASA Exceptional Space Act Award per contribucions cient\u00edfiques i t\u00e8cniques. El 1986, fou el torn de l’ Augusta Ada Lovelace Award de la Association for Women in Computing, premi que reben dones que s’han destacat en el camp cient\u00edfic o t\u00e8cnic.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La seva traject\u00f2ria<\/span><\/strong> Margaret Hamilton va n\u00e9ixer el 17 d’agost de 1936 a Paoli, Indiana, Estats Units. Va comen\u00e7ar els seus estudis de matem\u00e0tiques a la Universitat de M\u00edchigan i despr\u00e8s es va traslladar a l’ Earlham College, Richmond, Indiana, on es va llicenciar en Matem\u00e0tiques (amb diplomatura en Filosof\u00eda) el 1958.<\/span> Va treballar de professora de matem\u00e0tiques i franc\u00e8s en un institut mentre el seu marit acabava la seva carrrera a Harvard. Quan aquest la va acabar, per preparar-se pels seus estudis de postgrau en matem\u00e0tiques a la Universitat de Brandeis, Boston, el 1959 va acceptar un c\u00e0rrec provisional al Departament de Meteorologia de l’Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts (MIT), sota la direcci\u00f3 del professor Edward Norton Lorenz<\/strong>. Va aprendre de forma autodidacta diversos llenguatges de programaci\u00f3 i va ser una de les encarregades en dissenyar el software que permetia predir el temps metereol\u00f2gic utilitzant els ordinadors LGP-30 y PDP-1.<\/span> Entre 1961 i 1963 es va involucrar en el projecte SAGE, del Laboratori Lincon del MIT, que en un principi era per predir el clima, per\u00f2 que va passar a ser un projecte militar. Ella fou l’encarregada de desenvolupar el software pel primer ordinador AN\/FSQ-7 per a identificar avions enemics a l’espai aeri nord-americ\u00e0.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les missions Apolo\u00a0<\/span><\/strong> Hamilton es va unir al Laboratori Charles Stark Draper del MIT. En aquell moment, aquesta unitat estava treballant en el que definitivament cambiaria la vida a la cient\u00edfica: el Programa Apolo. Degut als seus coneixaments extraordinaris en programaci\u00f3 va comen\u00e7ar a treballar en el software de navegaci\u00f3 per les missions no tripulades de l’Apolo. Poc despr\u00e8s la varen possar a c\u00e0rrec de tot l’equip que va desenvolupar el software de navegaci\u00f3 per les missions tripulades de l’Apolo i les missions Skylab posteriors. Aix\u00f2 inclo\u00efa el software desenvolupat en l’ordinador de navegaci\u00f3 de l’Apolo per el m\u00f2dul de comandament (MC), el m\u00f2dul lunar (ML) i les interf\u00edcies entre tots els components de la missi\u00f3.<\/span> En la missi\u00f3 Apolo II, abans de l’allunatge, l’ordinador de navegaci\u00f3 es va sobrecarregar i no podia completar totes les seves tasques a temps real tenint que posposar-ne algunes. Gr\u00e0cies als sistemes d’alarma i de tasques priorit\u00e0ries desenvolupats per l’equip de Hamilton la situaci\u00f3 es va resoldre donant als astronautes la elecci\u00f3 d’allunar o no. Van allunar. El Dr. Paul Curto<\/strong>, tecn\u00f2leg senior que va nominar a Margaret pel Premi Space Act de la NASA, va dir que el treball de Hamilton era “la base pel disseny del software ultrafiable”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Margaret Hamilton, jove (Foto: Wikipedia).<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Primera enginyera de software<\/span><\/strong> Va ser una aut\u00e8ntica pionera en una \u00e8poca en la que la programaci\u00f3 no es considerava ci\u00e8ncia. Va ajudar a crear el que ser\u00eden les bases de la programaci\u00f3, les bases de l’ ‘enginyeria del software’, terme que ella mateixa va encunyar. Segons explica ella mateixa, molts companys de la NASA es varen burlar d’ella quan va utilitzar aquest terme per primera vegada. Des de llavors l’ enginyeria del software \u00e9s una nova branca de la ci\u00e8ncia.