\u00a0 <\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Des de diumenge passat es protesta usant llavis vermell carm\u00ed sense importar el g\u00e8nere.<\/span><\/strong> <\/p>\n En sis mesos de rebel\u00b7li\u00f3 c\u00edvica la poblaci\u00f3 nicarag\u00fcenca ha recorregut a tota mena d’estrat\u00e8gies per molestar el Govern de Daniel Ortega<\/strong>. Des de portar la bandera nacional blau i blanc, a tombar les gegantines escultures-amulets, conegudes com arbres de la vida pel Govern, i “arbolatas” o “Chayopalos” per la poblaci\u00f3 rebel.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Des de diumenge passat es protesta usant llavis vermell carm\u00ed sense importar el g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n Onze anys de reprimida indignaci\u00f3 van esclatar a l’abril davant la neglig\u00e8ncia de l’Estat per protegir la reserva natural de blat de moro, i la sospita que la van deixar cremar per dedicar-la al desenvolupament tur\u00edstic a la zona canalera, que mai ho va ser. A aquesta protesta estudiantil s’hi va sumar la reforma a les pensions de les persones jubilades i la negativa de l’estudiantat universitari de sumar-se a la repressi\u00f3 contra les persones de la tercera edat, executada per forces de xoc juvenils identificades amb el Govern de Daniel Ortega.<\/span><\/p>\n D’aqu\u00ed es va desencadenar un bany de sang, que segons la Comissi\u00f3 Permanent de Drets Humans (CPDH), ha portat el dol a m\u00e9s de 512 fam\u00edlies, entre elles les de 21 policies i almenys dues paramilitars que van cremar una r\u00e0dio. A m\u00e9s, es reporten m\u00e9s de 4.062 ferits i inv\u00e0lids, 30.000 persones exiliades a Costa Rica, 1.428 segrestats i 200 jutjades per delictes de terrorisme, en una estimada definici\u00f3 del que aquest delicte significa.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n El bec vermell<\/span><\/strong><\/p>\n El bec (la boca) vermell \u00e9s una acci\u00f3 de resist\u00e8ncia iniciada per la feminista Marlen Chow Cruz<\/strong> qui, en ser capturada i despr\u00e9s interrogada en la funesta pres\u00f3 del Chipote, sobre l’organitzaci\u00f3 a la qual pertanyia,\u00a0 digu\u00e9 que era l’ “Associaci\u00f3 de dones Nicarag\u00fcencs Pic Vermell “. Marlen va relatar que la seva acci\u00f3 i les d’altres 20 dones il\u00b7legal i violentament arrestades, va ser un acte de rebel\u00b7lia davant els carcellers, i se li va oc\u00f3rrer davant la prepot\u00e8ncia dels mateixos. Ella va recordar que la poeta Claribel Alegri<\/strong>a, i altres poetes, algun dia van dir que pertanyien a l’Associaci\u00f3 de Dones Pic Roig.<\/span><\/p>\n El diumenge 14 d’octubre un grup es manifestava al centre comercial Cam\u00ed d’Orient, al sud de la ciutat capital. Davant la invasi\u00f3 d’unes 30 camionetes plenes de antimotins que es van presentar per impedir la marxa, Marlen, una lluitadora sandinista des de finals dels anys 60 del segle passat, i l\u00edder feminista de 68 anys, comminava als policies a no obeir ordres injustes d’un tir\u00e0. Les seves proclames no van tenir ress\u00f2, ja que entre uns sis homes de negre la van emp\u00e8nyer amb els seus escuts i la van capturar juntament amb 38 persones. Moltes d’aquestes dones van poder arrabassar a joves de les mans de la Policia.<\/span><\/p>\n La Xina, com se la coneix, sempre porta damunt un llavis vermell enc\u00e8s, ja a la pres\u00f3, el va compartir amb les altres presoneres, serem rebels aqu\u00ed, els va dir. Totes van respondre sobre la seva filiaci\u00f3 com ella ho va fer, causant desconcert als militars. Veterana de moltes lluites, Marlen va reivindicar l’\u00fas de l’humor com a protesta. Aquesta mateixa actitud han mantingut joves com Amaya Coppens<\/strong>, de 23 anys, coneguda com la presa del somriure m\u00e9s \u00e0mpli, Byron Estrada<\/strong> i Nahiroby Olivas<\/strong> i altres. Aquests joves llueixen amb els custodis mal encarats o encaputxats. I aquesta actitud altiva i digna, va dir Leticia Rivas<\/strong>, ajuda a elevar la moral.