<\/span> Amb aquest ‘honoris causa’ es vol fer un reconeixament a la primera enginyera de software. Hamilton va donar prestigi al seu desenvolupament, possant-lo al mateix nivell d’import\u00e0ncia que l’ enginyeria del hardware. <\/span><\/p>\n Hamilton ha treballat en la investigaci\u00f3 del software lliure d’errors desenvolupant criteris, metodologies, llenguatges i eines per als sistemes ultrafiables. Les aportacions de la cient\u00edfica no nom\u00e9s han estat claus en l’\u00e0mbit de la inform\u00e0tica, sin\u00f3 que tamb\u00e9 en molts d’altres, com per exemple l’ aeron\u00e0utica.<\/span> Tamb\u00e9 vol ser un homenatge a una dona que va treballar en un entorn totalment mascul\u00ed i que va impulsar i impulsa la pres\u00e8ncia de dones en el camp de la inform\u00e0tica i anima a las nenes i a les joves a estudiar carreres cientifico-t\u00e8cniques. En unes declaracions seves va dir: “No s’ ha de tenir por a fer preguntas encara que semblin ‘tontes’. Cap pregunta \u00e9s tonta. Encara que les coses puguin semblar imposibles, encara que els experts diguin que alguna cosa \u00e9s imposible, encara que calgui seguir el cam\u00ed sola, no s’ha de tenir por a estar equivocada, a admetre errors; aquells que s\u00e0piguen fallar de forma estrepitosa s\u00f3n els que poden aconseguir coses grandioses”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Doctora Honoris causa<\/span><\/strong> La proposta ha estat impulsada per la Facultat d’Inform\u00e0tica de Barcelona (FIB), s’emmarca en la celebraci\u00f3 del 40\u00e8. aniversari del centre i compta amb el suport de l’ Escola d’ Enginyeria de Telecomunicaci\u00f3 i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), l’ Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), el Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informaci\u00f3 de la UPC i el Departament d’Inform\u00e0tica del Swiss\u00a0<\/span>Federal Institute of Technology Zurich (ETH Zurich).<\/span><\/p>\n L’obertura i clausura de l’acte han estat a c\u00e0rrec del rector de la UPC, Francesc Torres<\/strong>. La secretaria general de la UPC, Marta de Blas<\/strong>, ha estat l’encarregada de la lectura de l’acord del Consell de Govern per atorgar l’honoris causa a Margaret H. Hamilton, mentre que la professora N\u00faria Castell<\/strong>, que ha actuat com a padrina, ha llegit els m\u00e8rits de la cient\u00edfica nord-americana.<\/span> Coincidint amb l’acte d’investidura de Margaret Hamilton, la UPC ha acollit la primera edici\u00f3 del Barcelona Grad Cohort Workshop (BGCW), que ha nascut amb l’objetiu d’iniciar un seguit de trobades anuals de graduades en inform\u00e0tica per contribuir a visibilitzar a la dona en aquest \u00e0mbit, crear un espai para conectar dones amb interessos comuns, oferir a les participants les diverses perspectives professionals que existeixen i fomentar el seu desenvolupament professional. Dirigit a estudiants de m\u00e0ster o doctorat en Enginyeria Inform\u00e0tica, el workshop est\u00e0 organitzat per la FIB i la Comisi\u00f3 de G\u00e8nere Dones-COEINF (Col\u00b7legi Oficial d’Enginyeria en Inform\u00e0tica de Catalunya).<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Margaret Hamilton. (Foto: Premsa UPC) Cient\u00edfica computacional, matem\u00e0tica i enginyera de sistemes, Margaret H. Hamilton, ha rebut el reconeixement de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":35039,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26587],"tags":[],"class_list":["post-66540","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n![\"Margaret](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/Margaret_Hamilton_2.JPG\")
<\/span><\/p>\n![\"Margaret](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/Margaret_Hamilton_1.JPG\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Margaret](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/Margaret_Hamilton_4.JPG\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n