<\/span><\/p>\n <\/span><\/strong><\/p>\n Imaginaci\u00f3 en rebel\u00b7lia<\/span><\/strong><\/p>\n El l\u00edder estudiantil Edwin Carcache<\/strong> i els seus companys en ser presentats en els jutjats van resar l’Ave Maria i van deixar anar declaracions d’amor a Nicaragua. For\u00e7a Nicaragua<\/em>, T’estimo Nicaragua<\/em> va dir Carcache en llenguatge de senyals mentre estava emmanillat. I l’endem\u00e0, les xarxes van apar\u00e8ixer plenes de missatges de For\u00e7a Nicaragua<\/em>. Igual va passar amb el bec vermell, tot just el mitj\u00e0 digital Article 66 va publicar l’entrevista, les fotos de llavis carmes\u00ed van inundar les xarxes, des d’ Europa als Estats Units i Am\u00e8rica del Sud.<\/span><\/p>\n Marlen Chow ha denunciat que, tot i que no la peguessin f\u00edsicament, s\u00ed li van violentar els seus drets, i que el poble nicarag\u00fcense ha estat tan maltractat que quan no et sotmeten a tortures extremes, “et fan creure que no et van tractar malament”.<\/span><\/p>\n A Nicaragua la poblaci\u00f3 rebel ha deixat anar globus de color blau i blanc contra els quals la Policia va destacar contingents de paramilitars motoritzats, per rebentar-los. Els globus segueixen apareixent per tot el pa\u00eds. Tamb\u00e9 hi ha monedes pintades amb la bandera i sabates velles pintats en blau i blanc penjats dels filferros d’electricitat. \u00c9s la imaginaci\u00f3 en rebel\u00b7lia. <\/span><\/p>\n En aquests 11 anys no s’havien produ\u00eft can\u00e7ons o il\u00b7lustracions com en la d\u00e8cada dels 70, i alguna gent es preguntava on \u00e9s l’art comprom\u00e8s? La resposta s’ha multiplicat amb pintures, caricatures, art digital, escultures i desenes de can\u00e7ons, des de balades fins reguetones<\/em>, donant suport a la causa. La detenci\u00f3 el diumenge 14 d’octubre de 38 persones reconegudes en la lluita pol\u00edtica -i alliberades al dia seg\u00fcent-, ha ajudat a denunciar les condicions inhumanes en qu\u00e8 es troben les persones all\u00e0 empresonades. Les presoneres van dir que les van tancar en cel\u00b7les que mesuren un metre per un metre i mig, en grups d’entre cinc i nou persones que amb prou feines hi caben de peu, amb altes temperatures i un insuportable pudor a orina i excrements. Tamb\u00e9 van explicar que el terra est\u00e0 ple d’ampolles de pl\u00e0stic que es fa servir com a ‘catifa’ per a no entrar en contacte amb rosegadors i insectes que circulen per all\u00ed. Una de les denunciants d’aquestes condicions \u00e9s Hayde\u00e9 Castillo<\/strong>, l\u00edder feminista, soci\u00f2loga i directora de l’Institut de Lideratge de Las Segovias, que va ser capturada il\u00b7legalment a l’aeroport el mateix dia (ara ja en llibertat).<\/span><\/p>\n Tot i comptar amb mesures cautelars per part de la Comissi\u00f3 Internacional de Drets Humans (CIDH) va ser detinguda sense presentar una ordre judicial ni dir-li els motius, els seus captors no es van identificar i fins que va ser alliberada el van informar de tenir retenci\u00f3 migrat\u00f2ria. Sofia Montenegro<\/strong>, una prominent feminista qui va escapar de la detenci\u00f3, va declarar que ha estat la major batuda de feministes ocorreguda al pa\u00eds. Des dels inicis de la protesta, les feministes han ocupat diferents fronts de lluita, entre ells la defensa de preses i presos pol\u00edtics. Dones joves, majors o nenes, homes de totes les edats i fins el m\u00fasic de salsa Luis Enrique Mej\u00eda<\/strong> han publicat les seves fotos lluint els seus llavis de vermell enc\u00e8s i l’etiqueta #SoyPicoRojo en xarxes socials. El seu tamb\u00e9 fam\u00f3s oncle, el cantautor Luis Enrique Mej\u00eda<\/strong>, tamb\u00e9 va compartir la seva nova creaci\u00f3 davant tan ocurrent acte de resist\u00e8ncia: Les dones de bec vermell. L’enginy es multiplica.<\/span><\/p>\n \u00a0 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Des de diumenge passat es protesta usant llavis vermell carm\u00ed sense importar el g\u00e8nere.Labials contra la repressi\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":35020,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26591],"tags":[49285,52853],"class_list":["post-66516","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-violencia-destat","tag-semmexico-3","tag-sylvia-r-torres-2"],"yoast_head":"\n
Labials contra la repressi\u00f3.<\/span><\/strong><\/p>\n